1. Òptica geomètrica

7. Cambra fosca

8. Cambra fosca L’ull i la càmara fotogràfica

13. Reflexió en un mirall pla

15. Miralls plans (2) Mirall Objecte Imatge virtual

17. Els miratges Cel Terra

18. El miratges Cel Terra Horitzó

19. Miralls curvats Física III

20. Miralls corbats poden ser esfèrics, parabòlics, etc. mirall còncau mirall convex

22. MIRALL ESFÈRIC Es poden definir les següents parts: Centre de curvatura . Es el centre de l’ esfera a la que pertenece el casquete. Es el punt C de la figura Centre del mirall . Es el pol o centre geomètric del casquet, punt A de la figura Eix principal . recta que pasa pel centre de curvatura del mirall i pel centre geomètric del casquet . recta CA. Eix secundari . Qualsevol recta que passa pel centre de curvatura. En la figura, la recta CB. Focus principal . Punto de l’eix principal en el què es tallen, els raigs paral·lels al principal, un cop reflectits.

23. Si el radi de curvatura és petit, el focus se situa entre el centre de curvatura i el del mirall. MIRALL ESFÈRIC Centre de curvatura . Es el centre de l’ esfera a la que pertenece el casquete. Es el punt C de la figura Eix principal . recta que pasa pel centre de curvatura del mirall i pel centre geomètric del casquet . Focus principal . Punto de l’eix principal en el què es tallen, els raigs paral·lels al principal, un cop reflectits.

26. Regles per l’obtenció d’ imatges Seleccionem solament alguns de los infinits raigs que surten del objecte.

27. La normal de cada punt del mirall coincideix amb el radi de curvatura

28. Triem tres : un que surt paral·lel a l ‘eix, l’altre que va al focus i l’altre al cenrtre de curvatura a) Tot raig paral·lel a l’eix principal es reflexa passant pel focus. Regles per l’obtenció d’ imatges

29. b) Tot raig que passa pel focus surt paral·lel a l’ eix principal. c) Tot raig que pasa pel centre de curvatura C, se reflexa en la mateixa direcció, però en sentit contrari.

30. Segons el procès anterior si des del punt P triem tres raigs, obtindrem la imatge del gràfic:

31. Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus

33. Exemples de formació d’imatges en miralls còncaus REAL INVERTIDA MÉS PETITA

34. Més imatges en miralls cóncaus (2) (Parabòlics) A) Objecte situat més enllà del focus. La Imatge és: 1) Real 2) Invertida 3) Més petita. F

35. Imatges en miralls cóncaus (3) (Parabòlics) B) Objecte situat a una distancia 2 f. La Imatge és: 1) Real 2) Invertida 3) De igual mida. F

36. Imatges en miralls cóncaus (4) (Parabòlics) B) Objecte situat entre el focus i el mirall. F La Imatge és: 1) Virtual 2) Dreta 3) Més gran.

37. El focus del mirall convex és virtual. Els raigs reflectits divergeixen i són les perllongacions les que es tallen en un punt de l’eix principal. MIRALL ESFÈRIC CONVEX

38. Propietat dels miralls convexos (1) (Parabòlics) Tots els raigs incidents paral·lels a l’eix òptic, es reflexen como si procedissin del focus de la paràbola. Tots els raigs incidents passen pel focus, es reflexen paral·lels a l’eix òptic. f Focus Virtual f < 0

39. Propietat dels miralls convexos (1) (Parabòlics) Tots els raigs que llegan al espejo paralelos al eje óptico, se reflejan como si procedieran del foco de la parábola. Tots els raigs incidents passen pel focus, es reflexen paral·lels a l’eixe òptic. f Focus Virtual f < 0

40. Imatges en miralls convexos Focus Virtual f < 0 f La Imatge és: 1) Virtual 2) Dreta 3) De menor tamany.

41. Les imatges dels miralls convexos són sempre virtuals. Observem l’animació. Com serà la imatge per a cadascuna de les posicions de l’objecte. És real en algun moment? Observem que: Els raigs reflexats, que són els que transporten l’energía, no convergeixen en cap punt, reboten al mirall i divergeixen, i per tant no poden formar una imatge sobre una pantalla. Observant les seves perllongacions podem saber on es forma la imatge virtual darrera del mirall

42. Refracció

47. Estudi experimental de la llei de Snell. i r Lámpada de llum col·limada Vidre i = de incidència r = de refracció Transportador de 360º Semi-cilindre

51. Solució sin(36º) 1 sin(22º) n 2 n 2 és l’índex de refracció del vidre. 0,5877 1 0,3746 n 2 n 2 = 0,59 Observa que, per simetria, si el vidre té cares paral·leles, en la segona refracció (pas del vidre a l’ aire) el raig de llum surt del vidre paral·lel a la direcció que tenia abans d’ entrar al vidre.

54. Exemple de Reflexió Total Interna Vidre Aire Periscopis, prismàtics, telescopis, etc.

55. Exemple de Reflexió Total Interna Si considerem que el camí òptic és reversible, expliqueu como veu el tauró les coses y como es veu el tauró desde les diferents posicions. Aire Aigua

56. Imatges per refracció Aire Aigua Imatge Objecte ull Ón veu el tauró l’ull que l’observa?

57. Observacions Amb una planxa flexible metàlica es pot fer un mirall i estudiar-lo. Observa com es deformen les imatges dels objectes. Segons es doblegui el flex metàlic es posible tenir un mirall còncau o convex