http://bibliotecnica.upc.es/e-portals/apac/

1. PARK GÜELL Plaça Sala Hipòstila Escalinata i Cisterna Autores: Elisabet Delgado Aranda Eva Llauradó Valbuna Tutors: Benet Meca Luís Gueilburt

2. Introducció Memòria històrica Memòria descriptiva Manteniment

5. -Membre d’una prestigiosa família de l’alta burgesia catalana. -Eusebi va ser un home de negocis molt important que va dirigir varies empreses de diferents sectors (indústria tèxtil, inmobiliaria...) -L’any 1871 contrau matrimoni amb Isabel López i Bru, filla dels primers marquesos de Comillas. Aquest matrimoni va suposar l’acceptació de Güell com un dels membres de l’alta societat financera i aristocràtica del moment. -Va heretar una gran fortuna industrial del seu pare quan va morir al 1872. -Al 1908 la família adquireix el títol de comptes. -Els seus últims anys els va viure al park, fins a la seva mort al 8 de juliol de 1918. PROPIETARI: Eusebi Güell ( 1846-1918)

6. ARQUITECTE: Antoni Gaudí i Cornet ( 1852-1926) - Neix el dia 25 de Juny de 1852, a Reus. -1873: Ingressa a l’Escola provincial d’Arquitectura de Barcelona on es gradua el 1878 amb el títol d’arquitecte. - La seva vida professional té lloc majoritàriament a Barcelona, on podem veure moltes de les seves obres (finca Güell, Palau Güell, Bellesguard, Park Güell, La Sagrada Família...) -1905:Gaudí es trasllada a viure al Park Güell. -1926:Gaudí mor atropellat per un tramvia el 10 de Juny a Barcelona.

8. El projecte: PARK GÜELL -La idea de crear una urbanització privada va sorgir de la influència que Güell anava adquirint pels freqüents viatges de negocis que feia a Anglaterra. Durant algun d’aquests viatges Güell es va interessar sobre els projectes de ciutat jardí que des de la primera meitat del segle XIX s’havien desenvolupat en aquell país. -El 29 de juliol del 1899, el notari Manuel Borrás i de Palau va realitzar l’escriptura on el Marqués de Mariano venia la finca de Can Muntaner de Dalt a don Eusebi Güell. Més tard, l’any 1902 va adquirir la finca de Ramon Coll Pujol. Amb la unió d’aquestes dos finques formen un conjunt aproximat de quinze hectàrees situades a la Muntanya Pelada, entre la creueta del Coll i la muntanya del Carmel, a l’antic terme municipal de Gràcia; i amb una orientació cap al sud-est i una altura de 150 a 210 metres sobre el nivell del mar. -El terreny es caracteritza pel gran desnivell i a més perquè és molt accidentat. On podem deduir que a més de ser un terreny complicat pel fort desnivell també ho és pels materials difícils de treballar de que és composat. Però això no va ser un problema per a Antoni Gaudí a l’hora de fer el projecte del Park Güell, ja que va saber donar forma, fer transitable i admirable, un terreny tan complicat i que fins a les hores era no urbanitzable. -Cal tenir en compte que unes de les principals característiques per les quals l’urbanització es volia construir aquí va ser la situació del solar, per ser a les afores de la ciutat, lluny del caos urbà, però amb el pas del temps es va veure que aquest va ser un dels inconvenients pels quals la idea principal no va funcionar, ja que l’élite Barcelona s’estimava més ser al centre com era l’Eixampla.

9. A finals del segle XIX, don Eusebi Güell va encarregar el projecte d’urbanització residencial privada a la Muntanya Pelada, a un arquitecte que va conèixer gràcies a un aparador situat en una de les exposicions Universals que li va atreure l’atenció i va esbrinar de qui era obra, Antoni Gaudí. Es suposa que en aquesta època (finals s. XIX) el projecte ja era molt avançat perquè al novembre del 1900 ja es van començar a realitzar les explanacions a l’interior de la finca. Però el projecte no va ser entregat a l’Ajuntament fins quatre anys més tard, al 26 d’octubre del 1904, però no va ser aprovat fins al 30 de Gener del 1906. El Park Güell volia esdevenir un nou lloc per l’élite barcelonesa, segons el projecte original el parc havia de ser una urbanització privada d’unes seixanta parcel·les ajardinades Al 1986 es va elaborar un plànol parcel·lari de les seixanta parcel·les del parc, a la Càtedra Gaudí a partir del plànol de situació de les primeres dotze parcel·les; es va tenir en compte la forma y els metres quadrats d’aquestes per realitzar les restants. Es van obtenir terrenys de 1.100 a 2.000 m² quedant com la més gran, la finca de la casa Larrard ja edificada abans de la compra del terreny, posterior casa de Eusebi Güell.

10. Habitatges al park: Finalment després de tots els permisos, només es van construir vivendes a dos parcel·les, aquestes tenen una forma triangular, segons el llibre El Gran Gaudí de Joan Bassegoda Nonell, explica el perquè d’aquesta forma geomètrica i no una altre, “ las parcelas tienen forma triangular, pues Gaudí consideraba que la proyección horizontal de un fragmento de la montaña, cuya envolvente geométrica tridimensional sería una superficie cónica, es un triangulo. ” Aquestes tenen una superfície aproximada de 1200 m² i 1400 m². De les seixanta habitatges que tenien previstes construir només es van arribar a construir dos, la primera segons el projecte de l’arquitecte Francesc Berenguer (col·laborador de Antoni Gaudí) i com a contractista José Pardo Casanovas; van fer possible la casa mostra, per motivar la venda dels altres solars. Aquesta fou més tard la casa on es traslladà el propi Gaudí amb el seu pare i la seva neboda. Actualment es considerada la casa Museu Gaudí. L’altre casa que es va construir segons el projecte de Julio Batllevell, en les dos parcel·les denominades “C” i “D” per encàrrec del Doctor Martín Trías que va ser l’únic que es va comprar el solar , aquesta casa avui dia segueix sent de la família Trías. En el recinte del ParK Güell existeix una tercera casa, però aquesta ja existia quan el senyor Gúell va comprar el solar, és una antiga masia del segle XIX. Al 1906 don Eusebi Güell es traslladà a viure en ella, fins a la seva mort l’any 1918. Més tard, al 1923 es va convertir en escola pública amb el nom de General Primo de Rivera, que va conservar fins 1982 i després fou tornat a anomenar amb el nom de Baldiri Rexach. Casa Güell Casa Trías Casa Gaudí

12. Escalinata Accés pel c/ Olot.

15. Escalinata

16. Sala Hipòstila Temple Dòric, El Mercat o Temple de les 100 columnes

20. Sala Hipòstila :

21. Detalls columnes i entaulament

22. PLAÇA (Teatre Grec)

23. Plaça (Teatre Grec): -Superfície: 2.694,28 m². -Longitud interior: 82,40 m. -Amplada interior (en la part del banc): 42 m. -Radi del mur semicircular: 20m. -Nivell respecte accés carrer Olot: +16,07 m.

24. Accessos: A banda i banda de la Sala Hipòstila accedim per dues escales asimètriques. * Escala dreta : 5 trams, 47 graons de 38 x 10 cm., amplada constant de 2,53 m., rampa de 15 m. de longitud i pendent 18,5 %. Més 1 últim tram per accedir al pg. de les Palmeres de 25 graons de 50x10 cm. * Escala esquerra : 4 trams, 42 graons de (els 4 primers de 42 x 18 cm., i la resta de 38 x 18 cm.) Més 1 últim tram per accedir al pg. de les Palmeres de 14 graons de 38x18 cm. Dreta Esquerra

26. Modulació

27. El Cercle: Geometria Perfecta

28. Cisterna

29. -No accessible al públic (permisos). -Accés: * Tapa metàl·lica registrable (90x70 cm.) al terra de la Sala Hipòstila. * Escala metàl·lica de 4 graons salvant 1,21m. d’alçada. * Escala de pedra d’un metre d’amplada, amb 10 graons de 30x19 cm. Salvant un desnivell de 1,85 cm. -Cota: Respecte al nivell 0,00 (C/Olot) es troba a +4,90 m (terra de la cisterna).

30. Detalls escala

31. Planta de la Cisterna Nº de pilars: 17. Sortides d’aigua: 2 actives, 9 inactives. Bases dels pilars: 8 amorfes, 9 quadrades. 777.420litres (777,42m³) Capacitat fins a l’alçada del desguàs 1.286.450litres Capacitat total 1.286,45m³ Volum 370,20m² Superfície CARACTERÍSTIQUES CISTERNA

32. Finalitat i funcionament de la cisterna La finalitat principal és recollir i emmagatzemar l’aigua provinent de les aigües pluvials que filtren pel terra de la Plaça (Temple Grec), dirigint-se cap als tubs verticals que passen per l’interior d’algunes de les columnes de la Sala Hipòstila cap a la Cisterna, sortint de manera lateral per l’inici dels arcs. La idea de Gaudí era que un cop arribés l’aigua a un tub de desguàs situat a 2,20m. d’alçada (fotos 37 i 38), aquest la desviaria cap a l a boca del drac de l’escalinata d’accés al parc. Aquesta aigua al no ser potable s’utilitzaria a més de les fonts pel regadiu de la Urbanització, ja que te capacitat per acumular 777.420litres (777,42m³). La idea no va funcionar, els conductes verticals s’omplien de fang i per això es feia difícil l’acumulació de l’aigua fins al nivell del tub de sortida. Recentment es va construir un conducte per desviar les aigües directament a un dipòsit situat a la part baixa, sota la cova de carruatges (ja existent), a l’entrada del parc pel carrer Olot; i d’aquí s’extreu l’aigua amb una bomba per reutilitzar-la per regar la Gran Plaça, la Sala Hipòstila i l’escalinata, és a dir, la part monumental, no pas la vegetació, feina de la que s’encarreguen Parcs i Jardins. L’entrada del conducte es tapada per una reixa metàl·lica (com es veu a la fotografia). Gràcies a l’aigua de la pluja queden comunicades verticalment les tres grans construccions: Plaça, Sala Hipòstila i Cisterna; i de manera més horitzontal les tres illes de l’escalinata (drac, cap de serp i gruta).

33. ANÀLISI SOBRE L’ABAST DE LA CISTERNA La idea inicial de Gaudí era reutilitzar l’aigua de la pluja per regadiu i per les fonts de l’escalinata; el regadiu mai es va dur a terme degut al fracàs de la Urbanització. No existeix cap documentació escrita referent a aquest tema, que ens indiqui: s’ompliria realment la cisterna?, quantes parcel·les es podrien regar? Hem realitzat un estudi per poder respondre a aquestes qüestions, arribant a una possible hipòtesis.

34. Resum de dades pel càlcul: -Capacitat de la cisterna fins al tub de desguàs (h=220cm)..........777.420 litres -Superfície........................................................................... 370,20 m² -Volum...............................................................................1.286,45 m³ ( = 1.286.450 litres) -Necessitats del sòl........................................................... 650 litres/m².any -Pluviometria………………………………………………………...... 500 litres/m² -Humitat utilitzable segons textura del sòl: mitja (franca i franco-llimosa)............................................... 167 litres/m³ Càlculs: -Litres d’aigua a l’any que es poden acumular a la cisterna: 500 litres/m² x 370,20 m² = 185.100 litres/any - Temps necessari per arribar a la capacitat de la cisterna: = 4,2 anys -Aigua necessària pel cultiu, comptant l’aportació directa per precipitacions: 650 litres/m².any – 500 litres/m².any = 150 litres/m².any -Humitat aprofitable del sòl: L’aigua útil que la planta pot absorbir del sòl depèn de la profunditat d’arrelament, no s’ha de considerar la profunditat màxima d’arrelament, sinó la que s’anomena: profunditat efectiva, que correspon a un 75 % de la total. Segons el plànol adjunt obtingut a la Càtedra Gaudí, als terrenys de la part dreta de l’escalinata mirant a muntanya, veiem la previsió d’unes zones de cultiu. Ja que el parc es troba damunt d’una muntanya rocosa (de pissarra), creiem que el cultiu hauria de ser superficial, hortalisses: alls, enciam, patata, ceba, api, tomàquets, etc. I per tant la profunditat d’arrelament (segons LORENZ y MAYNARD-1980), seria de 45 centímetres. 167 litres/m³ x 0,45 metres = 75,15 litres/m² -Aigua per reg necessària pel cultiu: 150 litres/m².any - 75 litres/m².any = 74,85 litres/m².any -Superficie total que es pot regar amb la cisterna plena: = 10.386,37 m² -Superficie anual que es pot regar amb la cisterna: = 2.472,95 m²/any Hipòtesi: Partint del plànol adjunt on es veu una possible parcel.lació del parc (60 parcel·les amb la corresponent superfície), realitzat a la Càtedra Gaudí, hem considerat que el cultiu es realitzaria a la parcel·la nº 48 (que correspon amb les zones de cultiu marcades en el plànol anterior), aquesta tindria una superfície de 1.350 m²; com que a l’any acumulem una quantitat d’aigua suficient per poder regar una superfície de 2.472,95 m², i la parcel·la 48 és menor, podem afirmar que es podria cultivar en alguna altra parcel·la del parc. Aquests càlculs serien vàlids si no es tingués en compte l’ús permanent de les fonts de l’escalinata; és a dir, si el que Gaudí pretenia era el raig continu d’aquestes fonts tot l’any, l’aigua de la cisterna acumulada per sota del tub de desguàs no es podria aprofitar pel reg. Arribem a la conclusió per tant, que la idea era només utilitzar-la en casos extrems de secà, on l’aigua de pluja seria insuficient pel desenvolupament de les hortalisses, durant aquestes èpoques les fonts deixarien de funcionar. A partir de la restauració que es va realitzar el 1985 (per Jose Antonio Martinez Lapeña i Elias Torres Tur), els dos sistemes (reg i fonts) es van separar, és a dir, les fonts funcionen contínuament ja que s’han connectat a la xarxa de distribució d’aigües de Barcelona; i no s’acumula aigua a la cisterna pel regadiu perquè s’ha instal·lat un conducte d’evacuació que desvia l’aigua a un dipòsit inferiior. Un motiu lògic que podria justificar la separació dels dos sistemes hagués estat la possible explotació turística d’aquest dipòsit, però després de 20 anys, no ha estat aquest el motiu, i per tant considerant que l’aigua actualment és un bé escàs, creiem que s’hauria d’haver respectat la enginyosa idea d’Antoni Gaudí. Cada cop més s’utilitzen els sistemes d’acumulació d’aigua de pluja en els anomenats Dipòsits de Retenció, a Barcelona ja n’hi ha tres: *el dipòsit de Viladomat-----------------35.000m³ *el dipòsit de la Zona Universitària---145.000m³ *el dipòsit de Bori i Fontestà-----------93.000m³ L’objectiu d’aquests és permetre la retenció i regulació de les aigües de pluges torrencials.