SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
La pregunta pels
orígens de l’home
• Totes les cultures i civilitzacions han ofert
  algun tipus de resposta .
• 1.-Primer, a través dels mites i les religions es
  donen explicacions a la inquietud humana pel
  seu origen.
• 2.-La filosofia va intentar oferir després
  models explicatius no sobrenaturals.
• 3.-Les ciències, en l’actualitat, aporten teories
  contrastades amb l’observació i revisables en
  funció de nous descobriments.
1.-MITES I RELIGIONS
• La major part de les religions utilitzen els mites
  per respondre a la pregunta per l’origen del món i
  de l’home.
• Un mite religiós ofereix una explicació, però no
  ho fa de la mateixa forma que les ciències
  consideren avui en dia vàlida.
• Els mites tranquilitzen la consciència humana,
  estimulen la imaginació i atorguen un sentit al
  que vivim, complint una funció molt important en
  la ideologia de les diferents cultures.
Khnum, déu egipci de la creació de l’home
Segons les creences de l’Antic Egipte, l’home es va crear per la intervenció de Khnum, que modelava en fang
els cossos i els atorgava la seva ànima. Cansat de tanta feina, va cedir a les dones la capacitat de generar
noves figures humanes.
Pels hindús, Vishnu és el déu responsable de la creació i conservació del món i
dels éssers que hi viuen.
El mite de la creació al “Popol Vuh”, llibre sagrat
                de la cultura maia de Centramèrica.
Tepeu i Gucumatz són els déus maies de la creació de l’home. Van forjar diferents tipus d’home –de
fang, de fusta…- que van ser destruits pels déus. La raça actual és la de l’home de blat de moro
Les religions afroamericanes del Carib i Brasil consideren que Oxalà és la divinitat
responsable de la creació de l’home.
Els antic vikings consideraven a Wotan el pare dels homes, als que va formar de la fusta
dels arbres.
El judaisme i el cristianisme expliquen l’origen de l’home al llibre del
Gènesi, com a creació de Déu pare.
La imatge correspon a la representació que va elaborar Michelangelo Buonarroti a la Capella Sixtina del
Vaticà.
-Algunes característiques dels mites

• Dogmàtics: Són relats sagrats que no es justifiquen i
  resulten arbitraris.
• Antropomòrfics: intervenen els déus, representats com
  a humans.
• S’explica el que no sabem a través de realitats encara
  més desconegudes.
• Acostumen a ser relats moralistes, que presenten els
  canvis a la naturalesa humana com a càstigs o premis.
• Imaginatius.
• Llenguatge poètic i màgic.
• Expliquen el món físic per realitats sobrenaturals.
2.-TEORIES FILOSÒFIQUES sobre
          l’origen de l’home.
• FIXISME: les espècies són inalterables i han
  existit sempre tal com són ara.
• CREACIONISME: les espècies –i entre elles, la
  humana- han estat creades per Déu. Les restes
  fòssils són testimonis de creacions anteriors
  destruïdes per Déu.
• EVOLUCIONISME: les espècies actuals
  provenen d’altres anteriors, i acabaran per
  transformar-se en d’altres diferents en el futur.
3.-TEORIES CIENTÍFIQUES SOBRE
      L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES.
• Precursors: Anaximandre, Empèdocles (Grècia
  clàssica)
• Un antecedent destacat: Lamarck (“La funció
  crea l’ òrgan”, “transmissió hereditària dels
  trets adquirits”)
• Una figura decisiva: Darwin i la selecció
  natural.
• Plantejaments contemporanis: Teoria sintètica
  de l’evolució (variabilitat genètica + interacció
  amb el medi)
-Per a recordar el darwinisme:
Conceptes claus:
• “La lluita per l’existència”: els recursos són escassos.
• “Variabilitat natural”: de forma espontània, es
  produeixen canvis en la morfologia de les espècies.
• “La supervivència dels més aptes”: si els canvis són
  favorables en la lluita per l’existència, permeten que
  sobrevisquin els que els han experimentat.
• “Selecció natural”: al llarg del temps, els canvis
  favorables per a l’adaptació al medi es consoliden i els
  que no faciliten la supervivència, s’extingeixen.
En les teories evolucionistes, els conceptes claus
  són
• ATZAR - els canvis són accidentals
• NECESSITAT - les exigències per a la
  supervivència en un medi ambient determinat
  seleccionen quins canvis es mantenen i quins
  desapareixen en extingir-se els seus
  portadors.
4.-CONSEQÜÈNCIES FILOSÒFIQUES DE
        L’EVOLUCIONISME:
• L’ESPÈCIE HUMANA DEIXA DE SER CONSIDERADA
  EL DESTÍ I LA FINALITAT DE LA CREACIÓ.
• NO ÉS MÉS QUE EL RESULTAT DE LA COMBINACIÓ
  FORTUÏTA DE CANVIS ACCIDENTALS EN
  L’ORGANISME I CONDICIONS VARIABLES PER A LA
  SUPERVIVÈNCIA.
• FORMA PART DEL MATEIX PROCÉS DE
  TRANSFORMACIÓ I EVOLUCIÓ QUE LA RESTA
  DELS ÉSSERS VIUS
La
5.-L’EVOLUCIONISME I LA CRISI DE
      L’ANTROPOCENTRISME
• L’home deixa de ser considerat centre de la
  creació.

• Aquesta idea participa d’una transformació
  ideològica més àmplia, que pot resumir el
  pensament     de     l’edat   moderna     i
  contemporània en els següents moviments:
1.-L’home era vist en l’Antiguitat i l’Edat mitjana
  com el centre de l’univers

-però la Revolució científica del Renaixement i
  l’astronomia posterior deixen clar que el
  nostre planeta està a la perifèria d’una galàxia
  petita en un univers infinit.
2.-Com a mínim, l’espècie humana es
  continuava considerant creada per Déu per a
  regnar sobre el planeta

-però l’evolucionisme de Darwin refuta aquesta
  creença i la considera només fruit dels canvis
  biològics que faciliten la seva supervivència en
  el medi on li toca viure.
3.-L’home es refugia en el valor de la cultura i
  les     diferents      formes  de     creació
  política, artística, social

-però el marxisme, a partir del segle
  XIX, considera que la cultura és només el
  resultat ideològic de factors econòmics que
  l’home no sap ni pot dirigir.
4.-L’ètica i els principis morals tradicionals són
  considerats per alguns com a última prova de
  la dignitat humana

-però Nietzsche sospita si no són més aviat
  manifestació d’una naturalesa feble i
  ressentida que no gosa afirmar el seu poder
  creatiu.
5.-L’últim reducte per a l’orgull humà és la
  possibilitat de dirigir conscientment la seva
  conducta.

-però Freud i la psicoanàlisi aposten per
  considerar que en realitat, som dirigits per
  desitjos inconscients (la sexualitat i
  l’agressivitat).
6.-El desenvolupament tecnològic ha passat a
  ser considerat la gran esperança per a salvar
  la importància de l’espècie humana.

-però avui en dia comencem a dubtar si en
  realitat la tecnologia ens domina i limita la
  nostra naturalesa.
La pregunta pels orígens de l’home

More Related Content

What's hot

What's hot (9)

Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
5 filosofia-medieval-1231781716850614-2
5 filosofia-medieval-1231781716850614-25 filosofia-medieval-1231781716850614-2
5 filosofia-medieval-1231781716850614-2
 
Presentación sapere aude
Presentación sapere audePresentación sapere aude
Presentación sapere aude
 
qui som?
qui som?qui som?
qui som?
 
Unitat 1 l'ésser humà filosofia 2n
Unitat 1 l'ésser humà filosofia 2nUnitat 1 l'ésser humà filosofia 2n
Unitat 1 l'ésser humà filosofia 2n
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Genealogia Moral
Genealogia MoralGenealogia Moral
Genealogia Moral
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 

Similar to La pregunta pels orígens de l’home

Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàlesperlesnegres
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaiviba
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzscherosasabates
 
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSUnitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSFerran Mistelera
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaiviba
 
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.Ferran Mistelera
 
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?jcalzamora
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4iviba
 
3 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-20113 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-2011NELO TRAVER
 
Evolució
EvolucióEvolució
EvolucióJ.J.
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Culturaguestbc7584
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vidafidel.san
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturarosasabates
 
Unitat2curt
Unitat2curtUnitat2curt
Unitat2curtscuadras
 
Filosofia tema 4
Filosofia tema 4Filosofia tema 4
Filosofia tema 4Agneees
 
El naixement del món modern humanisme
El naixement del món modern humanismeEl naixement del món modern humanisme
El naixement del món modern humanismeRaquel Pérez Badia
 

Similar to La pregunta pels orígens de l’home (20)

Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
 
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSUnitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
 
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?Tema 4. Què és l’ésser Humà?
Tema 4. Què és l’ésser Humà?
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4
 
3 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-20113 fixisme i evolucionisme-2011
3 fixisme i evolucionisme-2011
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
Powerpoint
PowerpointPowerpoint
Powerpoint
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Cultura
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i cultura
 
Unitat2curt
Unitat2curtUnitat2curt
Unitat2curt
 
Filosofia tema 4
Filosofia tema 4Filosofia tema 4
Filosofia tema 4
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANAÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
 
l'espill
l'espilll'espill
l'espill
 
El naixement del món modern humanisme
El naixement del món modern humanismeEl naixement del món modern humanisme
El naixement del món modern humanisme
 

More from filosofies

De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’èticafilosofies
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitatfilosofies
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge socialfilosofies
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanesfilosofies
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofiafilosofies
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viufilosofies
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 

More from filosofies (12)

Lògica
LògicaLògica
Lògica
 
Política
PolíticaPolítica
Política
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitat
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge social
 
Cultura
CulturaCultura
Cultura
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanes
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofia
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viu
 
Pitagorisme
PitagorismePitagorisme
Pitagorisme
 
La sofística
La sofísticaLa sofística
La sofística
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 

Recently uploaded

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Recently uploaded (9)

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

La pregunta pels orígens de l’home

  • 2. • Totes les cultures i civilitzacions han ofert algun tipus de resposta . • 1.-Primer, a través dels mites i les religions es donen explicacions a la inquietud humana pel seu origen. • 2.-La filosofia va intentar oferir després models explicatius no sobrenaturals. • 3.-Les ciències, en l’actualitat, aporten teories contrastades amb l’observació i revisables en funció de nous descobriments.
  • 3. 1.-MITES I RELIGIONS • La major part de les religions utilitzen els mites per respondre a la pregunta per l’origen del món i de l’home. • Un mite religiós ofereix una explicació, però no ho fa de la mateixa forma que les ciències consideren avui en dia vàlida. • Els mites tranquilitzen la consciència humana, estimulen la imaginació i atorguen un sentit al que vivim, complint una funció molt important en la ideologia de les diferents cultures.
  • 4. Khnum, déu egipci de la creació de l’home Segons les creences de l’Antic Egipte, l’home es va crear per la intervenció de Khnum, que modelava en fang els cossos i els atorgava la seva ànima. Cansat de tanta feina, va cedir a les dones la capacitat de generar noves figures humanes.
  • 5. Pels hindús, Vishnu és el déu responsable de la creació i conservació del món i dels éssers que hi viuen.
  • 6. El mite de la creació al “Popol Vuh”, llibre sagrat de la cultura maia de Centramèrica. Tepeu i Gucumatz són els déus maies de la creació de l’home. Van forjar diferents tipus d’home –de fang, de fusta…- que van ser destruits pels déus. La raça actual és la de l’home de blat de moro
  • 7. Les religions afroamericanes del Carib i Brasil consideren que Oxalà és la divinitat responsable de la creació de l’home.
  • 8. Els antic vikings consideraven a Wotan el pare dels homes, als que va formar de la fusta dels arbres.
  • 9. El judaisme i el cristianisme expliquen l’origen de l’home al llibre del Gènesi, com a creació de Déu pare. La imatge correspon a la representació que va elaborar Michelangelo Buonarroti a la Capella Sixtina del Vaticà.
  • 10. -Algunes característiques dels mites • Dogmàtics: Són relats sagrats que no es justifiquen i resulten arbitraris. • Antropomòrfics: intervenen els déus, representats com a humans. • S’explica el que no sabem a través de realitats encara més desconegudes. • Acostumen a ser relats moralistes, que presenten els canvis a la naturalesa humana com a càstigs o premis. • Imaginatius. • Llenguatge poètic i màgic. • Expliquen el món físic per realitats sobrenaturals.
  • 11. 2.-TEORIES FILOSÒFIQUES sobre l’origen de l’home. • FIXISME: les espècies són inalterables i han existit sempre tal com són ara. • CREACIONISME: les espècies –i entre elles, la humana- han estat creades per Déu. Les restes fòssils són testimonis de creacions anteriors destruïdes per Déu. • EVOLUCIONISME: les espècies actuals provenen d’altres anteriors, i acabaran per transformar-se en d’altres diferents en el futur.
  • 12. 3.-TEORIES CIENTÍFIQUES SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES. • Precursors: Anaximandre, Empèdocles (Grècia clàssica) • Un antecedent destacat: Lamarck (“La funció crea l’ òrgan”, “transmissió hereditària dels trets adquirits”) • Una figura decisiva: Darwin i la selecció natural. • Plantejaments contemporanis: Teoria sintètica de l’evolució (variabilitat genètica + interacció amb el medi)
  • 13. -Per a recordar el darwinisme: Conceptes claus: • “La lluita per l’existència”: els recursos són escassos. • “Variabilitat natural”: de forma espontània, es produeixen canvis en la morfologia de les espècies. • “La supervivència dels més aptes”: si els canvis són favorables en la lluita per l’existència, permeten que sobrevisquin els que els han experimentat. • “Selecció natural”: al llarg del temps, els canvis favorables per a l’adaptació al medi es consoliden i els que no faciliten la supervivència, s’extingeixen.
  • 14.
  • 15.
  • 16. En les teories evolucionistes, els conceptes claus són • ATZAR - els canvis són accidentals • NECESSITAT - les exigències per a la supervivència en un medi ambient determinat seleccionen quins canvis es mantenen i quins desapareixen en extingir-se els seus portadors.
  • 17. 4.-CONSEQÜÈNCIES FILOSÒFIQUES DE L’EVOLUCIONISME: • L’ESPÈCIE HUMANA DEIXA DE SER CONSIDERADA EL DESTÍ I LA FINALITAT DE LA CREACIÓ. • NO ÉS MÉS QUE EL RESULTAT DE LA COMBINACIÓ FORTUÏTA DE CANVIS ACCIDENTALS EN L’ORGANISME I CONDICIONS VARIABLES PER A LA SUPERVIVÈNCIA. • FORMA PART DEL MATEIX PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ I EVOLUCIÓ QUE LA RESTA DELS ÉSSERS VIUS
  • 18. La
  • 19.
  • 20. 5.-L’EVOLUCIONISME I LA CRISI DE L’ANTROPOCENTRISME
  • 21. • L’home deixa de ser considerat centre de la creació. • Aquesta idea participa d’una transformació ideològica més àmplia, que pot resumir el pensament de l’edat moderna i contemporània en els següents moviments:
  • 22. 1.-L’home era vist en l’Antiguitat i l’Edat mitjana com el centre de l’univers -però la Revolució científica del Renaixement i l’astronomia posterior deixen clar que el nostre planeta està a la perifèria d’una galàxia petita en un univers infinit.
  • 23. 2.-Com a mínim, l’espècie humana es continuava considerant creada per Déu per a regnar sobre el planeta -però l’evolucionisme de Darwin refuta aquesta creença i la considera només fruit dels canvis biològics que faciliten la seva supervivència en el medi on li toca viure.
  • 24. 3.-L’home es refugia en el valor de la cultura i les diferents formes de creació política, artística, social -però el marxisme, a partir del segle XIX, considera que la cultura és només el resultat ideològic de factors econòmics que l’home no sap ni pot dirigir.
  • 25. 4.-L’ètica i els principis morals tradicionals són considerats per alguns com a última prova de la dignitat humana -però Nietzsche sospita si no són més aviat manifestació d’una naturalesa feble i ressentida que no gosa afirmar el seu poder creatiu.
  • 26. 5.-L’últim reducte per a l’orgull humà és la possibilitat de dirigir conscientment la seva conducta. -però Freud i la psicoanàlisi aposten per considerar que en realitat, som dirigits per desitjos inconscients (la sexualitat i l’agressivitat).
  • 27. 6.-El desenvolupament tecnològic ha passat a ser considerat la gran esperança per a salvar la importància de l’espècie humana. -però avui en dia comencem a dubtar si en realitat la tecnologia ens domina i limita la nostra naturalesa.