PDU Riera de Caldes - Presentació final

LA RIERA DE CALDES

PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA RMB

Integrants grup 3:
Aïda Alemany
Marc Blázquez
Eduard Boix
Mireia González
Raquel Martínez
Irene Molera
Marta del Río
Carlos Sánchez

Tutors:
Francesc Carbonell
Santiago Juan

Màster professional d’estudis territorials i urbanístics, 10ª edició PDU Riera de Caldes, Grup 3

LA RIERA DE CALDES: PARK D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE LA RMB
Índex

I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL - 1:50.000
I.I Introducció al PDU Riera de Caldes
I . II Els espais oberts
I . III El sistema urbà
I . IV Activitat econòmica
I.V Infraestructures i mobilitat
I . VI Conclusions i estratègies

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES - 1:25.000

ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ÀMBIT
II . I Aproximació a l’entorn de la Riera de Caldes: Europa-Catalunya-RMB.
II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026
II . III Esquema estratègic i propostes
II . IV Anàlisi del sistema urbà
II . V Anàlisi de l’activitat econòmica
II . VI Anàlisi dels espais oberts
II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP de la Riera de Caldes

TEMES CLAU I PROPOSTA D’ORDENACIÓ
II . VIII Espais de transició i continuïtat: estudi teixits i estructura de ciutat.
II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar
II . X Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes
II . XI Les noves infraestructures viàries i ferroviàries. Oportunitats i propostes
II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada.

III. ORDENACIÓ DETALLADA - 1:2.000

III . I Polígon industrial Riera de Caldes. Nova centralitat de l’activitat econòmica.
III . II El Triangle i el Castell de Mogoda. Nova centralitat supramunicipal.

IV. SÍNTESI I CONCLUSIONS. L’AVALUACIÓ ESTRATÈGICA TERRITORIAL




I.I Introducció al PDU Riera de Caldes
I . II Els espais oberts
I . III El sistema urbà
I . IV Activitat econòmica
I.V Infraestructures i mobilitat
I . VI Conclusions i estratègies


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I . I Introducció al PDU Riera de Caldes

INTRODUCCIÓ A LA RIERA DE CALDES
-Ordenació de l’àrea urbana entorn a la Riera de Caldes amb
L’àmbit d’estudi de la Riera de Caldes es troba en la banda
espais de transició i continuïtat entre els diferents teixits
nord de l’àrea metropolitana de Barcelona (situat a 11 km de
residencials productius i d’equipament.
Sabadell, 13 de Granollers i a 25 km de Barcelona). És un
àmbit fronterer entre les comarques del Vallès Oriental i el
Vallès Occidental.
-Concreció de l’eix ferroviari (o possible plataforma segregada
d’autobús) de la Riera de Caldes, de forma coordinada amb els
Geogràficament està situat entre la serralada litoral i la
plans i projectes sectorials a desenvolupar.
prelitoral, en la denominada depressió del Vallès, configurant
un territori bàsicament pla.
-Localització, dimensionat i definició dels elements estructurals
d’ordenació de les àrees de nova centralitat a establir en relació
amb els punts nodals de transport públic d’alta capacitat i
desenvolupament de les àrees amb capacitat d’esdevenir pols
urbans del conjunt, concretant-ne la localització i extensió, els
elements estructurals de l’ordenació, les relacions amb la ciutat
existent, els continguts pel que fa a usos i intensitats i el seu
desenvolupament seqüencial pertinent.
PDU d’estructuració de l’entorn urbà de la Riera de Caldes
-El desenvolupament de les estratègies sobre conjunts d’Àrees
El pla director es planteja sobre un territori amb alta ocupació
especialitzades industrials a consolidar i equipar previstes en
de sòl per teixits especialitzats residencials i industrials, però
aquest pla territorial.
amb escasses i petites centralitats urbanes pel que fa a les
dimensions globals dels teixits consolidats.
- Preservació, ordenació i potenciació del Parc fluvial de la Riera
Amb la finalitat d’aconseguir aprofitar les potencialitats
de Caldes com a element estructural de la futura àrea urbana
d’aquest territori mitjançant el desenvolupament d’una àrea
resultant i les seves connexions amb la resta del sistema d’espais
urbana més completa i diversificada quant a usos i, per tant,
oberts de protecció especial en coordinació amb el PDU de la
més madura, el pla haurà de parar especial atenció als
Plana agroforestal del Vallès.
següents temes claus:


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I . II Els espais oberts

El Pla parteix de la noció que els espais oberts són una part estructurant fonamental del territori Metropolità

En el cas de la Riera de Caldes, aquest àmbit queda envoltat per quatre connectors, dos transversals que
correspondrien a les Serralades prelitoral i litoral i dos longitudinals. Situat a l'est un vinculat a Gallecs i en el segon
cas un a l'oest de Polinyà. Es dóna el cas que tots dos no en vinculen amb l'àmbit de projecte visualment doncs
gairebé tot el seu recorregut es desenvolupa a l'altre vessant de les carenes.

Els problemes a destacar per a sistemes d'espais oberts són dos:
1. La manca de connexió
2. La manca de protecció

Cal una matriu d'espais oberts interconnectats amb l'objectiu de:
1. Garantir la diversitat del territori.
2. Preservar-ne la matriu biofísica
3. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables.
4. Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic
5. Moderar el consum de sòl

Valors intrínsecs:
1. La regió Metropolitana conté nombroses espècies, comunitats vegetals i hàbitats.
2. La gran diversitat d'hàbitats de la regió metropolitana permet mantenir una elevada riquesa faunística.
3. Un dels processos clau de la funcionalitat del territori és la seva permeabilitat als fluxos ecològics.
4. L'activitat agrícola, ramadera i forestal ha sofert en conjunt una notable davallada.

Estructura i Funcionalitat:
1. Els espais protegits són necessaris per a mantenir àmbits amb elements i processos ecològics que es
troben en bon estat amb una mínima intervenció.
2. Els connectors ecològics asseguren la funcionalitat ecològica dels espais protegits.
3. La resta de la matriu territorial acull nombrosos elements i processos de gran interès ambiental. Espais
ocupats o per activitats futures. Cal adequar-hi les accions perquè els efectes de pertorbació siguin
reduïts.
4. Presència d'elements de gran interès enmig de zones molt transformades.



Serralada Prelitoral – Connector Transversal
Gallifa ( Cingles de Sant Sadurní )
Carena Carena

Riera de Caldes

Riera de Caganell
Riera de Polinyà

Gallecs
Riu Besós

Connectivitat ecològica. Font: PTMB Serralada Litoral – Connector Transversal
1.- Planes fluvials LA RIERA : Principal element estructurador .
Afluent del Besós.
Amb caràcter torrencial.
Paisatge típic de la plana Vallesana.

Patrimoni Natural. Font: PTMB Espais oberts.Planejament. Font: PTMB Plànol de pendents Font: SNCZI
2.-Conreus tipics de la plana vallesana. 3.-Suaus carenes.
Sup. < 20% V.Oriental: 46,6 %
Sup. < 20% V.Occidental: 61,6 %


El principal element estructuradors d'aquest àmbit és la Riera de Caldes. Aquest curs d'aigua vallesà és un dels afluents
dels Besòs. S'inicia a Gallifa, als Cingles de Sant Sadurní, travessa la plana del Vallès passant per les poblacions de
Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment arriba al Besòs entre Mollet i la Llagosta.

El sistema d'espais oberts tenen un grau de protecció i gestió. Aquest sistema ha d´abastar més espais sense perjudici
dels seus valors naturals o productius. Així que els reptes són:
1. Protecció de nous espais interconnectats al voltant dels espais protegits per la legislació sectorial.
2. Potenciació de la continuïtat dels espais oberts al llarg de les serralades.
3. Permanència de les àrees d'elevat valor agrari.
4. Preservació del mosaic agroforestal de les planes.
5. Protecció i millora de l'estructura i funcionalitat dels sistema d'espais fluvials, lleres, riberes, zones humides i
inundables. Afavorir la connectivitat del conjunt del territori, reduir riscos naturals associats i preservar-ne els valors
naturals i paisatgístics.
6. Protecció dels espais d'especial interès pel cicle hidrològic.
7. Adequació dels assentaments preexistents.
8. Potenciació del creixement compacte dels assentaments.
9. Preservació dels espais oberts de separació urbana.
10. Creació de directrius pròpies pels espais intersticials i periurbans.
11. Detecció dels punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures.
12. Protecció dels espais litorals lliures d'urbanització.
13. Reducció dels riscos naturals.

Premisses bàsiques que han de seguir totes les propostes elaborades en diversos plans. Sistema d'espais Oberts:
1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzable en general com a components de l'ordenació del territori.
3. Preservar el paisatge com a un valor social i un actiu econòmic del territori.
4. Moderar el consum de sòl.

Procés i criteris de delimitació i Categories:
1. Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari.
2. Espais de protecció especial de la vinya


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL
a. Avaluació estratègica i territorial 5 ÀmbitIRMB: anàlisi del sistema urbà PLANEJAMENT VIGENT
. III El sistema urbà


. III El sistema urbà: POBLACIÓ

En relació a la densitat de població, el subàmbit de la riera de
Caldes té un densitat de població de 395 habitants per km2,
densitat similar al subàmbit del Montseny (355 hab/km2). Els
subàmbits amb una densitat inferior són Vilafranca (189 hab/km2)
i Mediona-Anoia (152 hab/km2). Les densitats superiors al
subàmbit de la riera de Caldes com a mínim dupliquen la densitat,
Sabadell (1.624 hab/km2), Terrassa (1.443 hab/km2), Tenes-
Besòs (1.022 hab/km2), Martorell (742 hab/km2) i Granollers-
Congost (717 hab/km2).

L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7
municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet
del Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà i
Sentmenat, els quals contenen una població de 138.482
habitants, segons dades Idescat 2010. El 66% de la població de
l’àmbit està localitzada a Mollet del Vallès (37,9%),a Santa
Perpètua de Mogoda (18,2%) i la Llagosta (9,9%). El 34% de la
població restant es situa a Caldes de Montbui (12,3%), a Palau-
solità i Plegamans (10,2%), a Sentmenat (5,9%) i a Polinyà
(5,6%).

En el període 2001-2009 la RMB ha incrementat la seva població
un 13,7%, passant de 4,390.413 a 4,992.193 habitants. El
subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat la seva població un
22,5%, creixement similar als subàmbits de Terrassa (22,0%), de
Granollers-Congost (21,7%) i deTenes-Besòs (20,0%).
A nivell de municipis, en el període 2001-2010, Polinyà ha
incrementat un 63,6% la seva població. Sentmenat, Caldes de
Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans
han experimentat un increment similar respecte la seva població
2001, amb un increment del 39,4%, el 33,7%, el 31,0%i el 24,3%
respectivament. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment
de població representa el 13,1% i el 11,9%.


. III El sistema urbà: HABITATGES

L’àmbit d’estudi del PDU de la riera de Caldes, el conformen 7
municipis, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Mollet del
Vallès, la Llagosta, Santa Perpètua Mogoda, Polinyà i Sentmenat, els
quals contenien un parc d’habitatges de 49.443 habitatges i una
població de 113.051 habitants, segons dades Idescat 2001. El
66,8%del parc d’habitatges del 2001 estava localitzat a Mollet del
Vallès (40,1%), a Santa Perpètua de Mogoda (16,8%) i a la Llagosta
(9,9%).El 33,2% del parc d’habitatges restants es situava a Caldes
de Montbui (13,4%), a Palau-solità i Plegamans (10,0%), a
Sentmenat (5,6%) i a Polinyà (4,2%).

En el període 2001-2005 la RMB han incrementat el seu parc
d’habitatges un 6,0%, passant de 2,063.373 a 2,188.085 habitatges.
El subàmbit de la riera de Caldes ha incrementat el seu parc
d’habitatge un 10,9%, similar als subàmbits de Sabadell (10,8%),
Martorell (10,6%) i Granollers-Congost (10,0%).
A nivell municipal,en el període 2001-2010, Polinyà i Sentmenat
han incrementat el seu parc d’habitatges un 47,9% i un 38,9%
respectivament. Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda i
Palau-solità i Plegamans han experimentat un increment similar
respecte al parc d’habitatges 2001, amb un increment de 18,2%,
16,6% i 16,7%. En la Llagosta i Mollet del Vallès el seu increment
d’habitatge representa l’11,2%i el 9,1%.

El percentatge d’habitatges principals del 2001 de l’àmbit estudiat
estava per sobre de la mitjana de Catalunya, un 81,1% en l’àmbit
respecte el 69,9% de Catalunya, i tenia un percentatge similar al de
la comarca de Vallès Occidental (78,7%) i Oriental (77,1%) i a la
RMB (77,9%). El percentatge de 5,9% d’habitatges secundaris de
l’àmbit era similar a la del Vallès Occidental (5,7%), el qual
representava la meitat de la RMB (8,1%), de la comarca del Vallès
Oriental (10,8%) i la tercera part de Catalunya (15,5%). La resta
d’habitatges vacants i altres, amb un 12,5%i un 0,4%, era similar a
les comarques del Vallès Occidental (15,1%-0,4%) i Oriental (12,1% i
0,3%), de la RMB (13,1% i 1%) i de Catalunya (13,7% i 0,9%).

I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I . IV Activitat econòmica

Indicadors econòmics
Producte interior brut a preus de mercat per habitant (base 2000). 2006; Valor afegit brut a preus bàsics (base 2000). Per
sectors i percentatge. 2006; Renda familiar disponible bruta per habitant (base 2000). 2007

La Riera de Caldes té el major PIB per habitant, comparant l’àmbit amb les comarques de la RMB.

Els set municipis analitzats de l’àmbit de la Riera de Caldes presenten el PIB amb un major pes de la industria (45,5%), més que duplicant la mitjana
de la RMB.

Pel que fa a la renda familiar bruta disponible, presenta la més baixa de tota la RMB, el que indica en certa manera la diferencia entre empreses
instal·lades a l’àmbit, població resident i població que treballa en aquest àmbit i que majoritàriament no hi resideix.



Indicadors econòmics

Número d’empreses per cada 1000 habitants. 2009; Atur al sector indústria sobre el total registrat. 2009; Treballa al lloc vs.
treballa fora. 2001; Resideix i treballa al lloc vs. Resideix fora i treballa al lloc. 2001

La Riera de Caldes presenta el major percentatge d’atur al sector de la indústria, el que és d’esperar tenint en compte que te la major proporció
d’ocupació en aquest sector de tota la RMB. Així mateix, té el quart índex més elevat de nombre d’empreses per cada 1000 habitants. Val a dir que
hi ha una presència important de mitjanes i grans empreses en aquest àmbit.

Resulta molt rellevant analitzar la comparació entre el percentatge de població que resideix i treballa al lloc i el que treballa al lloc però resideix fora.
El 66% dels treballadors de l’àmbit treballen a fora, cap comarca de la RMB té aquest pes tant important de persones que treballen però viuen fora,
la mitjana de la RMB és del 26,7%. A més, sobre la població ocupada de la Riera de Caldes, el 63% treballa fora de l’àmbit, doblant el percentatge
mitjà que es dóna a la RMB. Per tant, tenim un àmbit que atrau molts treballadors de fora, però a la vegada no és capaç de donar ocupació a la
majoria de població que hi resideix, que majoritàriament treballa fora.



Polígons d’Activitat Econòmica

Superfície total de l'àmbit dedicada a PAE. 2010; PIB del sector indústria per superfície de PAE. 2006 i 2009; PIB per
superficie de PAE. 2006 i 2009; Superfície mitjana per PAE. 2010;

Relacionat amb la necessitat d’importar mà d’obra de fora de l’àmbit, donada aquesta especialització industrial metropolitana de la Riera de Caldes, es
tracta de l’àmbit amb la segona major dedicació de superfície de sòl a polígons d’activitat econòmica, només per darrera del Barcelonès.

Si calculem el PIB per superfície de PAE, veiem que la Riera de Caldes no surt massa ben parada, obtenint un rendiment en la inversió en superfície
industrial bastant baixa en termes de PIB. En canvi, aquest indicador millora si ho calculem sobre el rendiment del PIB industrial, el que demostra
novament que l’àmbit és molt dependent de la indústria.

De totes formes, comparat amb la resta de la RMB, sembla que la superfície dedicada a sòl industrial és massa elevada en comparació amb el percentatge
de PIB que aporta la indústria, el que pot denotar que el sector industrial a la Riera de Caldes mostra signes d’esgotament, manca de competitivitat i, per
tant, una necessitat de replantejament de les activitats econòmiques que es localitzen als seus PAE, amb una potencial necessitat de reorientació cap a
noves indústries, tal i com demana el PTMB per al conjunt de la RMB.


Polígons d’Activitat Econòmica

Indicadors de polígons d'activitat econòmica. 2010 i 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de Catàleg de Polígons d'Activitat Econòmica del Vallès Occidental, Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Unió de
Polígons Industrials de Catalunya, SIPAE


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I . V Infraestructures i mobilitat

XARXA VIÀRIA
• Connexió ràpida amb Barcelona a
través AP7
• La C-59 vertebra els municipis de
l’àmbit

1 Propostes principals
PTMB
2 1 Ronda del Vallès
Desdoblament de la C-59 entre
2 Santa Perpètua de Mogoda i
Cades de Montbui
3 Nous enllaços AP7

3
•L’àmbit està servit tan sols al Sud
XARXA FERROVIÀRIA per la R-3 (Barcelona-Vic) i R-2
(Barcelona-Maçanet-Massanes).
Les estacions més properes són
Santa Perpetua i la Llagosta.

Propostes principals
1 PTMB
1 Corredor de transport públic
3 (tramvia o plataforma d’autobús
segregada)
Línia ferroviària orbital (amb
2 dues noves estacions a Santa
Perpètua)
2 3 Tren-tram entre Sabadell i
4 Granollers

4 Proposta Mercaderies i viatgers
UIC

I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I . V Infraestructures i mobilitat

Mobilitat Transport públic
La riera de Caldes és un àmbit perifèric de la corona metropolitana de Dins de l'àmbit definit actualment donen servei 3
Barcelona, amb una població inferior als 50.000 habitants. Es caracteritza per línies urbanes en les poblacions de Mollet del
tenir una densitat de població molt baixa (238 hab/km2). Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i
Plegamans; amb una freqüència de pas entre 10 i
Segons dades de l’ EMQ 2006 es realitzen 179.817 desplaçaments totals amb 15 minuts .
origen /destí a l’àmbit. 74.982 dels desplaçaments són externs, la qual cosa
implica que hi ha un flux important amb la resta d’àmbits Alternativament, també existeixen varies línies
intermunicipals que uneixen les poblacions amb
En quant al repartiment modal s’observa un ús molt elevat del vehicle privat i una freqüència de pas de 30 minuts.
un ús del transport públic quasi anecdòtic.
Respecte a l’àmbit de la regió metropolitana, els millors resultats s’obtenen a
l’àmbit central de Barcelona, amb una quota d’utilització del transport privat
del 29%, sensiblement inferior a la resta d’àmbits.

La marcada radialitat de la xarxa de transport públic i la menor densitat de
serveis són un dels motius que fan que a mesura que ens allunyem del
centre disminueixi l’ús del transport públic a la resta del territori metropolità.
Els àmbits amb una participació més elevada del vehicle privat són el de
Riera de Caldes, juntament amb Riera de Tenes i Corbera. A l'altre extrem es
troben els àmbits de Cerdanyola - Sabadell que presenten una participació
més reduïda de la mobilitat en vehicle privat.


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I .VI Conclusions i estratègies

Àmbit d’actuació
Àmbit administratiu

- Caldes de Montbui - Continu urbà i vies estructurants
- Sentmenat - Continu urbà i vies estructurants
- Polinyà - Continu urbà i vies estructurants
- Santa Perpètua de Mogoda - Continu urbà i vies estructurants
- La Llagosta - Continu urbà (residencial i industrial vinculat a la Riera de Caldes) i vies estructurants
- Mollet del Vallès - Continu urbà (residencial i industrial vinculat a la Riera de Caldes) i vies estructurants
- Palau-solità i Plegamans - Continu urbà i vies estructurants
- Lliçà d’Amunt – Can Masvell

L’àmbit del PDU Riera de Caldes queda definit pels continus urbans de
Sentmenat Caldes de Montbui
les poblacions Caldes de Montbui, Sentmenat, Polinyà, Sta. Perpètua de
la Mogoda, La Llagosta, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans i una
petita urbanització de Lliçà d’Amunt.

Les vies estructurants que uneixen els diferents continus urbans dels
municipis determinen els límits intramunicipals. Entre el municipi de Can Masvell
Caldes i Sentmenat és la carretera C1413a, entre Sentmenat i Polinyà la Polinyà
carretera B-142, entre Polinyà i Santa Perpètua de la Mogoda la via B-
140. El límit oest de la Florida i La Llagosta queda delimitat pels carrers Palau-solità i Plegamans
Passeig de Can Talló i el carrer Josep Montserrat, i en posterior la futura
avinguda programada en aquestes vies. El límit sud queda definit per les
vies de rodalies entre La Llagosta i Mollet del Vallès, incloent la zona
Santa Perpètua de Mogoda
afectada pel sistema hídric de la Riera de Caldes fins la seva connexió
amb el sistema hídric del Riu Besòs. La zona est i nord de Mollet del
Vallès queda acotat per les vies viàries C-17 i AP7. Seguint el límit
establert per l’autopista AP7, l’àmbit del PDU queda delimitat en la cara
est per la via C59 al llarg dels municipis de Santa Perpètua de la Mogoda La Llagosta Mollet del Vallès
i Palau-solità i Plegamans, fins a Caldes de Montbui; incloent els
continus residencials de Can Falguera de Palau-solità i Can Masvell de
Lliçà d’Amunt.


I. AVALUACIÓ ESTRATÈGICA I TERRITORIAL I .VI Conclusions i estratègies

Àmbit d’actuació
Justificació de l’àmbit PDU Riera de Caldes

L’àmbit del PDU queda definit pels continus urbans
i les infraestructures de connexió entre ells.

S’han inclòs dins l’àmbit els municipis entre Caldes
de Montbui i Sentmenat i La Llagosta i Mollet del
Vallès degut a les diferents interaccions de
mobilitat, lligams històrics i culturals.

S’ha establert un segon límit d’influència que inclou
els connectors ecològics propers a l’àmbit de la
Riera de Caldes.

El límit de l’àmbit queda condicionat als següents
aspectes:

-Al s connectors ecològics que van del Parc Natural
de Sant Llorenç del Munt a la Serralada de Marina.
-Al sud per les infraestructures ferroviàries que
separen l’àmbit .
-La vall de la Riera que delimita una unitat de
paisatge.
-Mobilitat intermunicipal.

Aquests aspectes conformen un ús del territori
basat en un eix vertebrador. Les propostes i
directrius del PDU potencien aquest la idea de
ciutat lineal.


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES


ANÀLISI I DIAGNOSI DE L’ÀMBIT
II . I Aproximació a l’entorn de la Riera de Caldes: Europa-Catalunya-RMB.
II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026
II . III Esquema estratègic i propostes
II . IV Anàlisi del sistema urbà
II . V Anàlisi de l’activitat econòmica
II . VI Anàlisi dels espais oberts
II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP de la Riera de Caldes


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . I Aproximació a l’entorn de la Riera: Europa-Catalunya-RMB

Catalunya, situació estratègica dins el corredor mediterrani. RIERA DE CALDES

La Riera de Caldes dins l’àmbit de la RMB
Infraestructures viàries:
-Situada a la banda nord de la regió metropolitana de Barcelona (a 11
km de Sabadell, 13 de Granollers i a 25 km de Barcelona). -Autopista AP-7
-Àmbit fronterer entre les comarques del Vallès Oriental i Occidental. -Autovia C-17
-Té una extensió de 109´64 km² i 86.023 habitants. -Carretera C-59 i desdoblament
-Geogràficament està situat entre la serralada litoral i la prelitoral, en la -Carretera C-155
denominada depressió del Vallès, configurant un territori bàsicament pla. -Carretera B-142

Infraestructures ferroviàries:

-França (C2 de rodalies)
-Vic (C3 de rodalies)
-Futur pas del TAV
Àmbit d’estudi format pels següents termes municipals:
-Futura central de mercaderies
-Santa Perpètua de la Mogoda 15,7 km² 25.191 hab.
ferroviàries d’ample de via
-Caldes de Montbui 38 km² 17.019 hab.
europeu i ibèric.
-Palau Solità i Plegamans 14,9 km² 14.190 hab.
-Sentmenat 28,4 km² 8.112 hab.
-Polinyà 9,61 km² 7.798 hab.
-La Llagosta 3,03 km² 13.713 hab.
-Mollet del Vallès 10,8 km² 52.459 hab.


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . II Dades clau i escenaris de futur: situació actual i horitzó 2026.

DADES RMB i AMB

-La RMB conté 3/4 parts de la població de Catalunya.
-A l’AMB es concentra el 73% de la indústria de Catalunya.
-l’AMB genera el 70% del PIB de Catalunya.
-l’AMB concentra el 80% de mobilitat obligada de Catalunya.

PROJECCIONS PTMB RIERA DE CALDES 2001-2026

Població 2001: 50.000 a 100.000 -ESTRUCTURA NODAL DEL TERRITORI
Població 2026: 100.000 a 200.000 -POLARITZACIÓ DEL CREIXEMENT URBÀ
Increment de població: 70.000 a 100.000 100%
Habitatges 2009: 35.000
Increment habitatges: 20.000 a 40.000 100%
Llocs de treball localitzats 2009: 30.000
Increment llocs de treball: 20.000 a 40.000 100%

ESTRUCTURA PRODUCTIVA

RIERA 2009 RMB 2001 RMB 2026

SECTOR PRIMARI 0,2% 1,5% 1,2%
INDÚSTRIA 41,5% 25,0% 19,4%
CONSTRUCCIÓ 5% 9,0% 7,0%
SERVEIS 53,3% 64,5% 72,4%

DADES RIERA DE CALDES -RIERA DE CALDES, ZONA D’ACTIVITAT ECONÒMICA

-Conté l’1,9% de la població de la RMB.
-Representa el 3,2% del PIB de la RMB.
-Major nombre de llocs de treball localitzats que població
ocupada resident.
-Moderada autocontenció: el 25% es desplaça fora de l’àmbit
en dia feiner.
-Alt grau de mobilitat. 68% amb transport privat.

CONCENTRACIÓ ACIVITAT INDUSTRIAL+
MILLORA ACCESSIBILITAT AMB LES NOVES
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT PÚBLIC =

POTENCIAL ACTIVITAT ECONÒMICA DINS LA RMB


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . III Esquema estratègic i proposta

Aspectes positius: Problemes detectats: Proposta

-Estructura empresarial i industrial referent a -Manca de projecció externa. -Creació d’un centre urbà de referència ben
Catalunya. -Manca d’empreses de valor afegit. comunicat i ben reconegut dins la RMB.
-Convivència autònoma dels models -Necessitat de renovació del sòl industrial -Aposta per P.A.E. més competitius.
residencial i industrial. menys qualificat. -Aposta per noves activitats terciàries i
-Potencial d’empreses industrials i logístiques. -Falta d’estructuració d’un centre urbà de tecnològiques al servei de les empreses.
-Oferta de sòl industrial i productiu de gran referència. -Aprofitar els equipaments com a elements de
dimensió i diversitat. -Manca d’equipaments supramunicipals. localització.
-Bona connexió al sud amb l’autopista i les -Manca d’espais de relació i activitat lúdica. -L’eix de la Riera com element de cohesió social.
noves infraestructures. -Dèbil cohesió social i manca de formació. -Potenciar les zones verdes i els camins existents
com espais d’esbarjo.

CONJUNT URBÀ AMB NOVES CENTRALITATS
I CREIXEMENTS ARTICULATS PER LES
NOVES INFRAESTRUCTURES I L’ESPAI VERD.

ACTUACIONS
-NOVA CENTRALITAT:

1 SECTOR TRIANGLE DE LA MOGODA

-SECTOR PRODUCTIU QUATERNARI +
INDÚSTRIA TRADICIONAL COMPETITIVA

2 SECTOR ACTUR RIERA DE CALDES
(PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS)

3 SECTOR LLEVANT (POLINYÀ)

-CREIXEMENT RESIDENCIAL+EQUIPAMENTS

4 CONSOLIDACIÓ DEL TEIXIT DE PALAU
SOLITÀ I PLEGAMANS


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . IV Anàlisi del sistema urbà

Més d’ un 80% de la superfície d’ambdós municipis és sòl no urbanitzable.

Més d’ un 50% de la superfície de sòl de la trama urbana de Santa
Perpètua i Polinyà és industrial.

Centralitat local

Nova Centralitat local
Nova Centralitat general


La Llagosta i Santa Perpètua de la Mogoda ( ciutat corredor)
S’ubica en la franja sud de la Riera de Caldes, envoltada per les
infraestructures viàries i ferroviàries existents que corresponen a
l’arc metropolità en el seu tram que connecta Granollers amb
Sabadell.
Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres
urbans consolidats i que formen un continuo urbà amb la població
veïna de Mollet.
En aquest àmbit el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
proposa tres zones d’intervenció que s’ubiquen en les àrees
intersticials de les tres poblacions. Creant una nova centralitat
urbana.

Palau Solità i Plegamans, Polinyà i la zona nord (industrial)
de Santa Perpètua de la Mogoda. (nova centralitat urbana i
àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar)
S´ubica en la franja intermèdia de la Riera de Caldes, actualment
està connectada viàriament longitudinalment amb Santa Perpètua
i Caldes de Montbui per la carretera C59 i l’autovia paral·lela i
transversalment per la carretera C155 que uneix Granollers amb
Sabadell.
Aquests cascs urbans tenen la característica de contenir un tant
percent elevat de la seva trama urbana de sòl qualificat
d’industrial.
identifica una àrea de polaritat , hi proposa una nova centralitat
urbana i les defineix com a àrees especialitzades industrials a
consolidar i equipar amb la nova implantació d’equipaments.

Caldes de Montbui i Sentmenat (polaritat comarcal i
creixement moderat)
S’ubica en la franja nord de la Riera de Caldes, viàriament es
connecten longitudinalment amb la carretera C59 i
transversalment amb la carretera C1415.
Aquests dos cascs urbans tenen la característica de ser centres
urbans consolidats que tenen una polaritat comarcal i de contenir
un tant percent elevat del seu sòl qualificat d’agrícola.
proposa un creixement moderat dels seus nuclis urbans.



2-3 SECTOR ACTUR RIERA DE CALDES I SECTOR LLEVANT
(Palau-solità i Plegamans i Polinyà)

•Mobilitat i accessibilitat: Localització de noves centralitats de la futura
xarxa de transport públic de Sabadell a Granollers (sector 2 i 3), i del
tramvia o plataforma d'autobús segregada de Caldes de Montbui a
Mollet del Vallès i la Llagosta (sector 2).

•Espais oberts: Posar en valor l’espai fluvial i agrari amb la creació
d’espais de lleure i d’equipaments pròxims a la riera de Caldes i a
Gallecs.

Ús del sòl: Creació de noves àrees d’activitat econòmica per facilitar la
reconversió de la indústria cap a una activitat econòmica amb major ús
de la tecnologia, amb zones de serveis a les indústries i amb
equipaments de valor afegit.

1 SECTOR TRIANGLE DE MOGODA
2 (Espai central Soldevila, Castell de Mogoda i Horts, CIM, Alstom i
sector ACTUR Castell de Mogoda )

3 •Mobilitat i accessibilitat: Localització de nova centralitat al voltant de la
nova estació de la línia orbital de Mataró a Vilanova i la Geltrú, i del
1 tramvia o plataforma d'autobús segregada de Caldes de Montbui a
Mollet del Vallès i la Llagosta.

•Espais oberts: Pas de connector ecològic.

•Ús del sòl: Potenciar l’ús d’espai central amb espais de lleure (espais
verds) i lúdics (equipaments). Implantació de noves activitats
econòmiques tecnològiques (R+D) de suport a la indústria existent,
centres de formació i d’ocupació d’empreses i terciàries (restauració i
oficines).


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . V Anàlisi de l’activitat econòmica

LA RIERA DE CALDES EN EL CONTEXT ACTUAL DE LA RMB

ÀMBIT MÉS ESPECIALITZAT EN LA INDÚSTRIA DE TOTA LA RMB

• Major VAB de la indústria de tota la RMB (45,5% vs 21,3% de la
RMB)

• Major percentatge d’ocupació a la indústria de tota la RMB (41,5% vs
16,2% de la RMB)

• 2,5% de la superfície total de la RMB

• 7% de la superfície total de PAEs de la RMB

• 14% de la superfície dedicada a PAEs (5,1% a la RMB)

• En canvi, 398 euros de PIB per m2 de PAE (866,5 a la RMB)

Percentatge d’afiliats per sector



L’ACTUAL INDÚSTRIA DE LA RIERA DE CALDES

Anàlisi de les empreses ubicades als 11 polígons industrials de Polinyà i Palau-solità i Plegamans




Nombre de empreses per sector d’activitat




Clústers d’activitat


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VI Anàlisi dels espais oberts

ESPAIS OBERTS – PROPOSTA PTMB -Punts crítics per a la
connectivitat

1 1 - Polinyà – Palau-Solità i
..Plegamans.

2 - Santa Perpètua de Mogoda.
Gallecs:
Espais amb protecció supramunicipal 3 - La Llagosta – Sta. Perpètua
2
PDU Actur ..de Mogoda.

4
- Palau-Solità i Plegamans –
..Lliçà d´Amunt
4
-Superfícies de sòl no
1 urbanitzable

4
1 Caldes de Montbui
4.051.092 m2 87,79 %
Espai de protecció preventiva

Sentmenat
3
23.635.529 m2 82,03 %

2 Polinyà
4
2
5.018.990
57,03 %
Palau-Solità i Plegamans
749.137 45,69 %
4
3
4
Sta Perpètua de Mogoda
209.581 43,24 %
3
La Llagosta
Font: PTMB 38.028 67,89 %
Parc agrícola del Vallès

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VI Anàlisi dels espais oberts

Palau-Solità i Palau-Solità i
Plegamans Plegamans
Can Riera

Polinyà Palau-Solità
Mollet

Plana Agroforestal Parc Hostalet del Fum Gallecs

Mollet
Sta. Perpetua
Les unitats de PAISATGE són: de Mogoda. Castell Sta.Perpètua
de la ogoda. PAISATGE - resum :
1-Boscos i formacions arbustives, (pi blanc, pi pinyer, alzines i bosc de ribera molt degradat.
1.- Molta policromia i valor
2-Conreus ( conreus de secà, herbacis, cereals, farratges i horts localitzat als marges dels torrents,
faunístic.
3-Zones urbanes i terreny industrial amb infraestructures.
2.- Suaus carenes, conreus i
4-Riera de Caldes – de caràcter torrencial – gran part de la seva llera amb línea de 220 kv i vegetació de Ribera molt degradada ( Canyar etc).
planes fluvials.
Amb elements integrats al paisatge com masies, castells, ermites que reforrcen el caràcter rural amb significació històrica i cultural.

II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VII Anàlisi del les infraestructures i traçat de l’eix de TP
Distribució de la mobilitat generada
per destí del desplaçament • 179.817 desplaçaments amb
origen/destí a l'àmbit.
• volum de mobilitat similar al del
Garraf, l’Alt Maresme, Martorell o el
Penedès.

• Un 66% d’aquests desplaçaments són
municipals, un 9% intermunicipals
dins l’àmbit (destaca connexió
Caldes-Santa Perpètua) i un 25% fora
de l’àmbit.

• La generació i atracció de mobilitat
Densitat de mobilitat per àmbit supramunicipal intermunicipal és molt similar (52%
en front 48%)

• El nivell d’autocontenció és
comparable al de Martorell, i és del
75%

• En quant al repartiment modal
s’observa un ús molt elevat del
vehicle privat (68%), només inferior al
de Corbera i Riera de Tenes

Repartiment modal de l’àmbit • Molt baix ús del transport públic (5%),
només comparable al Penedès, l’Alt
5% Maresme i Riera de Tenes.

• Pel 2026 el PTMB preveu un
27% increment de la població del 122%,
Transport privat
reforçant les centralitats de Caldes i
No motoritzat
Santa Palau de Plegamans.
Transport públic Juntament amb la creació de nous
68%
llocs de treball suposarà un canvi molt
significatiu dels paràmetres de
mobilitat.



Anàlisis de les infraestructures viàries de l’àmbit

IMD 2
IMD 1 C-155 / 11.151 IMD 6 C-59 / 21.427

IMD 2 C-59 / 14.053 IMD 7 N-152a / 15.961

IMD 3 B-142 / 6.968 IMD 8 C-59 / 25.993

IMD 4 C-155 / 11.096 IMD 9 B-140 / 15.921

IMD 5 B-140 / 16.083 IMD 10 C-33 / 90.800

IMD 1

IMD 4

IMD 9
IMD 5



Anàlisis de les infraestructures viàries de l’àmbit

6
Principals problemàtiques
Manca de via ràpida de connexió amb Sabadell,
1
Terrassa i Granollers
Manca de connexió de qualitat en el continu
2 7
Mollet Sta. Perpètua
És necessària una avinguda al llarg de la Riera
3
per estructurar el territori
4 Millora de l’eix C-155

Manca noves connexions amb l’AP7 i una via
5
de qualitat entre La Llagosta Sta. Perpètua
6 Millora de l’eix C-1413a

Desdoblament de la C-59 fins a Caldes de
7
Montbui 3

8 Millora de l’eix B-140 fins a Sabadell

Major qualitat de la xarxa, més mallada i amb més
alternatives de recorregut. Interconnexió amb transport
públic i bosses d’aparcament en punts de centralitat i 4
nodalitat
2
Propostes principals PTMB
8
Ronda del Vallès
Desdoblament de la C-59 entre Santa
Perpètua de Mogoda i Cades de Montbui
5
Nous enllaços AP7



Anàlisis de les infraestructures ferroviàries de l’àmbit

Principals problemàtiques Propostes principals PTMB
L’àmbit està servit tan sols al Sud per la R-3 (Barcelona-Vic) i R-2 Corredor de transport públic (tramvia o plataforma
(Barcelona-Maçanet-Massanes). d’autobús segregada)
La connexió entre altres poblacions del Vallès és bastant complexe. Línia ferroviària orbital (amb dues noves estacions a
Santa Perpètua)
L’ús del transport públic dins l’àmbit és testimonial.
Tren-tram entre Sabadell i Granollers
Únicament està garantida la ràpida connexió amb Barcelona en zones
pròximes a les estacions de Mollet i La Llagosta. Proposta línia altes prestacions



Anàlisis de les infraestructures ferroviàries de l’àmbit

Determinacions establertes en el PTMB

Pel que fa al sistema d’infraestructures de transport, les
propostes del PTMB van adreçades a reforçar aquesta estructura
d’assentaments més dispersos i especialitzats, tot donant accés
ferroviari a les parts centrals dels sistemes urbans i creant vials de
ronda capaços de desplaçar la major part del trànsit de pas a l’exterior.

Concreció de l’eix ferroviari (o possible plataforma segregada
d’autobús) de la Riera de Caldes, de forma coordinada amb els plans i
projectes sectorials a desenvolupar

Estudis de corredors d’infraestructures a les comarques del Vallès

Donat que al territori de les comarques del Vallès se superposen de
diverses infraestructures de mobilitat, el Pla estableix estudis i avanços
de planejament amb la finalitat de coordinar els components dels
següents eixos:

A. Eix de la B-30:
- tractament dels intercanviadors de transport públic;
- tractament de l’eix ferroviari paral·lel a la B-30, amb tres funcions
diferenciades: rodalia, altes prestacions i mercaderies, i les connexions
amb les xarxes perpendiculars (FGC i línia orbital ferroviària) i els
corresponents intercanviadors.

B. Eix central de la plana del Vallès:
- tractament del ferrocarril central del Vallès entre Sabadell i Granollers,
amb especial atenció als trams de coincidència, sigui en recorreguts
urbans o suburbans.



Anàlisis del traçat del corredor de transport públic de l’eix de la Riera de Caldes

Itinerari complex per
1 establir una via segregada

1




L’itinerari dona servei a
2 una zona amb poca
demanda

3 L’itinerari complex i
trenca dinàmiques de
mobilitat

2

3




L’itinerari dona servei a
24 una zonacomplex
Itinerari amb poca
demanda

5 Alt cost d’execució per
cobrir una demanda
actualment ben coberta
3 L’itinerari complex i urbà
pel servei d'autobús
trenca dinàmiques de
del municipi
mobilitat

4 5




TEMES CLAU I PROPOSTA D’ORDENACIÓ
II . VIII Espais de transició i continuïtat: estudi teixits i estructura de ciutat.
II . IX Elements estructurants i àrees especialitzades industrials a equipar
II . X Ordenació del Parc fluvial de la Riera de Caldes
II . XI Les noves infraestructures viàries i ferroviàries. Oportunitats i propostes
II . XII Estudi del transport públic. Tramvia amb plataforma reservada.


II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VII . VIII Espais de transició i continuïtat: SISTEMA URBÀ: Estudi de teixits

INDUSTRIAL
RESIDENCIAL ZONES VERDES EQUIPAMENTS
TERCIARI

Nuclis històrics
Eixamples
Creixements de baixa densitat

Centralitat local



II. DESENVOLUPAMENT DEL PDU RIERA DE CALDES II . VIII Espais de transició i continuïtat: Estructura de ciutat: CENTRALITATS

ÀREES DE
NOVA INTERVENCIÓ A
PALAU SOLITÀ

Potencial creixement residencial
Consolidació del teixit

ÀREES DE
NOVA CENTRALITAT LOCAL
A POLINYÀ I PALAU SOLITÀ

Reequipament del teixit
industrial

ÀREA DE
NOVA CENTRALITAT
SUPRAMUNICIPAL
A SANTA PERPÈTUA DE
MOGODA

Equipaments i zones verdes
Mixtura d’usos
Centralitat local
CENTRALITAT EXISTENT

NOVA CENTRALITAT


PDU Riera de Caldes - Presentació final

PDU Riera de Caldes - Presentació final

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (11)

Similar to PDU Riera de Caldes - Presentació final

Similar to PDU Riera de Caldes - Presentació final (13)

PDU Riera de Caldes - Presentació final