SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  35
Unitat 6. ECOLOGIA
ELS FACTORS ABIÒTICS.
1. Els factors ambientals
i l’adaptació.
  El resultat de milions d’anys
   d’evolució és una biosfera
   constituïda per éssers vius adaptats
   al medi on viuen


  Les estratègies que els éssers vius
   han desenvolupat per viure en un
   determinat entorn les anomenem
   ADAPTACIÓ.


  Les adaptacions poden ser
   anatòmiques ( forma) , fisiològiques
   (funcionament) , o etològiques
   ( comportament)
MEDI TERRESTRE:
La temperatura. Altes, baixes, oscil·lació tèrmica
La humitat,: manca, excés
La llum: intensitat i fotoperíode( hores de llum)
Les característiques del sòl: nutrients, permeabilitat, profunditat del sòl etc.




MEDI AQUÀTIC
La llum : intensitat i qualitat
La pressió hidrostàtica
Els gasos dissolts a l’aigua: oxigen
La salinitat
Els nutrients
2. La llum
La llum és necessària per a la fotosíntesi, és doncs un factor
importantíssim per tots els ecosistemes.

La llum no arriba amb la mateixa INTENSITAT a tota la superfície
terrestre.

Les hores de llum varien al llarg de l’any: FOTOPERÍODE

Al medi aquàtic la intensitat varia amb la fondària i també la
qualitat de la llum
Quantitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre
MEDI AQUÀTIC

Al medi aquàtic la llum és un factor limitant per els
organismes fotosintètics. La llum s’extingeix a mesura que
augmenta la fondària, i a més la qualitat de la llum varia.
Les algues marines només poden viure en la regió fòtica dels mars i oceans,
que és la què està il·luminada per la llum solar i que arriba com a màxim als
200 m de profunditat. Segons la profunditat a la que viuen, les algues
presenten diferents pigments que els hi permeten absorbir millor la llum.
MEDI TERRESTRE

 En funció de la latitud la intensitat de la llum varia i també el fotoperíode




En els ecosistemes terrestres la llum arriba a la mateixa intensitat en una mateixa
zona però la vegetació es troba sovint disposada en estrats de diferent alçada que
rebran una quantitat de llum diferent
ADAPTACIONS A LA INTENSITAT
 Fulles d’una alzina.                             Fulles d’un faig.




Disposició de les fulles. En vertical per evitar l’exposició i en horitzontal per
captar més radiació.
Plantes esciòfiles:
plantes adaptades a viure
a l'ombra




Plantes heliòfiles:
plantes adaptades a una forta
radiació solar
La diferent pigmentació que presentem els humans és una adaptació a la
intensitat de llum, en concret a les RAD. UV.
La melanina ens protegeix de les radiacions solars però ha de permetre
que en penetri una petita quantitat pe tal que s’activi la síntesi de vitamina
D.
ADAPTACIONS AL FOTOPERÍODE
El fotoperíode contribueix a la regulació d’aspectes molt importants dels ésser vius.
      La floració                    La germinació




      La migració                       La hivernació
3. La temperatura
La vida activa només es possible en la franja compresa entre
pocs graus sota zero i els cinquanta graus. Sota zero l’aigua es
gela i per sobre de 50 graus les proteïnes es fan malbé.
Els organismes s’han adaptat a:
L’amplitud tèrmica: diferències de temperatura (dia/nit i
estiu/hivern)
A la calor :Sovint les adaptacions a les altes temperatures són
també adaptacions a la manca d’aigua.
Al fred : sovint les adaptacions al fred hivernal també són
adaptacions a un període de llum més curt.
Poiquiloterms: no regulen la seva temperatura corporal sinó que aquesta
depèn del medi. Són actius de dia i quan la temperatura és alta, i estan
inactius a la nit i a l’hivern.




Homeoterms regulen la seva temperatura corporal. Mantenir el cos
calent representa una despesa energètica gran.
Letargia
Els animals poiquiloterms queden inactius quan baixen les temperatures ja
que el seu metabolisme s’atura.
Hibernació
La hibernació és un estat de letargia regulada al llarg de dies o setmanes, que
permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la
hibernació el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva
temperatura corporal disminueix i la seva freqüència respiratòria esdevé inferior a
la normal, gastant gradualment les reserves energètiques emmagatzemades
durant els mesos més càlids
Les capes de greix aïllen del fred i ajuden a mantenir l’escalfor del cos




El diferent pelatge d’estiu i hivern
La migració
La caducifolia hivernal és una adaptació a les baixes temperatures
de l’hivern.
La relació superfície volum en animals homeoterms és una
adaptació a la temperatura. ( Regla de Bergmann)
Guineu àrtica           Guilla vermella                       Fenech

Ós polar (350 Kg)   Ós bru ( 250 kg)      sloth bear   ( 100 Kg)
Les formes allargades tenen una relació superfície
volum més gran i per tant permeten dissipar més calor.
Allen’s rule in Lepus
From the northern arctic hare (L. arcticus) through the more
southerly desert jackrabbit (L. alleni), members of the genus Lepus
show progressively longer extremities (legs & ears) and leaner
bodies
4. Aigua i humitat

  Al medi terrestre l’aigua i la humitat són un factor limitant: si
  no hi ha aigua no hi pot haver vida.

  Tots els éssers vius terrestres han desenvolupat
  adaptacions per no deshidratar-se
migració
caducifòlia
higròfits
xeròfits
Reducció de les fulles




Plantes suculentes
ELS LÍMITS DE TOLERÀNCIA
Les espècies que tenen intervals de tolerància gran per un determinat factor
ambiental s’anomenen eurioiques


Les espècies que tenen un marge molt estret de tolerància per un
determinar factor ambiental s’anomenen euròiques.
APLICACIÓ I EXERCICIS

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Tema 3 L'aigua a la terra
Tema 3 L'aigua a la terraTema 3 L'aigua a la terra
Tema 3 L'aigua a la terra
 
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense florUnitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
 
Les precipitacions
Les precipitacionsLes precipitacions
Les precipitacions
 
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
 
Els climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperatsEls climes i paisatges temperats
Els climes i paisatges temperats
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Regne animal: invertebrats
Regne animal: invertebratsRegne animal: invertebrats
Regne animal: invertebrats
 
T.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5eT.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5e
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 
general electronica
general electronicageneral electronica
general electronica
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
Problemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pescaProblemes actuals de la pesca
Problemes actuals de la pesca
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 

Similaire à Ecologia adaptacions

adaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusadaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusges_c_tarda
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopmgene4
 
Presentació natus
Presentació natusPresentació natus
Presentació natusisabel_rm
 
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...isabel_rm
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologiajalturgell
 
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfalmualva
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopgenefarre
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesmontsejaen
 
Power Ecosistemes
Power EcosistemesPower Ecosistemes
Power EcosistemesSusana
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)tiotavio
 
Treball Natus
Treball NatusTreball Natus
Treball Natusxavi
 

Similaire à Ecologia adaptacions (20)

Adaptacions
AdaptacionsAdaptacions
Adaptacions
 
Adaptacions
AdaptacionsAdaptacions
Adaptacions
 
adaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusadaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers vius
 
patitomarito
patitomaritopatitomarito
patitomarito
 
Patitomarito
PatitomaritoPatitomarito
Patitomarito
 
Patitomarito
PatitomaritoPatitomarito
Patitomarito
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtop
 
Presentació natus
Presentació natusPresentació natus
Presentació natus
 
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...Sessió 5   projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
Sessió 5 projecte 2n eso 2012 - natus - presentació ...
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologia
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
 
Ecosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtopEcosistemes 1el-biòtop
Ecosistemes 1el-biòtop
 
Adaptació i diversitat
Adaptació i diversitatAdaptació i diversitat
Adaptació i diversitat
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
Power Ecosistemes
Power EcosistemesPower Ecosistemes
Power Ecosistemes
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturals
 
Naturals
NaturalsNaturals
Naturals
 
Treball Natus
Treball NatusTreball Natus
Treball Natus
 

Plus de escorialdigital (20)

Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VICConeix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
Coneix el teu riu ! - ESCORIAL VIC
 
Imaginem
ImaginemImaginem
Imaginem
 
Núvols
NúvolsNúvols
Núvols
 
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
 
Germà cel germà aliga
Germà cel germà aligaGermà cel germà aliga
Germà cel germà aliga
 
Muerelentamente (1)
Muerelentamente (1)Muerelentamente (1)
Muerelentamente (1)
 
Bambu1 (1)
Bambu1 (1)Bambu1 (1)
Bambu1 (1)
 
Bon dia felicitat
Bon dia felicitatBon dia felicitat
Bon dia felicitat
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
Disseccio ull
Disseccio ullDisseccio ull
Disseccio ull
 
Fotografies amb MOC de la mitosi
Fotografies amb MOC de la mitosiFotografies amb MOC de la mitosi
Fotografies amb MOC de la mitosi
 
Nucli
NucliNucli
Nucli
 
Conte
ConteConte
Conte
 
Orgànuls
OrgànulsOrgànuls
Orgànuls
 
Presentació microbiología
Presentació microbiologíaPresentació microbiología
Presentació microbiología
 
Principis immediats
Principis immediatsPrincipis immediats
Principis immediats
 
Dissecció de l'ull
Dissecció de l'ullDissecció de l'ull
Dissecció de l'ull
 
Horoscop
HoroscopHoroscop
Horoscop
 
Presentacio revistescientifiques
Presentacio revistescientifiquesPresentacio revistescientifiques
Presentacio revistescientifiques
 
Traduccio
TraduccioTraduccio
Traduccio
 

Ecologia adaptacions

  • 1. Unitat 6. ECOLOGIA ELS FACTORS ABIÒTICS.
  • 2. 1. Els factors ambientals i l’adaptació.  El resultat de milions d’anys d’evolució és una biosfera constituïda per éssers vius adaptats al medi on viuen  Les estratègies que els éssers vius han desenvolupat per viure en un determinat entorn les anomenem ADAPTACIÓ.  Les adaptacions poden ser anatòmiques ( forma) , fisiològiques (funcionament) , o etològiques ( comportament)
  • 3. MEDI TERRESTRE: La temperatura. Altes, baixes, oscil·lació tèrmica La humitat,: manca, excés La llum: intensitat i fotoperíode( hores de llum) Les característiques del sòl: nutrients, permeabilitat, profunditat del sòl etc. MEDI AQUÀTIC La llum : intensitat i qualitat La pressió hidrostàtica Els gasos dissolts a l’aigua: oxigen La salinitat Els nutrients
  • 4. 2. La llum La llum és necessària per a la fotosíntesi, és doncs un factor importantíssim per tots els ecosistemes. La llum no arriba amb la mateixa INTENSITAT a tota la superfície terrestre. Les hores de llum varien al llarg de l’any: FOTOPERÍODE Al medi aquàtic la intensitat varia amb la fondària i també la qualitat de la llum
  • 5. Quantitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre
  • 6. MEDI AQUÀTIC Al medi aquàtic la llum és un factor limitant per els organismes fotosintètics. La llum s’extingeix a mesura que augmenta la fondària, i a més la qualitat de la llum varia.
  • 7.
  • 8. Les algues marines només poden viure en la regió fòtica dels mars i oceans, que és la què està il·luminada per la llum solar i que arriba com a màxim als 200 m de profunditat. Segons la profunditat a la que viuen, les algues presenten diferents pigments que els hi permeten absorbir millor la llum.
  • 9. MEDI TERRESTRE En funció de la latitud la intensitat de la llum varia i també el fotoperíode En els ecosistemes terrestres la llum arriba a la mateixa intensitat en una mateixa zona però la vegetació es troba sovint disposada en estrats de diferent alçada que rebran una quantitat de llum diferent
  • 10. ADAPTACIONS A LA INTENSITAT Fulles d’una alzina. Fulles d’un faig. Disposició de les fulles. En vertical per evitar l’exposició i en horitzontal per captar més radiació.
  • 11. Plantes esciòfiles: plantes adaptades a viure a l'ombra Plantes heliòfiles: plantes adaptades a una forta radiació solar
  • 12. La diferent pigmentació que presentem els humans és una adaptació a la intensitat de llum, en concret a les RAD. UV. La melanina ens protegeix de les radiacions solars però ha de permetre que en penetri una petita quantitat pe tal que s’activi la síntesi de vitamina D.
  • 13. ADAPTACIONS AL FOTOPERÍODE El fotoperíode contribueix a la regulació d’aspectes molt importants dels ésser vius. La floració La germinació La migració La hivernació
  • 14. 3. La temperatura La vida activa només es possible en la franja compresa entre pocs graus sota zero i els cinquanta graus. Sota zero l’aigua es gela i per sobre de 50 graus les proteïnes es fan malbé. Els organismes s’han adaptat a: L’amplitud tèrmica: diferències de temperatura (dia/nit i estiu/hivern) A la calor :Sovint les adaptacions a les altes temperatures són també adaptacions a la manca d’aigua. Al fred : sovint les adaptacions al fred hivernal també són adaptacions a un període de llum més curt.
  • 15. Poiquiloterms: no regulen la seva temperatura corporal sinó que aquesta depèn del medi. Són actius de dia i quan la temperatura és alta, i estan inactius a la nit i a l’hivern. Homeoterms regulen la seva temperatura corporal. Mantenir el cos calent representa una despesa energètica gran.
  • 16. Letargia Els animals poiquiloterms queden inactius quan baixen les temperatures ja que el seu metabolisme s’atura.
  • 17. Hibernació La hibernació és un estat de letargia regulada al llarg de dies o setmanes, que permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la hibernació el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva temperatura corporal disminueix i la seva freqüència respiratòria esdevé inferior a la normal, gastant gradualment les reserves energètiques emmagatzemades durant els mesos més càlids
  • 18. Les capes de greix aïllen del fred i ajuden a mantenir l’escalfor del cos El diferent pelatge d’estiu i hivern
  • 20. La caducifolia hivernal és una adaptació a les baixes temperatures de l’hivern.
  • 21. La relació superfície volum en animals homeoterms és una adaptació a la temperatura. ( Regla de Bergmann)
  • 22.
  • 23. Guineu àrtica Guilla vermella Fenech Ós polar (350 Kg) Ós bru ( 250 kg) sloth bear ( 100 Kg)
  • 24. Les formes allargades tenen una relació superfície volum més gran i per tant permeten dissipar més calor.
  • 25.
  • 26. Allen’s rule in Lepus From the northern arctic hare (L. arcticus) through the more southerly desert jackrabbit (L. alleni), members of the genus Lepus show progressively longer extremities (legs & ears) and leaner bodies
  • 27. 4. Aigua i humitat Al medi terrestre l’aigua i la humitat són un factor limitant: si no hi ha aigua no hi pot haver vida. Tots els éssers vius terrestres han desenvolupat adaptacions per no deshidratar-se
  • 32. Reducció de les fulles Plantes suculentes
  • 33. ELS LÍMITS DE TOLERÀNCIA
  • 34. Les espècies que tenen intervals de tolerància gran per un determinat factor ambiental s’anomenen eurioiques Les espècies que tenen un marge molt estret de tolerància per un determinar factor ambiental s’anomenen euròiques.

Notes de l'éditeur

  1. , n
  2. http://www.iesabdera.com/bg/bgb1/web-20/21_lmites_de_tolerancia_especies_eurioicas_y_estenoicas.html