2. NOMS
En català patates, creïlles, trumfes o trumfos.
En castellà patata.
En anglès potatoes
ORIGEN
La patata és un cultiu procedent de la regió andina.
Perú, Xile, Bolívia i Equador, son països on es cultiva
des de fa mil·lennis.
A mitjan segle XVI els conqueridors espanyols
portaren per primera vegada patates a Europa. Des
d’Espanya la patata s’estengué àmpliament a tot
Europa, si bé també arribaren directament des del seu lloc d’origen a
Anglaterra, des d’on, a la fi del segle XVII, foren exportades a Amèrica del
Nord.
3. COMPOSICIÓ
Per cada 100 grams.
Aigua 75 g Magnesi 0,046mg
Energia 77,2 kcal Calci 0,022 mg
Greix 0,1 g Vitamina A (com Betacarotè) 5 UI
Proteïna 1,5 g Vitamina C 10 mg
Hidrats de carboni 17,5 g Vitamina B1 (Tiamina) 0,5 mg
Fibra 4 g Vitamina B2 ( Riboflavina) 1 mg
Potassi 0,531 mg Vitamina B3 (Niacina) 6,3 mg
Fòsfor 0,110 mg Vitamina B6 ( Piridoxina) 0,2 mg
Ferro 0,002 mg Vitamina E 0,1mg
Sodi 0,038 mg Àcid fólic 44 mcg
VITAMINES
La patata té vitamina A, que genera els
pigments necessaris per al funcionament
de la retina. i exerceix un paper important
en el desenvolupament d’una bona visió,
especialment en presència de poca llum.
També es pot requerir per a la reproducció i la lactància. Té Vitamina B1,
fonamental per la salut de nervis y músculs. Vitamina B6 necessària per la
producció de proteïnes i la prevenció de infeccions. Té vitamina C, que ajuda a
frenar l’artrosi, ajusta l’excés de colesterol, accelera la cicatrització de les
fractures òssies. Per això és tant important menjar patates.
4. PROPIETATS
Protectora del fetge i de las funcions de la vesícula biliar.
Excel·lent estimulant digestiu, diürètic i per tant molt útil per a problemes de
retenció de líquids.
Reductora del colesterol i el greix a la sang.
Interessant pels diabètics pel seu contingut en insulina, substancia que limita
la concentració de sucre a la sang desprès dels menjars.
6. La patatera és una planta herbàcia,
tuberosa i perenne.
El sistema aeri està format per
diverses tiges, amb branques i
fulles compostes, que pot arribar a
mesurar fins a un metre d’alçada. Les fulles són compostes, pinnatipartides
amb folíols que combinen uns de mida gran amb d’altres de mida petita.
A l’extrem superior de les tiges poden aparèixer les inflorescències, amb flors
disposades en cima de diversos colors. Les flors es presenten agrupades i són
blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les d’altres
com el tomàquet o l’albergínia, amb cinc sèpals
i una corol·la de, formada per cinc pètals
soldats.
Els fruits són unes baies de color verd, que
recorden un tomàquet petit i que contenen fins
a 300 llavors. Aquest fruit conté grans
quantitats de solanina, un alcaloide tòxic que
els fa no comestibles.
Es caracteritza per presentar tiges modificades a la part subterrània en
7. forma de tubercles comestibles. El tubercle es troba situat a l’extrem d’un
estoló es a dir, d’una tija subterrània de desenvolupament horitzontal, i ell
mateix forma una tija subterrània i, alhora, un òrgan de reserva.
VARIETATS
A tot el mon hi ha registrades unes 1.300 varietats de patates. Es classifiquen
com a primerenques, recollides entre
abril i juny, de pell molt fina i carn
blanca i ferma. En aquest grup es troba
la Jaerla. Les semitardanes són les
recollides entre setembre i octubre.
Exemples son les varietats Monalisa,
Bintje i Desirée. Les patates tardanes
son de carn mes groga, es recullen a
partir de novembre. En aquest grup es
troba la Kennebec.
A Catalunya, el Solsonès ha estat
històricament el planter de patates per
a altres comarques. Tot i que la varietat Kennebec és la mes productiva, la del
Bufet és la de més prestigi.
8. LLUM
La intercepció de llum pel cultiu depèn de la intensitat
lumínica, de l’arquitectura del fullatge, de l’edat de les fulles i
del percentatge de sòl cobert pel fullatge El procés fotosintètic s’efectua
quan els raigs de sol incideixin sobre la totalitat de les fulles verdes i no sobre
el sòl nu.
TEMPERATURA
El tubercle en latència, inicia la brotada i emergència en forma
lenta a 5 °C i es maximitza als 14-16 °C. Això és important en
considerar l’època de plantació ja que aquesta s’ha d’iniciar quan la temperatura
del sòl hagi assolit al menys 7-8 °C. Durant el desenvolupament del cultiu la
planta forma seva àrea foliar profusament a temperatures de 20-25 °C.
Temperatures sobre els 37 °C afecten el procés fotosintètic en augmentar
excessivament la respiració. En climes més calorosos, les patates se solen
sembrar a principis de primavera, ja que les gelades no atacaran la planta.
La millor temperatura és 14-16 °C. Les patates més primerenques triguen entre
12 i 14 setmanes a madurar, entre 15 i 18 setmanes les segones més
primerenques i entre 18 i 22 les normals. En efectuar la plantació la
temperatura del sòl ha de ser superior als 7 º C, amb unes temperatures
nocturnes relativament fresques.
9. TIPUS DE SOL
Les condicions de cultiu varien d’una varietat a una altra, però en general
prefereix sòls rics en humus, solts i sorrencs.
ÉPOCA DE PLANTAR
Com hem vist depèn del tipus de varietat de la
patata: primerenca, semitardana o tardana i del lloc
on es plantin. Al maresme la patata primerenca es
comença a plantar al gener, es generalitza al febrer
i al març es sembra a les zones mes fredes.
REG
Generalment el mètode de reg emprat en el cultiu de la patata és el d’aspersió.
El reg en llocs calorosos quan els tubercles estan ja desenvolupats serà mínim,
ja que molta aigua podrirà les patates noves.
Les alternances de períodes secs i humits donen lloc a modificacions en la
velocitat de engrossiment dels tubercles, ja que són l’origen de certs defectes
com esquerdes, solcs, estrenyiments, etc.
10. COLLITA
Les patates es cullen quan les mates s’assequen naturalment o bé després
d’aplicar-los un tractament químic dessecant (això pot ser necessari per evitar
que les mates malaltes infectin els tubercles). La maduresa del tubercle
coincideix amb el seu màxim contingut de matèria seca i amb la pèrdua del 70%
de les fulles de les plantes.
Cal tenir en compte, d’altra banda, que els tubercles que es cullen madurs
acumulen menys sucres quan s’emmagatzemen, mentre que si es cullen massa
aviat el contingut de sucres augmenta.
La collita consisteix a arrencar els tubercles i recollir-los posteriorment. Es
pot mecanitzar totalment o parcialment i es poden utilitzar diversos tipus de
màquines.
POSIBLES MALALTIES
La patata és un cultiu molt susceptible a plagues, malalties i
virosis. La millora genètica ha tingut un paper essencial en la
protecció contra aquests flagells.
Entre les diverses plagues que ataquen la patata cal destacar, per
la seva importància històrica, l’escarabat de la patata.
11. És interessant de remarcar que a Catalunya ja es compta amb programes per
protegir el conreu de malalties, basats en el seguiment de les condicions
climàtiques. Per lluitar contra les virosis és necessari produir la llavor en llocs
adequats. Per aquesta raó, sobretot, la producció de patata de sembra ha
esdevingut una activitat productiva important en el sistema de producció
d’aquest conreu.
TIPUS DE REPRUDUCCIO
Floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en cimes i són
blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les d’altres
solanàcies com el tomàquet o l’albergínia, amb cinc sèpals i una corol·la,
formada per cinc pètals soldats. La pol·linització és de tipus entomòfila (per
insectes), normalment és creuada o també es pot donar l’autopol·linització. Els
fruits són unes baies de color verd, que recorden un tomàquet petit i que
contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit conté grans quantitats de solanina, un
alcaloide tòxic que els fa no comestibles.
Si se sembren les llavors sense eliminar la substància mucilaginosa que les
recobreix, no germinen. Però fins i tot si es retira aquesta substància, la
producció que s’obté de papes sembrades per llavor és molt heterogènia,
perquè en una planta tetraploide la variabilitat de la descendència és molt alta.
12. Per això es prefereix fer una multiplicació vegetativa, plantant els tubercles
(la sembra de llavors s’usa quasi exclusivament per obtenir noves varietats).
Els tubercles que van a fer de "llavor" no han de presentar lesions ni
símptomes de malalties i preferentment haurien d’haver passat un temps
exposats a llum indirecta per a que es posin verdes i les tiges no es
desprenguin amb facilitat. Es dipositen en la terra a solcs poc profunds i prop
del fertilitzant, ja que emeten poques arrels.
13. RECEPTA: BRAÇ DE PATATA.
Ingredients: (per a 4-6 persones) • 1 albergínia escalivada
• 3 patates grans • 2 cebes petites escalivades
• 1 moniato • cullerades d’oliveda
• 4 ous de gallina durs i un rovell d’ou • sal
• 2 llaunes de tonyina costa Per a la maionesa:
• anxoves de l’Escala costa • 150 ml d’oli
• olives sense pinyol costa • suc de llimona
• 1 pebrot vermell escalivat
14. Preparació
Es pelen les patates i el moniato, es netegen i es bullen durant uns 20 minuts
fins que siguin cuites. Reservem una mica de l’aigua on les bullim. Tot seguit,
s’aixafen amb una forquilla o el passa puré. Per tal que lligui una mica més, s’hi
afegeixen algunes cullerades de l’aigua on les hem bullit. Teniu en compte que
no ha de quedar un puré líquid o sinó no es podrà enrotllar. Al damunt d’una
superfície, es col·loca un tros de paper film, i al damunt s’hi extén el puré
uniformement. En un bol, s’hi barregen les olives tallades a rodanxes, les
anxoves tallades a trossets petits, el pebrot, l’albergínia i les cebes
escalivades tallades ben petites, els ous durs també tallats i 1 o 2 cullerades
d’oliveda. Es barreja bé, i s’aboca al damunt del puré de patata. A continuació
es cargola com un braç de gitano, i es reserva a la nevera fins al moment de
servir perquè agafi consistència.
- Per a la maionesa:
En el pot de la batedora elèctrica, s’hi barreja el rovell d’ou amb una cullerada
de suc de llimona. S’afegeix l’oli poc a poc, i batem amb el túrmix fins que
espesseixi, i es corregeix de sal. Just abans de servir, s’enretira el paper film,
i es decora el braç amb unes tires de pebrot vermell escalivat, els ous de
guatlla oberts per la meitat i unes olives. I s’acompanya d’una mica de maionesa.
15. PRESSUPOST DEL PLAT
He mirat els preus dels productes de la recepta i els resultats son aquests:
• 3 patates grans costen 0’30 € • 1 albergínia escalivada costa 0’50 €
• 1 moniato costa 0’30 € • 2 cebes petites escalivades costen
• 4 ous de gallina durs i un rovell d’ou 1€
costen 1 € • Pot d’oliveda costa 1 €
• 2 llaunes de tonyina costen 2 € • sal costa 0’50 €
• anxoves de l’Escala costen 2 € Per a la maionesa:
• olives sense pinyol costen 1 € • 150 ml d’oli 0’50 €
• 1 pebrot vermell escalivat costa • suc de llimona 1 €
• 1€
Preu total dels productes per a 4 persones és: 12’10
Preu per una persona :3’20
16. La patata: una viajera
incansable
Vamos a hacer un recorrido en el
tiempo y vamos a descubrir la
historia del tubérculo. Hace 8000
años en América del Sur los pueblos
andinos inician el cultivo de la
patata. Grandes difusores de la
patata fueron los marinos, de los
barcos de la época como el
primeros en apreciarla como
escorbuto. En 1532 los españoles
alimento, ya que ayudaba a no tener
conquistan Perú y en 1537
enfermedades frecuentes en los
descubren la patata. La patata se
introdujo en Europa a través de
Sevilla, primero como ornamento o
curiosidad, después para alimentar
al ganado y, finalmente, como
alimento de indigentes y de las
clases más pobres. De Sevilla paso a
Roma, y de Roma a Inglaterra e
17. Irlanda, de donde volvió a America
del Norte. En el siglo XIV la patata
ya era popular en Italia, Alemania,
Polonia y Rusia. Pero no en Francia,
hasta el siglo XVII, cuando
en la mano de obra base para la
Parmentier, que la conoció como
industrialización.
prisionero de los prusianos, se las
ingenió para que se popularizara en El éxito de la patata fue también
Francia, las cultivó en un huerto y fuente de tragedia ya que una plaga
puso guardias, haciendo creer a sus destruyó en Irlanda todas las
vecinos que era un bien muy cosechas de patata entre 1846 y
preciado, dejando que por las 1848, provocando una gran
noches se las robaran. hambruna en la que murieron cerca
de un millón de irlandeses,
Hay autores que consideran que la
emigrando muchos más a los EE.UU.
introducción de la patata en Europa
fue fundamental para el proceso de En el verano de 1853, George Crum,
industrialización, ya que consiguió que trabajaba como chef en un
alimentar a una masa de población restaurante de Nueva York, donde
pobre que acabaría convirtiéndose servían patatas fritas al estilo
18. Frances, pero un cliente las rechazo automáticamente, convirtiéndose en
por que las encontró demasiado uno de los aperitivos más populares
del mundo.
En el siglo XX la patata se convirtió
en un alimento mundial. El salto final
lo realizó una empresa canadiense,
McCain, que en 1957 comenzó a
gruesas. Crum le preparó otras más producir patatas congeladas. En la
finas, pero tampoco le gustaron. actualidad McCain tiene fábricas en
Entonces el chef hizo unas patatas todos los continentes y suministra
lo más finas posibles para que el una tercera parte de las patatas
cliente no pudiera ni pincharlas con congeladas que se consumen en todo
el tenedor. El resultado fue el mundo.
sorprendente: le encantaron. Muy A partir de 1960 el cultivo de la
pronto se convirtieron en una patata se expandió a los países en
especialidad del restaurante. Sin desarrollo, como India, China y el
embargo, no se popularizaron hasta África subsahariana, en los que va
1920, con el invento de una máquina ganando importancia.
que pelaba y cortaba las patatas
19. Grafica de temperatura
Temperatura
25
20
15
Temperatura
10
5
0
1a Abril 2a Abril 3a Abril 4a Abril 1a Maig 2a Maig 3a Maig 4a Maig 1a Juny
Precipitacions
120
100
80
60 Precipitacions
40
20
0
1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a
Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny
Creixement de la patatera
40
35
30
25
creixement en
20
cm
15
10
5
0
1a 2a 3a 4a 1a 2a 3a 4a 1a
Abril Abril Abril Abril Maig Maig Maig Maig Juny
20. Recull literari
I és evident que l’home ve de la patata,
En català Cançó de la patata, de la patata.
L’home probe de la patata (la trinca) Eh ! Ah !
Patata, patata, patata, patatera.
Mulata!
Patata, patata.
Diu la teoria de l’evolució,
I és que la patata sempre ha zigot
que venim dels micos, QUINA ABERRACIÓ!
ai ! un "assuntu" molt pelut.
I és evident que l’home ve de la patata,
Eh ! Ah !
de la patata, de la patata.
Patata, patata, patata, patatera.
I és evident que 'home ve de la patata,
Patata, patata.
de la patata, de la patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada!,
Sembla estrafolària aquesta teoria,
que no era una poma, que era una patata! ...
però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Eh ! Ah !
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
Patata, patata, patata, patatera.
igual com els homes ho estan a
Patata, patata.
vegades,
Pren una patata i així cara a cara
Quan veiem que un home té un nas que
mira-la amb tendresa i digues-li, mare !
esparvera tots diem: "refotre, quina patatera!".
Que cada vegada que fem estofat
Les patates velles s’arruguen de pell,
no ens donem compte de l’assassinat
igual que tot "cristu" quan es torni vell.
I és que la patata és el nostre sostén
I és evident que l’home ve de la patata,
la fècula, es veu, és un gran aliment.
de la patata, de la patata.
21. Per això quan et moris ... I és evident que l’home ve de la patata,
et dirà el mossèn ... de la patata, de la patata.
In Fècula feculorum. AMÉN ! I és evident que l’home ve de la patata,
Eh ! de la patata, de la patata.
En castellà Cançó
Al corro de la patata
Al corro de la patata
comeremos ensalada En angles
como comen los señores
Pel·lícula
naranjitas y limones
¡Achupé! ¡Achupé!
Mr.potato
¡Sentadita me quedé!
Poema
¡Qué simple y sencilla eres tortilla,
de exquisita patata!
¡Tortilla de huevo y patata!
Batida de huevo, fritura de patata
Mezcla batida en unida fritura
Baile de tango de huevo y patata.
Danza culinaria de redondas patatas,
bailando en la sarten, tortilla, De la pel·lícula toy-story
la danza de la tortilla de patata
