1. La literatura llatina
Transmissió de la literatura llatina:
Papir
Principals suports de
transmissió de la paraula
escrita:
Pergamí o membrana
Còdex, format per les làmines
enquadernades

2. Gèneres literaris
Els textos poden pertànyer a un gènere o un altre segons:
-fons (contingut)
-forma (estructura).
Poden estar també escrits en:
-Prosa: història, oratòria, filosofia,
epistolografia...
-Vers: èpica, teatre, lírica, sàtira,
epigrames...

3. Èpica
Es narren esdeveniments o fets
heroics. Inicialment els escriptors
romans tradueixen els models
grecs, però aviat, l’èpica llatina es
converteix en producte d’un
poeta culte.
-Enni: Annals, obra que recull en vers
els principals esdeveniments de la
història de Roma.
-Virgili: La Eneida, obra que relata les
gestes de l’heroi troià Eneas,
antecedent llegendari del poble romà.
-Ovidi: Metamorfosis, poema èpic que
relata les gestes de personatges
mitològics amb el canvi de forma com a
eix comú.
-Lucà: Farsalia o Bellum Civile, obra que
relata la guerra entre Cèsar i Pompeu.
Eneas fuig de la ciutat de Troia amb el seu
pare, la seva esposa i el seu fill. Barocci

4. Teatre
Gènere literari més antic juntament amb
l’èpica.
Sorgeix de l’adaptació dels esquemes dramàtics
grecs després de la conquesta de la Magna
Grècia (s.III aC).
Segons els models grecs, distingim dos gèneres:
-Tragèdia: grandesa de les situacions
conflictives amb uns personatges conduüts a un
destí fatal.
-Enni i Sèneca
-Comèdia: mostra situacions quotidianes
relacionats amb un moment polític fàcilment
reconeixible amb una finalitat de crítica i burla.
-Plaute i Terenci

5. LíricaGènere per transmetre sentiments i
pensaments íntims.
Sorgeix a finals del segle II aC. ,
Subgèneres:
-Ègloga: pastors que dialoguen en un ambient
bucòlic de temes amorosos. Virgili.
-Elegia: sobre afers socials, amor a la vida, la
mort... Properci, Tibul i Catul.
-Epigrama: inscripcions funeràries breus, més
tard amb temàtica diversa: amor, sàtira...
Marcial
-Oda: tema elevat, reflexions sobre assumptes
relacionats amb la vida. Horaci
Lèsbia, amant de Catul i inspiració
dels seus poemes

6. Hesterno fetere mero qui credit Acerram,
Fallitur: in lucem semper Acerra bibit.
Qui imagina que Acerra fa pudor del vi de la vetlla,
S’enganya: Acerra beu sempre fins a la llum del dia.
Epigrama de Marcial
Traducció de Miquel Dolç
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
“Visquem Lèsbia meva, i estimem-nos, i que
les murmuracions dels vells massa severs no
ens importin més que un as. Els sols es poden
pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una
vegada s’ha post el nostre breu dia, hem de
dormir una nit que mai no s’acaba. Fes-me
mil besades, després cent, després mil més,
després una altra vegada cent, despre´s altres
mil encara, després cent; després, quan
haurem arribat a molts milers, n’embullarem
el compte perquè no el sapiguem o perquè
cap envejós no ens pugui ullpendre quan
sàpiga que han estat tants els besos.”
Traducció d’Antoni Seva
Poema de Catul
Gènere elegíac

7. Beatus ille (fragment)
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore.
Neque excitatur classico miles
truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
“Feliç aquell que, lluny de preocupacions,
Talment com l’antiga estirp de mortals,
llaura els camps dels pares amb els seus bous,
Lliure de tota usura.
I no es desperta, com el soldat, amb el toc de
trompeta, ni l’espanta el mar irat.
Evita el fòrum, les sobèrbies els portals dels
ciutadans poderosos.”
Horaci
Gènere líric, oda.
Fòrum romà

8. Sàtira
Gènere genuïnament romà que ataca
persones, institucions i costums.
Lucili, Horaci i Juvenal.
Satura tota nostra est, tal com va dir Quintilià,
estudiós de la oratòria llatina i dels gèneres
literaris llatins.
Coronació de Juvenal

9. Didàctica
Obres de la literatura llatina que
pretenen instruir al lector. Hi ha diversos
subgèneres:
-Poesia didàctica: s’uneix l’ensenyament
amb la bellesa didàctica. (Lucreci)
-Faula: s’adoctrina sobre moralitat a
partir d’uns personatges en forma
d’animal i amb caràcter humà. (Fedre)
-Proses científica, jurídica, èdica, tècnica:
és més important el contingut que la
forma. (Sèneca, Vitrubi)
Edició il·lustrada del De rerum natura, de Lucreci

10. Fàbula, gènere didàctic
De Vulpe et uva
Fame coacta vulpes alta in vinea
uvam appetebat summis saliens viribus;
Quam tangere ut non potuit, discedens ait:
Nondum matura est; nolo acerbam sumere"
Qui facere quae non possunt verbis elevant,
adscribere hoc debebunt exemplum sibi.
Spernit superbus quae nequit assequi
La guineu i el raïm
Afamada una guineu, va voler agafar un gra de
raïm penjat d’una alta parra saltant amb totes les
seves forces. Com que no hi podia arribar,
marxant diu: “encara no és madura. No la vull
menjar àcida.” Els que treuen valor a les coses
que no poden fer amb les seves paraules, s’han
d’aplicar aquest conte a sí mateixos.
S’aparta el superb de les coses que no pot
aconseguir.

11. Oratòria
És una de les manifestacions literàries
més genuïnes del caràcter romà. El seu
desenvolupament es vincula al de la
República com a instrument per tal
d’influir en la opinió pública.
Màxim exponent: Ciceró
Senat romà

12. Història
Sorgeix de la imitació de la tasca dels
historiògrafs grecs. S’intenta
compatibilitzar la narració de fets
històrics amb la bellesa del llenguatge.
Autors destacats:
Juli Cèsar, Sal·lusti, Tit Livi, Tàcit.
Detall del bust de Juli Cèsar

13. Novel·la
Subgènere narratiu que es caracteritza
per relatar esdeveniments, ficticis o reals
en una trama versemblant.
És tardà i sorgeix quan els valors de la
societat romana entren en crisi.
Representants més importants:
Petroni i Apuleu
Eros i Psique

14. Filosofia
Atès al caràcter pràctic dels romans,
centren la seva filosofia en els aspectes
humans. La filosofia llatina no va aportar
res de nou respecte de la grega.
Autors destacats:
Ciceró, Sèneca, Lucreci.
Sèneca