1. Introducció: la síndrome ull vermell
La síndrome de l’ull vermell és el motiu de consulta
oftalmològica més freqüent, tant en l’àmbit de la medicina
primària com en el de l’oftalmologia. L’ull vermell és un
signe poc específic ja que són moltes les causes que ho
poden produir. Per tant, en el nostre nivell assistencial, ens
haurem de valer sobretot de l’anamnesi i de l’exploració
macroscòpica per a identificar aquell ull vermell amb
clínica d’alarma i que per tant, caldrà derivar a
l’oftalmòleg, considerant cada cas es prioritzarà la
derivació.
La síndrome d’ull vermell amb signes i símptomes
d’alarma és aquell ull vermell que es presenta amb
símptomes i signes oculars de preocupació com
disminució de la visió, dolor ocular o alteracions
pupil·lars. El patró d’hiperèmia conjuntival al voltant de
la còrnia, anomenada de tipus central o ciliar,
independentment de la seva simptomatologia, caldrà
prendre-ho com un signe d’alarma i derivar el malalt de
manera urgent. Si la hiperèmia té un component ciliar i
perifèric, l’anomenen de tipus mixtes, i també ho
considerarem com un signe d’alarma.
1. La síndrome de l’ull vermell
Clínica d’alarma
1. Pèrdua d’AV
2. Dolor ocular
3. Hiperèmia ciliar o mixte
4. Canvis pupil.lars

2. Les principals entitats oculars que poden donar els
diferents tipus de hiperèmia són:
Taula 1. Causes més freqüents d’ull vermell, sectorial
o generalitzat, sense clínica d’alarma:
Conjuntivitis aguda vírica
Conjuntivitis al.lèrgica
Hiposfagma o hemorragia subconjuntival
Episcleritis
Pingüeculitis
Inflamació del pterigi
Taula 2. Causes principals d’hiperèmia ciliar o mixta:
Uveítis anterior aguda
Glaucoma agut
Queratitis infecciosa
Escleritis anterior
Queratopatia actínica

3. És important fer un correcte diagnòstic diferencial, per
decidir si el maneig el fem a primària o cal derivar a
oftalmologia:
Taula 1. Diagnòstic diferencial de l’ull vermell per
anamnesi i exploració macroscòpica ocular.
Conjuntivitis Uveïtis Glaucoma Queratitis hiposfagma episcleritis
aguda anterior agut infecciosa
aguda
hiperèmia perifèrica ciliar mixte ciliar sectorial sectorial
perilesional
dolor No + +++ + no +
disminució no ++ +++ + / ++ no no
AV
secreció sí no no no no no
reflexe N Pupil.la Midriasi N N N
pupil.lar lenta
PIO N variable alta N N N

4. A continuació, es descriuen amb casos clínics els aspectes
més revelant dels processos oculars que més freqüentment
causen ull vermell.
En tres apartats:
1.1 Síndrome de l’ull vermell generalitzat sense
clínica d’alarma
1.2 Síndrome de l’ull vermell sectorial sense clínica
d’alarma
1.3 Síndrome de l’ull vermell amb clínica d’alarma
Sent els objectius principals d’aquest apartat :
Ull vermell: Objetius docents
d’
1. Discriminar ull vermell amb clínica d’ alarma
clí
2. Tratament i maneig d’entitats causants ull
vermell sense clínica de alarma més prevalents
clí mé