1. Embaràs *Definició: L'embaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundaciód'unòvulpel espermatozoide , pelqual es desenvolupa un nouindividu de l'espèciedins del cos de la mare, fins el moment del part ; fa referència a aquestperíode de temps que transcorre entre la fecundació i el part. Incloutotselsprocessosfisiològics de creixement i desenvolupament del fetus a l'interior de l'útermatern, aixícomelsimportantscanvisfisiològics, metabòlics i fins i totmorfològics que es produeixen en la dona encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupciódels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les mames per preparar la lactància.

2. Característiquesgenerals L'embaràs es produeixquan un espermatozoide arriba i travessa la membrana cel·lular de l'òvul, fusionantelsnuclis i compartintambdós la sevadotaciógenètica per donar lloc a una cèl·lulaou o zigot, en un procésanomenatfecundació. La multiplicaciócel·lular del zigotdonaràlloc a l'embrió, que desprésd'unllargdesenvolupament deriva en un individuadult. L'embriologiaés la part de la ciència que estudia el complexprocés de desenvolupamentembrionari des del moment de la fecundaciófins a la formació del fetus, que éscoms'anomenal'organismeresultantd'aquestdesenvolupamentquan encara no ha tingutlloc el part. Dinsl'úter, el fetusestàsurant en el líquidamniòtic, i al seutorn el líquid i el fetusestanembolicats en el sacamniòtic, que estàadossat a l'úter. Al coll de l'úter, es forma un tap de mocdensdurantl'embaràs per dificultar l'entrada de microorganismes que puguin provocar infeccionsintrauterines. Aquesttapseràexpulsatdurantl'inici del part. Mentreromandins, el zigot, embrió o fetusobténutrients i oxigen i elimina elsresidus del seumetabolisme a través de la placenta. La placenta està ancorada a la paret interna de l'úter i està unida al fetuspelcordó umbilical. L'expulsió de la placenta després del part es denomina enllumenament

3. Indicadors de certesad'unembaràs Els signes de certesad'unembaràsconsisteixen en poder demostrar sense error la presènciad'estructuresembrionàriesmitjançantl'úsd'ultrasons i altresimatgesradiològiques. Activitat cardíaca fetal La identificació de pulsacionscardíaquesfetalsseparades i diferents de les de la mare assegura el diagnòstic de l'embaràs. Es pot auscultar l'activitat cardíaca fetal amb un estetoscopi o un fetoscopi especial o amb una ecografiaDoppler. El bateccardíac fetal ésràpid-entre 120 i 160 batecs per minut-i pot ser identificatamb exactitud a partir de la setmana 19 i 20, excepte en dones obeses en les quals es dificulta escoltar el focus fetal. Rastreigecogràfic En qualsevolmoment de l'embaràs, especialment en presènciad'unfetusmadur en la segonameitat de l'embaràs, éspossible demostrar per ecografiatransabdominal bidimensional o tridimensional tant les sevespartsanatòmiquescom el sacvitelí.

4. Factors de risc Diversos factorsaugmenten la possibilitat que una dona tingui un embaràs de risc: Una edat menor de 14 anys o major a 35 anys. Existència de diversesmalaltiesanteriors o durantl'embaràs, comanèmia, alcoholisme, diversescardiopaties, diabetis, hipertensió, obesitat, diversesmalaltiesinfeccioses, afeccionsrenals o trastornsmentals. Embarassos múltiples. Problemes en un embaràsprevi. Fillsanteriorsamb alguna malformació. Pes corporal menor de 45 kg o superior als 90 kg (varia d'acord a talla) Talla menor a 140 cm. Riscos alimentaris. Elspeixosambaltcontingut de mercuri han de ser evitats, com el tauró, peixespasa, careta i algunestonyines. Altresaliments, com gambes, salmó, bacallà i pagre, no han d'ingerirmésd'una vegada per setmana per tenir un baixcontingut de mercuri. [Embarassosd'atenció especial Hi ha embarassos que, per les sevesespecialscircumstàncies, requereixen una cura i un seguimentespecífic. En aquests casos poden sorgircomplicacions o problemes imprevistos que han de ser atesosràpidament i de manera professional per evitar col·locar a la mare o el nadó en una situació de risc. Fonamentalment es poden destacar elssegüents casos: Embarassos en adolescents Anèmia Hemorràgiaprepart Despreniment de la placenta Placenta prèvia Diabetis Embaràsectòpic Cardiopatia Hipertensió

5. Canvisfisiològicsdurantl'embaràs

6. Primerssímptomes Tot i que no sempre es deu per aquestmotiu i pot ser aquesta un simple desajustament, l'embaràsduucom a primer senyal, habitualment, la pèrdua de la menstruació. Aquestsímptoma va acompanyatnormalment per tota una sèried'altresmés o menyshabituals, com ara molèsties o dolor a la partbaixa del ventre, sensibilitataccentuadaalspits, vòmits, nàusees i augment del flux vaginal. De tota manera, l'apariciód'un o mésd'aquestsímptomes no és una prova de l'embaràs de la dona, el qual no es potcomprovar fin que no es realitzi una provad'embaràs.[2]

7. Canvisfisiològics La dona embarassada es troba en un estathipervolèmiccrònic. El volumd'aigua corporal total s'incrementa a causa de l'augment de la retenció de sal i aiguapelsronyons. Aquestamajorquantitatd'aigua ocasiona dilució de la sang, el que explicarial'anèmiafisiològicapròpia de l'embaràs que persisteixduranttotl'embaràs. L'augment del volumsanguini causa un augment en la despesacardíac, el volumurinari i el pes matern. L'acció de la certesprostaglandines causa broncodilatació i augment en la freqüènciarespiratòria. A nivell renal es veu una lleudisminució en la depuració de creatinina, i altresmetabòlits. El pes de la mare durantl'embaràsaugmenta a expenses del pes del fetus, el pes del líquidamniòtic, placenta i membranes ovulares, l'increment de la mida de l'úter, la retenció de líquidsmaterns i l'inevitabledipòsit de greix en teixitsmaterns. El metabolisme de la mare també incrementa durantl'embaràs. La freqüència cardíaca augmentafins a una mitjana de 90 batecs per minut. La tensió arterial es mantéconstant o sovintlleumentdisminuïda. La resistència venosa augmenta, en especial per sota de la cintura gestant. El cortendeix a augmentar de mida, condicióanomenadahipertròfia ventricular especialmentesquerra i desapareix a les poquessetmanesdesprés de l'enllumenament. La presènciacirculant de prostaglandines causa vasodilatació en oposicióalsvasoconstrictorsfisiològicsangiotensina i noradrenalina, en especial perquèl'angiotensina II augmenta per mantenir la pressió arterial normal. La hipertensió i l'apariciód'edemasón en general signes d'alarma en l'embaràs. La taxa o índex de filtrat glomerular i la perfusió del ronyóaugmenten a expenses de l'augment de la despesacardíac i la vasodilatació renal. Això causa un lleuaugmentdelsvalors de creatinina en sang per disminució de l'aclariment de creatinina i igualment de nitrogenureic. La disminució de la pressió parcial de diòxid de carboni en la sang materna causa un augment en l'excreció renal de bicarbonat.

8. Molèstiesfísiquestípiques Elsimportantscanvisfisiològics i emocionals que experimenta la dona durantl'embaràsprodueix també una sèrie de molèsties que sóntípiquesd'aquestestat, que van canviant a mesura que l'embaràs va desenvolupant-se, i que depenen també de quantsembarassoshihagitingut la dona, la sevasituació socio-econòmica, etc. Les molèstiesdigestivessónhabituals al primer trimestre de gestació, en el qual la dona potpatird'acidesa, nàusees i vòmits, causatssobretotpelscanvishormonals que estàexperimentant. Elsconsellsmèdicshabitualspassen per la reducció de la quantitat de les ingestes sumada a un major número d'ingestes cada dia, a més a més de canvis a la dieta i l'administració de antiemètics.Aquestaugment de les nàusees i elsvòmitscoincideixeamb un moment de granscanvis al desenvolupament del fetus i en el qualésmolt sensible a les possiblessustànciestòxiques que pugués consumir la mare. Les dones que tenenmésnàusees, i que per tant, restringeixen el consumd'alimentspotencialmentnocius, tenenmenyspossibilitats de tenir bebés ambmalformacions.Finalment, també potpassar que les genives tinguen méssensibilitat, es congestionen i, en alguns casos, sagnin. Sónhabituals també elsmareigsproduïtspelscanvisbruscs de posicióperò també per permanèixermolt de tempssensemoure's.

9. Calendari Durant el primer trimestre el riscd'avortamentésmajor (mort natural de l'embrió o fetus). Això té majorincidència en embarassosaconseguitsmitjançantfecundació in-vitro, ja que l'embrióimplantatpodriadeixar de desenvolupar per fallades en elscromosomesheretatsdelsgàmetesdelsseusprogenitors. Durant el segon trimestre el desenvolupament del fetuspotcomençar a ser establert o diagnosticat. El tercer trimestre marca el principi de la viabilitat-aproximadamentdesprés de la setmana 25-que voldir que el fetuspodria arribar a sobreviured'ocórrer un partprematur, part normal o cesària.