SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  24
Material usat en astronomia - 1




               Telescopis i prismàtics
La llum

 Només   podem estudiar els astres a partir de
  la llum que ens n’arriba.
 La llum és radiació electromagnètica, i les
  seves característiques (color) depenen de la
  longitud d’ona λ.
 La llum visible correspon a les longituds
  d’ona d’entre 400 (vermell) i 700 nm (violeta)
  aproximadament
La llum
Nocions d’òptica
   Quan un raig de llum
    incideix sobre matèria es
    poden produir tres
    fenòmens:
     – Absorció
     – Reflexió
     – Refracció: es desvia i es
        desaccelera; depèn dels
        materials i de l’angle;
        cada material té el seu
        propi índex de
        refracció.
Nocions d’òptica

    REFRACCIÓ                   REFLEXIÓ

      Lents                       Miralls

          convergents o divergents

              Còncaus o convexes
      (els miralls a més poden ser plans)
                           esfèrics, parabòlics,
                               hiperbòlics...
Nocions d’òptica




   Les lents i els miralls no són mai perfectes,
    presenten aberracions
    –   Aberració cromàtica  lents
    –   Aberració esfèrica  miralls i lents
Nocions d’òptica - defectes

   Aberració cromàtica
    (cromatisme). Es
    produeix per un diferent
    índex de refracció dels
    colors, fent que uns
    apareguin desenfocats en
    la imatge. Es corregeix
    posant dues lents unides
    (lent acromàtica) o tres
    lents amb diferent índex
    de refracció (lent
    apocromàtica).
Nocions d’òptica - defectes

 Aberració  esfèrica.
 Es produeix quan els
 rajos perifèrics no es
 concentren al mateix
 punt que els centrals
 en la imatge. Es
 corregeix usant miralls
 parabòlics que no pas
 esfèrics (més fàcils de
 fer)
Nocions d’òptica
   Focus: punt on es concentra la llum
   Distància focal: distància del mirall/lent al focus; a
    major focal, més augment però menys camp de visió.
   Augment: relació entre les focals de l’objectiu (mirall o
    lent principal) i l’ocular
   Abertura: diàmetre de la lent/mirall principal. Determina
    la quantitat de llum que rebrem i el poder de resolució
    (capacitat de separar dos punts)
   Relació focal f/: divisió entre la focal i el diàmetre.
     – f/ < 6: donen poc augment però molt lluminosos
     – f/ > 9: molt augment però poc lluminosos
Nocions d’òptica
Nocions d’òptica

 Elmés important en un telescopi és la
  capacitat de captar llum, no l’augment
 Càlculs
  –    Augment: Fobjectiu/Focular
  –    Relació focal: Diàmetre/Fobjectiu
  –    Augment màxim: Diàmetre x 2
  –    Augment mínim: Diàmetre : 2
Tipus de telescopis

   Refractors
    –   Es composen per una lent
        objectiu i un ocular.
    –   Mirem per darrera
    –   El tub té la longitud de la
        focal
    –   Tenen cromatisme, major
        com menor sigui la f/
    –   Els bons solen ser molt
        cars
    –   Donen la imatge invertida
Tipus de telescopis
Tipus de telescopis
   Telescopis terrestres
    –   S’hi afegeix una lent o prisma que
        adreça la imatge
   Prismàtics
    –   Bàsicament són dos telescopis
        terrestres en paral·lel
    –   Donen sensació de
        tridimensionalitat
    –   Es caracteritzen per dues xifres,
        l’augment i el diàmetre de
        l’objectiu, p.ex. 10x50
    –   Els ideals per astronomia tenen
        una relació diàmetre/augment ~ 7
    –   El principal inconvenient és
        l’estabilitat, fent necessari en
        alguns casos un trípode o suport
Tipus de telescopis
Tipus de telescopis
   Reflectors
    –   També anomenats newton.
    –   La llum es concentra amb un
        mirall primari i amb un mirall
        secundari es desvia cap a
        l’ocular
    –   No té lents, no té cromatisme,
        però pot tenir aberració
        esfèrica si el mirall no és
        parabòlic
    –   Solen tenir f/ baixes  són
        lluminosos
    –   En ser tubs oberts, els afecten
        les perturbacions d’aire
Tipus de telescopis

   Reflectors newton
    –   és més fàcil fer miralls
        grans que lents grans,
        per això són molt més
        barats
    –   El mirall està inclinat
        45º i mirem per un forat
        al costat del tub
    –   El mirall fa una
        obstrucció, i fa que la
        imatge sigui menys
        contrastada
Tipus de telescopis

 Reflectors
 newton
Tipus de telescopis

 Reflectors
 newton
Tipus de telescopis

 Reflectors
 cassegrain
  –   El mirall no està
      inclinat, i el focus
      va darrera del
      mirall primari a
      través d’un forat
  –   Obtenim un tub
      molt més compacte
Tipus de telescopis combinats
   Schmidt cassegrain
    –   Com el cassegrain, però amb una làmina correctora molt fina
        davant. Els miralls són esfèrics
    –   Podem tenir grans abertures amb un tub compacte a un cost
        assequible
Tipus de telescopis combinats
   Maksutov cassegrain
    –   La làmina és esfèrica, més fàcil de fer,
        però més gruixuda i cara
    –   Normalment f/ altes, dóna molt bones
        imatges sobretot en planetes
    –   En tenir vidres gruixuts, tarda en
        aclimatar-se
Altres tipus de telescopis
   Ritchey-Chretien
   Dall Kirkham
   Coudé
   ...
Resum de tipus de telescopis

Contenu connexe

Tendances (19)

Instruments òptics
Instruments òpticsInstruments òptics
Instruments òptics
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
tema 5 La càmera (1)
tema 5 La càmera (1)tema 5 La càmera (1)
tema 5 La càmera (1)
 
Tema 5 cultura
Tema 5 culturaTema 5 cultura
Tema 5 cultura
 
Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5
 
cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5
 
òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1òPtica geomètrica 1
òPtica geomètrica 1
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
APUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICAAPUNTS ÒPTICA
APUNTS ÒPTICA
 
33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic
 
òPtica geomètrica
òPtica geomètricaòPtica geomètrica
òPtica geomètrica
 
Tema 5: la càmera
Tema 5: la càmeraTema 5: la càmera
Tema 5: la càmera
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
tema 5
tema 5tema 5
tema 5
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5  Llum I SoUnitat 5  Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
La càmera 5
La càmera 5La càmera 5
La càmera 5
 
Estils optics
Estils optics Estils optics
Estils optics
 
Tm 5 Cultura audiovisual
Tm 5 Cultura audiovisualTm 5 Cultura audiovisual
Tm 5 Cultura audiovisual
 
La camera
La camera La camera
La camera
 

En vedette

En vedette (8)

Frantsesa lana ane, semark eta julene
Frantsesa lana ane, semark eta juleneFrantsesa lana ane, semark eta julene
Frantsesa lana ane, semark eta julene
 
2 a008
2 a0082 a008
2 a008
 
Leioa français(10)
Leioa français(10)Leioa français(10)
Leioa français(10)
 
Final law ppt
Final law pptFinal law ppt
Final law ppt
 
Præsentation
PræsentationPræsentation
Præsentation
 
Microsoft access 2007_ro
Microsoft access 2007_roMicrosoft access 2007_ro
Microsoft access 2007_ro
 
Memorandum0303
Memorandum0303Memorandum0303
Memorandum0303
 
Company
CompanyCompany
Company
 

Similaire à Material usat en astronomia 1

Material usat en astronomia 2
Material usat en astronomia   2Material usat en astronomia   2
Material usat en astronomia 2Francesc Pruneda
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmerajporcel1
 
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaTreball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaMónica Salom Sastre
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLarry_Bird
 
El Telescopi De Galileu
El Telescopi De GalileuEl Telescopi De Galileu
El Telescopi De Galileuguest57ee3ac
 
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019La Mandarina de Newton
 
Reproducció
Reproducció Reproducció
Reproducció carla_mir
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopisCC NN
 
Propietats de la llum
Propietats de la llumPropietats de la llum
Propietats de la llumCristinavg01
 
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem SepúlvedaLa llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem SepúlvedaGuillemSepulveda
 
La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5Sergi Megiias
 

Similaire à Material usat en astronomia 1 (17)

Material usat en astronomia 2
Material usat en astronomia   2Material usat en astronomia   2
Material usat en astronomia 2
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i LuzmilaTreball "La llum" de Nathalie i Luzmila
Treball "La llum" de Nathalie i Luzmila
 
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado FraderaLa càmera 5 Jorge Guisado Fradera
La càmera 5 Jorge Guisado Fradera
 
El Telescopi De Galileu
El Telescopi De GalileuEl Telescopi De Galileu
El Telescopi De Galileu
 
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019
"Explorant la llum i el color" - ESDAP 2019
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I SoUnitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESOAPUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
APUNTS LLUM I SO - FÍSICA 2n ESO
 
Reproducció
Reproducció Reproducció
Reproducció
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
Propietats de la llum
Propietats de la llumPropietats de la llum
Propietats de la llum
 
La càmera (i)
La càmera (i)La càmera (i)
La càmera (i)
 
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem SepúlvedaLa llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
 
La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5
 

Dernier

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Dernier (7)

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

Material usat en astronomia 1

  • 1. Material usat en astronomia - 1 Telescopis i prismàtics
  • 2. La llum  Només podem estudiar els astres a partir de la llum que ens n’arriba.  La llum és radiació electromagnètica, i les seves característiques (color) depenen de la longitud d’ona λ.  La llum visible correspon a les longituds d’ona d’entre 400 (vermell) i 700 nm (violeta) aproximadament
  • 4. Nocions d’òptica  Quan un raig de llum incideix sobre matèria es poden produir tres fenòmens: – Absorció – Reflexió – Refracció: es desvia i es desaccelera; depèn dels materials i de l’angle; cada material té el seu propi índex de refracció.
  • 5. Nocions d’òptica REFRACCIÓ REFLEXIÓ Lents Miralls convergents o divergents Còncaus o convexes (els miralls a més poden ser plans) esfèrics, parabòlics, hiperbòlics...
  • 6. Nocions d’òptica  Les lents i els miralls no són mai perfectes, presenten aberracions – Aberració cromàtica  lents – Aberració esfèrica  miralls i lents
  • 7. Nocions d’òptica - defectes  Aberració cromàtica (cromatisme). Es produeix per un diferent índex de refracció dels colors, fent que uns apareguin desenfocats en la imatge. Es corregeix posant dues lents unides (lent acromàtica) o tres lents amb diferent índex de refracció (lent apocromàtica).
  • 8. Nocions d’òptica - defectes  Aberració esfèrica. Es produeix quan els rajos perifèrics no es concentren al mateix punt que els centrals en la imatge. Es corregeix usant miralls parabòlics que no pas esfèrics (més fàcils de fer)
  • 9. Nocions d’òptica  Focus: punt on es concentra la llum  Distància focal: distància del mirall/lent al focus; a major focal, més augment però menys camp de visió.  Augment: relació entre les focals de l’objectiu (mirall o lent principal) i l’ocular  Abertura: diàmetre de la lent/mirall principal. Determina la quantitat de llum que rebrem i el poder de resolució (capacitat de separar dos punts)  Relació focal f/: divisió entre la focal i el diàmetre. – f/ < 6: donen poc augment però molt lluminosos – f/ > 9: molt augment però poc lluminosos
  • 11. Nocions d’òptica  Elmés important en un telescopi és la capacitat de captar llum, no l’augment  Càlculs – Augment: Fobjectiu/Focular – Relació focal: Diàmetre/Fobjectiu – Augment màxim: Diàmetre x 2 – Augment mínim: Diàmetre : 2
  • 12. Tipus de telescopis  Refractors – Es composen per una lent objectiu i un ocular. – Mirem per darrera – El tub té la longitud de la focal – Tenen cromatisme, major com menor sigui la f/ – Els bons solen ser molt cars – Donen la imatge invertida
  • 14. Tipus de telescopis  Telescopis terrestres – S’hi afegeix una lent o prisma que adreça la imatge  Prismàtics – Bàsicament són dos telescopis terrestres en paral·lel – Donen sensació de tridimensionalitat – Es caracteritzen per dues xifres, l’augment i el diàmetre de l’objectiu, p.ex. 10x50 – Els ideals per astronomia tenen una relació diàmetre/augment ~ 7 – El principal inconvenient és l’estabilitat, fent necessari en alguns casos un trípode o suport
  • 16. Tipus de telescopis  Reflectors – També anomenats newton. – La llum es concentra amb un mirall primari i amb un mirall secundari es desvia cap a l’ocular – No té lents, no té cromatisme, però pot tenir aberració esfèrica si el mirall no és parabòlic – Solen tenir f/ baixes  són lluminosos – En ser tubs oberts, els afecten les perturbacions d’aire
  • 17. Tipus de telescopis  Reflectors newton – és més fàcil fer miralls grans que lents grans, per això són molt més barats – El mirall està inclinat 45º i mirem per un forat al costat del tub – El mirall fa una obstrucció, i fa que la imatge sigui menys contrastada
  • 18. Tipus de telescopis  Reflectors newton
  • 19. Tipus de telescopis  Reflectors newton
  • 20. Tipus de telescopis  Reflectors cassegrain – El mirall no està inclinat, i el focus va darrera del mirall primari a través d’un forat – Obtenim un tub molt més compacte
  • 21. Tipus de telescopis combinats  Schmidt cassegrain – Com el cassegrain, però amb una làmina correctora molt fina davant. Els miralls són esfèrics – Podem tenir grans abertures amb un tub compacte a un cost assequible
  • 22. Tipus de telescopis combinats  Maksutov cassegrain – La làmina és esfèrica, més fàcil de fer, però més gruixuda i cara – Normalment f/ altes, dóna molt bones imatges sobretot en planetes – En tenir vidres gruixuts, tarda en aclimatar-se
  • 23. Altres tipus de telescopis  Ritchey-Chretien  Dall Kirkham  Coudé  ...
  • 24. Resum de tipus de telescopis