Descobrint Barcelona 2009

BARRI GÒTIC • BARRI DE LA RIBERA • CIUTADELLA

IES Can Peixauet • Descobrint Barcelona • 1


DOCUMENTACIÓ
BARRI GÒTIC • BARRI DE LA RIBERA • PARC DE LA CIUTADELLA



PORTAL DE L'ÀNGEL

L'origen del seu nom es remunta a l'edat mitjana. Per aquest
lloc baixava una riera, que després torçava per passar per
davant de l’església del Pi i desembocava en el Cagalell (una
riera que passava per les Rambles i que era anomenada així
perquè a ella anaven a parar totes les aigües residuals i
pestilents), on cada 2 d'octubre, a sobre de la muralla, hi
havia una fira de magranes que marcava que aquell era el
primer dia que oficialment es podia menjar aquesta fruita. Les dones
embarassades menjaven una magrana demanant al Sant Àngel protecció i bona
conducta per al nadó que havia de néixer.

Temps més tard, la escultura del Sant Àngel i, per tant, la fira de magranes, va
traslladar-se a Hostafrancs. No obstant, avui dia observem una altra escultura del
sant: fou realitzada per Àngel Ferrant Vázquez (Madrid, 1891- 1961), escultor
establert a Barcelona quan, ja de vell i volent tornar a Madrid, va obsequiar la
ciutat amb aquesta escultura, recordant així una de les més belles tradicions
barcelonines.

Hi ha, però, una altra versió que diu que el nom data del segle XV, i té el seu
origen en el fet que era el portal d'entrada a Barcelona i s'obria salvant un pont.
Diuen que quan sant Vicenç Ferrer visità Barcelona l'any 1419, un àngel se li
aparegué en aquest lloc i li manifestà que era allí per vetllar per la ciutat.

CATALANA DE GAS I ELECTRICITAT

Edifici construït el 1893-95 que podem trobar al carrer del Portal
de l’Àngel. Constitueix una de les obres més representatives de
Josep Domènech Estapà i de l'eclecticisme que es desenvolupava
a Catalunya coetàniament al modernisme. En aquest cas,
l'arquitecte s'inspira elements típics del secessionisme vienès.



La façana s'estructura simètricament amb un cos central on hi ha l'entrada
principal i la balconada de pedra. Al damunt s'obre una galeria amb fines
columnes. És coronat amb un frontó d'arc rebaixat amb el timpà esculpit amb
motius vegetals geometritzats. Als seus extrems hi ha dos cossos laterals a mode
de torres, amb coberta corba.

Actualment l’empresa tèxtil sueca Hennes & Mauritz (H&M) ha convertit aquesta
antiga seu de Catalana de Gas en un establiment de moda, decorat pel
dissenyador Javier Mariscal.

PLAÇA NOVA

En plena ciutat antiga, amb altres placetes entranyables, com són la de Sant Josep
Oriol, la de Sant Felip Neri, la placeta del Pi, la de Sant Just, la plaça del Rei...
sorprèn un espai de gran amplitud i modernitat: és la plaça Nova, vestíbul de la
Catedral de Barcelona .
En el seu origen, la plaça Nova era un pla com altres que es
formaven davant les portes de la ciutat romana. L'any 1355
es convertí en una plaça quan el Consell de la ciutat decidí
canalitzar fins a la plaça de Sant Jaume les aigües
provenint de la serra de Collserola. L'abril del 1358 la plaça
era acabada i des d'aleshores porta el nom actual. L’any
1991 es va obrir per comunicar amb l'avinguda de la
Catedral.

COL—LEGI D’ARQUITECTES

Edifici del 1961 de Xavier Busquets, seu del Col—legi d'Arquitectes.
L'element ornamental més característic d'aquest edifici és el conjunt Els tres frisos
de la Mediterrània a la façana (realitzats pel noruec Carl Nesjar, sobre un disseny
de Picasso), i altres dos que es troben a l'interior.



El conjunt Els tres frisos de la Mediterrània el conformen:
- El fris dels nens, a la façana del carrer dels Arcs
- El fris dels gegants, a la façana de la plaça Nova
- El fris de la senyera, a la façana del carrer dels Capellans
A l'interior hi ha:
- El mur dels Arcs, al costat corresponent al
carrer dels Arcs
- La Sardana, al costat corresponent al carrer
dels Capellans

CATEDRAL DE BARCELONA

La Catedral és el símbol de la diòcesi de Barcelona, és el seu Temple principal, i la
mare de totes les esglésies de l'arquebisbat. Ha estat la seu de 119 bisbes, que van
des de Pretextat (el primer conegut, de l'any 343) fins a l'actual cardenal-
arquebisbe Ricard Maria Carles.

Actualment té com a titulars la Santa Creu i Santa Eulàlia.
Barcelona ha tingut tres basíliques a través de 17 segles.
La primera és la basílica paleocristiana del s. IV. Malmesa
aquesta per continues incursions, Ramon Berenguer I i la
seva esposa Almodis, iniciaren la construcció d'una nova
basílica romànica, el 1045.

Les obres de l'actual catedral gòtica, s'iniciaren l'1 de maig
de 1298, durant el regnat de Jaume II i foren pràcticament
enllestides a mitjan segle XV essent rei d'Aragó Alfons V.
Exceptuant l'actual cimbori i la façana principal, la catedral
gòtica s'acabà en cent-cinquanta anys i se'n poden distingir
tres etapes. En la primera fou planejat tot l'edifici: dues
portes laterals amb escultures arcaiques de factura italiana,
la planta de tres naus d'igual alçada, un sol absis, amb



deambulatori i 10 capelles radials, el presbiteri amb el seu altar major, la cripta, i el
fals creuer.

La segona etapa és la prolongació de les tres naus amb les capelles laterals fins a
l'alçada del reracor. Aquestes tenen una galeria superior que dóna una amplitud i
una il—luminació que són pròpies del gòtic català.

En la tercera etapa es construí la part baixa del cimbori, que serà tapat amb un
enteixinat de fusta, i s'obriren, amb uns arcs més amples, les capelles dels peus de
l'església. Aquesta fou tancada amb un simple mur (a. 1417)
tot esperant la construcció de la façana.

La façana principal és l'obra més recent de la catedral,
acabada l'any 1913. Amb el seu cimbori, té una alçaria de 70
metres. Normalment, el cimbori es troba sobre del fals
creuer, però en la Catedral de Barcelona és a sobre de l'atri de
l'entrada principal.

El claustre fou construït durant els segles XIV i XV. Té capelles en tres costats; el
quart és reservat a les sales capitulars, antiga i moderna, i d'administració. Es
passa de l'interior de la basílica al claustre per un bonic portal que té elements del
segle XI. En ésser instal—lat aquest portal de l'antiga basílica
romànica, li fou afegit el timpà i la cresteria, que són gòtiques.

L'antiga capella episcopal, anomenada de les santes verges
(segle XIII), i dita actualment de Santa Llúcia, fou fundada pel
bisbe Arnau de Gurb (a. 1284).

CASA DE L’ARDIACA

Adossada a la Casa del Degà, la Casa de l'Ardiaca, amb entrada
pel carrer de Santa Llúcia núm. 1, ha patit diverses
remodelacions al llarg del temps.
L’Ardiaca Lluís Desplà (1444-1524) va unificar les antigues
edificacions arcedianes (s. XII), en un sol edifici a l'estil dels



palaus contemporanis (1510). Va ser necessari situar el pati a l'entrada, ja que al
recolzar-se l'edifici a la muralla romana (des de l'interior, a la planta baixa, se'n
veu el parament), no hi havia prou espai per construir-lo a l'interior seguint els
cànons de l'època.
El 1524, després de la mort de Desplà, la casa va entrar en
un període de decadència, i va patir posteriorment
diversos canvis.
L'any 1870 l'edifici es va unir a la veïna Casa del Degà. La
conversió del pati en claustre data d'aquest moment.
Posteriorment, el 1895, passa a ser la seu del Col—legi
d'Advocats que el 1902 encarregarà a Lluís Domènech i
Montaner la decoració de l'edifici.
Finalment el 1920 passa a ser propietat de l'Ajuntament, i des de 1921 és la seu de
l'Arxiu Municipal d'Història.

La muralla romana és visible des de l'interior de
l'edifici, a la planta baixa. L'estructura en general és
de caràcter gòtic flamífer, encara que els detalls
esculturals continguin motius del Renaixement
italià. La tanca del pati té una porta renaixentista, de frontó triangular, plena de
relleus.
A l'interior, és el Saló de les Pinyes, dit així pel motiu que decora el ric enteixinat.
A la façana hi ha una bústia modernista de Domènech i Montaner (1902).
En el pati en forma de claustre hi ha una gran palmera i la font que pel Corpus es
guarneix amb l'ou com balla.

CASA DEL DEGÀ

La Casa del Degà va ser construïda al segle XIV. Adossada a la Casa de l'Ardiaca,
hi va formar una unitat des del 1870.
Recolzada a una torre de la muralla romana, la casa del Degà va ser mutilada el
1420 per fer la plaça de la Catedral.



El 1962 apareix completa la façana posterior (Av.
Catedral), després de ser enderrocades unes cases
adossades a la muralla.

PALAU EPISCOPAL

Es va començar a construir a finals del segle XII recolzat a la muralla romana.
Del palau primitiu se'n conserva, a l'interior, a la primera planta a l'ala nord-oest,
una galeria romànica amb arcs aguantats sobre columnes bessones que donen al
pati. També donen al pati unes finestres de tres cossos del
segle XIII, i una finestra gòtica flamífera del segle XIV.
El 1784 es completà el pati i es va fer la façana que dóna a la
Plaça Nova, obra de Josep Mas, amb tribunes de fusta.
Contemporàniament es construeix la façana del carrer del
Bisbe, decorada amb esgrafiats.
Es finalitzà l'edifici, el 1928, amb la façana de la Plaça
Garriga i Bachs.

CARRER DEL BISBE

Artèria principal de la ciutat romana, aquest carrer segueix essent una de les grans
vies de la Barcelona gòtica, i actualment la unió entre la plaça Nova i la plaça de
Sant Jaume, dos centres neuràlgics dels ciutadans d'avui en dia.

Inicialment la Porta Praetoria donava accés a la Colonia
Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ciutat romana
fundada l'any 15 aC, a l'època de l'emperador August.
De les tres arcades que tenia, el que veiem actualment és
un dels passos laterals per als vianants, i les dues torres de
planta circular que defensaven els costats (s. I-V dC.)
Al segle XII, les dues torres, propietat dels ardiaques de la
catedral, van ser completades i reformades. Al segle XVI



s'hi van obrir diverses finestres. El 1614 la Generalitat hi construeix un arc i una
galeria que l'any 1823 són destruïts. L'aspecte que té actualment és de 1883-1895.
El Pont d'estil gòtic modern que uneix el Palau de la Generalitat amb les Cases
dels Canonges, va ser construït el 1928 per Joan Rubió i Bellver, deixeble i
col—laborador de Gaudí, amb qui va treballar fins el 1905.

PLAÇA DE SANT FELIP NERI

El trenta de gener de 1938, una bomba
llençada per l'aviació franquista va
esclatar enmig de la plaça de Sant Felip
Neri, el lloc on hi havia hagut l'antic
cementiri medieval anomenat Montjuïc del Bisbe. El centre de la plaça era conegut
com el Fossar dels Condemnats, on s’hi enterraven els cossos dels que havien estat
penjats a la forca i durant un temps també s’hi va sepultar el botxí. La deflagració
va causar quaranta-dos morts entre les persones que s'havien refugiat als sòtans
de l'església, la majoria nens. Encara són visibles a les parets del temple les
marques de la metralla. Els edificis del costat van resultar completament destruïts.

Per tal de reconstruir l'espai i dignificar-lo, atesa la seva proximitat al nucli central
de Barri Gòtic, durant els anys cinquanta l'arquitecte municipal Adolf Florensa va
"recrear" una plaça antiga, tot traslladant-hi, adaptades, les façanes de dos edificis
renaixentistes que havien estat sacrificats amb l'obertura de
l'avinguda de la Catedral i de la Via Laietana. Són les cases
dels gremis de Sabaters i de Calderers. La façana que tanca la
plaça pel carrer de Sant Felip Neri va ser també recreada
aprofitant elements originals dels edificis destruïts.

Amb tot, la plaça conforma un espai urbà harmònic i ple
d'encís, un dels racons més entranyables de la ciutat antiga.



PLAÇA DE SANT JAUME

La plaça Sant Jaume uneix, pels carrers Jaume I i Ferran, dues vies tant importants
com la Via Laietana i la Rambla. Té un passat històric que arrenca de l'època
romana. Era originalment la cruïlla dels dos eixos viaris (Decumanus i cardo
maximus) que travessaven la ciutat de nord a sud (actualment els carrers de la
Llibreteria i del Call) i d'oest a est (actualment els carrers del Bisbe, de la Ciutat i
de Regomir). La plaça de Sant Jaume, flanquejada pel Palau de la Generalitat i
l'edifici de l'Ajuntament , va adoptar la seva estructura actual l'any 1840 i es va
inaugurar amb el nom de plaça de la Constitució.

AJUNTAMENT

La façana principal, la que dóna a la Plaça de
Sant Jaume, és una obra neoclàssica purista
projectada per Josep Mas i Vila entre el 1831 i el
1847. El 1853 Francesc Daniel Molina,
representant del corrent acadèmic, i rival de
l'anterior, projectà el coronament marmori
esculpit per Filippo Casoni.
A les fornícules de la planta s'hi van posar les estàtues de marbre del rei Jaume I (a
l'esquerra), i del conseller Joan Fiveller, prohom barceloní del s.XV, (a la dreta),
fetes per Josep Bover.
La Façana gòtica situada al carrer Ciutat és obra d'Arnau Bargués. Fou l'entrada
principal fins al s. XIX quan es va construir la de la Plaça de Sant Jaume.
Sobre la porta hi ha la imatge de l'arcàngel Sant Rafael. El 1550 es posen dues
imatges als angles, Sant Sever (a la dreta), i Santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat (a
l'esquerra).



PALAU DE LA GENERALITAT

El Palau de la Generalitat, Palau de la Diputació General, es seu de la presidència
del govern autonòmic de Catalunya. Edificat entre els segles XV i XVII, la
diversitat d’estils d’aquestes èpoques es manifesta en les seves façanes.

La façana que dóna la benvinguda als visitants
(1596-1602), dissenyada per Pere Blai, és d'estil
renaixentista i recorda els palaus romans del
Renaixement.
Cal destacar l'alternança dels frontons
triangulars i corbat de la planta noble on, al bell
mig, s'obre la fornícula amb els bustos dels tres
diputats de la Generalitat que manaren construir la façana. Damunt la fornícula hi
ha l'escut amb la creu de Sant Jordi, símbol de la Institució. L'escultura del sant, patró
de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu (1860).
La planta baixa del Palau és de caràcter auster i robust, amb aspecte de fortalesa.
Dos lleons de bronze, situats al costat dels graons d'accés a l'edifici gòtic accentuen
aquesta impressió, en clar contrast amb el pati gòtic immediat i amb l'escala
d'honor, de marbre. Aquesta escala és presidida per la pintura Sant Jordi de Miquel
Martorell (1685).
Les noves edificacions dels segles XVI i XVII, a les quals
s'accedeix per la galeria gòtica, es troben al voltant
del Pati dels Tarongers, amb aquests arbres fruiters que
sovint es plantaven als jardins dels palaus.
Entre les gàrgoles del pati es poden veure alguns
personatges curiosos, com el turc, que recorda el
perill de les incursions dels pirates del Mediterrani, i
el macer, amb el seu vestit d’època, que obria pas als
diputats quan es dirigien a les reunions de les Corts.
En una etapa posterior es va construir el petit campanar gòtic i l'anomenat Saló
Daurat o de sessions.



El pati es completà a la primera meitat del segle XVII amb la construcció d'una
sèrie de dependències, entre les quals destaquen les actuals Sala de premsa (l'antiga
Sala de mapes) o la Sala Torres-Garcia.
La Sala Tàpies acull un gran mural al—legòric d’aquest pintor. Al voltant de la taula
rodona d'aquesta darrera sala, obra de Santiago Marco, s'hi celebren les reunions
del Govern de Catalunya presidides pel president de la Generalitat.

PLAÇA DEL REI

La plaça del Rei és la més noble unitat urbana de la
Barcelona vella.
El conjunt està format, al fons, pel Palau Comtal del segle
XI, més tard Palau Reial Major, residència dels reis de
Catalunya i Aragó a la ciutat, on destaca el Saló del Tinell i
la torre-mirador del rei Martí del segle XVI.
A la seva dreta hi ha la capella palatina de Santa Àgata, del
segle XIV.
A l'esquerra, el Palau del Lloctinent on durant un temps hi va haver allotjat l'Arxiu
de la Corona d'Aragó, actualment traslladat al carrer Almogàvers.
A la dreta, fent angle amb el carrer del Veguer, hi ha la casa Clariana-Padellàs, on
s'allotja actualment el Museu d'Història de la Ciutat .

EL CARRER MONTCADA

La història del carrer Montcada es remunta al segle
XII, quan la nissaga de magnats dels Montcada rebia
els terrenys com a gratificació, per part dels comtes
reis catalans, pel suport donat per la família a
Ramon Berenguer IV en la conquesta de Tortosa. A
partir d'aquí, els nobles i mercaders de Barcelona, enriquits amb el comerç
marítim, van començar a edificar-hi les seves grans residències.



Els palaus del carrer de Montcada han estat reconstruïts en diferents períodes i
actualment allotgen institucions com Omnium Cultural, al Palau Dalmases, i
museus, com el Picasso, allotjat als palaus Aguilar, Castellet i Meca. El palau dels
Cervelló és ocupat actualment per la galeria d'art Maeght . El palau dels
marquesos de Llió, antigament seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, conté
actualment el Museu Tèxtil i de la Indumentària.
Altres edificis molt interessants per la seva arquitectura són: la casa de la torre
triforada, la casa ocupada antigament per l'asil Bressol del Nen Jesús, la casa de la
gelosia, la casa de l'arcada gran i la casa de la portada toscana.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR

A l'Edat Mitjana els llargs períodes de construcció d'una
església, sovint de més d'un segle, solien implicar canvis
d'estil arquitectònic. Santa Maria del Mar de Barcelona
n'és una excepció: construïda en només 55 anys, de 1329 a
1384, és l'única església d'estil gòtic català pur. La seva
estructura és de tres naus gairebé de la mateixa alçària,
amb sòbries i altíssimes columnes cada 13 metres de
distància, un espai no superat per cap altra construcció
medieval en tot el món. La impressió resultant és d'una amplitud, elevació i
lleugeresa sublims, com si la gravetat s'hagués capgirat i dugués les immenses
pedres cap amunt. Les nombroses finestres amb vitralls de l’església de Santa
Maria del Mar juguen un paper important en aquesta impressió.
De l’església cal destacar el vitrall de l'Ascensió, a la Capella de Santa Maria, i el
del Lavatori a la de Sant Rafael, així com la gran rosassa. Aquesta va ser
destruïda durant el terratrèmol que va sacsejar Barcelona el 1428, i refeta a
mitjans del segle XV. Si ens fixem en el terra, hi trobarem sepulcres particulars i
també de confraries i gremis de l'Edat Mitjana a Barcelona. I és que la Basílica de
Santa Maria del Mar, obra dirigida per Berenguer de Montagut, fou el temple
dels armadors i mercaders a la Barcelona gòtica.



PASSEIG DEL BORN

Darrere de Santa Maria del Mar neix el passeig del Born, eix principal del barri de la
Ribera.

En aquest passeig trobem un conjunt escultòric
dissenyat per Jaume Plensa i format per un cofre i
quatre bales de canó numerades. Totes dues peces són
de ferro fos. Van ser col—locades el 1992. Els motius
escollits de l'obra fan referència a l'activitat gremial i, en
general, a tota l'època medieval en el barri de la Ribera.
El cofre al—ludeix a les urnes de les catedrals i esglésies, i als cofres on a l'edat
medieval les organitzacions gremials guardaven les coses més valuoses.

MERCAT DEL BORN

Entre el passeig del Born i el Parc
de la Ciutadella trobem el mercat
del Born, construït segons un
projecte de Josep Fontserè, entre
els anys 1874 i 1876.

Edifici de planta basilical, ocupa una superfície d’uns 7.900 m2, plenament
integrat en l’estructura del barri. Obra d’estructura de ferro, els seus materials
foren fabricats per les empreses barcelonines de La Maquinista, La Nueva Vulcano
i Nostra Senyora del Remei. Fou destinat a mercat central de fruita i verdura entre
els anys 1918 i 1971, en què fou substituït per Mercabarna, a la Zona Franca.

En el seu subsòl ha aparegut fragments de tres àrees urbanes diferents. Aquestes
runes corresponen a la ciutat vençuda el 1714, després del setge a què la van
sotmetre les tropes de Felip V. En decidir que allà s'hi construiria la ciutadella



militar que vigilaria la ciutat, es va obligar els veïns de la zona a enderrocar ells
mateixos els seus habitatges. Uns quants anys més tard serien allotjats a un nou
barri, la Barceloneta.
A les runes s'hi poden identificar els usos de la major part dels espais: dos carrers,
el rec comtal, el "pont de la carnisseria" i la plaça del mercat. També hi ha una
ferreria, amb les quadres per als cavalls dels comerciants a la part posterior, cases
de pescadors. Fins i tot, en una habitació s'hi han trobat cinc bombes.

PARC DE LA CIUTADELLA

Ocupa els terrenys de la fortalesa construïda per
Felip V per dominar la ciutat després de la
Guerra de Successió, al segle XVIII. Quan
Barcelona va aconseguir el permís
governamental per demolir la Ciutadella, es va
convocar un concurs de projectes per al futur
parc. El va guanyar Josep Fontseré, mestre d’obres de la ciutat, qui es va
encarregar de l’execució dels treballs d’ampliació tot conservant alguns dels
edificis. El traçat original del parc va ser modificat per acollir l’Exposició Universal
del 1888 i, més tardanament, el Zoo de Barcelona, que ocupa la meitat de l’extensió
disponible.

El traçat del parc és eclèctic, destacant
l’ordenació paisatgista formada per la Cascada, el
Llac, la Glorieta de música i la plaça d'Armes, el
treball més clàssic, projectada per l'enginyer
francès J.C.N. Forestier. Se l'ha anomenat museu
a l'aire lliure per la profusió i qualitat de les seves
escultures, obra, entre d'altres, de Marès, Arnau, Carbonell, Clarà, Llimona,
Gargallo, Dunyac, Fuxà, etc. En el seu recinte hi tenen cabuda importants museus,
com el d'Art Modern, el de Zoologia i el de Geologia, l’extraordinari Zoològic, un



dels millors d'Europa, l'Hivernacle i l'Umbracle. Hi ha també la seu del Parlament
de Catalunya.

El Parc de la Ciutadella és extraordinàriament ric en espècies vegetals, que tenen
el valor afegit de l'edat. Al parc també hi viuen una gran varietat d’ocells, amb un
cens de més de 100 espècies diferents.


ACTIVITATS

ACTIVITATS
BARRI GÒTIC • BARRI DE LA RIBERA • PARC DE LA CIUTADELLA

IES Can Peixauet • Descobrint Barcelona •16

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1

• Posa’t en el lloc on suposadament s’ha fet la fotografia, fixa’t i dibuixa amb
llapis la part que falta.
• Omple les dades que apareixen sota la imatge.
• Localitza aquest edifici al plànol

Nom:
Autor:
De quina fruita parla la tradició d’aquest carrer?
Com es deia la riera que passava per les Rambles?


ACTIVITATS

ACTIVITAT 2


Nom:
Autor:
Any:
Localització:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 3


Nom:
Autor de l’edifici: Any:
Autor del disseny dels frisos:
Nom dels tres frisos:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 4


Nom:
Estil:
Any d’inici: Any d’acabament:
Localització:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 5


Nom del carrer:
Edificis que uneix el pont:

Autor del pont: Estil:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 6


Nom de la plaça:
Què hi havia antigament en aquest lloc?

Què va pasar l’any 1938?


ACTIVITATS

ACTIVITAT 7


Nom:
Autor: Data:
Estil de la façana principal:
Situació:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 8


Nom:
Data de construcció del Palau Reial:
Data de construcció de la torre-mirador:
Autor de l’escultura de la plaça:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 9


Nom:
Autor:
Estil:
Forma de les torres:


ACTIVITATS

ACTIVITAT 10


Nom:
Tipus de planta:
Activitat inicial:
Lloc (barri):


ACTIVITATS

ACTIVITAT 11

• Posa sota les fotografies el nom corresponent d’entre els del llistat.:

• Parlament de Catalunya • La Cascada amb El carro de l’Aurora
• Hivernacle • Homenatge a Picasso de A. Tàpies
• El desconsol de Josep Llimona • El centenari de l’exposició de A. Clavé
• Mamut de pedra • Estàtua eqüestre del general Prim
• El castell dels tres dragons –
Museu de Zoologia

1. 2. 3.

4. 5. 6.

7. 8. 9.


ACTIVITATS

ACTIVITAT 12

• Situa els nombres de les fotografies de la pàgina anterior al lloc correcte al
plànol.


ACTIVITATS

ACTIVITAT 13

• Assenyala al plànol els edificis i llocs que han aparegut a les activitats amb
el nombre d’aquesta i el nom corresponent.


Descobrint Barcelona 2009

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Descobrint Barcelona 2009

Similaire à Descobrint Barcelona 2009 (20)

Descobrint Barcelona 2009