2. • Totes les cultures i civilitzacions han ofert
algun tipus de resposta .
• 1.-Primer, a través dels mites i les religions es
donen explicacions a la inquietud humana pel
seu origen.
• 2.-La filosofia va intentar oferir després
models explicatius no sobrenaturals.
• 3.-Les ciències, en l’actualitat, aporten teories
contrastades amb l’observació i revisables en
funció de nous descobriments.
3. 1.-MITES I RELIGIONS
• La major part de les religions utilitzen els mites
per respondre a la pregunta per l’origen del món i
de l’home.
• Un mite religiós ofereix una explicació, però no
ho fa de la mateixa forma que les ciències
consideren avui en dia vàlida.
• Els mites tranquilitzen la consciència humana,
estimulen la imaginació i atorguen un sentit al
que vivim, complint una funció molt important en
la ideologia de les diferents cultures.
4. Khnum, déu egipci de la creació de l’home
Segons les creences de l’Antic Egipte, l’home es va crear per la intervenció de Khnum, que modelava en fang
els cossos i els atorgava la seva ànima. Cansat de tanta feina, va cedir a les dones la capacitat de generar
noves figures humanes.
5. Pels hindús, Vishnu és el déu responsable de la creació i conservació del món i
dels éssers que hi viuen.
6. El mite de la creació al “Popol Vuh”, llibre sagrat
de la cultura maia de Centramèrica.
Tepeu i Gucumatz són els déus maies de la creació de l’home. Van forjar diferents tipus d’home –de
fang, de fusta…- que van ser destruits pels déus. La raça actual és la de l’home de blat de moro
7. Les religions afroamericanes del Carib i Brasil consideren que Oxalà és la divinitat
responsable de la creació de l’home.
8. Els antic vikings consideraven a Wotan el pare dels homes, als que va formar de la fusta
dels arbres.
9. El judaisme i el cristianisme expliquen l’origen de l’home al llibre del
Gènesi, com a creació de Déu pare.
La imatge correspon a la representació que va elaborar Michelangelo Buonarroti a la Capella Sixtina del
Vaticà.
10. -Algunes característiques dels mites
• Dogmàtics: Són relats sagrats que no es justifiquen i
resulten arbitraris.
• Antropomòrfics: intervenen els déus, representats com
a humans.
• S’explica el que no sabem a través de realitats encara
més desconegudes.
• Acostumen a ser relats moralistes, que presenten els
canvis a la naturalesa humana com a càstigs o premis.
• Imaginatius.
• Llenguatge poètic i màgic.
• Expliquen el món físic per realitats sobrenaturals.
11. 2.-TEORIES FILOSÒFIQUES sobre
l’origen de l’home.
• FIXISME: les espècies són inalterables i han
existit sempre tal com són ara.
• CREACIONISME: les espècies –i entre elles, la
humana- han estat creades per Déu. Les restes
fòssils són testimonis de creacions anteriors
destruïdes per Déu.
• EVOLUCIONISME: les espècies actuals
provenen d’altres anteriors, i acabaran per
transformar-se en d’altres diferents en el futur.
12. 3.-TEORIES CIENTÍFIQUES SOBRE
L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES.
• Precursors: Anaximandre, Empèdocles (Grècia
clàssica)
• Un antecedent destacat: Lamarck (“La funció
crea l’ òrgan”, “transmissió hereditària dels
trets adquirits”)
• Una figura decisiva: Darwin i la selecció
natural.
• Plantejaments contemporanis: Teoria sintètica
de l’evolució (variabilitat genètica + interacció
amb el medi)
13. -Per a recordar el darwinisme:
Conceptes claus:
• “La lluita per l’existència”: els recursos són escassos.
• “Variabilitat natural”: de forma espontània, es
produeixen canvis en la morfologia de les espècies.
• “La supervivència dels més aptes”: si els canvis són
favorables en la lluita per l’existència, permeten que
sobrevisquin els que els han experimentat.
• “Selecció natural”: al llarg del temps, els canvis
favorables per a l’adaptació al medi es consoliden i els
que no faciliten la supervivència, s’extingeixen.
14.
15.
16. En les teories evolucionistes, els conceptes claus
són
• ATZAR - els canvis són accidentals
• NECESSITAT - les exigències per a la
supervivència en un medi ambient determinat
seleccionen quins canvis es mantenen i quins
desapareixen en extingir-se els seus
portadors.
17. 4.-CONSEQÜÈNCIES FILOSÒFIQUES DE
L’EVOLUCIONISME:
• L’ESPÈCIE HUMANA DEIXA DE SER CONSIDERADA
EL DESTÍ I LA FINALITAT DE LA CREACIÓ.
• NO ÉS MÉS QUE EL RESULTAT DE LA COMBINACIÓ
FORTUÏTA DE CANVIS ACCIDENTALS EN
L’ORGANISME I CONDICIONS VARIABLES PER A LA
SUPERVIVÈNCIA.
• FORMA PART DEL MATEIX PROCÉS DE
TRANSFORMACIÓ I EVOLUCIÓ QUE LA RESTA
DELS ÉSSERS VIUS
21. • L’home deixa de ser considerat centre de la
creació.
• Aquesta idea participa d’una transformació
ideològica més àmplia, que pot resumir el
pensament de l’edat moderna i
contemporània en els següents moviments:
22. 1.-L’home era vist en l’Antiguitat i l’Edat mitjana
com el centre de l’univers
-però la Revolució científica del Renaixement i
l’astronomia posterior deixen clar que el
nostre planeta està a la perifèria d’una galàxia
petita en un univers infinit.
23. 2.-Com a mínim, l’espècie humana es
continuava considerant creada per Déu per a
regnar sobre el planeta
-però l’evolucionisme de Darwin refuta aquesta
creença i la considera només fruit dels canvis
biològics que faciliten la seva supervivència en
el medi on li toca viure.
24. 3.-L’home es refugia en el valor de la cultura i
les diferents formes de creació
política, artística, social
-però el marxisme, a partir del segle
XIX, considera que la cultura és només el
resultat ideològic de factors econòmics que
l’home no sap ni pot dirigir.
25. 4.-L’ètica i els principis morals tradicionals són
considerats per alguns com a última prova de
la dignitat humana
-però Nietzsche sospita si no són més aviat
manifestació d’una naturalesa feble i
ressentida que no gosa afirmar el seu poder
creatiu.
26. 5.-L’últim reducte per a l’orgull humà és la
possibilitat de dirigir conscientment la seva
conducta.
-però Freud i la psicoanàlisi aposten per
considerar que en realitat, som dirigits per
desitjos inconscients (la sexualitat i
l’agressivitat).
27. 6.-El desenvolupament tecnològic ha passat a
ser considerat la gran esperança per a salvar
la importància de l’espècie humana.
-però avui en dia comencem a dubtar si en
realitat la tecnologia ens domina i limita la
nostra naturalesa.
