1. DICTATS 4. Com a totes les altres coses de la vida, va
trigar a adonar-se que hi havia algun
problema. Es dedicava a allò que ell
1. La Pilar sentia un d'aquells corcons de
anomenava la seva feina de la mateixa
remordiment immotivat que després de la
manera que abans, i freqüentava els
mort de l'ésser benvolgut sol turmentar els
mateixos clubs i bars per discutir els
parents més acostats: la coentor de
mateixos temes i dir als clients quines
mutilació que deixa una pèrdua així; una
accions havien de comprar i tot allò, però
rancúnia terrible contra aquells cunyats
lentament va començar a adonar-se que
que, no contents d'haver abandonat el
alguna cosa era diferent. Semblava que les
senyor Prim (mancant la paraula tan
persones sortissin del seu cercle social
seriosament donada), llavors, en aquelles
sense cap advertiment previ, i una sèrie
hores luctuoses, la tenien, a ella, separada
d'amics als quals havia aconsellat de fer-
de sa filla, abandonada a ses pròpies
se Noms li començaren a recordar el seu
forces en la soledat més cruel.
consell.
Narcís Oller, Pilar Prim
Tom Sharpe, L'ovella negra
5. Van ser més d'un els factors del fracàs de
l'intent revolucionari de l'any 1917. En
2. Quan vam acabar, semblava que hi
primer lloc, la crisi de l'EStat
hagués hagut un terratrèmol, perquè tot
monarquicoconstitucional no havia
estava mig trencat i fora de lloc, Hi havia
arribat, al mes d'agost, al seu punt més alt.
pasta de dents a les parets, al mirall i a les
La decisió amb què l'exèrcit ofegà l'intent
bombetes. Nosaltres també vam rebre els
revolucionari va ser el factor principal del
efectes de les pólvores i no paràvem
seu fracàs. En darrer lloc, fou la passivitat
d'esternudar.
dels obrers del camp andalús davant
Quan el pare va veure tota aquella
l'onada de descontentament, que tenia el
trencadissa ens va dir que si cada cop que
centre a Barcelona, a Madrid i al nord.
li rentàvem les dents al cocodril
s'organitzava aquell daltabaix, no
Albert Balcells, El sindicalimse a
arribaríem a final de mes.
Barcelona (1916-1923)
Jaume Cela, Una troballa sorprenent
6. Quan jo era un nen, el Caire era molt més
petit. Estava rodejat de jardins i prats. No
era pas un poble, tenia si fa no fa un milió
3. Més a prop, marcant el camí de la
d'habitants, però era tranquil i net i moltes
carretera, ametllers d'un verd suau i
famílies tenien la seva pròpia residència.
figueres d'amples pàmpols. La carretera
En un carrer es veia, potser, un bloc de
serpentejava entre els turons. D'ella
pisos amb tot de cases baixes al voltant.
naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i
Els blocs tenien tres o quatre plantes i a
tornava a emergir de nou entre les
cada pis hi havia només una o dues
atzavares i les pales amples i gruixudes de
famílies. Recordo la casa de la meva
les figueres de moro.
família en el districte de Gamàlia. Ara
Cap a migdia, la muntanya baixava en una
visc en un apartament. Totes les cases
corba suau, onejada de turons, i apareixia
velles s'han convertit en gratacels.
l'aldea, aixafada sobre la terra.
Naguib Mahfuz, Reflexions d'un nen del
M. Aurèlia Capmany, La pluja als vidres
Caire

2. 7. L'autopista Pau Casals, l'últim tram obert
de l'autopista A-16 entre Sitges i el
Vendrell, és en funcionament des de fa 10. El fill del rei va tenir molta por i es volia
gairebé tres mesos. Aquesta via amagar, però no vam deixar que
constitueix una alternativa a les carreteres s'amagués i ens va donar la seva bossa
que comiquen les comarques del Baix plena de bales de diamants com la que jo
Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès i havia perdut. I nosaltres no sabíem què
facilita l'accés a les poblacions de la costa. havíem de fer, si ens havíem de quedar a
L'autopista Pau Casals és una de les més manar el país sota els volcans o havíem de
respectuoses amb l'entorn natural per on tornar a casa. I la princesa Ma volia venir
transcorre; una sèrie de mesures amb nosaltres, però a casa seva no la van
preventives i correctores han integrat la deixar venir, perquè era princesa i, en
nova obra al territori i han minimitzat aquell país, de princeses, només en tenien
l'aparició de fenòmens erosius. una.
Jordi Sarsanedas, El balcó
Club RACC, juliol de 1998
8. ACCENTS 11. ACCENTS
Acabo de parlar amb el Lluís, per telèfon. A la superfície, l'embat del vent sobre les
Al princpi era sempre ell qui trucava, aigües de l'estany creava una agitació
perquè a mi em feia cosa que s'hi posessin confusa que desprenia un ruixim tèrbol
el seu pare o la seva mare, però ara ja em que el vent s'emportava avall i que es
coneixen, perquè ell mateix els va explicar barrejava amb el remolí de pols de sorra
que sortíem junts, i quan telefono em finíssima, fangosa, de les vores de l'estany
tracten amb molta cordialitat. Doncs li he i de la barra que el separà del mar.
trucat i li he dit que l'enyoro molt, i no és Aquesta bafarada de vapor aquós i de
un tòpic: després d'aquestes vacances, que partícules de sorra cobrí ràpidament d'una
ens hem vist gairebé diàriament i durant capa finíssima el pont del bastiment i els
moltes hores, ara em sento com si em notres cossos insignificants.
faltés alguna cosa vital. Ell també estava
molt sentimental. Josep Pla, Lluna de mar.
Glòria Llobet, El diari de la Neus.
12. O/U
9. ACCENTS
Hi podeu anar quan vulgueu. Però ells no
Si us haig de ser sincer -i quan s'escriu no viuen bé. Fa un any van tenir una nena;
sé si convé ser-ne del tot-, cal que confessi tant que havien sospirat per tenir una
d'antuvi que el primer que em parlà de criatura! De moment va ser una alegria.
l'afer va ser el doctor Scopius. Havia Però es veu que ell s'ha engelosit i no pot
remenat papers de l'època per escriure un suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a
d'aquells articles tendres i erudits que casa.[...]
pinten un somriure i provoquen un lleuger S'havia posat la capseta del coloret a la
estremiment i n'havia trobat la referència. butxaca. No podia endur-se'n les dues
Em trucà des del diari i vam mantenir una pessetes a la mà, ni agafar el
conversa llarga i estrafolària. És clar, un portamonedes després d'haver dit a Anna
cop penjat el telèfon, me'n vaig oblidar. que només sortiria un moment.[...]
Dies després, però, a començaments de la
primavera, en vaig tenir la segona
referència. Mercè Rodoreda, Aloma
Jaume Fuster, La matèria dels somnis

3. 13. B/V
16. La Glòria enretirà el seu bracet rodanxó
Un individu va estar tres dies a Barcelona de davant dels ulls i es va quedar aturada
per a vendre una partida de vi, i el dia per un moment, arrufant el nas i
abans de tornar al poble, va entrar a fer-se parpellejant sota la llum del sol. Després,
afaitar a una barberia del carrer de Sant provant de mirar cap a tot arreu alhora,
Pau. s'allunyà amb passes cauteloses de l'arbre
En veure que l'havien servit tan bé, va dir en què s'havia repenjat.
al dependent: -No sé què m'hi jugo -va dir la Glòria fent
-No podríeu venir a afaitar el pare, que no una ganyota- que ha entrat a la casa, i li he
pot sortir? dit un milió de vegades que això no s'hi
-No hi ha cap inconvenient: on esteu? val.
-A la Pobla de Lillet, demaneu a cal Isaac Asimov. Robbie i altres contes
Guerxo tothom us en donarà raó. (adap)
500 xistes catalans (Biblioteca Popular
Catalana) 17. La modernització de les forces armades
nord-americanes preveu la robotització de
l'exèrcit i la creació de xarxes
14. Aquell matí, la senyora Rita, amb pas informàtiques sofisticades per coordinar
ferm, va baixar a la platja més d'hora que sistemes d'armes. El pla futurista inclou
mai. Carregava un petit cabàs i mirava les últimes tecnologies de guerra, xarxes
nerviosament a dreta i esquerra. Com que de comunicació i armes tan sofisticades
els pescadors encara no s'havien llevat, que, en alguns casos, eliminen la
com que cap guàrdia municipal no necessitat de tenir éssers humans als
passava per allí, com que els nens i les camps de batalla.
nenes dormien, no es va adonar ningú Esquadrons de bombarders supersònics
d'allò que la senyora Rita va fer. I jo no ho sense pilot serien conduïts des de les bases
sabria si no fos perquè va explicar-m'ho a centenars de quilòmetres de distància, i
ella mateixa, ara ja fa temps. tancs robots de vuit tones farien les
primeres ofensives terrestres.
Joan Armangué, La barca fantasma i
altres contes. Diari dels estudiants, 27-05-05 (adap)
15. L'endemà al matí em vaig llevar tard. Vaig 18. Ens encantava visitar l'església, gran i
obrir una mica el portaló perquè entrés solitària, sobretot a les nits clares. El camí
aire i llum i, posant-me davant d'aquell que hi duia serpentejava pel bosc,
mirall que multiplicava les fesomies, vaig s'enfilava per la cresta d'un turó, passava
començar a pentinar-me. L'aire humit per dos prats i finalment arribava a la
m'havia descargolat els rulls. Els cabells paret del cementiri.
se m'havien tornat flonjos i pastosos. Vaig A dins, els arcs s'elevaven en la foscor.
lligar-me'ls, a part, en dues castanyetes a Pels rics vitralls s'hi filtrava la llum de la
cada cantó del cap, i de la mata més lluna. A cada banda de l'altar hi havia dues
grossa en vaig fer una trena, que em lloses de pedra, i a cada bloc hi jeia la
penjava per darrere, ornamentada al figura de marbre d'un cavaller amb tota
capdavall amb un llacet. Em vaig posar un l'armadura. Tenien les mans juntes, en
mocador de seda llampant, i vet aquí una posició de pregària.
testa original.
Edith Nesbit, Relats de fantasmes (adap)
Joaquim Ruyra, El rem de treta-quatre.

4. 19. Les llistes de llibres juvenils més venuts 22. Aquest matí, en obrir el finestró de les
segueixen encapçalades per llibres golfes, he vist un petit dragó encastat a la
fantàstics, amb Harry Potter com a paret. Diu que, si es fiquen dintre d'un
indubtable triomfador. Les aventures del armari, roseguen la roba. Vet ací, doncs,
jove mag s'han convertit en un veritable un hoste indesitjable. He fet un rotllo amb
fenomen social, cosa que ha provocat uns papers i, d'un parell de cops, ha caigut
l'aparició i la recuperació de nombroses sobre l'ampit de llosa. Cap ferida: fins la
obres d'aquest gènere. Efectivament, cua, fragilíssima, ha resultat indemne.
aquest èxit de vendes ha comportat la Panxa enlaire, d'un verd lívid, braços
sortida d'un bon nombre de llibres oberts com un nadó que plora, semblava
fantàstics per a joves, presents als demanar la meva clemència. L'ha
aparadors de totes les llibreries. obtinguda.
Tomàs Garcés, Vers i prosa.
Diari dels estudiants, 21-04-06
23. El dragó ha refet el seu equilibri. Ran del
marc de la finestra, formava, cap per
20. L'aspecte del nostre visitant em xocà avall, un delicat arabesc. M'he entretingut
d'allò més, ja que m'esperava el típic a dibuixar-lo: la cua, caiguda i torçada cap
metge de poble. Era molt alt i prim, amb a l'esquerra, tocava gairebé el cap, un xic
un nas llarg com un bec que arrencava gros, d'ametlla; el cos tenia un lleu
d'entre dos ulls grisos i penetrants, molt retorciment; les potes i els dits eren
junts l'un de l'altre, que espurnejaven tendres esquemes geomètrics; les taques
vivament des del darrere d'unes ulleres fosques de la pell formaven angles
amb muntura d'or. Duia la indumentària tranversals ben oberts, oposats per les
pròpia dels de la professió, però tenia puntes. Quan he acabat el dibuix, he vist
l'aparença un xic descurada, ja que duia la que la figura del dragó venia a ser la d'un
levita deslluïda i les vores dels pantalons interrogant. He obert la finestra sense
esfilagarsades. contestar-li i ha escapat, ràpid, per la paret
del gessamí.
Arthur Conan Doyle, El gos dels Tomàs Garcés, Vers i prosa.
Baskerville (adap)
24. Si busquem l'origen de la paraula humor,
ens hem de remuntar a l'època medieval.
21. Un dels recursos tècnics més característics En aquell temps, aquest terme pertanyia al
del gèner policíac consisteix a contrastar vocabulari mèdic i els metges l'empraven
els punts àlgids de tensió amb moments per referirr-se a cadascun dels quatre
d'una calma plena de presagis. Podríem líquids que se suposava que entraven en la
definir el suspens com un recurs que juga constitució del cos. Fins al segle XVII, no
amb la dosificació de la informació, apareix la nova accepció d'aquest terme,
l'anticipació inquietant i l'acceleració que podríem definir com la visió dels
argumental per tal de desvetllar de aspectes còmics, absurds o xocants de les
curiositat en el lector. coses. A partir de llavors, l'humor es
consolida com a recurs literari en les obres
La bossa o la vida, Antologia del conte de grans autors, fins al punt que hi ha
policíac (adap) hagut escriptors que l'han convertit en
l'element característic del seu estil literari.

5. 25. El Sol no és més que una de tantes
estrelles del nostre Univers, que en conté
milers i milions. Però això és una cosa
que la humanitat fa poc que coneix. No és
fins a mitjan segle passat que es va arribar
a aquesta conclusió. L'estudi del Sol, però,
continua ocupant en l'astronomia actual
un lloc de primera fila, i es fa més
interessant i apassionat que el de totes les
altres estrelles. I això per una doble raó:
primer, per la importància que té per a la
vida del nostre planeta, i segon, perquè és
l'estrella que més bé es pot estudiar a
causa de la seva proximitat, si bé aquest
“proximitat” vol dir cent cinquanta
milions de quilòmetres, o sigui que
hauríem de posar dotze mil terres en fila,
una darrere una altra, per arribar-hi.
Francesc Nicolau, Viatge per la història
de l'astronomia.
26. Els presents van fer un crit d'horror. El
cotxe feia una caiguda impressionant,
rebotant de roca en roca; semblava que no
s'acabaria mai. De sobte, explotà. Una
llengua de foc es recargolà al fons del
precipici. El soroll de l'explosió, deformat
i repercutit per l'eco, encara recorria les
parets de l'avenç quan les últimes restes
del vehicle ja s'havien quedat immòbils
allà al fons.
Yack Rivais, Acció (Adapt)
27. Els mots compostos s'han utilitzat per
designar aparells i estris d'invenció recent,
com, per exemple, el parallamps, el para-
xocs, l'obrellaunes o el para-sol. La
cultura popular ha fet servir aquests mots
freqüentment, amb sentit figurat o
metafòric, per designar defectes de la
gent; és el cas de poca-solta, cagadubtes o
llepafils. Però alguns són merament
descriptius, com cara-rodó, camallarg o
carabrut. En un registre més alt, s'han
format compostos cultes com
fisicoquímic, preromà o literariomusical.
No cal dir que, des d'antic, existeixen els
numerals compostos del tipus vint-i-
quatre, vuit-cents, quarana-novè o vint-i-
dosena i onomatopeies com bub-bub, xip-
xap o piu-piu.