La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

1. n.20
dessembre 2005
eixides
notícies
actualitat
experiències
activitats
opinió

2. ÍNDEX
la Cassola
ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ
2. BREU HISTÒRIA DE LA CASSOLA
3. EIXIDES EXTRAESCOLARS
* Activitats extraescolars primer trimestre
EDITA * Reportatge Eixida de Tecnologia
Florida Secundària
4. NOTÍCIES
* Escola de Pares i Mares. Sessió de Treball
ELABORA * Cooperativisme escolar al Club Diario Levante
Comissió Gestió 5. ACTUALITAT
Cultural * Tics: les noves Tecnologies al CES
* Orientació: I, després del batxillerat..., qué?
* Comunitats d’aprenentatge
DISSENY
6. EXPERIÈNCIES
Blanca Barberá * Ètica: “Educació Sexual”
* Anglès: “Creating a weblog”
COORDINA 7. CONVIVÈNCIA
Paco Rodrigo * Valoració del Centre de Secundària
8. BIBLIOTECA
COL.LABORA * Projecte Biblioteca curs 2005-06
Professorat, 9. DELEGATS
Alumnat i AMPA * La formació del l’equip de delegats
10. AMPA
* Projectes de treball i escola de pares i mares
11. OPINIÓ
* La naturalesa de l’activitat científica
* La importància de la música
12. LLIBRES
* Em fa mal l’institut
* La niebla y la doncella
13. QUÈ DIUEN ELS DIARIS?
* Article sobre matemàtica i poesia
14. LITERÀRIA
* Poemes de Cristina Gras
1

3. PRESENTACIÓ
la Cassola
Empar Martínez: “La Cassola és de les
coses menudes que li donen sal a l’escola”
Un d'aquests projectes és la revista La
Cassola, que enguany arriba al seu tretze any
de publicació amb l'edició del número 20.
Una fita important per a celebrar-ho com
toca.
La Cassola és de les coses menudes que li
donen sal a l'escola, és de les coses ben fetes
entre tots i totes. Ens retrata tal com érem i
tal com som. En les seus pàgines hi ha tros-
sos de la nostra història. No podem imaginar
la quantitat d'esforç que s'ha invertit per a
dur-la endavant, quants alumnes i quants
professores han col.laborat i quant de temps
invertit i quanta il.lusió hi ha en les seues
FLORIDA CENTRE DE FORMACIÓ es pàgines.
caracteritza per ser un centre educatiu en
constant ebullició. Sempre en marxa, sempre Com a actual directora de Florida Centre de
en moviment, sempre fent projectes... Formació em sent molt satisfeta d'aquesta
trajectòria i, per això, vull encoratjar a l'e-
Hi ha projectes grans i projectes més menuts. quip redactor de la revista a continuar enda-
Hi ha esdeveniments que han canviat la tra- vant donant informació sobre la vida del cen-
jectòria del centre i ens han fet més grans i tre i servint de mitjà d'expressió per a tota la
més sòlids, com per exemple, la posada en comunitat educativa de Florida Secundària,
marxa de Florida Universitària, i hi ha pro- per a que es publique durant molts més anys.
jectes més menuts, que es basen en el treball
de la formiga, dia a dia i pas a pas, anar fent Felicitats i endavant.
camí per a donar qualitat al projecte i dotar- Empar Martínez Bonafé
lo de personalitat pròpia. Directora General de Florida
Centre de Formació
2

4. LA HISTÒRIA
la Cassola
LA HISTÒRIA DE
LA CASSOLA
En desembre del curs 93/94 es Per això, La Cassola ja té la consis-
publicava el número 1 de la revista tència de les coses arrelades al centre,
La Cassola, enguany arribem al tretzè té el vigor dels projectes consolidats,
any de publicació amb l'edició del de les coses "de casa".
número 20. Una fita important. En
els seus orígens la revista va nàixer És un goig obrir les pàgines de qual-
vinculada al departament de llengües sevol número d'aquesta revista i vore
de l'institut i, en concret, a l'optativa com la vida del centre batega en
de premsa de l'ESO. En l'actualitat, la cadascuna d'elles. Ara un article d'o-
revista està gestionada per la pinió, ara un poema, una experiència
Comissió de Gestió Cultural, una d'alguna assignatura o una col.labora-
comissió del Centre de Secundària, ció d'un pare o una mare, ara una
formada per persones dels diferents entrevista o una ressenya de l'últim lli-
estaments del centre que té com a bre llegit, la descripció d'un experi-
objectiu principal dinamitzar i gestio- ment o la narració d'una eixida
nar l'activitat cultural del centre per extraescolar...
convertir-se en un element de partici-
pació de tots els estaments (alumnat, Cal recordar que els objectius
professorat i famílies). bàsics que té la revista són:
Que una revista escolar arribe 1.- Servir de mitjà de comunicació
als vint números i s'haja publicat entre el centre i l'alumnat i les seues
durant més d'una dècada ja és en sí famílies.
tot un èxit. Tots i totes sabem del 2.- Convertir-se en un vehicle estable
caràcter efímer d'aquest projectes que d'expressió i participació dels diver-
depenen exclusivament de la voluntat sos estaments del centre educatiu.
del professorat i de l'alumnat en cada
curs.
3

5. LA HISTÒRIA
la Cassola
3.- Convertir-se en un instrument Enguany, com hem comentat
didàctic per a les assignatures que en la presentació, publiquem el
potencie la motivació, mitjançant la número 20 amb importants novetats:
publicació de les millors produc- canvis en el disseny, en les dates de
cions i treballs de l'alumnat i d'expe- publicació, en el contigut... Esperem
riències didàctiques realitzades des que aquests canvis servisquen per a
de les assignatures. millorar aquest projecte.
El Consell de redacció de la revista Fullejant els números de La
està format per: Cassola ens adonem que som un
-un membre de l'equip de direcció centre viu, amb història, reconeixem
(coordinador de la revista) les cares, les veus dels qui han estu-
-un representant del professorat diat amb nosaltres, dels qui han dei-
-el professor de guàrdia, membre de xat la seua empremta. Quan comen-
la comissió de gestió cultural çarem no sabíem on podríem arri-
-quatre representants de l'alumnat bar, ara mirem enrere i estem satis-
(dos de l'ESO i dos de batxillerat) fets del viatge realitzat, La Cassola
-la bibliotecària del centre s'ha convertit en un instrument de
-un membre de l'AMPA navegació, en el veler que travessa els
mars de la nostra història com a cen-
Els dos primers cursos fou una tre educatiu. Ha navegat durant
publicació trimestral, després es aquest anys amb major o menor for-
publicaven dos números cada curs. tuna, en cursos plàcids i cursos de
Des de fa quatre o cinc cursos es tempesta, però sempre ferm el timó
publica un full de caràcter més aviat per arribar a les mans del nostre
informatiu (CASSOLA EXPRESS) alumnat, de les famílies i del profes-
que acostumen a lliurar a l'alumnat i sorat.
a les famílies en les reunions de Esperem que el nostre vaixell
pares i mares, deixant per a la fi de continue navegant cap el futur.
curs la publicació d'un número de Paco Rodrigo
La Cassola. Coordinador de La Cassola
4

6. EIXIDES EXTRAESCOLARS
la Cassola
Un primer trimestre ple
d’activitats
A continuació us fem una 1ESO - Aula Tabac. Activitat de
relació de les activitats de convi- Tutoria.
vència o d'aprenentatge fora del Durant aproximadament una hora,
centre programades des de la tuto- l'alumnat de 1ESO va poder apro-
ria i des de les assignatures i que fundir sobre la importància de la
s'han dut a terme en els primers publicitat en el consum de tabac i
mesos del curs. quins efecte nocius té aquest pro-
ducte per a la nostra salut.
1ESO - Activitat de Natura a
Benaixeve. Activitat de tutoria. 3ESO - Cinema + Bolera.
El 28 de setembre, l'alumnat dels Activitat de Tutoria.
tres grups de 1ESO anà a 3ESO van fer una activitat de con-
Benaixeve a realitzar activitats d'a- vivència a la ciutat de València. L'alumnat dels tres grups de 1r de
ventura. Per una part, van anar a la Bolera Baxillerat van fer una activitat de
Van practicar els següents senderisme
per a jugar entre ells i mostrar a la per la Serra
esports: piragua, tirolina, rappel, resta les habilitats individuals. Calderona.
vela i patí d'aigua. En totes elles Per altra part, anaren al L'itinerari anava des de la
estaven acompanyats per monitors Cinema per a vore la projecció de localitat de Segart fins el Garbí i
especialitzats que els van ensenyar la pel·lícula "Siete Vírgenes". tornada a Segart. Els senyals del
les diferents tècniques dels esports Posteriorment, a l'hora de tutoria,GR, blanques i roges, van servir de
que practicaven. van fer un debat sobre el contingutguia a l'alumnat que va haver de
d'aquesta pel·lícula. fer un gran esforç per superar
aquesta bonica ruta. Alguns d'ells,
4ESO - Multiaventura. encara tenen dolors a les cames de
Benaixeve. Activitat del l'esforç que van fer.
Departament d'Expressió i de
Tutoria. 1BATC + 2BATD - Museu
Pels paratges del terme munici- Miner. Activitat del
pal de Benaixeve transcorre el Departament de Tecnologia.
curs fluvial del riu Túria. Els grups de tecnologia de 1r
Aquest riu, té en algunes zones Batxillerat i 2n de Batxillerat van
del seu curs alt, que són utilitza- visitar una mina de carbó converti-
des per a la pràctica del barran- da en museu. Els alumnes van
1ESO - Museu Prehistòria. quisme. poder viure l'experiència de con-
Activitat del Departament de L'alumnat de 4ESO, pogué vertir-se en miners i sentir les sen-
Socials. gaudir d'aquests paratges en una sacions d'aquells que treballaven a
Aquesta eixida va servir per a rea- jornada intensa de barranquisme i les mines de carbó. D'aquesta acti-
litzar un taller a l'IVAM i un altre aprengueren les tècniques d'aques- vitat trobareu a continuació una
al Museu de la Beneficència. ta activitat d'aventura. ressenya realitzada per un alumne
Posteriorment van fer una visita al on s'amplia la informació.
Museu de la prehistòria, on van 1BAT - Senderisme. Activitat del
visitar l'exposició sobre restes i Departament d'Expressió i de Comissió de Gestió Cultural
mostres del Paleolític. Tutoria.
5

7. EIXIDES EXTRAESCOLARS
la Cassola
Un passeig per la cadena de producciò
de l’energia
Probablement mai t'hages parat a pensar quan La vida en la mina fou dura, tant per a les perso-
encens un llum, o la tele, d'on ve eixa energia que la fa que nes com per als animals que hi feien servir, pardals que
s'encenga; màgicament?. No, és clar , l'energia ni es crea servien per a indicar per on es podia passar (si es morien
ni es destrueix, es transmet, per la era que l'aire no era bo) i ases que es
qual cosa eixa energia (en forma d'e- quedaven secs i acurtaven la seva vida a
lectricitat) que arriba, finalment a les la meitat, per haver de viure-la tota a
nostres cases, abans ha estat en algun sota terra.
altre estat i/o en alguna altra forma; i Dels aspectes tècnics cal remarcar que
això ha estat el que tinguérem oportu- el carbó que s'obtenia a Se verá era lig-
nitat de comprovar els i les alumnes nit amb alta concentració de sofre (no
de primer i segon de batxiller tecnolò- era de molt bona qualitat), tot i això la
gic de Florida. mina estar en funcionament des dels 40
En primer lloc, anàrem a visi- fins els 90.
tar la font d'energia tèrmica més gran En definitiva, l'experiència és
després del Sol, l'interior de la Terra, molt enriquidora i recomanable, el
que com és obvi, ho férem a través museu recrea amb molta realitat el que
d'una mina, una mina que ara està convertida en museu. era la vida dels miners.
Visitàrem la mina museu de Escucha, en Terol, el primer A continuació, sense acostumar-nos encara a la
pas en el camí de l'energia des de l'interior de la Terra fins llum del sol, vam seguir el nostre camí fins al segon escó,
a les nostres cases: l'extracció. la transformació energia elèctrica que
El museu, quan encara era mina, tenia serà enviada a les nostres cases, visità-
el curiós nom de "Se verá", degut a rem la Central tèrmica d'Andorra
què quan estaven construint-la, la gent (Teruel), propietat d'Endesa; que en
del poble preguntava a l'amo dels realitat eren tres centrals en una, és a
terrenys, "¿habrá trabajo?, ¿habrá car- dir que tenia tres grups generadors
bón?", i coses per l'estil, que sempre complets, 3 calderes on s'escalfa el
eren contestades amb un rotund "se carbó i el gas (ja que és una central
verá", i així, en comptes de posar-li mixta-carbò i gas) per a fer passar l'ai-
nom de santa o de la dona de l'amo, gua d'estat líquid al gasós, tres turbines
tingueren la graciosa ocurrència d'a- de cada (alta, mitjana i baixa pressió)
nomenar-la així. per aprofitar l'energia cinètica del
Moltes són les anècdotes que vapor i transformar-la en mecànica de
com aquesta poblen la història d'a- rotació, tres alternadors per a transfor-
questa mina, la visita consta d'un recorregut per l'interior mar l'energia mecànica en elèctrica,…
de la mina (a uns 200 m sota terra) perfectament equipats Totes eixes coses fan que aquesta central puga
com anaven els últims miners (casc-llanterna, bateria i aportar una trenta-vuitena part de l'energia elèctrica de
màscara filtradora d'aire, per si de cas) però sense l'unifor- tota Espanya, en definitiva un central elèctrica molt
me. potent.
En aquesta visita, es pot observar l'evolució que Tal vegada, l'única nota negativa pot ser el que no
ha experimentat la mina, i la vida dels miners al llarg des es por evitar la totalitat de la contaminació generada (sota
anys; han passat d'entrar amb espardenyes i un mocador al la mitjana de la permesa) per qüestions econòmiques .
cap, a l'equipament de treball abans esmentat, han passat I d'ahí a les nostres cases, un viatge llarg però pro-
d'avançar d'un metre o metre i mig al dia, amb pic i pala, ductiu, una bona experiència.
a avançar quinze amb una potent perforadora; d'il.lumi- Àlvaro Paula Banacloche
nar-se amb una llàntia (i no vore més de dos pams de dis- 1r Batxillerat de Tecnologia
tància) a fer-ho amb una llanterna incorporada al casc...
6

8. NOTICÍES
la Cassola
Taller de Creixement Personal de
l’Escola de Pares i Mares de Florida
Amb un gran Partint de certes premises que no hem d'obli-
èxit de públic i de dar, com ara: "CONFIE EN QUE VOSTE HO FARÀ
participació ha tin- BÉ", de vegades ens sentim desesperançats i en
gut lloc el taller aquestos moments és bàsic confiar en què serem
informatiu i viven- capaços de donar la millor solució a la situació, això
cial organitzat per sí, plantejant-nos que cal afrontat la situació d'una
l'AMPA de manera diferent a com ho hem fet fina ara o "ELS
Florida. NOSTRES FILLS/ES ES CONVERTIRAN EN
ADULTS NORMALS, DECENTS I FELIÇOS",
Aquesta és la pri- confiar en les seues possibilitats els dóna força...
mera activitat
emmarcada dins Davant de certes actituds que poden semblar d'irres-
del programa de ponsabilitat, podem fer-nos "els/les despistats/des" i
l'Escola de Pares i Mares per al curs 2005-06. continuar actuant per ells/elles i afavorir la dependèn-
cia pròpia de la infantesa o bé podem canviar la
Al voltant de 30 persones s'han aplegat al manera nostra de respondre i així ensenyar-los a ser
llarg de quatre dimarts de novembre i desembre a la adults.
biblioteca de secundària que s'ha convertit en un
espai de trobada de les famílies de l'escola. Transferir, és a dir, traslladar al/l'adolescent la res-
ponsabilitat que li pertoca i que és capaç d'assumir,
Amb el títol "Ens ballarem o negociem?" els psico- malgrat que vulga mostrar que no, beneficia a la llar-
terapeutes Betina Lubochiner i Silvio Gutman han ga a tots. Ara bé, a mesura que creixen, s'allunyen (de
portat en davant aquest taller que ens ha permés com- momet) i açò genera "espais buits" per a nosaltres i
partir informació i vivències per comprendre els ado- nosaltres hem d'assumir-los millor per poder actuar
lescents i el seu món i veure com són les relacions sobre ells.
dels joves amb el món dels seus pares.
Expressar els nostres sentiments i desitjos amb clare-
Les relacions amb els nostres fills i filles, es compli- dat, brevedat i fermesa, escoltar i observar les reac-
quen en arribar el moment de l'adolescència; al taller cions del/la adolescent amb MOLTA TRANQUILI-
hem parlat, analitzat i reflexionat sobre aquest TAT, manifestant per damunt de tot l'acceptació i l'es-
moment de canvis que suposa, d'una banda, la pèrdua tima són algunes de "les receptes que estem aprenent
d'un món infantil i d'altra, el viatge indefugible cap a a guisar".
l'edat adulta, i de com aquest procés de trànsit fa patir
l'adolescent, "complica" les relacions i ens sentim Moltes gràcies a tots i totes les famílies que hi han
tots i totes com en un "cul de sac". participat i a Betina i Silvio per l'ajuda.
Betina i Silvio d'una manera molt clara i càlida, ens
han guiat i ajudat en l'anàlisi dels problemes més Conxa Ricart
habituals, donant-nos pautes per fer front als matei- Departament d'Orientació Florida Secundària
xos d'una manera diferent.
7

9. NOTICÍES
la Cassola
Presentació del monogràfic sobre cooperativisme
escolar al Club Diari Levante
El passat dimarts 22 de novembre a les 19'00 a convertir-nos en una tercera via educativa, i pensem
h. tingué lloc al CLUB DIARI LEVANTE la presen- que podem aportar moltes coses positives a aquest
tació del monogràfic que, la revista Cuadernos de debat i contribuir així a la millora de l'educació.
Pedagogía, ha dedicat al moviment d'escoles coope-
ratives. El monogràfic, coordinat des de Florida per Paco
Rodrigo, recull en les seus pàgines una panoràmica
Moderat per Laura Albelda, Presidenta de la UCEV històrica de les cooperatives i un reflexió sobre la
(Unió de Cooperatives manera d'entendre l'edu-
d’Ensenyament valencianes) en cació per part de les coo-
l’acte van intervindre Jaume Les cooperatives han peratives d'ensenyament,
Carbonell, director de la Revista tingut una gran inclou articles que refle-
Cuadernos de Pedagogía, Carlos importànncia al xionen sobre el seu fun-
Sierra, president de la UECoE cionament intern i la seua
(Unió estatal de cooperatives d'en- panorama educatiu organització.
senyament), Carme Albors (direc- del nostre país
tora de Florida Secundària) i Dino Apareixen, també, distin-
Salinas (responsable de formació del professorat de tes experiències educatives que desenvolupen diver-
la Universitat de València i pare d’un alumne d’esco- ses cooperatives de l'Estat Espanyol, així com una
les cooperatives). visió del futur de les coopreratives i la seua contribu-
ció a la millora de l'educació en el nostre país.
Tots els ponents destacaren la importància que les
cooperatives han tingut i tenen en el panorama edu-
catiu del nostre país i expressaren que amb aquest
monogràfic es contribueix de manera notòria a donar
a conéixer a la comunitat educativa aquest model
educatiu.
L'acte tingué especial interés per ser una presentació
pública del que som i del que fem, en uns moments
de debat, massa virulent (al nostre entendre) i de can-
vis en el sistema educatiu. Entre l'ensenyament
públic i la privada religiosa, les cooperatives aspirem
8

10. ACTUALITAT
la Cassola
Noves tecnologies a Florida
Secundària
Com ja sabeu, un dels objectius de Florida
Secundària és convertir-se en un centre capdavanter
en l'ús de les noves tecnologies com a instruments
d'ensenyament i d'aprenentatge. Des de fa uns anys
hem invertit en recursos i instal.lacions i el professo-
rat s'ha estat formant per utilitzar aquestes ferramen-
tes en les nostres classes.
Enguany, des de la coordinació TIC (tecnolo-
gies de la informació), anem a continuar treballant
per a aconseguir aquesta progressiva incorporació de
les noves tecnologies com a eina d'innovació i millo-
ra de l'activitat docent. Algunes de les mesures que
incorporem són:
1. Instal.lació del sistema operatiu Lliurex en els
ordinadors de les aules d'informàtica. Lliurex és la
versió del sistema operatiu GNU-Linux que la 4. Utilització de les ferramentes del campus vir-
Generalitat Valenciana ha creat per al seu ús en els tual de Florida per part del professorat i dels alum-
centres escolars valencians i altres institucions. nes.
2. Instal.lació del programa JCLIC en els ordi- 5. Creació d'un aula multimèdia en la biblioteca
nadors de les aules com a eina per a l'atenció a la que comptarà amb un canó fixe.
diversitat.
6. Suport als departaments en la creació i realit-
3. Cursos de formació en noves tecnologies per zació de projectes europeus. Enguany encetem un
al professorat. Enguany ens centrarem sobretot en: projecte amb una escola de França des de les assigna-
* Curs sobre utilització del programa LaTex tures de matemàtiques i anglés de 3r d'ESO i estem
(geometria, disseny de polígons, de gràfics i fórmu- treballant en un altre projecte amb una escola de
les matemàtiques) per als departament de ciències i Grècia entre les assignatures de medi ambient i
tecnologia. anglés de 1r d'ESO.
* Curs de creació de pàgines web dels depar-
taments
* Sessions de formació en utilització del pro- Eugènia Pérez
grama Jclic. Coordinadora TIC
9

11. ACTUALITAT
la Cassola
S’inicia el camí de transformació
de Florida Secundària en una
Comunitat d’Aprenentatge
Un dels objectius del projecte educatiu del El professorat del CES està animat a treballar en
Centre de Secundària és oferir a tot l'alumnat d'ESO alguna de les seues assignatures mitjançant una nova
aquelles ferramentes necessàries per a que puga con- organització, ELS GRUPS INTERACTIUS, ja que
cloure amb èxit la trajectòria acadèmica obligatòria. aquesta dinàmica de treball pot incidit en la millora
Es per això, que enguany tenim previst iniciar-nos en de la convivència, la solidaritat i l'aprenentatge.
l'apassionat experiència educativa d'anar transfor-
mant el nostre centre en una Comunitat d'aprenentat- Pensem que els grups interactius poden contribuir a
ge. superar una part del fracàs escolar ja que l'objectiu és
introduir el l'aula els recursos necessaris per a garan-
Una comunitat d'aprenentatge és un projecte de tir a tot l'alumnat l'adquisició de coneixements instru-
transformació social i cultural del centre educatiu i mentals, mitjançant un treball solidari compartit per
del seu entorn, en la qual es prioritza el fet de propor- tot l'alumnat, el professorat i la resta de persones
cionar a tot l'alumnat un aprenentatge de màxims per adultes que col.laboren junt al professorat en l'aula.
a que puguen desenvolupar-se amb èxit en la societat
de la informació. (Elboj et al. 2002). Per a poder iniciar aquest projecte necessitem perso-
nes voluntàries que vulgueu participar en aquesta
En una comunitat d'aprenentatge tenen cabuda totes experiència. Voluntari pot ser qualsevol de vosaltres,
aquelles persones que vulguen participa voluntària- pares i mares, professors de cicles o d'universitat,
ment: familiars, voluntariat, professionals, alumnat i personal d'administració i serveis, exalumnes... Les
professorat. persones interessades en participar-hi podeu posar-
vos en contacte amb la direcció de Secundària.
Sense donar-li importància al "nivell" de les perso-
nes que hi participen, ja que totes les persones tenen Ja hem començat a prendre contacte amb persones
una "intel.ligència cultural", la qual cosa suposa que interessades i, després de Nadal, anirem començant a
estem preparats i preparades per a poder treballar i experimentar aquesta dinàmica de treball.
ajudar els nostres adolescents malgrat no ser especia-
listes en llengua, mates, història... Aquesta En el proper número de LA CASSOLA us informa-
intel.ligència cultural permet que les persones rem de com va evolucionant aquesta experiència edu-
puguem relacionar-nos en un pla d'igualtat, indepen- cativa.
dentment de la nostra titulació o el nostre estatus Carme Albors. Directora de Florida Secundària
social.
10

12. ACTUALITAT
la Cassola
I, després del Batxillerat,....¿què?
El curs de segon de Batxillerat és un dels
moments en els que heu de prendre una de les deci-
Les ACTIVITATS D’INFORMACIÒ programa-
sions més importants de la vostra vida, ja que heu de
des dins del pla d'orientació són:
triar quins estudis cursar el proper curs i on poder
estudiar-los. Açò tindrà una repercussió transcenden-
1.- Visita a les universitats valencianes (UV, UPV)
tal, ja que, el resultat d'aquesta obrirà o tancarà mol-
al mes de febrer.
tes portes per al vostre desenvolupament professional
i personal.
2.- Visita als estudis superiors (cicles i universita-
ris) de Florida en gener.
Si en la vida solem reflexionar abans de prendre
3.- Participació en altres fires i/o jornades d'orien-
qualsevol decisió, és lògic que davant d'una qüestió
tació (Ajuntament, Conselleria...)
tan important com és el nostre futur necessitem un
4.- Xarrades i/o visites a altres Centres d'estudis de
procés de decisió ben estructurat en el qual cal tindre
Formació Professional.
en compte diversos factors com són: els nostres inte-
5.- Trobades - debats amb antics companys de
ressos, les motivacions, les capacitats, les necessitats,
l'institut i professionals per aprofitar les experièn-
així com una correcta i àmplia informació.
cies
6.- Activitats de recerca d'informació a través de la
xarxa i consulta de revistes especialitzades.
7.- Xarrades alumnat i famílies Escola de Pares i
Mares de l'AMPA.
podeu comptar per tal d'assessorar-vos i orientar-vos
de la millor forma possible.
Després d'aquesta fase d'informació, de visita a cen-
tres, de recerca d'assessorament, etc.., continuareu
tenint dubtes. Açò és natural ja que el proper curs
canviareu de centres, de professorats, d'amics..., però
el que heu de pensar és us de plantejar les preguntes
següents: quins coneixements, habilitats, destreses
Heu d'informar-vos de totes les possibilitats amb les tinc i/o necessite ...?, què m'agradaria estudiar...?, en
que conteu i heu de tenir en compte que les persones què em veig treballant en el futur?
que busquen de manera activa informació tenen més
possibilitats d'èxit en l'elecció. Quan tingueu clara la resposta d'aquestes preguntes,
serà el moment de triar el centre. Es trobareu amb
Vosaltres en Florida Secundària disposeu des de la diferents alternatives, però que cap factor provoque
tutoria de molta informació i d'un equip de professio- que canvieu el vostre objectiu, la vostra il·lusió, ja
nals que estan a la vostra disposició i amb els quals que teniu diferents camins a seguir.
11

13. ACTUALITAT
la Cassola
I si t'interessa seguir en Florida....
També cal que valores la possibilitat de vore Vosaltres, com que ja sou alumnes nostres de
les possibilitats de continuar fent estudis en Florida si Secundària, ja conegueu el funcionament del centre i
els estudis que oferim s'adiuen amb els vostres inte- del seus serveis, per tant, simplement haureu de
ressos i, d'ells, lògicament teniu la possibilitat d'un refrescar la memòria.
coneixement més profund i directe a través de l'alum-
nat i del professorat del centre. Florida és un centre de formació dinàmic, innovador,
emprenedor que genera oportunitats, i possibilitats de
créixer personalment i professionalment, la nostra
CICLES DE GRAU SUPERIOR activitat està basada en el treball ben fet, la il·lusió,
l'esforç i les ganes de progressar.
-Gestió Comercial i Marketing. El centre disposa d'un professorat competent i moti-
-Administració i Finances. vat que s'esforça en incrementar continuadament la
-Manteniment d'Equips Industrials. seua qualitat docent. Compta amb modernes
-Desenvolupament d'Aplicacions instal·lacions i serveis que faciliten i fan més agrada-
Informàtiques. ble la vida universitària.
-Administració de Sistemes Informàtics. Florida ofereix infinitat de possibilitats per a que l'es-
-Sistemes de Telecomunicacions tudiant desenvolupe eficaç i eficientment un projecte
Informàtics. formatiu i professional. Potencia la socialització
-Prevenció de Riscos Laborals. laboral i la capacitat d'ocupació dels nostres alumnes,
-Activitats Físiques i Esportives. en definitiva Florida és un centre que permet als seus
alumnes participar amb èxit en els nous escenaris
empresarials, professionals i socials.
TITULACIONS UNIVERSITÀRIES
A més a més Florida també compta amb un àrea
- Diplomatura en Ciències Empresarials. d'Orientació i Inserció Laboral, un centre d'idiomes,
- Llicenciatura en Administració i Direcció assessorament personalitzat, un servei de tutoria i
d'Empreses. (ADE) orientació, centre de recursos per al aprenentatge i la
-Diplomatura en Turisme. investigació, un aula d'emprenedors, beques, possibi-
litats d'intercanvi, aula de lliure accés, servei a l'estu-
-Doble Titulació: ADE + Turisme. diant, associació d'antics alumnes, gestió esportiva...
- Ingenyeria Técnica Especialitat
Mecànica. Per tant, si açò s'adapta a les teus exigències, no dub-
- Ingenyeria Técnica Especialitat tes en estudiar amb nosaltres.
Electrónica.
-Doble Titulació Ingenyeria + Master en
Lorena Mateu
Prvenció de Riscos Laborals. Departament de Màrketing
-Tituls Propis.
12

14. EXPERIÈNCIES
la Cassola
“Sexualitat i Llibertat”, un projecte de treball en
les classes d’ètica
Un dels temes de treball en les classes de l'as- La respuesta es:
signatura d'ÈTICA de 4t de l'ESO és el tema de l'e-
ducació sexual. Aquesta unitat de treball es divideix
en tres blocs de continguts:
1.- Sexualitat i plaer
2.- Opcions sexuals
3.- Responsabilitat i llibertat
4.- Per una ètica de la llibertat
Els principals objectius són:
1.- Descobrir la sexualitat: prejudicis, concepcions
sexistes, etc...
2.- Definir la sexualitat des d'una visió multifactorial
i creativa.
3.- Acceptat i defensar les opcions sexuals personals.
4.- Potenciar la responsabilitat i defendre la pròpia
llibertat sexual.
El seminari d'Ètica del departament de Ciències
Socials, en col.laboració amb l'alumnat de l'assigna-
tura, ha realitzat una presentació en power-point del
treball desenvolupat. A continuació us oferim una
xicoteta mostra del que han treballat.
¿QUÉ OPINAN LOS ALUMNOS SOBRE
SEXUALIDAD?
¿QUÉ ES EL SEXO? ¿QUÉ ES SEXUALITAT?
13

15. EXPERIÈNCIES
la Cassola
El debate sobre este tema desembocó en la constata- En el apartado 4 "Por una ética de la libertad" los
ción de la falta de comunicación entre los alumnos y alumnos trabajaron sobre los esterotipos sobre la
sus familias. En casa no se habla sobre este tema, no homosexualidad y los alumnos trabajaron sobre la
hay comunicación afectiva ... libertad y el respeto a las diferentes opciones sexua-
les y se atrevieron incluso a jugar a cambiar de roles.
Para potenciar la comunicación e intentar solucionar
este problema se propuso al alumnado com o
"DEBER" de la asignatura, que le dieran un beso a
alguien querido de su familia y que escribieran lo que
habían sentido y EL RESULTADO FUE...
Conclusión. La conclusión de todo este proyecto de
trabajo es que todos y todas tuvieran claro que el sexo
lleva a hablar de amor, la necesidad de amar de ver-
dad. Y para ello se les pidió a los alumnos que reali-
zarán una redacción sobre ¿Qué es para ellos "amar
de verdad"?
14

16. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Creating a weblog
Creació d’un diari personal o bitàcola online
El curs passat i, al llarg del present curs, des engrescadora per a l'alumnat. Un dels objectius d'a-
del departament de llengües s'ha posat en marxa un quest projecte és continuar enguany i en cursos pos-
projecte de creació de diaris personals en línia, els teriors per tal de comprovar el desenvolupament de
anomenats WEBLOGS, BLOGS o BITACÒLES. Es l'aprenentatge de la llengua i fer una avaluació conti-
tracta d'un nou instrument d'ús de les noves tecnolo- nua del progrés dels alumnes. A més a més, en el
gies de la informació que permet la publicació en futur es planteja obrir l'activitat cap a l'exterior i
temps real de textos creatius. L'experiència ha estat interactuar amb altres escoles d'altres països així com
realitzada per l'alumnat de tots els cursos d'ESO i fer ús de l'instrument en altres assignatures.
Batxillerat en l'assignatura d'anglés.
Els avantatges dels weblogs són la seua facilitat d'ús
En tots aquests cursos s'han proposat temes oberts ja que no són necessaris coneixements informàtics
com a punt de partida per a la creació de textos on avançats, la gratuïtat del servei, la possibilitat de
utilitzar el llenguatge que els alumnes aprenen a l'au- publicació des de qualsevol ordinador, i la interactivi-
la i d'aquesta manera l'activitat ha servit per a practi- tat entre els alumnes.
car la producció escrita d'una manera espontània.
L'ús d'aquest format per a fins educatius és molt A continuació podeu veure alguns exemples de
recent i ha resultat una activitat molt innovadora i weblogs publicats en internet pels nostres alumnes.
DIANA VEIGA. 1er B
DIANA'S DIARY
THURSDAY NOVEMBER 18, 2004
,
MY PERSONAL INFORMATION
Hi! My name is Diana. I'm twelve years old. I'm from Torrent (Valencia). I live in a house. I'm 1'55m. tall.
I'm very thin, blond and my eyes are brown. My birthday is the 30th of April.
I study music at the "Profesinal Conservatory of Music" in Torrent. I play the violoncello, but I can play
the piano and the flute too!
I like reading, singing and playing chess. My favourite singer is Avril Lavigne, but I love the classical
music. My favourite book is "Caperucita en Manhattan", of Carmen Martín Gaite. It's fantastic!
My favourite colours are blue, green and red. My favourite food is rice. I love the cinema. I like the come-
dies and the Alfred Hitchcock suspense films. My favourite cinema directors are Billy Wilder, Charlie
Chaplin and of course, Alfred Hitchcock.
I can speak Spanish and Valencià, I'm learning English and French at school. My favourite subject is
Maths, but i like the English too.
My favourite sport is tennis, but I like watching cycling too. I like go shopping.
I've got a lot of friends! My bests friends are called Blanca and Imma. I met they when I was two! Ten
years ago! T hey're kind, generous and funny. T hey say I'm kind, funny and generous friend too!
My town's name is Torrent. It's very big and beauty. T here are some shops, if you want, you can go shop-
ping! T here isn't a cinema. T here are some parks, and some schools. T here isn't a beach, but there are a lot of
beaches very near. T here are two open-air swimming pools. T here're somne museums and sports centres.
T here isn't an airport, but there are two trains stations. There's a bus station.
My bedroom isn't messy. My books are on the shelf, my cello is on the bed, the pencils are in the cup, the
calculator is on the books... My bin is under the desk, and it's fool!
T lamp is on the desk, the pens are in the pencil case, the keys are in the cup... I'm not messy.
he
In the futur I'd like to be a doctor. It's a very important job.
15

17. EXPERIÈNCIES
la Cassola
Mireia's blog
THURSDAY, DECEMBER 09, 2004
This is my BLOG
Hi! My name is Mireia and my surnames are Ricart and Català.
I'm thirteen years old. My birthday is on 11th April.
I'm from Albal, is in Valencia, Spain.
I study in Florida, it's my institute and I'm studing 2nd E.S.O.
I get up at a quarter to six because I have to go institute on foot and my journey takes fifteen
minutes. I arrive to institute five minutes to eight, and I get to the classroom at eitght
o'clock.After school I get home at about a quarter past two. I have a lunch with my family and
then we watch TV. I sometimes sleep one hour. At five o'clock I do my homework or I study. At
six o'clock I have a snack, and then I continue with my homework.
In my house live: my father, my mother, my sister and me.
My father's name is Cristobal. He's forty-six years old. His hair is black but he has got some
withe hair. He's got a moustache and a beard and he wears glasses. He's short and thin. He
gets up at half past six and he goes to his work by car. He works in a factory of wood. He
comes home at two o'clock.
My mother's name is Amparo, she's forty-five years old. Her hair is brown. She wears glasses
but only to read and write. She's short. She works at home, but she is the person earlyest gets
up. She likes reads books, paint and cooking for my father, my sister and me.
My sister's name is MªAmparo. She's ninteen years old. She's thin and short. She wears glas-
ses. Her hair is brown and long. She studies in other institute called Berenguer Dalmau, she is
studing 2nd Bach. She likes watch TV and hang out with her friends.
MIREIA GARCIA 3erA
MIREIA'S DIARY
MY ROUTINE
I get up at quarter to seven. I get dressed and later I do my bed. After I have breakfast and I
clean my teeth. Later I leave home at half past seven and I go to school by my brother's car. I
arrive at school at five to eight. The class starts at eight o'clock. Normally I have a rest at quar-
ter to eleven. I return at class at quarter past eleven and I learn until two o'clock. I return home
by car too. I arrive home at half past two and I have lunch at quarter to three. Later I do my
homework and I study for one hour. After I talk with my friends by the computer for one hour.
Normally I go training at the sports centre and I am training for two hour. Later I have a shower
there. I return at home by foot, and I arrive home at half past nine in the afternoon. Often I
don't have dinner, but if I have dinner I don't eat much. Later I go to my bedroom and I read
some books for one hour. I go to bed at eleven or at half past eleven. This is my routine.
posted by mireiagarcia @ 2:32 AM 0 comments
Cristina Gras. Departament de Llengües
16

18. CONVIVÈNCIA
la Cassola
Valoració del funcionament del centre
Com ja és habitual en Florida Secundària, al començament del segon trimestre (gener o febrer) i a
llarg dels darrers cursos realitzem una valoració del la fi del curs (maig o juny).
funcionament global del centre des dels diversos A continuació teniu els resultats obtinguts en els dos
àmbits. darrers cursos, cal però diferenciar un aspecte: men-
tre que en el curs 03-04 la contestaven sols un grup
Un dels aspectes que més és ens interessa és l'opinió de persones de cada classe (entre 5-10 alumnes, entre
de l'alumnat, i per poder recollir-la de la manera més elles els delegats); en el curs 04-05 vàrem decidir que
participativa i objectiva possible, des de l'equip de l'enquesta la contestava tot l'alumnat de cada classe.
direcció de Florida, hem elaborat una enquesta que Cadascun dels 23 criteris es valora en una escala
cada curs passem als alumnes en dos moments: al de l'1 al 5.
GLOBAL JUNY 05 FEBRER 5MAIG 4GENER 04
1. INSTAL.LACIONS 4 3.9 3,9 4,3 4,1
2. AULES 3,8 3.7 3,7 3,6 4,2
3. PATI 3.7 3.8 3,5 3,6 4
4. LABORATORI-INFORMÀTICA 3.8 3.7 3,8 3,6 4
5. SERVEI BIBLIOTECA 3.3 3 3,3 3,1 4
6. SERVEI CAFETERIA 3.5 3.6 3,3 3,3 3,7
7. SERVEI RECEPCIÓ 4 4.1 4,5 3,7 3,9
8. SERVEI NETEJA 4.2 4 4,5 3,9 4,5
9. RELACIÓ ALUMNAT-PROFESSORAT 3.8 3.7 3,8 3,7 3,9
10. RELACIÓ ALUMNAT 3.9 4 3,7 3,8 4
11. CLIMA INTERN 3.5 3.4 3,4 3,4 3,8
12. LLIBRES, APUNTS, MATERIALS 3.5 3.6 3,5 3,4 3,5
13. EXPLICACIONS PROFESSORAT 3.5 3.6 3,3 3,4 3,7
14. ACTIVITATS ASSIGNATURES 3.5 3.5 3,6 3,2 3,7
15. AMBIENT DE CLASSE 3.5 3.6 3'1 3,5 3,4
16. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 3.1 2.8 3,3 3,2 3
17. HORARIS D'ATENCIÓ 3.9 3.7 3,8 3,7 4,3
18. SISTEMES AVALUACIÓ 3.6 3.5 3,4 3,5 3,9
19. REVISIÓ ASSIGNATURES 3.4 3.3 3,4 3,2 3,7
20. FUNCIONAMENT TUTORIA 3.8 3.6 4 3,5 4,1
21. TREBALL AMB ELS DELEGATS 3.7 3.5 3,8 3,3 4,2
22. ACTIVITATS GESTIÓ CULTURAL 3.6 3.3 3,3 3,3 4,5
23. ÚS DE MITJANS AUDIOVISUALS I
INFORMÀTICS 4 3.9 4,1 ------ -------
NOTA GLOBAL CENTRE 3.7
17

19. CONVIVÈNCIA
la Cassola
CONCLUSIONS
Com podem apreciar en la taula, tots els aspectes avaluats obte-
nen una puntuació superior a 3 (la mitjana és 2'5) i la valoració
global del centre és d'un 3.7 sobre 5. Pensem que són uns resul-
tats satisfactoris a nivell general.
Els quatre aspectes millor valorats per l'alumnat són:
- les instal.lacions 4
- el servei de recepció 4
- el servei de neteja 4.2
- l'ús de mitjans audiovisuals i informàtics 4
Els tres aspectes que obtenen una puntuació més baixa són:
- el servei de biblioteca 3.2
- les activitats extraescolars 3.1
- la revisió d'assignatures 3.4
L'objectiu que l'equip directiu de Florida Secundària s'ha fixat
per curs 2005-06 és millorar la nota global del centre, tot trac-
tant d'acostar-nos a un resultat global de 4 i millorar aquells
aspectes que estiguen per davall del 3.5 de puntuació, com és el
cas dels tres elements anteriors.
Equip de Direcció de Secundària
18

20. BIBLIOTECA
la Cassola
La Biblioteca de Florida
Secundària
La Biblioteca del Centre de Secundària és un servei a disposició de l'alumnat i del professorat que
ofereix l'accés directe a les col.leccions de la biblioteca i actua com a suport per a l'aprenentatge i la docèn-
cia. Així mateix ofereix assistència i formació a tots els seus usuaris per tal de satisfer les seues necessitats
d'informació.
Però la biblioteca de Secundària vol convertir-se en un espai viu integrat en la dinàmica del centre i en un
element diferenciador del seu Projecte Educatiu a través de la col.laboració activa amb els diversos departa-
ments docents així com assolint les tasques necessàries per tal d'esdevenir un veritable Centre de Recursos
per a l'aprenentatge i l'ensenyament.
FUNCIONS
Per a dur a terme aquestes funcions bàsiques la informació és un element clau en les successi-
biblioteca ha d'actuar en els àmbits següents: ves etapes formatives donada l'actual realitat
d'expansió de les Noves Tecnologies en tots els
1. Biblioteca com a Centre àmbits de la societat actual.
d'Informació: la Biblioteca ha de donar res-
posta a les necessitats dels continguts curricu- 3. Biblioteca com a Centre de Lectura:
lars dels alumnes. Disposant de diferents tipus la Biblioteca ha de donar accés a fonts literàries
de materials: impresos, electrònics accés a degudament seleccionats per tal de promoure
Internet, que degudament organitzats i gestio- l'activitat lectora i afermar les competències
nats, recolzen també la tasca docent del profes- lectores i comprensives dels alumnes. Prenent
sorat. En aquest sentit estem treballant en l'or- especial èmfasi en les assignatures de Llengua i
ganització d'una pàgina web per a la Biblioteca Literatura castellana i valenciana organitzant
de Secundària apropant els serveis, la col.lecció activitats conjuntes, sense oblidar obrir i poten-
i els recursos d'interés als alumnes mitjançant ciar col.laboracions amb altres departaments.
una interfície atractiva i adequada a les seues
necessitats. 4. Biblioteca com a Centre de dinamit-
zació cultural: la Biblioteca ha de promoure la
2. Biblioteca com a Centre d'aprenenta- cultura en els seus diferents àmbits: mitjans
tage en la recerca, selecció i anàlisi de les escrits, audiovisuals, etc. Impulsant activitats
fonts d'informació per tal d'extraure coneixe- específiques de dinamització cultural,i conver-
ments que puguen integrar les necessitats curri- tint aquest espai en referent cultural dins l'esco-
culars i informatives dels alumnes. L'adquisició la.
de competències per a la correcta recerca de la
19

21. BIBLIOTECA
la Cassola
Normativa de funcionament
SERVEIS La biblioteca, com a espai comú utilitzat per un col.lectiu de perso-
nes requereix d'unes condicions de treball especial. A continuació
enumerem les normes de convivència en aquest espai:
· Consulta de fons: llibres,
enciclopèdies, materials electrò-
1ª.- Heu de respectar el mobiliari i les instal.lacions utilitzant-les
nics, Internet. També podeu con-
correctament. Menjar o consumir aliments sols s'ha de fer en els
sultar els fons directament a la
espais que el centre ha destinat amb aquesta finalitat. Una vegada
web en l'OPAC de Biblioteca en la
es deixe de treballar en la Biblioteca l'espai i mobiliari utilitzat ha
següent direcció: http://bibliote-
d'estar net i ordenat.
ca.florida-uni.es/biblioteca/
2ª.- Després d'utilitzar el material documental, cal deixar-lo damunt
· Consultes bibliogràfi-
la taula o tornar-lo a l'encarregada de la Biblioteca
ques i consultes sobre cerca,
selecció i anàlisi de les fonts d'in-
3ª.- El material prestat heu de tornar-lo amb el mateix nivell de
formació (Formació d'usuaris).
conservació amb el que es va prestar.
· Préstec de documents: 2
4ª.- Es poden reservar les saletes per a treballar en grup
per alumne i període de 15 dies. Es
prestaran pràcticament tots els
5ª.- Els ordinadors es poden reservar 1 hora per persona i dia, i si
tipus de materials excepte llibres
ningú els sol.licita es pot augmentar el temps d'ús.
de consulta com ara diccionaris,
enciclopèdies i revistes, que en
6ª La utilització dels ordinadors serà exclusivament amb finalitats
canvi si es podran fotocopiar.
educatives.
· Ús d'equips informàtics
7ª.- Els llibres es presten 15 dies i es pot renovar el préstec si ningú
(9 ordinadors) per a treballar indi-
sol.licita el llibre encomanat. Per poder tindre llibres prestats cal
vidual o col.lectivament.
donar les vostres dades a l'encarregada de Biblioteca.
8ª.- El material d'hemeroteca (revistes) sols es presta al professo-
rat, l'alumnat pot fotocopiar-lo i tornar-lo el mateix dia.
HORARI 9ª.- Quan ha vençut el temps del préstec cal tornar el document, i
si no es torna pot estar sancionada la persona 3 dies per cada dia
de retràs.
Planta baixa del'edifici E
10ª.- Com a màxim es poden prestar 2 llibres per persona.
- Dilluns: de 10:00 a 15:00 h
11ª.- Tots els usuaris han d'expressar la seua acceptació de la nor-
- Dimarts: de 14:00 a 18:00 h. mativa d'ús de la Biblioteca abans de poder accedir al seu Servei.
- Dimecres: de 13:00 a 18:00 h
- Dijous: de 14:00 a 18:00 h 12ª.- Si alguna persona o persones no respecten les normes ante-
- Divendres: tancada riorment establertes el personal de Biblioteca pot expulsar-les i
negar-les l'accés un o més dies segons la falta comesa.
20

22. DELEGATS
la Cassola
La participació de l’alumnat,
un repte i una necessitat
Un dels elements que caracteritzen a Florida 2ª SESSIÓ DE FORMACIÓ
Secundària com a centre educatiu és l'estímul de la
participació activa dels diversos estaments (alumnes, LA PARTICIPACIÓ DE L'ALUMANT EN EL
famílies, professorat...) en la vida del centre, tal com PROCÉS D'AVALUACIÓ
consta en el nostre projecte educatiu. Per participació Objectius:
entenem el conjunt d'accions i d'activitats escolars i - Conéixer els passos que es donen al nostre centre
extraescolars orientades a implicar l'alumne en la pel que fa a l'avaluació
vida del centre, en la seua gestió i funcionament. - Saber quin paper fan en aquesta tutors/es, profes-
sorat i alumnat.
Un aspecte d'aquesta dinàmica participativa és el - Tindre clares quines són les funcions dels repre-
paper de l'equip de delegats i delegades. Des de les sentants dels alumnes en tot aquest procés.
tutories s'ha establert un procés d'elecció que siga el
més estimulant i participatiu possible que culmina Continguts:
amb l'elecció de quatre alumnes de classe que fan la - Introducció. L'avaluació és un procés.
funció de representants. - La sessió d'avaluació
Què és i què no és?
Els últims cinc cursos, l'equip de direcció ha treballat Què és fa a la sessió d'avaluació?
de manera directa amb aquest alumnat per tal de - El paper de l'alumnat:
potenciar la seua funció i donar rellevància als seu Les revisions d'assignatura
paper i hem organitzat un CURS DE FORMACIÓ L'informe dels delegtas/des
per a l'equip de delegats i delegades. - El paper del/la tutor/a:
L'informe del grup tutoria
Aquest curs es realitza al mes de novembre i es divi- L'assamblea amb les famílies
deix en dues sessions amb aquests objectius i contin- - El paper del professorat:
guts: La revisió d'assignatura
L'informe d'assignatura
1ª SESSIÓ DE FORMACIÓ
EL PAPER DELS DELEGATS I DELEGADES Altres activitats que realitzem junt a l'equip de dele-
gats és:
Objectius:
-Potenciar el paper dels delegats en el centre 1.- El treball per comissions: convivència, revista,
-Motivar-los cap a la particiapció festes...
-Establir un perfil de delegats
2.- Les reunions de revisió del funcionament del cen-
Continguts: tre junt amb l'AMPA per analitzar els resultats, la
-Què és i què no és ser delegat/da? convivència, les instal.lacions, els serveis...
-Què fa i què no fa un delegat/da?
-Característiques que han de tindre 3.- La implicació dels delegats en la Festa de Nadal,
-Oportunitats Jornades Culturals, Festa Fi de curs...
21

23. DELEGATS
la Cassola
L'equip de delegats d'enguany està format per les persones següents:
GRUP DELEGATS/DELEGADES
1ESOA José Rodriguez, Patricia Blanch, Alba Montaner, Inés Verdeguer.
1ESOB O’Hara Gómez, Toni Morellà, Mireia Garrigues, Pere Alapont
1ESOC Fran Castiblanque, Aiona González, Victoria Morales, Elisa Ferrer
2ESOA Carlos López, Marta Esplugues, Nuria Domingo, Robert Baeza.
2ESOB Diana Veiga, Aina, Imma Llop, Laura, Blanca Escorihuela.
2ESOC José Ignacio, Joan, Raquel, Alfonso.
3ESOA Ruben Alapont, Antonio, Juan Carrión, Patricia Cumplido.
3ESOB Alba Ruiz, Omar Fernández, Sara Otero, Sabrina Puchalt.
3ESOC Carlos Lucas, Silvia Soto, Mª Carmen Murillo.
4ESOA Mireia Garcia, Sonia Burgos, Ruben Ferrer, Miguel Ramón.
4ESOB Carles Carrals, Marc Ruano, Sandra Juan, Debora Avia.
4ESOC Ana Mora, Cristian Valle, Jose Garcia, Lucia Masaroca.
1BAHA Miguel Peris, Natalia Iranzo, Lucia Calandín, Marta Ciges.
1BCNS Vicent Maties, Jyotsna Ciscar, Angela Montagud, Jaume Baixauli.
1BATC Virgina Company, Thais, Ramon Llácer.
2BAHA Anaïs Alapont, Gonzalo Vela, Glòria Cardona, Guillem Escorihuela
2BCNS Ximo Pechuan, Laura Chardí, Julia Fernández, Sílvia Montes
2BATD Jaume Hervàs, Jorge Martínez
Una darrera reflexió que volíem inclou- Cal en el futur reflexionar en les tutories i en
re és l'escassa participació o implicació de l'a- amb l'equip de delegats i delegades sobre la
lumnat en les eleccions al Consell Escolar, tan importància de la participació com a valor
sols s'han presentat dues persones i, per això, no essencial en la vida d'estudiant i en la vida ordi-
ha calgut fer eleccions. nària tant professional com a quotidiana, ele-
ments essencial de la democràcia.
Tots i totes, professorat i alumnat, hauríem de
reflexionar detingudament sobre aquest fet ja Des de les tutories, des de l'equip de direcció i
que és una llàstima que, en un centre com el des de l'assamblea de delegtas i delegades treba-
nostre, on la participació vol ser un element llarem en aquesta línia de potenciar la participa-
clau ens trobem en aquesta situació de manca de ció activa.
participació. David Ferrer
Comissió de Gestió Cultural
22

24. AMPA
la Cassola
Activitats de l’AMPA
Projectes de treball i Escola de Pares i Mares
Els projectes de treball que l'AMPA con- Per altra banda, també volem informar-vos que, des
tribuirà a desenvolupar, junt a la direcció del centre, de ja fa molts anys, ve funcionant l'Escola de
la comissió de gestió cultural i l'equip de delegats i Pares i Mares organitzada per l'AMPA de
delegades, per al curs 2005-06 són els següents:
Florida Secundària i pel departament d'orientació. A
continuació us present el programa d'activitats pre-
vist per al curs 2005-06.
Com ja sabeu, els pares i les mares, rebreu informa-
ció més concreta de cada activitat a través dels vos-
tres fills i filles amb suficient antel.lació.
PROGRAMA PER AL CURS 2005/06:
* Ens barallem o negociem (4 ses-
sions). Amb l'objectiu de millorar la
relació i la comunicació amb els nos-
1. Ajuda a les activitats de final de trimestre de tres fills i filles adolescents. Amb
l'alumnat: Betina Lubochiner i Silvio Gutman.
· Festa de Nadal Psicoterapeutes.
· Jornades Culturals * Relacions afectives i sexuali-
tat: la comunicació. Amb Marisa
· Festa de Fi de Curs
García. Psicoterapeuta i Sexòloga.
Centre de Planificació familiar de
2. Celebració del "Dia de la Dona": "Per la Benetússer.
igualtat de gèneres". * Internet i les noves tecnolo-
gies a casa. Amb Nick Kearney.
3. Projecte: "Cap a un centre educatiu més * Alternatives en acabar 4t
ecològic, integrador i habitable". d ' E S O (adreçada a families de 4t
d'ESO). Amb Conxa Ricart, responsa-
4. Acte de presentació i celebració del número ble del departament d'Orientació de
20 de la revista LA CASSOLA. Florida Secundària.
* Què diferencia a dues perso-
nes amb la mateixa formació.
5. Subvenció Viatge Fi d'Etapa de 4t d'ESO.
Habilitats, competències, experièn-
cies, actituds... Amb Sandra Molines.
6. Participació en la Trobada d'Escoles en Orientadora Departament
Valencià. d'Orientació i Inserció Professional
7. Projecte actualització mitjans audiovisuals
(III): canó.
AMPA FLORIDA SECUNDÀRIA
23

25. OPINIÓ
la Cassola
La natura de l'activitat científica
Qüestionament d'algunes visions empobrides i deformades
Nombrosos estudis demostren que l'ensen- Encara que totes les concepcions errònies sobre l'ac-
yança transmet visions de la ciència que s'allunyen tivitat científica a les que l'ensenyança de les ciències
molt de la realitat. Açò es produeix perquè l'ensenya- déu prestar atenció estan vinculades entre si, anem a
ment el que fa és presentar els coneixements ja ela- intentar agrupar-les d'una manera coherent en set
borats, presenta els resultats sense donar ocasió als blocs o set visions deformades, on inclourem una
estudiants a veure el procés de creació i així no sap xicoteta explicació de cadascún d'ells.
com es fa ciència i per tant que és ciència.
a) Visió descontextualitzada.
Es podria pensar que açò no té importància, i els pro- La visió descontextualitzada fa referència a una idea
fessors ens dediquem a ser mers transmissors de de la ciència com a socialment neutra, que ignora o
coneixements sense més. Però avui sabem que una tracta molt superficialment les complexes relacions
educació centrada en la simple transmissió de conei- Ciència-Tecnologia-Societat-Ambient.
xements dóna uns resultats mediocres i proporciona
concepcions incorrectes. Pel que fa a les relacions Ciència -Tecnologia també
es te una visió errònia, segons la qual es considera la
tecnologia com a mera aplicació dels coneixements
científics, ignorant totalment el paper d'aquesta en el
propi desenvolupament científic.
b) Visió individualista i elitista.
La imatge individualista i elitista de la ciència i del
científic es tradueix en iconografies que representen
a l'"home de bata blanca".
Es tracta doncs d'una visó connectada amb l'anterior
i que contempla als científics com a sers especials,
genis solitaris que manipulen un llenguatge abstracte
i de difícil comprensió.
Hem de tindre doncs una visió adequada del que és la c) Visió empiro-inductivista i ateòrica.
ciència per poder qüestionar-se el que s'està fent amb Denominem així a la concepció que ressalta el paper
l'educació científica. de l'observació i l'experimentació "neutra" i inclús
del pur atzar, oblidant el paper essencial de les hipò-
Hem de superar les visions deformades de l'activitat tesis com a focalitzadores de la investigació i les teo-
científica i tecnològica com un requeriment essencial ries disponibles, que orienten tot el procés. Cal tindre
per a la renovació de l'ensenyança. Així doncs anem present que de la simple observació i experimentació
a apropar-nos a una visió correcta del que és la cièn- no s'extreu el coneixement sinó que s'experimenta i
cia s'observa per veure si certes idees són valides o no.
24

26. OPINIÓ
la Cassola
L'experiment no és l'inici de la investigació; una per-
sona va al laboratori perquè té una idea i vol contras-
tar-la però no va per trobar eixa idea o en busca del
feliç "descobriment. És necessari tindre present a
aquest respecte que, a pesar de la importància reco-
neguda a la observació i experimentació en ciències,
en general, la seua ensenyança és purament llibresca,
de simple transmissió de coneixements, sense a penes
treball experimental real més enllà d'algunes "recep-
tes de cuina". Es tracta doncs d'una assignatura pen-
dent.
d) Visió rígida, algorítmica, exacta, infalible.
g) Visió acumulativa, de creixement lineal
Aquesta visió deformada presenta la ciència com un
dels cossos de coneixements científics.
conjunt de etapes a seguir mecànicament. Fa referèn-
cia al procés d'investigació en el qual seguint el
Per últim, aquesta visió presenta el desenvolupament
"Mètode Científic" arribes als coneixements buscats,
científic com fruit d'un creixement lineal, purament
oblidant d'aquesta manera els possibles entrebancs
acumulatiu, ignorant d'aquesta forma crisis i remode-
que es puguen trobar pel camí, les rectificacions, el
lacions profundes en el cos de coneixements. Cal no
tornar a començar, i oblidant també el que significa
confondre aquesta visió amb la visió rígida, ja que
invenció, creativitat, etc...
aquesta fa referència a remodelacions dins d'una
investigació mentre que la de creixement lineal ho fa
e) Visió aproblemàtica i ahistòrica.
a remodelacions dins d'un camp de coneixements que
Segons aquesta visió es transmeten els coneixements
obliga a replantejar-se totes les teories existents en
ja elaborats i això du a no mostrar quines foren les
eixe camp. Així doncs cal tindre present que en cièn-
etapes i els problemes que generaren la seua cons-
cia hi ha moments d'estancament, de progrés, de
trucció, quina ha estat la seua evolució, etc.., ni molt
retrocés i inclús de revolució, però que la ciència no
menys es mostren les limitacions del coneixement
avança per pur creixement acumulatiu.
científic actual o les perspectives obertes. Es perd
així de vista que "tot coneixement és la resposta a una
Aquestes són en síntesi les set grans deformacions
qüestió".
detectades en l'ensenyança de les ciències. I cal tor-
nar a dir que aquestes no són una espècie de set
f) Visió exclusivament analítica.
pecats capitals diferenciats i autònoms, al contrari ,
Aquesta visió presenta la ciència com a no integrado-
apareixen associats entre si com a expressió d'una
ra d'altres coneixements, és a dir, de vegades s'oblida
imatge ingènua de la ciència que s'ha anat decantant,
que la ciència busca cada vegada amb més insistèn-
passant a ser socialment acceptada. Una imatge amb
cia formulacions més compactes i unificades. En
la que es necessari trencar per fer possible una ade-
aquesta visió no es té en compte els processos d'uni-
quada educació científica.
ficació dins d'una mateixa teoria ni les relacions amb
Vicent Moncholí Pons
altres camps de coneixement.
Departament de Ciències
25

27. OPINIÓ
la Cassola
La importància de la música
En l'assaig "Contra la música", Joan Fuster i fuma marihuana; qui escolta "pop" és "pijo", etc.
planteja la reflexió crítica del paper de la música en Així associem música amb moda i entren en joc les
la societat actual, en contraposició al silencia (o multinacionals. Aquestes exploten el camp de la
absència de la música) que abans predominava. A música per qüestions de moda, això sí, segons la que
més, afirma que "sentim" la música sense "escoltar- determinen els "pijos" (tot s’ha de dir): <<ara anem
la" per por a la soledat. Això fa que em pregunte: què de "heavys" i l'any que ve de "punks">>; però això
és la soledat? són altres temes que preferisc no tocar. Amb això dic:
si alguna culpa tenen les multinacionals és la de fer-
Doncs bé, tal i com la paraula indica, és el fet nos caure en la trampa de la moda i, amb ella, tornem
d'estar sol i, tal com s'entén al text, té com a conse- a tractar de fugir de la soledat, "per a integrar-se, per
qüència o va associada a un silenci circumdant. a definir-se". Al igual que diu Fuster, és tan fàcil de
Llavors, tindre por a la soledat és tindre por al silen- culpar els altres dels nostres errors, en comptes de
ci, el qual trenquem amb la música. Però, per què fer-los front.
eixa por? Fàcil. Si estem sols, sense ningú amb qui
parlar, i no hi ha cap soroll, com el que provoca la I què passa amb aquells que "escolten" músi-
música, que ens distrau, obrim la porta d'aquella ca? Perquè hi ha gent que l'escolta: jo, sense anar-
habitació de la nostra ment a la que mai, o poques me'n més lluny. Molta part del temps estic sol, i ho
vegades, entrem (en els temps que corren) on es troba accepte. Per a mi "escoltar" música es troba al mateix
la intel·ligència. I, és clar, comencem a pensa. La nivell que veure una pel·lícula o llegir un llibre. La
nostra errada és que pensem de forma generalitzada i finalitat és matar l'avorriment, que no el silenci, o,
global i s'adonem de que aquest món és una merda millor dit, el fet de pensar. A partir d'ací, m'agrada
(pobresa, guerres, contaminació...), que en aquesta escoltar música per tal de valorar-la basant-me en uns
vida eres insignificant i inútil, i, amb això, entrem en criteris estètics no dissenyats per ningú, tret de mi.
el camp de la depressió. Tot això per no parar-se a Uns criteris pensats des del silenci de la soledat.
pensar en u mateixa des d'un punt de vista optimista.
Algú, no recorde ben bé qui, afirmà que la soledat és Pel que fa a l'assaig, pense que està ben
bona, agradable, si es conviu amb ella, però que pot estructurat i l'autor ha sabut esgotar tots els recursos
resultar agonitzant si es tracta de fugir o eixir d'ella. per aproximar-se als lectors. És clar i concís i fa ús
d'exemples que ajuden a la comprensió d'aquest. Tot
Així, hem oblidat que "sentim" la música per i així, trobe que el final pot conduir a interpretacions
por a la soledat, de la mateixa manera que s'ha obli- errònies: és la música bona o mala?, per la meua part,
dat que l'origen de les paraules es troba en els sons crec, que la música és bona (reuneix cultures, desper-
que s'emitien front a un estímul, tal i com estableix i ta sentiments), el que és mal és l'ús que en fem d'ella.
defèn Nietzsche per a criticar el llenguatge concep-
tual. Pareix ser que els éssers humans tendim a gene- Finalment, i com a conclusió, m'ha agradat
rar mecanismes per a fugir d'allò que temem (la aquest assaig en què Joan Fuster ens recorda allò que
música per a fugir de la soledat, el llenguatge concep- possiblement hem oblidat: la diferent situació entre el
tual per a fugir de la realitat canviant i caòtica). present i el passat, la por que ens motiva a "sentir" la
música... A més, atès que és prou actual i, per tant,
Per altra banda, la música ha passat de ser pròxim al receptor, l'assaig aconsegueix acomplir la
d'un mitjà d'expressió de sentiments a ser una identi- seua finalitat de fer reflexionar sobre el tema que
ficació de diferents col·lectius segons el tipus de planteja.
música que escolten: qui escolta el "heavy metall" Marcos Guerrero, 2º batxillerat
vesteix amb punxes; qui escolta "reagge" porta rastes Ciències de la Natura i de la Salut
26

28. LLIBRES
la Cassola
COM ÉS LA VIDA A UN INSTITUT?
TÍTOL: EM FA MAL L'INSTITUT
AUTORS: Francesc Ruiz i Dino Salinas
EDITORIAL: Edicions del Bullent
COL.LECCIÓ: Claus per a entendre el món
"Em fa mal Però, crec que tot plegat no és per a tant, a més aques-
l'institut" és un ta és la meua feina ara, com a estudiant que sóc.
assaig sobre l'educa-
ció. Està destinat a En canvi i per sort, al meu centre, a la Florida, no hi
un públic jove: estu- ha tants problemes com es plantegen en el llibre i, tot
diants d'ESO i bat- i ser privat, o millor dit concertat. Compartisc amb
xillerat i la temàtica l'autor les crítiques que fa a l'ensenyament privat, no
gira al voltant de es poden aquestes crítiques al meu centre ja que,
com és la vida a un supose, que per ser una cooperativa hi ha moltes
institut amb l'objec- coses atractives. En general, els professors són inno-
tiu d'entendre com vadors i la majoria -sempre hi ha alguna excepció- es
funciona el sistema preocupen per fer bé la seua feina (expliquen bé,
educatiu. corregeixen molt, ens donen molts instruments d'ava-
luació...) i, sobretot, es preocupen molt per nosaltres
L'autor, un professor de Secundària, intenta fer refle- per a que puguem aprendre bé.
xionar als lectors sobre alguns dels fenòmens que es
viuen cada dia en la vida interna d'un centre educatiu. Altra cosa que he de dir és que les relacions entre tots
Del llibre m'ha agradat molt que l'autor introduisca la i totes són molt bones, amb els profes i entre els com-
veu dels seus propis alumnes de 4t d'ESO, els seus panys. No hi ha massa problemes de convivència i, en
comentaris directes reflecteixen molt bé el que sen- general, la gent ve molt a gust a l'institut. També hi ha
tim i pesnem. Si bé trobe que la lectura és més ade- llibertat d'expressió i ens transmeten uns valors molt
quada per alumnes de l'ESO que per al batxillerat. bons (de cooperació, de solidaritat...), a més podem
participar en moltes coses: en les revisions d'assigna-
No obstant, ara que estic acabant els meus estudis tures, en les sessions d'avaluació..., és a dir, ens tenen
m'ha agradat molt la pregunta que ens ha fet mestre en compte en tot moment.
de valencià per a valorar el llibre: i ... a tu, també et
fa mal l'institut? Ja per acabar, i per valorar la meua trajectòria d'estu-
dis en Florida, he de dir que m'he sentit molt a gust
Si sóc sincera he de contestar que, de vegades, sí que en el centre, els anys que he passat ací han segut molt
em fa mal. Moltes assignatures, molts continguts, importants en la meua vida.
massa treballs, controls, comentaris..., moltes hores
de feina, la maleïda selectivitat... Laura Montagud,
Ex-alumna del Batxillerat de Ciències
27

29. LLIBRES
la Cassola
LA NIEBLA Y LA DONCELLA
Lorenzo Silva
Col. Áncora y Delfín
Editorial Destino, 2002
(2002) y Carta blanca (Premio No obstante, aunque el argumento de
Primavera, 2004). Su obra ha sido la novela es muy "goloso" y cumple
traducida al ruso, francés, alemán, con el género de la novela policiaca
italiano, griego, catalán y portugués. de investigación, al ir avanzando
capítulo tras capitulo, existe una cier-
La niebla y la doncella es una nove- ta ruptura del hilo conductor que se
la policíaca de crimen y de misterio manifiesta en pasajes donde las des-
que despierta el interés en el lector cripciones de lugares o pensamientos
por desvelar las claves que envuelven del protagonista, el sargento Vila, se
el asesinato de Iván López, un chico hacen pesadas y extensas a la vez, y
que se ve involucrado en el mundo de también en apartados donde lo que el
los estupefacientes. El sargento Vila y autor expone está de más, producién-
la cabo Chamorro son los dos investi- dose un exceso de reiteración de lo
Lorenzo Silva es novelista, gadores de la Guardia Civil que son dicho o sucedido con anterioridad.
articulista, ensayista y abogado espa- llamados a resolver el asesinato
ñol nacido en Madrid en 1966, cometido dos años atrás en la isla de Aun así, resulta muy interesante la
Lorenzo Silva estudió Derecho en la la Gomera. A su llegada, un velo de investigación realizada por Vila y
Universidad Complutense, trabajando misterio envuelve el caso, que ha sido Chamorro en cuanto a sus tácticas
como auditor de cuentas y asesor fis- abierto por las demandas de la madre detectivescas, y cómo no, no deja de
cal, antes de dedicarse plenamente a del fallecido a su cuñado, el delegado resultar extraño observar ciertos com-
la literatura. Ha publicado los ensa- del Gobierno en Canarias. El sospe- portamientos o capacidades deducti-
yos, Viajes escritos y escritos viaje- choso primero había sido un ex con- vas y de profesionalidad criminal iló-
ros (2000) y Del Rif al Yebala. Viaje cejal, la hija del cual mantenía rela- gicas en la tan "mal vista"
al sueño y la pesadilla de Marruecos ciones con el fallecido, pero una sen- Benemérita, pues aquí se nos muestra
(2001); el álbum infantil ilustrado, tencia lo había absuelto. En la reaper- una guardia civil profesional que se
Laura y el corazón de las cosas tura del caso ocurren cosas extrañas ocupa de investigar crímenes y no de
(2002) y el libro de relatos, El déspo- que se mueven entorno al mundo de la imagen que la sociedad atribuye a
ta adolescente (2003). Pero sobre las drogas. Durante la investigación esta institución como la patrulla ape-
todo es conocido por sus novelas, muere la guardia local Ruth, que ayu- ada en las carreteras esperando que
Noviembre sin violetas (1995), La daba en las investigaciones a los de alguien infrinja la ley de circulación
sustancia interior (1996), La flaque- Madrid (Chamorro y Vila).De las para sancionarla.
za del bolchevique (Finalista del deducciones del sargento Vila y la
Premio Nadal, 1997), Algún día, ayuda de la hija del ex concejal se En conclusión, la novela es muy inte-
cuando pueda llevarte a Varsovia descubren una serie de hechos que resante, aunque adolece de partes que
(1997), El lejano país de los estan- conducen a un final insospechable podían ser mejorables, toda vez que,
ques (1998), El cazador del desierto que nadie puede prever, en el que se en general, es una buena lectura.
(1998), El ángel oculto (1999), El verán implicados agentes de la autori-
urinario (1999), El alquimista impa- dad, mafias y empresarios. Guillem Escorihuela Carbonell
ciente (Premio Nadal, 2000), La llu- 2n Batxillerat d'Humanitats i
via de París (2000), El nombre de los La novela despierta desde el principio Ciències Socials
nuestros (2001), La isla del fin de la el interés en el lector por resolver el
suerte (2001), La niebla y la donce- misterio que envuelve este asesinato.
lla (2002), Los amores lunáticos
28