SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
XIPRER
JAUME,DARIA,ANCA,AYA,LAIA.S
CURIOSITATS
: El nom científic Cupressus és un dels llatins del xiprer,
derivat, segons alguns, del grec kypros, Xipre, on creix
abundantment. Segons altres, de Ciparissos, fill de Tèlef,
transformat per Apol·lo en xiprer. S’afirma que amb fusta
de xiprer es va fabricar l’arca de Noè i gran part de la flota
turca. També va ser emprada, junt amb la del cedre, en la
construcció del Temple de Salomó.
CARACTERÍSTIQUES
El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és
una conífera originària de l'orient del Mediterrani, abastant
una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment,
degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona mediterrània,
en llocs on les glaçades no superin els -10 °C. És un arbre
amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar
a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Les fulles són imbricades. La
floració és monoica amb flors masculines i femenines en el
mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits
en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a
determinats tipus de pins o per a les alzines.
Xiprés al nostre pati
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a
determinats tipus de pins o per a les alzines
REPRODUCCIÓ
 La reproducció d’aquest arbre també es fa mitjançant
les llavors que es troben dins els fruits. Al madurar
aquests fruits, cauen a terra i deixen anar les llavors,
que són escampades pel vent. Aleshores, mica en mica,
amb la pluja... la llavor es va transformant en un nou
xiprer. D’aquesta manera es crea un nou xiprer, i aquest
farà el mateix procediment de deixar anar les llavors per
crear nous xiprers, i així mai desapareixeran els xiprers
(a no ser que la contaminació i la tala indiscriminada els
faci desaparèixer sense remei...). En algunes varietats
del xiprer es procedeix a empeltar per poder reproduir-
les.
FRUITS
Aquests fruits són uns petits cons de forma ovoidal de 2 a
3 cm de diàmetre, i més o menys de la mateixa alçada
( potser una mica més ). Quan estan començant a sortir
són de color verdós. Després passa a un color grisós, i quan
ja son totalment madures tenen un color marró. Estan
formats per entre 10 i 15 escates, amb 8-20 llavors per
cada escata. La maduració d’aquests fruits és una
maduració bianual, cosa que vol dir que els fruits maduren
dos cops a l’any.
DESCRIPCIÓ
 Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d'alçada.
 La capçada és estreta i punxeguda.
 El tronc és recte; l'escorça és color marronós i
s'esquerda amb el pas del temps.
 Les fulles són molt petites i primes, són de color verd
fosc i i estan imbricades.
OBSERVACIONS
 Una observació és que a part del Cupressus
sempervirens, també hi ha un altre tipus de xiprer,
anomenat Cupressus horizontalis. L'única diferència és
que el Cupressus horizontalis creix amb les seves
branques més amples, no tan estretes com les del
sempervirens. Tot i això, hi ha molt menys Cupressus
horizontalis que no pas sempervirens.
HABITAT
 És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins.
També es planta en renglera per protegir del vent.
 Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
 Així la trobem al nostre pati.
ALTRES INFORMACIONS
 La fusta és molt dura i resistent; s'empra en fusteria,
construcció naval i per fer mobles.
 El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els
grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha
estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en
cementiris.

Contenu connexe

Tendances (20)

Verema
VeremaVerema
Verema
 
Coniferofitins (xiprers, ginebres, sequoies)
Coniferofitins (xiprers, ginebres, sequoies)Coniferofitins (xiprers, ginebres, sequoies)
Coniferofitins (xiprers, ginebres, sequoies)
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Els arbres típics d’eivissa
Els arbres típics d’eivissaEls arbres típics d’eivissa
Els arbres típics d’eivissa
 
Lleguminoses
LleguminosesLleguminoses
Lleguminoses
 
Els arbres i les fulles
Els arbres i les fullesEls arbres i les fulles
Els arbres i les fulles
 
Plantes del País Valencià
Plantes del País ValenciàPlantes del País Valencià
Plantes del País Valencià
 
Enciam
EnciamEnciam
Enciam
 
Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Coniferofitins (pins, avets i cedres)
 
Les plantes II
Les plantes IILes plantes II
Les plantes II
 
Ullastre i abatzer
Ullastre i abatzerUllastre i abatzer
Ullastre i abatzer
 
Presentació (El Cirerer)
Presentació (El Cirerer)Presentació (El Cirerer)
Presentació (El Cirerer)
 
El roure
El roureEl roure
El roure
 
Can Miravitges
Can MiravitgesCan Miravitges
Can Miravitges
 
Laura Sans Ricino
Laura Sans RicinoLaura Sans Ricino
Laura Sans Ricino
 
Els arbres de l'escola
Els arbres de l'escolaEls arbres de l'escola
Els arbres de l'escola
 
PROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTESPROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTES
 
Els arbres
Els arbresEls arbres
Els arbres
 
Plantes de la nostra escola
Plantes  de la nostra escolaPlantes  de la nostra escola
Plantes de la nostra escola
 
4t herbari-09-10
4t herbari-09-104t herbari-09-10
4t herbari-09-10
 

En vedette (20)

La troanella
La troanellaLa troanella
La troanella
 
Laurel indio
Laurel indioLaurel indio
Laurel indio
 
La morera
La moreraLa morera
La morera
 
El pi
El piEl pi
El pi
 
Romaní
RomaníRomaní
Romaní
 
Esparnellac
EsparnellacEsparnellac
Esparnellac
 
Falguera
FalgueraFalguera
Falguera
 
Olivera
OliveraOlivera
Olivera
 
Paraules embolicades
Paraules embolicadesParaules embolicades
Paraules embolicades
 
Picasso Cicle Mitjà
Picasso Cicle MitjàPicasso Cicle Mitjà
Picasso Cicle Mitjà
 
Linx
LinxLinx
Linx
 
El cavall
El cavallEl cavall
El cavall
 
El llop
El llopEl llop
El llop
 
El llop blanc
El llop blancEl llop blanc
El llop blanc
 
L´ós polar
L´ós polarL´ós polar
L´ós polar
 
Orca
OrcaOrca
Orca
 
El tigre
El tigreEl tigre
El tigre
 
BID CE WORKSHOP 1 - Session 01 - Introduction
BID CE WORKSHOP 1 -  Session 01 - IntroductionBID CE WORKSHOP 1 -  Session 01 - Introduction
BID CE WORKSHOP 1 - Session 01 - Introduction
 
Créer sa micro entreprise itsal ng
Créer sa micro entreprise   itsal   ngCréer sa micro entreprise   itsal   ng
Créer sa micro entreprise itsal ng
 
Boletin Agosto 2005
Boletin Agosto 2005Boletin Agosto 2005
Boletin Agosto 2005
 

Similaire à Xiprer

Biology
BiologyBiology
Biologyadaura
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1davinsi98
 
webquest de 4t.
webquest de 4t. webquest de 4t.
webquest de 4t. montsemesa
 
Verdures i hortalisses
Verdures i hortalissesVerdures i hortalisses
Verdures i hortalissesinsjoanamigo
 
Fitxa vegetacio
Fitxa vegetacioFitxa vegetacio
Fitxa vegetacioxgoterris
 
Ag130 supervivientes manual
Ag130 supervivientes manualAg130 supervivientes manual
Ag130 supervivientes manualupel
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakidsDolors Monné
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTESvinyala
 
Fem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i CodinaFem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i Codinajuanafrancia
 
Herbari naturals
Herbari naturalsHerbari naturals
Herbari naturalsura98
 
Les plantes del thosi
Les plantes del thosiLes plantes del thosi
Les plantes del thosijuanafrancia
 
Les plantes del Thosi
Les plantes del ThosiLes plantes del Thosi
Les plantes del Thosijuanafrancia
 
Jardineria als patis
Jardineria als patisJardineria als patis
Jardineria als patisJoanroada
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantesbdn.roma
 

Similaire à Xiprer (20)

Biology
BiologyBiology
Biology
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
El suro
El suroEl suro
El suro
 
webquest de 4t.
webquest de 4t. webquest de 4t.
webquest de 4t.
 
El magraner[1]
El magraner[1]El magraner[1]
El magraner[1]
 
M.n
M.nM.n
M.n
 
Verdures i hortalisses
Verdures i hortalissesVerdures i hortalisses
Verdures i hortalisses
 
Fitxa vegetacio
Fitxa vegetacioFitxa vegetacio
Fitxa vegetacio
 
Ag130 supervivientes manual
Ag130 supervivientes manualAg130 supervivientes manual
Ag130 supervivientes manual
 
El suro
El suroEl suro
El suro
 
El suro
El suroEl suro
El suro
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakids
 
Parc agrari
Parc agrariParc agrari
Parc agrari
 
LES PLANTES
LES PLANTESLES PLANTES
LES PLANTES
 
Fem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i CodinaFem Botànica al Thos i Codina
Fem Botànica al Thos i Codina
 
Herbari naturals
Herbari naturalsHerbari naturals
Herbari naturals
 
Les plantes del thosi
Les plantes del thosiLes plantes del thosi
Les plantes del thosi
 
Les plantes del Thosi
Les plantes del ThosiLes plantes del Thosi
Les plantes del Thosi
 
Jardineria als patis
Jardineria als patisJardineria als patis
Jardineria als patis
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 

Plus de Escola Valeri Serra (20)

Clowns without borders
Clowns without bordersClowns without borders
Clowns without borders
 
Our favourite colours team b
Our favourite colours team bOur favourite colours team b
Our favourite colours team b
 
Our favourite colours team A
Our favourite colours team AOur favourite colours team A
Our favourite colours team A
 
Questions from Catalonia
Questions from CataloniaQuestions from Catalonia
Questions from Catalonia
 
My favourite...
My favourite...My favourite...
My favourite...
 
Letter A
Letter ALetter A
Letter A
 
In my town
In my townIn my town
In my town
 
Picture it! Red
Picture it! RedPicture it! Red
Picture it! Red
 
A new...
A new...A new...
A new...
 
Excursió a Prades - Blanca
Excursió a Prades - BlancaExcursió a Prades - Blanca
Excursió a Prades - Blanca
 
The world of work by Nerea
The world of work by NereaThe world of work by Nerea
The world of work by Nerea
 
The world of work by Stefania
The world of work by StefaniaThe world of work by Stefania
The world of work by Stefania
 
The world of work by Zaina
The world of work by ZainaThe world of work by Zaina
The world of work by Zaina
 
The world of work by Laia S.
The world of work by Laia S.The world of work by Laia S.
The world of work by Laia S.
 
The world of work by Kilian
The world of work by KilianThe world of work by Kilian
The world of work by Kilian
 
The world of work by Júlia X.
The world of work by Júlia X.The world of work by Júlia X.
The world of work by Júlia X.
 
The world of work by Jaume
The world of work by JaumeThe world of work by Jaume
The world of work by Jaume
 
The world of work by Douae
The world of work by DouaeThe world of work by Douae
The world of work by Douae
 
The world of work by Anca
The world of work by AncaThe world of work by Anca
The world of work by Anca
 
The world of work by Daria
The world of work by DariaThe world of work by Daria
The world of work by Daria
 

Xiprer

  • 2. CURIOSITATS : El nom científic Cupressus és un dels llatins del xiprer, derivat, segons alguns, del grec kypros, Xipre, on creix abundantment. Segons altres, de Ciparissos, fill de Tèlef, transformat per Apol·lo en xiprer. S’afirma que amb fusta de xiprer es va fabricar l’arca de Noè i gran part de la flota turca. També va ser emprada, junt amb la del cedre, en la construcció del Temple de Salomó.
  • 3. CARACTERÍSTIQUES El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani, abastant una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10 °C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines.
  • 4. Xiprés al nostre pati Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines
  • 5. REPRODUCCIÓ  La reproducció d’aquest arbre també es fa mitjançant les llavors que es troben dins els fruits. Al madurar aquests fruits, cauen a terra i deixen anar les llavors, que són escampades pel vent. Aleshores, mica en mica, amb la pluja... la llavor es va transformant en un nou xiprer. D’aquesta manera es crea un nou xiprer, i aquest farà el mateix procediment de deixar anar les llavors per crear nous xiprers, i així mai desapareixeran els xiprers (a no ser que la contaminació i la tala indiscriminada els faci desaparèixer sense remei...). En algunes varietats del xiprer es procedeix a empeltar per poder reproduir- les.
  • 6. FRUITS Aquests fruits són uns petits cons de forma ovoidal de 2 a 3 cm de diàmetre, i més o menys de la mateixa alçada ( potser una mica més ). Quan estan començant a sortir són de color verdós. Després passa a un color grisós, i quan ja son totalment madures tenen un color marró. Estan formats per entre 10 i 15 escates, amb 8-20 llavors per cada escata. La maduració d’aquests fruits és una maduració bianual, cosa que vol dir que els fruits maduren dos cops a l’any.
  • 7. DESCRIPCIÓ  Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d'alçada.  La capçada és estreta i punxeguda.  El tronc és recte; l'escorça és color marronós i s'esquerda amb el pas del temps.  Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
  • 8. OBSERVACIONS  Una observació és que a part del Cupressus sempervirens, també hi ha un altre tipus de xiprer, anomenat Cupressus horizontalis. L'única diferència és que el Cupressus horizontalis creix amb les seves branques més amples, no tan estretes com les del sempervirens. Tot i això, hi ha molt menys Cupressus horizontalis que no pas sempervirens.
  • 9. HABITAT  És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent.  Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.  Així la trobem al nostre pati.
  • 10. ALTRES INFORMACIONS  La fusta és molt dura i resistent; s'empra en fusteria, construcció naval i per fer mobles.  El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris.