La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

1. juny 2007 n.22

2. ÍNDEX
La Cassola
ÍNDEX
1. EDITORIAL
EDITA
T 2. NOTíCIES
Florida Secundària * Festa de Fi de Curs
* Eixides Fi de Curs
* Trobada Escoles en Valencià
ELABORA * Olimpíada Biològica
Comissió Gestió * Premi de voluntariat en valencià a una mare de
Cultural 2n d’ESO
* Florida celebra el día del Libro
* L’Hort escolar
DISSENY * Notícia Matemàtica
Blanca Barberá 3. EXPERIÈNCIES
* Jornada Internivell a primer cicles de l’ESO
* El meu llibre favorit
COORDINA * Projectes de treball anglés 2n Batxillerat
Paco Rodrigo 4. REPORTATGES
* Acte de fi de curs promoció 2n Batxillerat curs
06-07
COL.LABORA
* Acte de lliurament de l’onzena edició dels
Professorat, premis de la Rosa de Paper
Alumnat i AMPA 5. FORMACIÓ DEL PROFESORAT
* Curs de supervisió per al professorat del centre
6. ENTREVISTES
* Entrevista a Julián
7. OPINIÓ
* La importància de llegir premsa
8.. RESSENYES LITERÀRIES
* L’home de Melbourne
* Diccionari per a ociosos
10. PENSAMENTS DELS ALUMNES
SUPLEMENT: MENUDA CASSOLA
(Optativa de premsa 1º ESO)
1

3. EDITORIAL
La Cassola
Quan obriu aquest exemplar de LA CAS- que dóna pas als estudis futurs, a un nou
SOLA, estareu immersos en la festa de fi curs, una nova etapa educativa... Són la
de curs, o potser, siga ja al sendemà, en les base per a la maduració intel.lectual i porta,
vacances d'estiu. Esperem que, com en tots finalment, a l'autonomia i la independència
els anteriors números de la revista (i JA EN personal, al futur acadèmic i professional.
SÓN 22!!!), la lectura del seu contingut
siga del vostre interès i ens servisca a tots i També volem oferir-vos el desig de la bon-
totes (alumnat, famílies i professorat) per dat, perquè -en els temps que corren- pen-
fer memòria de tot un curs. sem que ser bones persones és un valor
molt important, per això volem desitjar a
Hem seleccionat aquelles activitats, tre- tots i totes que continueu essent com sou,
balls, articles o col.laboracions, tant d'a- en general, bones persones, amb un cor
lumnes com de professors, que donen cons- gran, amb bons sentiments i bones accions
tància del treball d'un curs. Som conscients i grans dosis d'il.lusió i optimisme.
que tot no cap en aquests fulls, que s'han fet
moltes més activitats que ací no apareixen. I, per últim, està el desig del canvi, perquè
Heu tingut informacions més puntuales de el proper curs siga sempre millor que l'an-
diversos aspectes del funcionament general terior i perquè, tots i totes, siguem capaços
del curs a través dels fulls de LA CASSO- de viure la vida amb intensitat i que
LA EXPRESS que hem anat lliurant-vos en puguem deixar la nostra empremta perso-
les assamblees de les famílies a la fi de nal en la vida per fer un món millor, més
cada trimestre. humà, més just, més habitable...
Ara és el moment de fer comptes i de fer un Us brindem aquests tres desitjos per a que
tast, una ullada a allò més significatiu del passeu un bon estiu gaudint de les vacan-
curs i que reproduïm en aquestes pàgines. ces. I, ja per últim, tan sols volem desitjar-
Tan sols volem dir-vos que, com tots els vos que passeu una bona estona llegint les
cursos, aquest ha estat un curs ple de tre- notícies, els articles, els reportatges, res-
ball, d'emocions, d'aprenentatges, de vivèn- senyes i entrevistes que hem publicat en
cies que voldríem transformat en tres desit- aquest número 22 de la revista. I, ja sabeu
jos que, a continuació, us oferim i que que, com sempre, estem a la vostra disposi-
volem que guien la nostra vida, com pen- ció per al que necessiteu, i que ja estem
sem que han de guiar el nostre projecte començant a treballar amb força i il.lusió
educatiu. per a preparar el nou curs.
Per una banda, està el desig del coneixe-
ment, que hem volgut transmetre a tots i BONES VACANCES I BON ESTIU!!!
totes els alumnes de Florida Secundària, en
qualsevol dels nivells formatius del centre i
2

4. NOTíCIES
S
La Cassola
Festa de Fi de Curs a Florida
Secundària
Com ja és tradicional al nostre centre, el dijous 28
de juny celebrem la Festa de Convivència de Fi
del Curs 06-07. Enguany la festa l'hem organitza-
da de la següent manera:
A les 20'30 h tindran lloc les assemblees de cada
grup classe on es farà un repàs dels aspectes més
importants que cal destacar de cada grup i es farà
entrega de les notes dels alumnes.
A les 21'00 h es podrà visitar l'exposició de tre-
balls de les diferents assignatures. Sabeu que
durant el curs l'alumnat de Florida Secundària fa
tota una sèrie de treballs que ens serveixen per a
completar la seua formació i, de pas, incidir en
alguns conceptes que considerem importants desta-
car. De tota aquesta feina, els resultats els podem
observar a l'exposició de treball.
Foto Final de Curs 2005-06
A aquesta hora també es pot degustar al pati de l'escola Entre altres coses podrem vore alguna actuació en directe,
una fresquíssima orxata o una llima granissada. al·lucinarem amb una desfilà de models dels nostre centre
amb roba molt especial, tindrem alguna sorpresa del pro-
També serà el moment d'assistir al concert d'algunes fessorat i, per finalitzar, acabarem la festa ballant i rient al
peces de música clàssica interpretades per alumnes de ritme de la música.
Florida Secundària.
En l'organització de la festa Haurem gaudit d'una nit amb sorpreses, bons
A les 22'00 h començarà participa la Comissió de moments i molt bon rotllo per tal de donar-li la
el ja tradicional sopar Gestió Cultural amb el suport carpetada final a aquest curs i omplir-nos
col.lectiu de pares, mares, de l'AMPA de Florida i la d'il·lusions i forces per enfrontar-nos al que
alumnes i professorat al prompte començarem.
pati del nostre centre, on, col.laboració de la cooperativa
per grups, podrem com- CONSUM com a patrocinador Sols cal recordar-vos que en l'organització de la
partir anècdotes, expe- de l'acte festa participa la Comissió de Gestió Cultural
riències, riure amb els amb el suport de l'AMPA de Florida i la
millors moments del curs col.laboració de la cooperativa CONSUM i
i, sobretot, sopar a la llum de la lluna.. IMPORTACO com a patrocinadors de l'acte.
23h Després de sopar, continuarem la festa amb una I, ara ja, per fi sols ens cal desitjar-vos que ho passeu molt
sèrie d'actuacions amb l'objectiu de fer-nos passar una i molt bé durant aquestes vacances d'estiu!
molt bona vetllada.
Comissió de Gestió Cultural
3

5. NOTíCIES
La Cassola
Eixides fi de curs
Durant la última setmana del curs 06-07 s'han realit-
zat diverses activitats i eixides de fi de curs, algunes
per tal d'acabar d'enllestir de manera més pràctica
alguns dels continguts de les assignatures i compartir
tot allò que hem après, i altres, amb un caràcter més
lúdic.
Ha continuació fem una relació de les activitats
extraescolars programades per als diferents grups de
Florida Secundària:
1ESO se n'aniran a Extremadura a fer una eixida
sobre un projecte que han treballat conjuntament
Socials i Castellà. Visitaran Mérida, Càceres, Trujillo
i, de tornada, també veuran la ciutat de Toledo.
2 ESO se n'aniran a la comarca de l'Empordà
(Girona), visitaran Sant Pere de Rodes, Cadaqués,
Girona, Pals... per tal de reconèixer el romànic i el
gòtic que han estat estudiant al llarg del curs.
3ESO A i B faran una eixida de multiaventura a
Pirineus, exactament al poble de Sallent de Gállego
on podran realitzar activitats de rafting i barranquis- serà més difícil i pesat. Si bussegen, que vagen amb
me, així com visitar el Parc Natural d'Ordesa i un compte amb les meduses...
poblet típic pirenaic.
2BATX enguany hauràn fet la Prova d'Accés a la
3ESO C aniran a Santa Anna i a la ciutat de València Universitat i, si tot va bé, podran gaudir de l'estiu
a fer una activitat de l'assignatura de ciències socials. més llarg de tota la seua vida.
4ESO té el viatge de FI DE CURS i estaran durant 7 Esperem que tot l'alumnat que participe en aquestes
dies visitant les ciutats més importants d'Itàlia, activitats s'ho passen d'allò més bé i puguen acabar
Florència, Venècia, Roma, Pisa... d'aprendre moltes coses per allà on vagen i d'acabar
el curs de manera més lúdica i divertida.
1BATX passaran dos dies a la costa alacantina gau- David Ferrer
dint del sol i la platja. Faran alguna eixida de visita i Comissió de Gestió Cultural
descansaran per agafar forces per al proper curs que
4

6. NOTíCIES
S
La Cassola
Trobada d’Escoles en Valencià
El passat dissabte 12 de maig es va continuava amb els
celebrar a la localitat de tallers, on cada escola
Beniparrell la XXª edició de la organitza un de dife-
Trobada d'Escoles en València. rent per tal que, els
Com tots els anys, Florida xiquets i les xiquetes,
Secundària va participar en aques- pogueren fer tot tipus
ta trobada on s'apleguen totes les de manualitats i acti-
escoles de l'Horta Sud que donen vitats. Florida
ensenyament en valencià. Un Secundària tenia pre-
motiu per fer festa i fer públic que parat un rocòdrom que
el valencià és una llengua viva i va fer passar molt bon
que, els centres educatius, l'alum- moment als xiquets i
nat, els pares i les mares es mouen les xiquetes que van
pel valencià. pujar.
Enguany, a diferència d'altres Per la nit, després del
anys, la Trobada es va realitzar per sopar de germanor,
la vesprada del dissabte per tal de hi hagueren dues
poder fer les activitats sense que el actuacions prepara-
sol ens escalfara tant i poder aca- des.
bar la festa amb un concert per als
adults i per als més joves. Primerament actuà El ROCÒDROM, taller de Florida Secundària en la Trobada
Ò
Tres Fan Ball amb els
La vesprada va començar amb la tradicionals balls i jotes i després Podeu trobar més informació de
tradicional cercavila de les esco- van actuar, per als més joves, els les activitats desenvolupades al
les on, acompanyats de tot tipus de grups Impresentables i Voltor. Tot voltant de les Trobades a les
música, les escoles participants en un dia de festa a la qual vàrem següents adreces:
aquesta trobada van fer festa pel poder compartir amb el nostre
poble, en aquest cas Beniparrell, alumnat, professorat i famílies de http://www.guaix.org
passejant pels carrers més impor- tota una sèrie d'activitats entretin- http://www.fev.org/
tants i recollint, al final d'aquesta, gudes i divertides.
una auca commemorativa del 300 David Ferrer
anys de la derrota d'Almansa. El proper curs tindrem la següent Comissió Gestió Cultural
Trobada. Esteu totes/tots convida-
Després de la cercavila, la jornada des/s.
5

7. NOTíCIES
La Cassola
Olimpíada de Biologia 2007
L'alumna Teresa Soria Comes que, enguany, ha
estudiat 2n curs de Batxillerat en la modalitat de
Ciències de la Salut en FLORIDA SECUNDÀRIA,
ha quedat la setena classificada en l'Olimpíada de
Biologia del curs 2007 organitzada per la Facultat de
Ciències Biològiques de la Universitat de València.
Als 10 estudiants guanyadors de la Fase Local de
l'Olimpíada de Biologia 2007 se'ls concedirà una
beca per a la matrícula del curs 2007-08 en els estu-
dis de les titulacions que ofereix la Facultat de
Ciències Biològiques. Una alumna en pràctica de laboratori en la classe de Biologia
Enhorabona a la nostra alumna pel seu esforç i dedi-
L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc el dia 2 cació a l'estudi i pels seus bons resultats en l'olimpí-
d'abril, a les 18 hores, en l'Aula Magna de la ada.
Universitat de València en el carrer de la Nau.
Premi de Voluntariat a una mare
Des de la revista LA CASSOLA premi obtingut, així
volem informar-vos que Dariana com destacar el seu
Groza, mare de l'alumne Dragos paper com a persona
Bogdan Vieru, que estudia 2n compromesa en la
d'ESO en la línia en valencià, ha defensa de la nostra
rebut el premi de la Federació llengua i cultura.
Escola Valenciana per la seua Pensem que és un
tasca en el voluntariat lingüístic i exemple de normalit-
el seu compromís per la normalit- zació lingüística i d'in-
zació de la nostra llengua. tegració multicultural
que demostra l'enorme
Dariana és d'origen romanès i va vitalitat que té la nostra
arribar en setembre de 2004 a llengua i la nostra cul-
València. Amb 36 anys i amb els tura, com a factor d'in-
estudis d'enginyeria industrial, es tegració i progrés de les persones volem informar-vos que, fa uns
dedica ara a fer de mare, però una nouvingudes. pocs dies, ha rebut un premi litera-
mare implicada en molts projectes ri en Torrent per un relat escrit en
culturals. Volem destacar el seu Volem expressar que estem molt valencià. Tot un exemple d'estima i
treball en el voluntariat lingüístic contents per la seua confiança en compromís per la llengua.
en valencià. I, des de Florida el nostre projecte educatiu i en els
Secundària, la volem felicitat pel valors de la nostra escola. I també Enhorabona per partida doble!!!
6

8. NOTíCIES
S
La Cassola
Florida celebra el Día del Libro
Biblioteca y el Departament de Llengües organizaron
la campaña: "Viatja al món dels llibres. El meu llibre
favorit".
Los alumnos recogieron todo el material aportado
por los alumnos, profesores y familias del centro y
organizaron una exposición que pudo ser visitada por
todos los públicos, tanto del centro como de fuera.
Por otra parte, durante la semana del libro, se realizó
la lectura continuada de una de las obras más vota-
das. "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón.
El objetivo de la actividad fue implicar a toda la
Alumat de P.D.C. treballant l’experiència del Dia del Llibre
comunidad educativa en la elaboración de fichas que
Más de 600 personas participaron en la campaña recogieran las lecturas favoritas de cada participante.
"Viatja al món dels llibres. El meu llibre favorit" Y la respuesta a esta campaña resultó excelente.
celebrada con motivo del día del libro en Florida Asimismo, esta iniciativa de fomento de la lectura,
Secundària. Con motivo del día del libro, los alumnos nos permitió durante un mes hablar de libros y auto-
de 4 curso del Proyecto de Diversificación Curricular res, comentar lecturas y hacer recomendaciones.
(PDC) de Florida Secundària, en colaboración con la Jesús López 4t PDC
Treballem en l’hort en classe de
tecnologia
En l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO en el ter-
cer trimestre hem anat a treballar en l'hort escolar de
la Florida.
En el camp, nosaltres els alumnes, hem plantat mol-
tes varietats d'hortalisses (lletugues, raves, carabasse-
tes...). Primer haguérem de treballat la terra, remou-
re-la, fer els cavallons... És una activitat molt diverti-
da perquè és diferent, s'ho passem bé al camp perquè
estem fora de classe i no estàs tancat en l'aula escol-
tant les explicacions. I més, ara, que fa tanta calor.
Mireu quina colla de !llauradors i llauradores!
El millor de tot són les xarrades que feien al camp Res més, tan sols dir-vos que ha segut una activitat
mentre llauraven o plantaven les llavors. Semblaven molt divertida, també un poc pesada, per l'esforç
llauradors de veritat, preocupats perquè les coses exi- físic, però que s'ho hem passat molt bé.
rien bé i tindre una bona collita. Álvaro Rubio 3r ESO B
7

9. NOTíCIES
La Cassola
Els joves de Florida Secundària
van dues vegades al mes al
Cinema
Cinebox és el cinema més freqüen- important per
tat pels alumnes de Florida tindre un millor
Secundària nivell cultura"l.
"Seria conve-
Laura Carrión, Blanca nient organitzar
Escorihuela, Diana Veiga/ eixides al cine-
Catarroja. Estudis realitzats per ma als instituts"
tres alumnes de Florida Secundària declaren les tres
demostren que un 36% dels alumnes enca-
enquestats prefereixen els cinemes rregades de rea-
Cinebox enfront d'altres. litzar l'estudi.
Una enquesta realitzada per tres estu- A l'hora de par-
diants de 3r d'ESO de Florida lar de la com-
Secundària demostren que els cine- panyia que trien
mes més visitat pels joves d'aquest els joves d'a-
institut són els pertanyents a la cade- quest institut per
na Cinebox. Els alumnes d'aquest a anar al cine-
centre solen veure entre 5 i 10 ma, ha hagut
pel·lícules en una gran diferència quants km de distància es troba el
un any al cinema més proper de les seves
cinema. Quan
Un estudi realitzat per entreamb laque trien
anar
els
família o cases" deien les tres alumnes. L'estudi
se'ls preguntà tres alumnes de Florida sols, un total de 35%, d'aquesta variable, ens diu que els
quantes vega- cinemes es troben a una mitja de 8'67
Secundària demostra i els que ho fan amb km. Per tant, podem veure que la
des al mes els amics, el 65% res-
van al cine- que un 36% dels enques- tant. Açò posa de majoria dels enquestats viuen en
ma, un 31% tats prefereixen els cine- manifest que els ado- poblacions llunyanes a la capital o a
va contestar lescents solen anar al centres comercials, on es troben la
que sol anar mes Cinebox enfront cinema amb els amics majoria dels cinemes.
una vegada. d'altres o companys.
En preguntar als alumnes d'ESO de
"Aquesta
dada ens ha "Com que sabem que Florida amb quantes persones solen
sorprès, i pensem que els joves hau- no hi ha cinemes en totes les pobla- anar al cinema, s'ha pogut comprovar
rien d'assistir més al cinema, ja que cions de la Comunitat Valenciana, que els joves solen anar al cinema
creguem que és una activitat molt hem decidit preguntar als joves a amb més de sis persones.
8

10. EXPERIÈNCIES
La Cassola
“Posa’t en la seua pell”
Amb el lema "Posa´t en la seu pell" s'ha realitzat al
nostre centre unes jornades centrades en activitats
interdisciplinars i temes transversals, en el qual ha
participat l'alumnat de 1r i 2n ESO.
L'organització d'aquestes jornades respon a les línies
de treball que en l'àmbit de la qualitat docent i la
innovació tenim aprovades pel claustre per desenvo-
lupar al llarg del curs 2006-07.
En concret es pretenia aconseguir els objectius
següents:
1.- Aconseguir un currículum integrat més globalit-
zat.
2.- Potenciar una metodologia més integradora que Foto Mural Dones Famoses
done resposta a tot l'alumnat des de la inclusió.
A més dels temes transversals hem volgut aprofundir
3.- Realitzar un treball més col.laboratiu.
en alguns procediments de treball transversals que els
permeten progressar i avançar en l'adquisició de les
El tema central de les jornades ha estat les diferències
competències bàsiques de la etapa.
de tot tipus i les de gènere, tant inseparables de la
nostra entitat personal i també l'educació per a la pau,
El treball ha estat coordinat pels professorat dels
algunes qüestions associades a les activitats realitza-
diversos departaments. Els tallers i les activitats que
des han estat: la convivència en positiu, les diferents
s'han realitzat en les Jornades han estat els següents:
cultures, les aficions, els esports, les habilitats perso-
nals, la situació de la dona, les dones especials, els
1.- DONES ESPECIALS I DONES FAMOSES
prejudicis socials...
L'objectiu d'aquest taller ha estat aprofundir en el
L'alumnat de primer i segon ha estat barrejat i ha par-
coneixement de diverses dones que han destacat i
ticipat en quatre tallers, amb la intenció de treballar
destaquen, en l'actualitat, en diversos àmbits de la
en equip de manera col.laborativa per potenciar acti-
societat: en l'àmbit personal o familiar (les nostres
tuds solidàries, de tutorització entre el propi alumnat,
iaies, mares, professores...), en l'àmbit polític, en el
de coneixement mutu també en maneres de treballar,
científic, en el literari, en el de l'esport o en l'àmbit
de comprovar els de segon com han anat progressant
del cinema
en un curs, els de primer cóm es mouen be treballant
el mateix que la gent de segon...
La tasca final va estar l'elaboració d'uns murals que
es varen exposat en el centre.
9

11. EXPERIÈNCIES
È
La Cassola
produït al llarg de la història on l'estat de les coses
s'ha canviat per la persistència de les persones denun-
ciant i lluitat amb actituds pacífiques. En el taller
s'han pogut repassar els continguts de les assignatu-
res de literatura i d'història (Grècia i l'Edat Mitjana)
que han estudiat en CCSS de 1r i 2n d'ESO.
4.- PROJECCIÓ I DEBAT A PARTIR DE LA
PEL.LÍCULA "QUIERO SER COMO BEC-
KHAM"
Tot l'alumnat de 1r i 2n van veure aquesta pel.lícula
en diversos torns per treballar valors com: la capaci-
tat de superior, la marginació de les xiques en el
camp dels esports i la inclusió dels immigrants.
2.- PODEM JUGAR TOTS I TOTES A FUTBOL? Després de veure la pel.lícula, s'organitza un debat
sobre ella.
Aquest taller de coeducació tenia com a objectiu que
xics i xiques pogueren jugar a futbol de manera
divertida i sense conflictes. Per contrarestar els tòpic Des de la direcció del centre cal agrair la implicació
social i esportiu que el futbol és un esport sols per a i l'enorme esforç de tot el professorat que ha treballat
homes; a partir d'unes reflexions prèvies per analitzar en aquest projecte ja que suposa un repte innovador,
les actituds i prejudicis de l'alumnat, s'ha passat a tant a nivell metodològic, com a nivell d'organització
jugar tots i totes junts i a analitzar, després, quins són del centre.
els factors socioculturals que dificulten la igualtat, en
un camp tant interessant com és l'esport. Després del Ja per acabar, cal dir que, tant l'alumnat com el pro-
joc s'ha reflexionat sobre els avantatges de jugar tots fessorat, que ha participat en aquesta experiència
i totes junts. didàctica fa una valoració molt positiva del treball
realitzat, dels aprenentatges adquirits i les activitats
3.- LISÍSTRATA (jocs, cine) i produccions fetes (murals, dossiers,
jocs...). En definitiva, una manera nova d'aprendre de
A partir del mite de Lisístrata ("la que desfà els exèr- manera co.laborativa i globalitzada i més motivadora.
cits") l'alumnat s'ha agrupat en cinc grups de quatre
persones, amb un secretari, i han treballat en abordar Toni Mas (Coordinador de 1r cicle de l'ESO)
les situacions reals actuals conflictives des del diàleg
intel.ligent i el pacifisme, sense recórrer a la violèn-
cia.
Al taller, s'han repassat alguns conflictes que s'han
10

12. EXPERIÈNCIES
La Cassola
El plaer de la lectura i el dret a
comparti-la
Amb aquesta idea encetarem una rents
activitat que va resultar molt espe- -Autors que més gent
cial, la campanya "Viatja al món va triar: García
dels llibres. El teu llibre favorit". Márquez, Carlos Ruiz
Zafón, Eric Wilson,
Durant un bon període de temps Isabel Allende, Dan
tots els qui formem l'escola (alum- Brown...
nes, familiars, professors i altres -Llibres que més per-
treballadors del centre) hem contat sones han comentat:
als altres quin era el nostre llibre Cien años de soledad,
favorit i per què ho era. Ho hem fet El Código da Vinci, La
per escrit i, també, hem aprofitat sombra del viento,
per a comentar, recordar, recoma- Asesinato en el
nar..., és a dir per a "parlar de lli- Canadian Express, El
bres". lledoner de l'home
mort, Harry Potter, La
Aquesta experiència, que va presència...
començar com una activitat inte- -Diferents raons per a
grada en el currículum de l’àmbit llegir un llibre (extre-
lingüístic i humanístic del tes d'algunes de les
Projecte de Diversificació valoracions):
Curricular de 4t d'ESO, ens ha "És el meu llibre favo-
servit per constatar que la lectura rit perquè quan el vaig
és un hàbit que està molt present llegir em vaig ficar en
en la vida de tots i totes. Ha estat la pell del protagonis-
realment un plaer poder veure s'ha ta"
fet realitat un projecte de treballa "Enseña que la amistad es impor- ments per a defensar que llegir és
que va adreçat a tantes persones tante" un plaer i que, encara que no esti-
tan diferents i que, a més a més, "Em va fer reflexionar sobre les ga de moda parlar de llibres, la
està relacionat amb la lectura. I, relacions" lectura ens pot donar moltes satis-
sobretot, per l'èxit aconseguit en la "Es misterioso y fascinante y te faccions i fer passar bons
participació en tots els nivells. engancha" moments.
"Perquè em va despertar la curio-
Per si teniu curiositat us comentem sitat de llegir" Patricia Moraga (Bibliotecaria)
algunes dades significatives de la "Vaig memoritzar alguns versos i Mª Carmen Martínez(Tutora 4t
campanya: de vegades els recorde" PDC)
-Prop de 680 fitxes recollides.
-Més de 350 títols d'obres dife- Com veieu són molts els argu-
11

13. EXPERIÈNCIES
È
La Cassola
Treball per projectes en
anglès
Al llarg de la segona i tercera avaluació, l'alumnat de segon de batxille-
rat, ha estat treballant des de l'assignatura d'anglés en diversos projectes
en equip en els quals han abordat temes tant interessants com el "bull-
ying" (l'assetjament escolar), 'peer pressure' (la pressió dels companys),
les drogues , l'anorèxia, etc...
Les produccions realitzades pels grups d'alumnes han estat: fer un tríp-
tic, realitzar una presentació en PowerPoint o editar un vídeo sobre el
tema que han triat. Després han presentat i explicat els seus treballs a la
resta dels companys de classe.
Presentacions en classe En el dia de la festa de Fi de curs, podreu contemplar algunes mostres
dels serus projectes en l'exposició de treballs en els ordinadors del segon pis. Ja veureu com en un futur no
molt llunyà d'ací eix algun Amenábar!
POWERPOINT PRESENTATIONS
STRATEGIES TO REDUCE
BULLYING IN SCHOOLS
Make adults aware of the situation and involve them
Make it clear that bullying is never acceptable
Increase more vigilantly in school
Have a school problem box where kids can
report problems and offer suggestions
Teach cooperative learning activities
Peer pressure Bullying
VIDEOS. “Smoking” y “Bullyimg, drugs y RocK and Roll”
Eugènia Pérez. Departament de llengües.
12

14. REPORTATGES
S
La Cassola
2n de Batxillerat finalitza
el curs amb una gran festa
El passat divendres 1 de en representació de cada
juny de 2007 tingué lloc al modalitat: ciències socials,
Saló d’Actes de Florida ciències de la natura i la
l’ACTE DE COMIAT de salut i tecnologia; els quals
la promoció de segon de havien preparat un power
batxillerat del curs 2006- point amb les millors imat-
07. Amb un saló d’actes ple ges del curs i les fotos dels
de gom a gom amb l’alum- mestres. A mesura que ana-
nat i les seues famílies, va ven projectant les fotos,
transcórrer una vetllada anaven desglossant un par-
molt entranyable. lament molt emotiu i carin-
yòs, fent un recordatori
En primer lloc Carme dels moments i les anècdo-
Albors, directora de tes més divertides del curs.
Florida, va fer els seu dis- Completaren el seu discurs
curs de comiat tot agraint valorant el que, per a ells i
la confiança que l’alumnat elles, havia estat el seu pas
i les famílies han dipositat per Florida Secundària i
en el nostre centre i va des- agraint la preocupació i
itjar a l’alumnat molt sort l’entrega del personal del
en el futur més immediat, centre, tant professors i pro-
tant a nivell professional fessores, com del personal
com a nivell personal i de serveis (neteja, recep-
humà. A continuació, la ció...).
contacontes Anna
Ballester ens va amenitzar Va continuar l’acte amb una
amb una rondalla molt nova rondalla d’Anna
divertida i humana que Ballester i, a continuació,
paralava, sobretot, del com ja és tradicional, es va
valor de la diversitat, del cridar a l’alumnat de cada
diàleg i la tolerància, valors tutoria per rebre la tarja de
molt presents en el nostre projectre educatiu i que regal amb la foto del grup i fer-se la foto col.lectiva.
han guiat l’educació dels nostres estudiants. L’acte amb les famílies acabà amb refresc al pati. I va
continuar amb un sopar de fi de curs amb l’alumnat i
En finalitzar aquesta primera rondalla, prengué la el professorat. A continuació reproduïm el discurs
paraula un grup d’estudiants de segon de batxillerat, dels alumnes.
13

15. REPORTATGES
La Cassola
Discurs de l’alumnat...
Bona vesprada a tots i a totes. argumentar, sorprendre, rebatre, • De Merxe la passió que transmet
demostrar, quan parla, quina manera de viure
Ens agradaria adreçar-vos unes oblidar-me dels meus límits, de la la història!!!
paraules per tancar aquest curs des meva poca gràcia, • D’Enric Lujan les seues llar-
de la nostra vivència d’alumnes, de la meva veu monòtona, de mi gues explicacions, “el papa noel
els quals acabem una etapa impor- mateix i tot, que todos llevamos dentro”.
tant en la nostra vida i que tenim i en un cel de pissarres i de guix • D’Ivan els seus lemes: “¿Qué es
per davant un futur per a començar esdevenir tan sols un portador y cómo se calcula?” i, com no, “en
a construir. -indigne, ho sé, i obscur- de tantes matemáticas también se escribe”,
meravelles! izquierda derecha, la campus party
La majoria de nosaltres entrarem • D’Enric Ortega, ese pequeño
ací sent uns “nanos” i pràctica- ELS NOSTRES PROFES contador de chistes
ment ens hem criat ací, altres vin- Així,ara ens agradaria comentar • De Paco Lluís el caràcter “rural”
guérem en batxillerat i, fins i tot, algunes cosetes dels nostres pro- de les seves classes, les seues cri-
enguany hem fet alguns fitxatges fes, aquells que hem tingut ha des d’atenció del model “ria-
nous o d’anys anteriors. Per això, durant els nostres últims anys. kaaaa” , a més dels seus “xivata-
ens agradaria recordar algunes D’ells enyorarem algunes frases o zos” sobre que és el que anava a
coses i compartir-les amb tots moments solemnes: entrar en el examen que venia a
vosaltres. • De Mónica la paciència “caste- continuació.
llana” d’aguantar la nostra xarreta. • De Lluís Beltràn, no podem
En primer lloc, ens agradaria llegir • De Pau les seues originals xapes oblidar la seua lluita contínua amb
un fragment d’un poema que hem del Fari i de les vaques. l’altaveu per a que no fera soroll, a
recollit i que parla del professors, • D’Eugènia la puntualitat “angle- més de totes les seues maquinetes
uns versos en els que us trobem sa” a les seues classes, com les estil gadget i seues carreres per
reflexats: i volem convidar a un dóna en anglés, solament entenen demostrar que les aspes del moli sí
professor poeta (Paco Rodrigo) quatre erudits. que giren quan tenen vent
per als que puga llegir: • D’Abraham les sessions XXX i • De Mari Carme Martí les seues
el seu “I’m worning you” impetuoses entrades a classe, i les
Quin privilegi, haver pogut parlar • D’Ana, (Ana Estela per als ene- ofertes de recuperacions davant les
tants anys davant d'uns ulls que mics), les seues explicacions de demandes de bones notes
renovaven “filo-aerobic”, a més de els seus • D’Empar Gallego les seues
contínuament la seva joventut, “ergo...”, “Apuntation Tutti li constants lluites amb el canó i les
haver-me sentit ple de savieses mondi!”,i com no!, els seus seues interpretacions de, per
més altes que la meva “ismes” més presents encara que exemple, Mary Poppins i la seua
i des d'elles haver pogut parlar, en la P.A.U. tranquil.litat geogràfica.
14

16. REPORTATGES
S
La Cassola
• D’Empar Medina, la gran talla cia que li dóna al silen-
biològica i medioambiental i el ci en els exàmens, el
seu amor per les cèl.lules i bitxets seu to de veu monòton i
(alumnes inclosos). tranquil•litzador, les
• De Vicen, “No toqueu els seus parides constants i
cables!!!” ...i quins campionats de el seu estat d’ànim
cabuts! latent, i les seus sentèn-
• D’ Esther l’arsenal de calculado- cies làpidaries a l’estil
res que duu sempre en el bolso i la “De Carpe Diem” o a
seua habilitat alhora d’aparcar el “f... ( disfrutar)” que la
cotxe vida són dos dies!!!.
• De Guillem les seues xafarde-
ries. Mira que és cotilla... Així que els professors
• De Conxa Ricart el seu amor ja podeu anar-vos-se’n
per les redaccions d’anar per casa tots a prendre... una
i les classes de relaxació tirats per cerveseta a la nostra
terra salut. Dels nostres companys de ciències
• De Bea els seus dissenys de dis- podríem contar mil i una anècdo-
coteques i els seus despistes. ALGUNES ANÈCDOTES DEL tes. Són dos anys, centenars de
• De Joansa el seu permissiu CURS dies junts.. Férem de biòlegs i quí-
caràcter al consentir conductes un mics per un dia, estressarem a
poc lúdiques. Ara ens agradaria destacar algunes algun mestre que altre, hi hague-
• De David, el seu caràcter poliva- anècdotes viscudes a classe, que ren caigudes des de les cadires
lent. Val per a tot! Quin estres de ens han fet somriure tant a profes- espontànies, esperarem impacients
feina!!!... sors com alumnes. el so de la campana tantes i tantes
• D’Enric Gil, el seu estrés a l’ho- vegades.. Riures i més riures cons-
ra de donar classe; aguantar als En el tecnològic mai no oblidarem tants, que han fet d’aquests dos
alumnes que li han tocat aquest quan Lluís, en sentir que un dels cursos un període molt més diver-
any costa, i ell ha pogut amb tots, materials més lleugers era el plom, tit del que esperarem.
s’ha guanyat el sou amb bona cosa es tirà estès a terra a causa del seu
de paciència i esforç. “al.lucine”. D’humanitats recordarem les ses-
• D’Emili Borja, ¿què podem dir sions de tutoria amb el caixó de
del tutor del tecnològic? En història: l’afirmació categòrica trastos de Paco Rodrigo, el plan B
TOTHOM el coneix, i qui no, ME d’un alumne que deia que i les partida de pòquer del nostre
IMPORTA TRES PEPINOS. Tots “Napoleón, antes de ser lo que futur. La nostra facilitat per a
el recordarem tal com és l’Emili, fuese, fue un pirata inglés??????. caure malalts de les mil i una
la seua claredat al parlar, a més de “Es que me suena haberlo leído” malalties reals i imaginàries que,
la seua puntualitat al entregar els “Es que esto es contingente,,,, ni el doctor House, podria sanar.
documents informatius. La seua I com no oblidar el meravellós Dels moments màgics en què, els
intenció de calmar-nos amb poe- moment de: “definición de cua- xicots de l’última fila –el bloque
sies com la de “Corazón coraza”. drado: .... “cuadrúpedo”! homogéneo y “silencioso” ataca-
• De Paco Rodrigo, la importàn- ven la paperera en la classe
d’Economia.
15

17. REPORTATGES
La Cassola
FLORIDA COM A CENTRE
Després de parlar del professorat i
les classes, ens agradaria parlar de la
Florida com a centre, volem dir que
ens agrada la diversitat de gent i
professorat que hi ha, les ganes que
tenen de fer-nos aprendre (encara
que alguns alumnes en tenien poques
ganes); la cafeteria, temple de tot
estudiant ( i de bons jugadors de
truc); de com de “plastes” són els
tutors per orientar-nos sense brúixo-
la però amb ganes d’ajudar-nos a tro-
bar camins... Recordar els moments
del patis tirats al sol al parc; les uni-
versitàries de La Biblioteca (i algun universitari), el els records compartits els guardarem cadascun dintre
Counter Strike, la llibertat que ens han donat d’eixir nostre, per a que, quan tot haja acabat, quan estiguem
a l’hora de l’esplai, que ens va costar d’aconseguir, lluny dels que durant dos anys foren els nostres com-
però ja la tenim.. i tantes altres coses. panys, puguem somriure en tornar enrere i reviure
els bons moments que tots junts passarem en aquesta
Sabem que davant nostre tenim un fum de possibili- etapa de la nostra vida..
tats per elegir, alguns ja les tenim clares i altres enca-
ra no sabem per on tirar. D’altres hauran de repetir un Hi ha alguns que pensaran que, per fi són lliures, que
any més, que s’ho agafen amb calma i filosofia. se’n van per sempre de la Florida. Però com diria
Encara així, ens agradaria donar-vos les gràcies per Joan Fuster: “la llibertat és un hàbit, i no resulta gens
tots els moments viscuts, bons o dolents, però que, en fàcil d’adquirir”
definitiva, ens han conduit a ser el que som; així que
des d’ara hem d’aplicar el “carpe diem”, aprofitar Això si, faça fred o calor, el que sempre està ací, i al
cada moment de tots els que en queden per davant. que mai serà posible furtar-li una clau, el que guarda
els cascos, les motxilles els llibres…, el que ho té tot
Sabem que hem viscut dos anys plens de riures, som- controlat i el que té més paciència que un sant, una de
riures i alguna que altra llàgrima... Gent que ve, gent les millors persones que hem conegut i que ens ha
que marxa... Alguns es queden, altres se'n van, però atès a nosaltres i a les postres famílies…: JULIÀN (el
guardià del castell).
16

18. REPORTATGES
S
La Cassola
Entrega de Premis
La Rosa de Paper
El dia 5 de juny, al Saló d’Actes de Florida Centre de feren les delícies del públic, pel seu divertit contingut
Formació, va tenir lloc l’acte de lliurament dels pre- i la gràcia amb què va captivar l’atenció dels pre-
mis literaris “La Rosa de Paper” convocats per sents.
Florida i la CAM.
Després de la primera rondalla, va continuar el presi-
Amb un saló d’acte ple de gom a gom per les perso- dent del Jurat fent la presentació pública del llibre
nes que s’havien presentat al premi, en alguna de les que recull els treballs guanyadors de la passada edi-
seues cinc modalitats, i els seus familiars, la vespra- ció del premi, publicat en la col.lecció So de lletres,
da va ser una estona molt emotiva i agradable. de Florida edicions.
Actua com a presentador Ivan Castañón, professor Acte seguit va nomenar als membres del jurat, perso-
del departament de Ciències i secretari del Jurat del nes de diversos centres educatius i d’institucions rela-
Premi que va destacar els aspectes següents del cionades amb el camp de la cultura, i procedí a llegir
premi: en primer lloc, que ja són onze anys de premis l’acta del premi. A continuació exposem la relació
i, per tant, es pot considerar que ja són uns premis dels finalistas i gunanyadors dels premis en les diver-
consolidats en el món educatiu valencià i que cada ses categories i modalitats (narrativa i poesia).
vegada són més l’alumnat i els centres educatius que
es presenten i, per això, la rosa de paper cada curs En la CATEGORIA A (1r cicle de l’ESO), en la
compta amb un pètal més i, engunay, ja en són onze. modalitat de poesia quedà finalista el poemari “Pom
de poemes” de IONA RODRIGO i PONS alumna de
Va exposar que, a la present edició, s’han presentat 1r d’ESO de l’Escola Gavina de Picanya. I el jurat va
163 treballs, 130 en la modalitat de narrativa i 33 en declarar desert el primer premi.
poesia. Va afegir que l’alumnat d’ESO i Batxillerats
que s’ha presentat als premis procedeix de 43 centres En la modalitat de narrativa, d’un total d’11 treballs
educatius de tota la província de València, la qual va resultar finalista, el relat “El despertar del dragón”
cosa confirma la consolidació del premi. I, com a d’AMELIE RAMOS SIVERA que estudia 2on
novetat en la present edició, cal afegir l’alta partici- d’ESO en el Col.legi “San Juan Bautista” de Dénia. I
pació (39 treballs) que s’han presentat a la categoria la guanyadora del premi fou NURIA MARMOL
E d’alumnat de les Escoles d’Adults, Universitats BRU amb el relat “EL MUNDO DE CRISTAL”,
dels Majors i Universitats Populars. alumna de 1r d’ESO del centre “Sagrado Corazon
Carmelitas” de Valencià.
A continuació prengué la paraula José Portilla,
President del Consell Rector de Florida Centre de En la CATEGORIA B (Segon Cicle de l’ESO) en la
Formació, que va agrair l’esforç i la dedicació de les modalitat de poesia es va quedar finalista el poemari
persones encarregades de l’organització dels premis “Revolució amb paraules” d’ELBA BARBERA
i, personalment, l’enveja que a ell, una persona amb FERRAGUD que estudia 4t d’ESO en el Col.legi
una formació més aviat científica, li produïa les per- “Maria Auxiliadora” d’Algemesí. La guanyadora fou
sones que dominaven l’art de la paraula. Després de CAROLINA FUERTES GALLUR que estudia 3t
felicitar d’avantmà als finalistes i guanyadors, l’acte d’ESO en el Col•legi “Maria Inmaculada” de Port de
continuà amb la intervenció d’Anna Ballester, que Sagunt amb el poemari “SI M’ESTIMES”.
amenitzà la vetllada amb tres divertides rondalles que
17

19. REPORTATGES
La Cassola
En la modalitat de narrativa, es van presentar 51 tre-
balls, i va quedar finalista ROSA LOPEZ HIDALGO
alumna de 4t d’ESO en el centre “Escuela 2” de La
Cañada-Paterna amb el relat “REENCUENTRO
CON EL PASADO”. I resultà guanyador el relat “El
corazón de la serpiente” de NOELIA PEREZ
ROBLES que estudia 3 d’ESO en el Col•legi “LA
PURISIMA” de Torrent.
En la CATEGORIA C i en poesia es varen presentar
11 treballs i quedà finalista el poemari “Sota la fos-
cor” d’ARANTXA GENOVES MARTINEZ que
estudia 2on de batxillerat en FLORIDA SECUNDA-
RIA de Catarroja. I el guanyador fou el poemari
“LUCES DE SOMBRAS” de GUILLERMO
DORADO ORTEGA que estudia 2n de batxillerat en Per últim, en la CATEGORIA E (Universitat dels
l’IES SERPIS de Valencia. Major i Universitats Populars) s’han presentat vuit
treballs de poesia i fou finalista el poemari
En la modalitat de narrativa, enguany s’han presentat “Crepusculario” d’AMELIA MAFALDA JARA
un total de 21 treballs. El finalista fou el relat “No, no BENITEZ que estudia en el Centre Muninipal de
es otro cuento de hadas” de BEATRIZ PASCUAL F.P.A. de Massanassa. I la guanyadora fou CARMEN
BENLLIURE que estudia 2r de batxillerat en “SAN VILANOVA MENGUAL amb el poemari “Rosa
JOSE DE CALASANZ” de Valencia. I el guanyador pàl•lid” del centre municipal de F.P.A. Pérez Ramos
fou MOISÉS LLOPIS I ALARCON que estudia 1r de Pego.
de batxillerat en l’IES JAUME I de Ontinyent amb el
relat “Allò que no hauria d’haver escrit”. En la modalitat de narrativa s’han presentat un total
de 32 treballs, quedant finalista el relat “Una página
En la CATEGORIA D (Estudiants d’Universitat i en el cielo” de CARMEN ADELANTADO CASTI-
Cicles Formatius de Grau Superior) i en la modalitat LLO que estudia a l’EPA MIGUEL HERNANDEZ
de poesia s’han presentat cinc treballs, quedant fina- de Port de Sagunt. I resultà guanyadora Mª CAR-
lista el poemari “Noches de sueños” de VIRGINIA MEN ANTICH BROCAL amb el relat “La plaça del
ALBA PAGAN que estudia 4t curs de Filologia raïm”, alumna del CFPA MUNICIPAL de Silla.
Francesa a la Universitat de València. I el guanyador
fou CAMILO RUIZ RODRIGUEZ amb el poemari Va tancar l’acte ENRIC LUJÀN com a representant
“Universos particulares”, estudiant de 2n curs de de la CAM, entitat col.laboradora en l’organització
Treball Social de la Facultat de Ciències Socials de dels premis que destacà l’esforç fet per FLORIDA i
València. la participació de l’obra social i cultural de la CAM
en activitats d’aquest relleu i importància com són els
En narrativa, d’un total de quinze treballs presentats premis la Rosa de Paper, va llegir el poema
quedà finalista el relat “Corazón de luna llena” de “Assumiràs la veu d’un poble” de Vicent Andrés
l’alumna Mª DOLORES ALVAREZ SANCHIS que Estellés, destacant que la rosa de paper és un home-
estudia 2n de Periodisme a la Universitat de València. natge a aquest gran poeta valencià i, per últim, va
I queda guanyador el relat “NO SOBREVIVI” felicitar a tots els finalistes i guanyadors, encoratjant-
d´ANTONIO TOVAR NAVARRO que estudia 3r de los a seguir els camins de la creació.
Publicitat i periodisme en al a Universidad Cardenal
Herrera de Montcada. Merce Albors i Iván Castañón
Comissió Organitzador Premi La Rosa de Paper
18

20. FORMACIÖ DEL PROFESSORAT
La Cassola
Un espacio para la reflexión y la
mejora de la acción educativa
partimos de la premisa de que no son quemado).
LA PROPUESTA DE TRABAJO los adolescentes los primeros que van • Lo indispensable de que en
a generar estos cambios (ya que ellos todo equipo de trabajo se origine la
Allá por octubre de 2006, iniciamos no creen que deban hacerlo) y, por posibilidad de discutir e intercambiar
conjuntamente con la dirección, tuto- ello, consideramos como objetivo ideas entre personas que realizan una
res y profesores de Florida fundamental de nuestra acción forma- misma labor, confrontando senti-
Secundària, una propuesta de trabajo tiva, que era el propio docente el que mientos, actitudes y reacciones, así
sistemática , orienta- debía reali- como también, el diseño de planes de
da a mejorar la prác- Nuestro interés se centra en zar un acción que provoquen diversas situa-
tica docente, y a buscar y crear un espacio idó- c a m b i o ciones, enriqueciendo el trabajo pro-
actualizar las creen- neo para compartir ideas, generador fesional del educador.
cias y los conoci- de otros
mientos profesionales
teorías, métodos, técnicas y c a m b i o s , De esta manera, por medio de la refle-
del educador, en unos emociones, que enriquezcan la con la xión compartida con las familias, el
tiempos en donde las labor profesional y personal i n t e n c i ó n educador establecerá una distancia
demandas del medio del docente de promo- con la situación o problema plantea-
externo y los conflic- ver en un do, posición que le permitirá al
tos que éste presenta, son recreados futuro nuevas conductas en sus alum- docente analizar una parte de sí, des-
por los alumnos en el aula. Se gene- nos, conocida, oculta o negada con la
ran así, a veces, repetidas y frustradas ayuda de otros, para así poder captar
intervenciones por parte del educa- Ante este escenario planteamos la esa “otra parte”, indispensable para
dor, que muchas veces no obtienen creación de este espacio de trabajo y auto-observar-se en su accionar pro-
los resultados esperados y provocan, reflexión colectiva para el profesora- fesional.
inevitablemente, un desgaste y una do y tutores de Florida i que llama-
desmotivación personal y profesional. mos ESPACIO DE SUPERVISION Nuestro interés se centra en buscar y
DOCENTE. En este espacio hemos crear un espacio idóneo para compar-
Teniendo en cuenta lo dificultoso que trabajado los siguientes objetivos: tir ideas, teorías, métodos, técnicas y
muchas veces, a los propios padres y emociones, que enriquezcan la labor
madres, nos resulta relacionarnos con • Que el educador reflexione profesional y personal del docente a
nuestros hijos adolescentes, imagine- sobre su praxis para que pueda adqui- través del grupo social-institucional
mos sólo por un momento lo compli- rir nuevos elementos que posibiliten al cual se pertenece. Un intento de
cado que puede resultar para el pro- la resolución de conflictos, en el destruir la ficción que el mundo está
fesorado enfrentarse con un grupo de ámbito en donde se desarrolla su acti- compuesto por fuerzas separadas y
ellos diariamente, en un ámbito en el vidad, con el objetivo de potenciar su desconectadas, y por construir nuevos
cual, algunos no desean estar, hacien- implicación personal y la influencia y expansivos patrones de pensamien-
do cosas que no desean hacer, y sin que ésta tenga en su trabajo. to, donde la aspiración colectiva
entender aún, los beneficios que su • La necesidad de que se pro- quede en libertad y donde el docente
educación le deparará para su futuro, duzca una confrontación respetuosa y continuamente, aprenda a aprender en
ya que están inmersos en un presente cooperativa de diversos puntos de conjunto, capacidad ésta mucho
demoledor del “aquí, ahora, y ¡ya!” vista que ayuden a la reconstrucción mayor que la equivalente a la suma
del destino. de su propia experiencia personal y del talento individual de sus miem-
profesional. bros.
Por ello, cuando planteamos la pro- • La importancia del trabajo en Silvio Gutman i Betina
puesta de trabajo al equipo de direc- equipo como una alternativa preventi- Lubochiner (Psicoterapeutes)
ción de Florida, va al síndrome del “burnout” (estar
19

21. FORMACIÓ DE PROFESSORAT
Ó
La Cassola
La nostra experiència com a professores que hem participat en
l’espai de supervisió
És quasi un fet comprovat que totes i tots La supervisió ha estat un espai per a la refle-
hem estat alguna vegada en grups d’amics, o no tant xió sobre el nostre treball, sobre allò què ens trobem
amics, on s’ha acabat parlant dels estudis, d’algun cada dia a les aules, sobre el què fem davant del que
professor o professora que s’ha convertit en el refe- ens trobem; un espai per al contacte i la comunica-
rent d’una època, o els qui tenim filles o fills, d’al- ció sobre com estem, com resolem els conflictes i
guns que formen part ara de la nostra vida quotidia- com fem front a les dificultats des del respecte i la
na. Cert és, que tot el que envolta el tema de l’edu- cooperació... Ha estat un espai que ens ha permès
cació és un aspecte sobre el qual totes les persones, revifar l’energia, la motivació i les ganes de “tirar
en general, ens sentim preparats per opinar i parlar- endavant”, malgrat el desgast al que estem sotmeses
ne. També és cert, que la situació actual de l’educa- moltes persones que ens dediquem a treballar per
ció és objecte d’estudi, polèmiques, conferències i l’educació; un espai on hem vist clara la necessitat
pàgines web. Sempre ho ha estat perquè és realment de prevenir, des del saber cuidar-nos; un espai que
un dels pilars del desenvolupament real de l’ésser ha facilitat l’intercanvi d’idees i d’opinions, la con-
humà. Des d’aquesta preocupació el paper del pro- frontació de postures i sentiments, actituds i reac-
fessorat ha estat revisat des de molts punts de vista: cions i en el que s’han proposat mesures d’acció en
mitjans de comunicació, lleis, comissions, pares i positiu, hem enriquit el nostre saber fer mitjançant la
mares, alumnat. proposta d’activitats, tècniques i altres maneres de
fer.
Aquest curs a Florida Secundària no s’ha proposat
com un curs de formació tradicional, on s’exposen Per destacar algunes qüestions pedagògiques, podrí-
uns continguts que s’intenten aprendre i, després, es em assenyalar alguns aspectes que ens han resultats
tracta d’experimentar. No, la proposta de treball ha interessants, com per exemple, tenir clar que, per a
estat la creació d’un espai per a nosaltres, el profes- que isquen coses diferents, s’han de fer coses dife-
sorat, per revisar en “majúscules” i amb l’ajut pro- rents, posar en marxa petits actes creatius que faci-
fessional necessari, tot allò que en principi consti- liten la necessària renovació, canviar el camí que no
tueix el nostre ”live motiv”, però, a la vegada, tot ens duu enlloc. La importància de l’escalfament
allò que dins nostre, ens pot provocar angoixa, inse- previ a qualsevol sessió de treball. Plantejar una acti-
guretat i de vegades també la sensació d’aïllament. vitat i deixar el temps necessari per a que la realit-
Un espai on fórem capaços de tornar a sentir-nos zen. Revisar com fem l’aproximació. La importàn-
persones, açò és, reprendre la capacitat de compar- cia de fer propostes d’acció, elles i ells són d’acció,
tir, de contrastar, de riure (es mouen més músculs cal aprofitar l’ocasió.
rient que amb qualsevol altre exercici) i fins i tot
aprendre dels companys i de nosaltres mateixos. Conxa Ricart
Departament d’Orientació i professora de
Aquest espai, que s’ha fet quasi imprescindible, en Psicologia
molts moments, ens ha permés fer canvis on es
podien fer, açò és, en nosaltres mateix i la en la nos-
tra acció.
Merxe Sánchez
Tutora de 2n ESO i professora de Socials
20

22. ENTREVISTA
A
La Cassola
Entrevista amb Julián
Avui, des de l’assignatura de valencià de 3r
d’ESO, volem entrevistat a Julián, ell és el
recepcionista de l’institut Florida, i li anem a
fer unes breu preguntes, per a conéixer millor
la seua vida i el seu treball.
Quin és el teu nom complet?
Julià Morcillo Ortega.
On has nascut?
A un poble de Albacete, que s’anomena
Cotillas, però visc ací des dels set anys, per a
mi ja és com si fora valencià.
Estàs casat?
Sí
Tens fills?
Sí, una jove que es diu Laura, de vint-i-cinc
anys.
Quins son els teus hobbies?
L´electrònica i la informàtica, i tambè
m´agraden molt els esports.
Vinga... conta´ns alguna anècdota impor-
pense que si canviar alguna cosa no seria jo mateix.
tant en la teua vida.
Em trobe prou a gust amb la meua vida.
Una vegada no hi havia cap professor en la Florida
Canviaries alguna cosa del teu cos?
per a fer una substitució, i em varen demanar que
No, em trobe bé així
anara jo, i em va tocar una classe bastant mogudeta.
Defineix el teu caràcter en tres paraules
No sabia que fer, i ahí em vaig adonar que la profes-
Sociable, treballador i responsable.
sió de mestre, no era per a mi. I vaig vore com de
Què consideres el més important en la teua vida?
complicat és fer classe a tants alumnes. Al final, no
La meua família.
se´m va ocórrer altra cosa que acabar la classe con-
Conta´ns com és un dia en la vida de Julià
tants acudits, je je...Va ser molt divertit!
Pel matí, vindre a treballar i barallar-me amb els
Per a estar com a recepcionista en la Florida,
alumnes, i per la vesprada, passejar, fer esport i estar
t´han fet falta alguns estudis?
amb la meua família.
Sí, els estudis bàsics i cursos d´electrònica i radiovi-
I per acabar... t´identifiques amb algún famós?
sió.
No
I et trobes a gust ací a la Florida?
Sí, molt a gust
Gràcies per la teua col•laboració. Ens has servit de
I quan eres xicotet, què volies ser de major?
molta ajuda. Fins un altra.
Quan veia les primeres television d´Espanya, en
blanc i negre, sols feien corregudes de bous, doncs, jo
Mª Carmen Sánchez, Lara Durbà i
volia ser el que veia en la televisió, torero, je je...
Sandra Ramos 3r ESO C
Canviaries alguna cosa en la teua vida?
Sempre hi ha coses que canviar per a millorar, però
21

23. OPINIÓ
Ó
La Cassola
Per què cal fer i llegir premsa?
Per a l’Unesco, i atenent a l’àmbit de la premsa, un país desenvolupat és aquell on es llegeixen més de
100 periòdics per cada 1000 habitants. Espanya ha estat en els últims anys al voltant d’aquesta xifra -
però quasi mai per sobre-. Al mateix temps, dins de l’Estat Espanyol, conviuen índexs de lectura
molt diferents. Per exemple, a Navarra es llegueixen més del doble de diaris que a Castella-La Manxa
o Extremadura.
La regió que ens toca més a prop, el País Valencià, tot i ser una de les 6 comunitats autònomes que
més contribueix a l’economia nacional; es troba per sota d’aquestes xifres. Per què? Quins factors
influeixen? I el més important, és realment preocupant açò?
Situació Mercat periodístic pat d’Astúries: el segon, que està
Històricament, tot i que durant el Dintre de l’Estat Espanyol també capficat dintre una crisi econòmi-
règim franquista s’unflaven els hi ha grans diferències pel que fa ca que suposa reconstruir un sec-
índexs oficials de lectura, a al consum de premsa . Depenent tor bàsic de l’economia, presenta
Espanya s’ha llegit poc. Així, de la comunitat autònoma hi tro- una major quantitat de lectors que
actualment la mitjana europea es bem índexs molt bons (País Basc el primer.
troba al voltant dels 200 exemplars o Navarra) i d’altres ben dolents
diaris, quasi el doble que l’espan- (Extremadura, Castella – La La premsa d’avui
yola. També als països escandi- Manxa o algunes zones Hui per hui, la premsa té moltes
naus és llegeixen més de 400 d’Andalusia). Així, els habitants dificultats per imposar-se sobre la
(Finlàndia amb més de 455) , més de les comunitats banyades pel TV i l’internet; molt més especta-
de quatre voltes la xifra espanyola. cantàbric llegeixen més que tots culars, quant a recursos i partici-
Sols podem traure pit front a Itàlia, els de Castella- La Manxa, pació del públic. També la infor-
Portugal i Grècia. Extremadura i Andalusia (uns 12 mació ha caigut en desgràcia front
milions). als programes basats en l’entrete-
Per tant, sembla que hi ha cert niment pur. Aquesta dictadura de
component cultural comú als paï- Aquestes desigualtats se solen l’espectacle ha estat acompanyada
sos del sud d’Europa que ens fa interpretar amb criteris socioeco- d’una desideologització i desmo-
llegir menys premsa, potser degut nòmics( classe social, estudis,..) , bilització de la societat, principal-
a que la premsa sensacionalista es però tot i tenir certa influència hi ment a causa de què es banalitza
comercialitza amb revistes i no ha altres factors que també hi qualsevol cosa intentant convertir-
amb els tabloides, diaris més intervenen. La socialització de la la en un bé espectacular i per tant
menuts i amb grans i cridaneres cultura no és conseqüència espon- més fàcil de vendre, deixant fora
fotografies molt comuns a tània del creixement econòmic o els valors i les idees.
Alemanya o Anglaterra. El periò- dels estudis que es tinguen, son És fàcil observar aquestes tendèn-
dic més venut a Alemanya - Bild processos que van més enllà i es cies si atenem a dues compara-
Zeitung- supera en tirada diària al configuren depenent de les arrels cions sobre les dades de principi
conjunt de tots els espanyols , més socials i/o familiars. Un exemple de segle amb les actuals, referides
de 125 publicacions. clar es el País Valencià i el princi- al veí francés:
22

24. OPINIÓ
La Cassola
• Davallada de la premsa altres grans mit-
front a la de principi de segle: La jans- està experi-
premsa francesa tenia quatre diaris mentant una crisi
que venien cadascun més d’un de credibilitat
milió d’exemplars. Hui per hui el important. No ens
diari que més es ven, amb més del enganyem, els dia-
doble de tirada que el segon, és ris segueixen crei-
Sud Ouest amb 700.000 exem- xent en termes
plars. absoluts per l’arri-
bada dels gratuïts
• Desmobilització popular: (amb trets propis:
El partit socialista alemany tenia a sensacionalisme,
finals del s.XIX més d’un milió i informació directa
mig d’afiliats; en canvi per escollir d’agència,…), les
de ser menyspreats ja que consti-
a Segolène Royal a les eleccions constants promocions i un vell
tueixen la base d’un sistema
internes del partit socialista fran- mecanisme per vendre més: la
democràtic fort (educació i conei-
cés sols es va polèmica.
xement). La premsa és el quart
convocar a El primer que caldria
poder encarregat de vigilar-ne els
220.000 afi- aclarir és que la premsa Si observem les
altres tres (executiu, legislatiu i
liats. Tot i que xifres de venda
la França d’a- escrita, una vegada dels diaris nacio-
judicial). Hem d’exigir, per tant,
un quart poder realment de quali-
vui té quasi el finalitzats els estudis, nals generalistes
tat, deixant enrera el sesgament
doble d’habi- és un dels pocs contac- veurem que El
ideològic que poc a poc s’ha intro-
tants que aque- Mundo és el que
lla Alemanya. tes (de vegades l’únic ha augmentat més duït junt amb els interessos econò-
seriós) que tenim amb les vendes en els mics als grans diaris a tot el món.
El primer que l’actualitat i les lletres. últims anys.
Noam Chomsky, un dels pensa-
caldria aclarir Recordem que
dors més prestigiosos de l’actuali-
és que la prem- aquest diari és el
tat, deia que hui per hui “la propa-
sa escrita, una vegada finalitzats màxim defensor teoria de la cons-
ganda és a la democràcia, allò que
els estudis, és un dels pocs con- piració sobre el 11-M. Seguit de El
la “cachiporra” és a un estat tota-
tactes ( de vegades l’únic seriós) País que, atenent a uns interessos
litari". I és que sembla que la fusió
que tenim amb l’actualitat i les lle- més complexos del que sembla,
entre poder econòmic, polític i
tres. Pel que sembla els espanyols defensa la versió contrària -aque-
mediàtic és ja un fet més que pro-
tenim sempre massa presa per tal lla versió que la justícia i la pru-
vat. Així que, hui per hui, si volem
de parar-nos llegir premsa – i ni dència consideren com a vertade-
informar-nos haurem de connec-
parlar-ne de llibres¡!. Per tant, en ra- i que també els ha reportat cert
tar-nos a l’internet -el mitjà que
un món com el nostre la premsa augment de vendes.
ha possibilitat l’existència de la
aporta un grau de profunditat i
globalització a tot arreu- per tal de
coneixement molt major gràcies a Açò ens fa plantejar-nos certs dub-
trobar informació plural, contras-
que no està sotmesa a la tirania de tes sobre l’existència - o no- de
tada i que representa les veus alter-
la immediatesa, com si ho està la qualsevol ètica en la premsa.
natives de les comunitats que han
ràdio o la TV. Com ja hem dit la premsa ens
estat silenciades. Però això ja és un
aporta dos grans hàbits molt sans:
altre tema...
Però, tot i ser el mitjà de referència l’actualització del nostre coneixe-
Marc Delcan, ex alumne
quant a informació de qualitat, la ment i el contacte amb la lletra
Florida; estudiant Periodisme
premsa -en igual mesura que els escrita. Aquests dos factors no han
23

25. CRÍTICA LITERÀRIA
Í À
La Cassola
Mesclem intriga, suspens, ciència,
moral i religió
la clonació humana. Com a conseqüència de tenir una
Títol: L’home de Melbourne part argumentativa, després d’haver llegit el llibre es
Autor: Juli Capilla podria plantejar la següent pregunta: qui té raó, el
Editorial: perifèric edicions “bo” (que s’oposa) o el “roïn” (a favor)?
Pàgines: 190
Premi Benvingut Oliver, 2005 Com que es tracten temes científics, cal des-
tacar l’ampli contigut en terminologia del camp de la
ciència, concretament en medicina i biologia, on
destaca sobre tot el capítol 16.
Un altre aspecte important que anem a destacar és la
introducció de la religió en la novel•la, que a través
L ’autor d’ aquesta novel•la és Juli Capilla, llicenciat de l’escola se’ns presenta, finalment, com una farsa,
en Filologia Catalana, professor i periodista freelan- pel fet que els rectors participen en la trama de la clo-
ce. També és col•laborador ocasional de quantitat de nació, malgrat que traeixen així els seus principis
diaris i director de la revista Caràcters. L’argument eclesiàstics.
d’aquest llibre és el retorn del protagonista, Joseph
Schiffer, al seu lloc natal després de 40 anys, a algun També m’ha paregut molt original el fet que l’autor
lloc del País Valencià on descobreix una sèrie de fets en ocasions fa una referència directa als lectors, com
i veritats que li indignen i que l’obligaran a endinsar- podem observar en l’inici del capítol 15, on Capilla
se per descobrir una veritat que mai hauria imaginat. avisa el lector que va a obviar com Schiffer aconse-
gueix entrar a un laboratori, per ser un fet irrellevant.
Centrant-nos en l’estructura, val a dir que el A més, ací s’observa una petita crítica de l’autor a
llibre està dividit en 18 capítols, cadascun dels quals certes novel•les, com ell mateix comenta: “i així
conta una acció diferent de la trama. A més, tant el obviarem la típica descripció detallada del detall-
llenguatge emprat com la pròpia historia que es des- valga la redundància- que tantes pàgines ha omplert
envolupa (hi apareixen pocs personatges) fan que la de manera infructuosa com inútil la història de la lite-
novel•la sia fàcil d’entendre i ràpida de llegir. ratura”. S’utilitza, com veiem, un narrador omnis-
cient molt proper al lector.
Pel que fa a les característiques que presenta,
per començar direm que aquesta novel•la demostra la En resum, L’home de Melbourne és un llibre
capacitat de l’autor per mesclar de forma homogènia recomanable pel seu argument i la història que
diversos aspectes: la intriga i el suspens propis de les “enganxa” el lector, però també per la seua riquesa
novel•les policíaques; el funcionament de les ordes lingüística que nodreix al lector (mitjà) de nou voca-
religioses; el tema científic més actual, la clonació bulari. A més a més, ens obri un punt de vista sobre
humana; i el debat que obri aquesta ciència en l’àm- el debat de la clonació prou argumentat i convincent.
bit de la moral: els partidaris i els oposats a la clona-
ció. Per tant, podem dir que aquesta novel•la té una
petita finalitat argumentativa, ja que de forma implí- Ximo Sanchis Castellanos
cita (a través del pensament del protagonista) Juli 2n Batxillerat Ciències
Capilla ens mostra la seua opinió sobre l’atrocitat de
24

26. CRÍTICA LITERÀRIA
La Cassola
Diccionari per a ociosos
Títol: Diccionari per a ociosos afecten a totes les persones, propis de
Autor: Joan Fuster i Ortells la vida quotidiana.
Col·lecció: El cangur Diccionari per a ociosos recull una
Editorial: Edicions 62 gran varietat de temes, en general, l'o-
bra de Fuster em sembla de gran
Ciutat i any d'edició: Barcelona, 2004
actualitat, tot i que va ser escrita als
Nombre de pàgines: 203 anys seixanta, quan Espanya (i el País
Valencià) vivia una situació totalment
Diccionari per a rària... distinta a la d'avui dia, els temes que
ociosos és un Tot centrant-nos en l'anàlisi de l'obra, tracta, i la manera en què són tractats,
dels reculls d'as- cal dir que aquest llibre és un recull tenen la mateixa vigència avui que fa
sajos de l'escriptor valencià Joan de seixanta- un assajos d'una temàtica quaranta anys. Fuster tractava els pro-
Fuster. Joan Fuster i Ortells va nèixer molt variada, ja que Fuster dóna el blemes de la vida quotidiana, allò que
a Sueca (Ribera Baixa) el 23 de l'11 seu punt de vista sobre problemes preocupa a l'home (i la dona) del
de 1922. Fuster, assagista, historia- quotidians, que afecten a tothom, carrer, a l'home (i la dona) de poble (o
dor, crític literari i poeta, es va llicen- qüestions que tothom s'ha preguntat, de ciutat). El to irònic que impregna
ciar en dret el 1947 i es doctorà en tals com l'amor, la venjança, la covar- tot assaig o aforisme d'aquest llibre fa
filologia catalana el 1985. Va morir a dia, els vicis... i tants altres... Fuster que el lector quede captivat per la
Sueca, on residí sempre, el 1992. dóna amb els seus escrits un punt de seva obra, provoca el somriure, però
Durant la seva trajectòria va rebre vista crític, amb una gran preeminèn- també fa que el lector reflexione. A
nombrosos premis, com ara el premi cia de la ironia, com a eina per a cap- més té un estil molt particular, és molt
Josep Ixart (1956) per Figures de tar l'atenció del lector. freqüent trobar als seus escrits parau-
temps; el premi Lletra d'Or (1963) per les en cursiva o entre cometes per a
Nosaltres, els valencians; el premi Pel que fa a la seva estructura, el lli- emfatitzar el significat de la paraula,
Crítica Serra d'Or d'assaig (1969) per bre està organitzat amb forma de dic- o més freqüentment per a donar-li un
Heretgies, revoltes i sermons : tres cionari, com un recull d'assajos dis- to irònic, o un significat especial.
assaigs d'història cultural o el premi posats per ordre alfabètic segons el
de l'Alta Distició al Mèrit Cultural de seu títol, que en tots els casos és una També cal destacar el gran nombre de
la Generalitat Valenciana (1992). paraula que recull el tema principal referències i de discurs reportat que
del text. Tal com diu a l'inici de la fa Fuster als seus assajos, cosa que fa
Pel que fa a la seva trajectòria com a seva obra, Fuster no pretenia confec- que uns amplis coneixements enciclo-
escriptor, començà amb algunes cionar un diccionari, sinó que es limi- pèdics ajuden a entendre els textos de
col·laboracions periòdiques a la ta "a reunir en volum una sèrie inoco- manera més profunda. Cal dir també
premsa (València, Levante, Jornada, herent d'escrits, diversos en el tema i que aquestes citacions són moltes
el setmanari barceloní Destino i a d'extensió desigual, catalogables dins vegades en anglés, en francés o en
algunes revistes catalanes que veuen el gènere elàstic i modest de “l'as- llatí, així que si se sap un poc d'aques-
la llum a l'estranger). Els seus primers saig" i "a fi de mantenir unes aparen- tes llengües es podran entendre els
llibres, però, són de poemes, d'entre ces qualsevol de regularita m'he deci- escrits completament.
els quals cal destacar Escrit per al dit per una ... sol·lució, ben còmoda:
silenci (1954). Amb El descrèdit de la d'encapçalar cada nota amb una Sense dubte, és un plaer llegit Fuster,
la realitat (1955) inicià una brillant paraula clau i disposar-les segons la per la seua capacitat de fer-nos pen-
carrera assagística, de vasta amplitud gradació alfabètica d'aquestes parau- sar, pel seu punt de vista crític, la seua
temàtica, un estil incisiu, d'adjectiva- les". Així, el llibre se'ns presenta com ironia i la seua mestria en el llenguat-
ció hàbil i precisa. un "diccionari", quan en realitat en ge, la seua capacitat literària i la faci-
La seua obra va ser diversa quant a l'únic que s'hi sembla és en l'ordena- litat per connectar amb els lectors.
temes i en tècniques i gèneres, ja que ció afabètica, ja que com s'ha expli-
va conrear l'assaig llarg, l'aforisme, el cat, els assajos fusterians recullen l'o- Teresa Soria Comes
dietari íntim, la poesia, la crítica lite- pinió d'aquest autor sobre temes que 2n Batxillerat de Ciències
25

27. PENSAMENTS DELS ALUMNES
La Cassola
Què és “fer-se major”?
Reflexions dels alumnes de 3r ESO
Què significa créixer per als nostres alumnes? Què vol dir “fer-se majors”? Quins avantatges i quines
dificultats tenen? Què senten? Com ho viuen? Com han d’actuar els pares i les mares?...
A continuació us exposen alguns dels pensaments i reflexions fetes per l’alumnat de 3r ESO C de la
tutoria d’Irene Andrés.
“Los padres deben ser consentidores hasta cierto punto, si el hijo cumple con sus obligaciones...”
Ximo Manzano
“Crecer debe ser bueno, ya que puedes hacer lo que quieras pero con conocimiento...
pero también puede ser malo porque tienes que mantenerte, hay que trabajar, tener
muchas responsabilidades...” Carolina Vela
“Los padres deben ser exigentes pero sin pasarse, solo lo necesario para que los hijos sepan las cosas como son, y así de
mayores sepan como es la vida, y estén p p
preparados p ella”. Rebeca Jiménez
para
“Los padres deben ser un poco exigentes para que el niño aprenda a afrontar la
vida”. Mª Carmen Sánchez
“... si no se le exige, el niño sale muy maleducado” Miguel
Gamón
“desventajas de crecer: es que en la vida hay que tomar decisiones, de ellas vivimos, son los marrones los que
s, son lo
s rr
ro lo que
nos hacen crecer...” Ruben Nieto
cre
re
ec
“Crecer forma parte de la vida...” Ruben Nieto
“Inconvenientes de crecer: te riñen más (ya no tienes 3 años) tienes presión de
grupo (drogas, alcohol...) y más responsabilidades” Raúl Gómez
“Crecer significa: te tratan de manera diferente, la forma de hablarte cambia. Te
empiezas a enamorar (mayormente es malo)...” Lara Durba
“Mis padres: consentidores, no lo son; exigentes: no lo son...” Sara Peris
“Comprarles todo lo que quieren a los hijos, es pasarse...” Zaida Leal
26