1. Instruments De Corda Meylin Marrero Martinez Paola Ignacia Paula Outerial Laura Sanchez Garcia
2. ELS INTRUMENTS DE CORDA Els cordòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibració unes cordes tibades entre dos punts. Molt sovint, a més, estan fixades sobre un suport. Hi ha tres classes: Corda percutida ,Corda pinsada i Corda fregada.
3. CORDA FREGADA Els instruments de corda fregada son aquells instruments que poden produir un so per la vibració de cordes (generalment de metall, o de intestí), quan son fregades amb l'arques o arc. Ocasionalment es pot pinçar la corda ( pizzicato ) per produir determinats sons. Alguns exemples en són: Violi Vilola Viola de gamba Violoncel Contrabaix
4. CORDA PINÇADA Es un instrument que sona per la vibració d'una o -més freqüentment- diverses cordes, que entren en vibració quan són polsades o pinçades. Les tècniques per polsar o pinçar les cordes són diverses. Es poden polsar directament amb els dits o bé amb accessoris diversos. Si es fa amb els dits es podem polsar una o més cordes simultàniament de manera que cada dit polsa una sola corda o bé polsar-les gairebé simultàniament, tal com es fa, per exemple, amb l guitarra quan s'executen acords . En el primer cas, i segons els tipus de timbre que es persegueixi, la corda pot ser polsada amb l'ungla o sense que aquesta arribi a tocar la corda; en el segon cas s'obté un so més dolç. En el cas que es polsi amb l'ajut d'algun accessori, el més freqüent són les pues i els plectres, que poden ser subjectats amb dos o més dits, o bé accionats a través d'un teclat que, al seu torn acciona un mecanisme que mou el plectre. En el primer cas, l'´habitual és polsar només una corda en cada moment llevat que l'execució sigui amb acords. Tal seria el cas, per exemple, de la guitarra electrica pel que fa a la pua o al ud popular en molts països àrabs, pel que fa al plectre . Entre els instruments en què els plectres s'accionen a través de teclats destaquen el viriginal , l'espinetai el claveci.
6. HISTORIA El nom de piano deriva del mot compost forte-piano o, tambe, piano-forte, nom amb el qual va ser batejat el nou instrument que permitia de fer, des de la tecla mateix, sons forts i debils a voluntat de l'intrumentista {Batolomeo Cristofori havia inventat un instrument . Aquesta particularitat fou una de les caracteristiques mes peculiars del nou instrument , que va fer-ne germinar la invencio i en va esperonar la relativament rapida evolucio i perfeccionament. Gottfried Sillbermann, fabricant alemany d'orgues i de clavicembals, va construir l'any 1726 els dos primers pianofortes . A aquests van seguir-ne d'altres de mes perfeccionats, alguns dels quals va pertanyer al rei Freseric el Gran de Prussia tots tenien una configuracio exterior molt semblant a la del clavicembal {semblavem petits pianos de cua}. L'any 1773, en que el contructor angles John Broadwood va perfeccionar molt considerablent la mecanica ideada per Cristori i desenvolupada per Silbermann, es potdir que els pianofortes no passaven de mer experiment. El frances Sebastien Erard, el qual va perfeccionar molt, des del 1796 fins al 1823, la mecanica d'escapament i va inventar la de doble escapament. El primer piano vertical va ser contruit a Anglaterra vers l'any 1807. El bastidor de ferro fou incorporat al piano {vertical} i perfeccionat per diversos contructors nord-americans {anys 1820-1837}. El contructor alemany Heinrich Steinway, establert a Nova York, fou el que va aconseguir aplicar {any 1856} amb una estrapordinaria precisio el bastidor de ferro d'una sola pesa als pianos verticals i tambe als de cua.