SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  85
El Maquinari 2
• IES Miralcamp
• Professor: Francesc Raga i Roca
– Objectius
• Conèixer l’estructura del maquinari d’un equip

•
•
•

microinformàtic
L’estudi de la paca base i dels seus components
El coneixement de les fonts d’alimentació per a PC
L’estudi dels Xipsets i dels Microprocessadors
Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

#2.
La placa mare
#3.
Tipus de plaques
#5-9.
Alimentació
#11-15 Tipus de plaques base : ATX
#16
Placa base ITX / mini ITX
#17-37
Fotografíes de plaques base
#28
Exercicis
#38-42 El Xipset
#43-44
Funcions dels xipsets actuals
#47-51 Xipsets de plaques base actuals
#52
Exercicis
#53-54
El microprocesador
#55-56
Principals característiques d'un microprocessador
#57
Velocitat dels microprocessadors
#58-65
Parts d'un microprocessador
#66
Microprocessadors de doble nucli
#67-68 Sòcol o soket
#69-71
Muntatge- Desmuntatge d’un microprocessador
#66
Video del muntatge d’un processador
#67
Exercicis

Professor : Francesc Raga i Roca
PLACA

MARE

• És un dels elements més

importants, a ell es
connecten tots els
components de l'ordinador.
Físicament és una làmina
fina fabricada amb
materials sintètics.
Aquesta làmina conté
circuits electrònics i
connexions per als
diferents dispositius.
Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base
• AT
– Mes antiga
– En desús
– Tamany mes
xicotet
– Te menys
dispositius i
menys
accessibles
– La PB no
incorpora
controladors
d’entrada i
eixida
– Doble connector
d’alimentació

Professor : Francesc Raga i Roca
Placa base AT alimentació

Professor : Francesc Raga i Roca
Alimentació de placa AT i ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Alimentació de placa AT i ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Alimentació de placa AT i ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
Verificació de la font d’alimentació

Professor : Francesc Raga i Roca
Tensions d’eixida d’una font d’alimentació

Professor : Francesc Raga i Roca
Exercici 1: arranca la font i
detemina les tensions

Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base : ATX
• ATX
– Possibilitat d’integració en
placa de dispositius ( targ
video, USB, só, LAN etc)
– Font d alimentació
especifica noves funcions,
capacitats i connectors
– Més moderna promoguda
per INTEL
– Components més
accessibles (memòria,
µP.etc) i integrats en la
placa (usb, lan, etc.) Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base : ATX
• ATX
– Ports integrats en
la placa ( usb,
sèrie, ps2 etc.)
– Incorpora targeta
d’entrada / eixida
integrada
– Control de
l’encesa de la
placa per senyal
de control
– Millor disposició
dels components
Professor : Francesc Raga i Roca
Placa base ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Placa base ATX
• Variants principals
–
–
–

mini ATX,
ATX extes
micro ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Placa base ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ITX / mini ITX
•
•
•
•
•
•
•
•

Placa refrigerada per components passius
Baix consum i sense soroll
Nova especificació de format de PC
Tamany molt xicotet de PB i altres dispositius
Dirigits a entorns de treball molt específics
Prestacions similars a un Pc normal
Compatible amb placa ATX es poden connectar
components d’un PC normal
1 sola ranura per a elements PCI i per a la
memòria
Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / pico ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
Tipus de plaques base ATX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / pico ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / pico ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
EXERCI CI 2
• Identifica les parts de les següents
plaques base

• Enganxa ho a la presentació
• Imprimeix els fulls dels exercicis
• Realitza el lliurament del treball la data
indicada

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
placa base ATX / mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Plaques base ATX

mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Plaques base ATX

mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Plaques base ATX

mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Plaques base ATX

mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
• Plaques

base ATX
– mini ITX

Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
EL XIPSET

Professor : Francesc Raga i Roca
ELS ELEMENTS DE LA PLACA
• El xipset
– Aquest esta format per un conjunt de xips
la finalitat dels quals és controlar algunes
funcions concretes del computador i com
interactua  el microprocessador amb les
*memòries, els ports externs  i les
ranures  d’expansió.
Professor : Francesc Raga i Roca
XIPSET DE CONTROL
• Que obtinguem el màxim

rendiment del
microprocessador o que
es puguen utilitzar
tecnologies avançades de
memòries i perifèrics
depèn del Xipset.

Professor : Francesc Raga i Roca
XIPSET DE CONTROL
• El Xipset es un conjunt de

xips la funció dels quals
es coordinar la
transferència de dades
entre els distints
components de l’ordinador
(inclús el processador y la
memòria).

• Controla la comunicació entre
els diversos dispositius i amb
els ports d’entrada i d’eixida

• Controla la transferència

entre busos, la memòria, el µP.

cau
• I gestiona la memòriaProfessor : Francesc Raga i Roca
XIPSET DE CONTROL
• Es persegueix que la placa i el
xipset es complementen, per
exemple anem a imaginar que
volem ampliar  memòria en el
nostre computador, pot ser
que el xipset permeta una
grandària màxima que per
falta de ranures de memòria
en la placa no es pugue
implementar.

• La placa ha d'estar dotada

d'elements que permeten
l’actualització, que tolera el
xipset

Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions que integren els xipsets
actuals
• Suport per al µP: detecció
i suport de funcions

• Controlador de memoria
Ram i cau

• Contolador de discos durs
• Inclou modes de

transferecia avançats
(Ultra Dma, bus
mastering etc..) Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions que integren els xipsets
actuals
• Control de perifèrics
(AGP, USB etc)

• Manteniment de l’hora
del sistema

• Gestio de l’energia
• Controlador d’accès
directe a memòria

• Controladors

d’infrarojos, teclat i
ratolí
Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions dels Xipsets

Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions dels Xipsets

Professor : Francesc Raga i Roca
Xipsets de plaques base actuals
• Els chipsets de les plaques mare actuals
per a l'x86 (de 32 i 64 bits) solen constar
de 2 circuits auxiliars al processador
principal:

• El pont nord

(Northbridge)

• El pont sud

(Southbridge)

Professor : Francesc Raga i Roca
El NorthBridge o pont nord
• S'usa com pont d'enllaç entre el

microprocessador i la memòria .

• Controla les funcions d’accés i
port d’enllaç entre:
–
–

La memòria RAM ,

–

El port gràfic AGP o el
PCI Express de gràfics.

–

•

El microprocessador,

Les comunicacions amb el
pont sud .

Al principi tenia també el control
de PCI , però aquesta funcionalitat
ha passat al pont sud.
Professor : Francesc Raga i Roca
El Southbridge o pont sud
• Controla els dispositius
associats com són:
–

La controladora de discs IDE

–

Els ports USB , Firewire ,
SATA , RAID ,

–

Les ranures PCI ,
ranura AMR , ranura CNR ,

–

Els ports infrarojos ,
disquetera , LAN ,
PCI Express 1x

• I una llarga llista de tots els

elements que puguem
imaginar integrats en la placa
mare.

• És l'encarregat de comunicar

el processador amb la resta
dels perifèrics
Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions dels Xipsets

Professor : Francesc Raga i Roca
Funcions dels Xipsets

Professor : Francesc Raga i Roca
Exercicis 3

(el xipset)

• Busca i explica el significat de les següents paraules
A) Ultra Dma, b) Bus mastering

• Busca per Internet les característiques de dos
models de xipset

• Explica les característiques mes rellevants de
cadascun

• Enganxa ho tot a la presentació
• Imprimeix els fulls dels exercicis
• Realitza el lliurament del treball la data indicada
Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
El Microprocessador

Imatge de l'R4400, un microprocessador RISC d'arquitectura MIPS fabricat per Toshiba
Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
MICROPROCESSADOR
• El microprocessador és

l'element més important
del computador, és el
cervell de la màquina,
s'encarrega de controlar
tot el sistema.

• Un paràmetre important

és la velocitat del
processador que es
mesura en megahertzs
(MHz), és a dir quantitat
‘’d’ordres" per segon que
poden ser executades pel
processador.
Professor : Francesc Raga i Roca
Principals característiques d'un
microprocessador:

• El joc d'instruccions que pot executar. Alguns

exemples d'instruccions serien: sumar dos números, comparar dos
números per tal de determinar si són iguals, o quin es el mes gran,
executar un subprograma etc.
– Un processador pot executar diverses dotzenes d'instruccions diferents.

• La complexitat de la seva arquitectura. Es mesura
pel nombre de transistors que conte. Com més transistors
contingue, més instruccions podrà executar en un segon.

• El nombre de bits que el microprocessador pot tractar en una
instrucció. Els primers µP. no podien sumar números de més de 4
bits en una instrucció. Per tant havien d'executar diverses
instruccions per tal de poder sumar nombres de 32 o de 64 bits. Els
microprocessadors actuals (2008) poden treballar amb números de
64 bits en una única instrucció.
Professor : Francesc Raga i Roca
La historia del microprocessador

Professor : Francesc Raga i Roca
Principals característiques d'un microprocessador:

• La velocitat màxima de rellotge que admet. Determina la cadència, el ritme, del
treball del microprocessador. A més velocitat de rellotge més instruccions per segon pot
completar el microprocessador.

• L'arquitectura del processador, tot l'anterior és teòric, a la pràctica, el nombre de

cicles de rellotge necessaris per tal de completar una operació elemental pot variar des d'un, fins
a diverses desenes per unitat d'execució. Per exemple, un processador a 400 Mhz pot ser més
ràpid que un altre a 1 Ghz, tot dependrà de les seves arquitectures respectives.

• La potència d'un microprocessador : Expressada en MIPS (Milions d'instruccions

per segon) Determinada per la combinació de les característiques precedents), els processadors
Professor : Francesc Raga i Roca
actuals (2008) poden completar més de 59.000 milions d'instruccions per segon.
Velocitat dels
microprocessadors
•

A causa de l'extrema dificultat de fabricar components electrònics
que funcionen a les immenses velocitats de MHz habituals avui en
dia, tots els micros moderns tenen 2 velocitats:

• Velocitat interna: la velocitat a la qual funciona el micro
internament (200, 333, 450 ... MHz).

• Velocitat externa o del bus: o també "velocitat del

FSB ", la velocitat a la qual es comuniquen el micro i la placa base,
per poder abaratir el preu d'aquesta. Típicament, 33, 60, 66, 100 o
133 MHz

• La xifra per la qual es multiplica la velocitat externa o de la placa

per donar la interna o del micro és el multiplicador , per exemple,
un Pentium III a 450 MHz utilitza una velocitat de bus de 100 MHz i
un multiplicador 4,5 x.
Professor : Francesc Raga i Roca
Parts d'un microprocessador
• L’encapsulat: és el que envolta a

l'hòstia de silici en si, la protegeix i li dona
consistència, permet l'enllaç amb els
connectors externs que s’acoblen al seu
sòcol de la placa base.

• L’ALU

(Unitat Aritmètica Lògica) és una
part del microprocessador encarregada
d’executar nombrosos càlculs amb números
enters i operacions lògiques. D’ALUs també
n’hi ha varies en un sol microprocessador

• L’unitat de control (UC), que dirigeix
l’activitat dels altres elements del micro i
descodifica les instruccions rebudes.

• Els registres: són bàsicament un tipus

de memòria petita amb fins especials que el
micro té disponible per a alguns usos
particulars.
Professor : Francesc Raga i Roca
Parts d'un microprocessador

• La memòria cau:
Es una memòria
ultrarràpida que empra el
micro per tenir a mà
certes dades que
previsiblement seran
utilitzades en les
següents operacions,
sense haver d'acudir a la
memòria RAM, reduint el
temps d'espera.
Professor : Francesc Raga i Roca
La memòria cau

• Memòria cau interna de
primer nivell o L1:

- Xicoteta capacitat
- Encapsulada al mateix microprocessador
- Funciona a mateixa velocitat del µP.

• Memòria cau de nivell 2 o L2 :
- En µP. Mes moderns,
- Més gran, (L1) encara que una mica
menys ràpida.
- Es troba ubicada a la carcassa juntament
amb el processador (en el xip).
- És un intermediari entre el processador
amb la seva memòria cau interna i la RAM.
- Es pot accedir més ràpidament que a la
RAM, però no tant com a la memòria cau
nivell 1.

• Memòria cau de nivell 3 o L3 :
Es troba i Roca
Professor : Francesc Raga ubicada a la placa mare o inclús
en el mateix microprocessador
Parts d'un
microprocessador

• El coprocessador
matemàtic:

o FPU (Floating Point Unit, Unitat de
coma flotant).

S’encarrega de les
operacions també amb
enters i amb números més
complexos com la divisió
d’enters (operacions que
l’ALU no pot realitzar).

Antigament estava a
l'exterior del micro, en un
altre xip.
Professor : Francesc Raga i Roca
Parts d'un
microprocessador :
Els busos

– Bus de dades o FSB (bus frontal),

camins per on circulen les dades i es
comuniquen a las diverses parts del
microprocessador, el comuniquen amb els
altres elements del PC. Actualment
l’amplaria de bus extern (el que va del
micro els altres components) és de 64
bits.

– Bus de direccions , Determina el
tamany màxim de memòria que es capaç
de manejar el microprocessador. Fins fa
poc aquesta quantitat de memòria era de
32 bits coincidint amb el valor dels
registres, actualment però, ja fem servir
els 64 bits.

– Bus de control: El µP. indicarà si

l'adreça que s’està col·locant en el bus
d'adreces ha de ser tramesa a la memòria
o a un dispositiu d'E/S o si el que es vol
és fer una lectura o escriptura

Professor : Francesc Raga i Roca
Representació simplificada dels elements que componen el
processador

Professor : Francesc Raga i Roca
Parts del microprocessador
1-Unitat de punt flotant
2-Càrrega / emmagatzematge
3- Unitat d'execució
4- Mostreig alineament i
rastreig del microcodi
5- Generador de rellotge
6- Control de memòria
7- Memòria cau L1 de dades
8- Unitat de bus
9-  Memòria cau L1
d‘instruccions
10- Memoria cau nivell 2
Professor : Francesc Raga i Roca
Microprocessadors de doble nucli
•

Augmentar la velocitat de rellotge no és gaire rentable i, una bona solució és utilitzar varis micros
en un. Un processador amb tecnologia de nucli doble ( Dual Core) conté dos nuclis d’execució,
per tant s’aconsegueix l’execució paral·lela real de dues seqüències. Al executar dos
seqüències, cadascuna farà servir un nucli d’execució independent. Tot això té unes avantatges
evidents però també problemes.

• Avantatges:
•

Es solucionen les dificultats de millorar el rendiment del micro només augmentant la velocitat de
rellotge

•

Ofereixen una millor resposta del sistema durant la multitasca; el treball es reparteix entre dos
CPU.

• Problemes:
•
•

Augmenten la calor generada fent més cara la refrigeració.

•

A més que el programari s’ha d’adaptar amb el temps a funcionar millor amb dos nuclis una mica
més lents que un de sol una mica més ràpid.

•

No és d’estranyar que d’aquí poc apareixquen micros de fins quatre nuclis

S’han de fabricar a velocitats de rellotge més petites (sinó seria massa car) i necessiten una
amplaria de bus bastant gran.

Professor : Francesc Raga i Roca
Control del microprocessador

Professor : Francesc Raga i Roca
Fabricació dels microprocessadors

Professor : Francesc Raga i Roca
MICROPROCESSADOR
• Atenent a les seves

característiques físiques
existeixen dos tipus:

• 1 Microprocessadors de
slot.

• 2 Microprocessadors de

pastilla o zif (zero insertion
force)

Professor : Francesc Raga i Roca
Sòcol o Socket
• El sòcol o socket és el lloc a

la placa on es connecta el
processador, com és lògic el
sòcol d'un processador de
pastilla és diferent al d'un
slot.

• A la Fig 3 es mostren

diferents plaques amb
diferents tipus de sòcol.

• Normalment en cada placa

només hi ha un processador a
excepció d'ordinadors més
potents que poden disposar
de diversos.
Professor : Francesc Raga i Roca
Instal·lació del radiador

Professor : Francesc Raga i Roca
Instal·lació del processador

Professor : Francesc Raga i Roca
Desmuntatge d’un microprocessador

Professor : Francesc Raga i Roca
Muntatge d’un microprocessador

Professor : Francesc Raga i Roca
Desmuntatge del radiador

Professor : Francesc Raga i Roca
Professor : Francesc Raga i Roca
Exercici 4
•

Busca el significat de les paraules
–
–
–
–
–

•

Superscaling
HyperThreading
La Llei de Moore
SSE
Joc d’instruccions

En l’ordinador de classe esbrina les
característiques mes rellevants del
processador
Professor : Francesc Raga i Roca
FI
de la
UNITAT 2
Professor : Francesc Raga i Roca

Contenu connexe

En vedette

Marta & gere enviat
Marta & gere enviatMarta & gere enviat
Marta & gere enviatsegermar
 
Components de l'ordinador 2
Components de l'ordinador 2Components de l'ordinador 2
Components de l'ordinador 2CrisCastells
 
Ordinador - Codi binari
Ordinador - Codi binariOrdinador - Codi binari
Ordinador - Codi binariDaniel Amo
 
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.rrodri83
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 

En vedette (10)

Marta & gere enviat
Marta & gere enviatMarta & gere enviat
Marta & gere enviat
 
Siti munirah
Siti munirahSiti munirah
Siti munirah
 
Els àcids nuceics
Els àcids nuceicsEls àcids nuceics
Els àcids nuceics
 
Components de l'ordinador 2
Components de l'ordinador 2Components de l'ordinador 2
Components de l'ordinador 2
 
Ordinador - Codi binari
Ordinador - Codi binariOrdinador - Codi binari
Ordinador - Codi binari
 
Sistemes operatius i d'emmagatzematge
Sistemes operatius i d'emmagatzematgeSistemes operatius i d'emmagatzematge
Sistemes operatius i d'emmagatzematge
 
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.
Unitat 5: L'ordinador i els perifèrics.
 
Unitat 5 2013 5
Unitat 5 2013 5Unitat 5 2013 5
Unitat 5 2013 5
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Àcids Nucleics
Àcids NucleicsÀcids Nucleics
Àcids Nucleics
 

Similaire à Sei tema2 2 11.11

Multiprocessor System-on-chip
Multiprocessor System-on-chipMultiprocessor System-on-chip
Multiprocessor System-on-chipDomènec Vallès
 
UF0319 Sistema operatiu Internet Correu
UF0319 Sistema operatiu Internet CorreuUF0319 Sistema operatiu Internet Correu
UF0319 Sistema operatiu Internet CorreuAntonio Carrasco Vidal
 
La informàtica
La informàticaLa informàtica
La informàticafrllamas
 
La informàtica
La informàticaLa informàtica
La informàticafrllamas
 
Pp software joaquim ruiz
Pp software joaquim ruizPp software joaquim ruiz
Pp software joaquim ruizJoaquimrl16
 
Arquitectura dels ordinadors
Arquitectura dels ordinadorsArquitectura dels ordinadors
Arquitectura dels ordinadorstecnovicent
 
Pràctica na4_uf1.pptx
Pràctica na4_uf1.pptxPràctica na4_uf1.pptx
Pràctica na4_uf1.pptxArnauSoler2
 
Informatica treball pdf
Informatica treball pdfInformatica treball pdf
Informatica treball pdfEnrikex Bellic
 
Components d’un ordinador
Components d’un ordinadorComponents d’un ordinador
Components d’un ordinadoroubassouaicha
 
Estrucruta de un ordenador
Estrucruta de un ordenadorEstrucruta de un ordenador
Estrucruta de un ordenadorAdrinv67
 
Tema 1 l'ordinador
Tema 1 l'ordinadorTema 1 l'ordinador
Tema 1 l'ordinadorAiditah
 
L’estructura d’un ordinador
L’estructura d’un ordinadorL’estructura d’un ordinador
L’estructura d’un ordinadorJuan Martos
 
Informàtica
InformàticaInformàtica
Informàticalazutaa
 
El sistema Informàtic de l'ordinador
El sistema Informàtic de l'ordinadorEl sistema Informàtic de l'ordinador
El sistema Informàtic de l'ordinadorBertaJimenez22
 
Components d’un ordinador
Components d’un ordinadorComponents d’un ordinador
Components d’un ordinadorponsadmetlla
 

Similaire à Sei tema2 2 11.11 (20)

Multiprocessor System-on-chip
Multiprocessor System-on-chipMultiprocessor System-on-chip
Multiprocessor System-on-chip
 
Treball bo
Treball boTreball bo
Treball bo
 
UF0319 Apunts
UF0319 ApuntsUF0319 Apunts
UF0319 Apunts
 
UF0319 Sistema operatiu Internet Correu
UF0319 Sistema operatiu Internet CorreuUF0319 Sistema operatiu Internet Correu
UF0319 Sistema operatiu Internet Correu
 
La informàtica
La informàticaLa informàtica
La informàtica
 
La informàtica
La informàticaLa informàtica
La informàtica
 
Pp software joaquim ruiz
Pp software joaquim ruizPp software joaquim ruiz
Pp software joaquim ruiz
 
Informàtica projecte
Informàtica projecteInformàtica projecte
Informàtica projecte
 
Arquitectura dels ordinadors
Arquitectura dels ordinadorsArquitectura dels ordinadors
Arquitectura dels ordinadors
 
Pràctica na4_uf1.pptx
Pràctica na4_uf1.pptxPràctica na4_uf1.pptx
Pràctica na4_uf1.pptx
 
Informatica treball pdf
Informatica treball pdfInformatica treball pdf
Informatica treball pdf
 
Ordinador periferics
Ordinador perifericsOrdinador periferics
Ordinador periferics
 
Components d’un ordinador
Components d’un ordinadorComponents d’un ordinador
Components d’un ordinador
 
Estrucruta de un ordenador
Estrucruta de un ordenadorEstrucruta de un ordenador
Estrucruta de un ordenador
 
Tema 1 l'ordinador
Tema 1 l'ordinadorTema 1 l'ordinador
Tema 1 l'ordinador
 
L’estructura d’un ordinador
L’estructura d’un ordinadorL’estructura d’un ordinador
L’estructura d’un ordinador
 
Informàtica
InformàticaInformàtica
Informàtica
 
Projecte Informàtica
Projecte InformàticaProjecte Informàtica
Projecte Informàtica
 
El sistema Informàtic de l'ordinador
El sistema Informàtic de l'ordinadorEl sistema Informàtic de l'ordinador
El sistema Informàtic de l'ordinador
 
Components d’un ordinador
Components d’un ordinadorComponents d’un ordinador
Components d’un ordinador
 

Dernier

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Dernier (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

Sei tema2 2 11.11

  • 1. El Maquinari 2 • IES Miralcamp • Professor: Francesc Raga i Roca – Objectius • Conèixer l’estructura del maquinari d’un equip • • • microinformàtic L’estudi de la paca base i dels seus components El coneixement de les fonts d’alimentació per a PC L’estudi dels Xipsets i dels Microprocessadors Professor : Francesc Raga i Roca
  • 2. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 3. • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • #2. La placa mare #3. Tipus de plaques #5-9. Alimentació #11-15 Tipus de plaques base : ATX #16 Placa base ITX / mini ITX #17-37 Fotografíes de plaques base #28 Exercicis #38-42 El Xipset #43-44 Funcions dels xipsets actuals #47-51 Xipsets de plaques base actuals #52 Exercicis #53-54 El microprocesador #55-56 Principals característiques d'un microprocessador #57 Velocitat dels microprocessadors #58-65 Parts d'un microprocessador #66 Microprocessadors de doble nucli #67-68 Sòcol o soket #69-71 Muntatge- Desmuntatge d’un microprocessador #66 Video del muntatge d’un processador #67 Exercicis Professor : Francesc Raga i Roca
  • 4. PLACA MARE • És un dels elements més importants, a ell es connecten tots els components de l'ordinador. Físicament és una làmina fina fabricada amb materials sintètics. Aquesta làmina conté circuits electrònics i connexions per als diferents dispositius. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 5. Tipus de plaques base • AT – Mes antiga – En desús – Tamany mes xicotet – Te menys dispositius i menys accessibles – La PB no incorpora controladors d’entrada i eixida – Doble connector d’alimentació Professor : Francesc Raga i Roca
  • 6. Placa base AT alimentació Professor : Francesc Raga i Roca
  • 7. Alimentació de placa AT i ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 8. Alimentació de placa AT i ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 9. Alimentació de placa AT i ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 10. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 11. Verificació de la font d’alimentació Professor : Francesc Raga i Roca
  • 12. Tensions d’eixida d’una font d’alimentació Professor : Francesc Raga i Roca
  • 13. Exercici 1: arranca la font i detemina les tensions Professor : Francesc Raga i Roca
  • 14. Tipus de plaques base : ATX • ATX – Possibilitat d’integració en placa de dispositius ( targ video, USB, só, LAN etc) – Font d alimentació especifica noves funcions, capacitats i connectors – Més moderna promoguda per INTEL – Components més accessibles (memòria, µP.etc) i integrats en la placa (usb, lan, etc.) Professor : Francesc Raga i Roca
  • 15. Tipus de plaques base : ATX • ATX – Ports integrats en la placa ( usb, sèrie, ps2 etc.) – Incorpora targeta d’entrada / eixida integrada – Control de l’encesa de la placa per senyal de control – Millor disposició dels components Professor : Francesc Raga i Roca
  • 16. Placa base ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 17. Placa base ATX • Variants principals – – – mini ATX, ATX extes micro ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 18. Placa base ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 19. Tipus de plaques base ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 20. placa base ITX / mini ITX • • • • • • • • Placa refrigerada per components passius Baix consum i sense soroll Nova especificació de format de PC Tamany molt xicotet de PB i altres dispositius Dirigits a entorns de treball molt específics Prestacions similars a un Pc normal Compatible amb placa ATX es poden connectar components d’un PC normal 1 sola ranura per a elements PCI i per a la memòria Professor : Francesc Raga i Roca
  • 21. placa base ATX / pico ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 22. Tipus de plaques base ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 23. Tipus de plaques base ATX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 24. placa base ATX / pico ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 25. placa base ATX / pico ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 26. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 27. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 28. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 29. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 30. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 31. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 32. EXERCI CI 2 • Identifica les parts de les següents plaques base • Enganxa ho a la presentació • Imprimeix els fulls dels exercicis • Realitza el lliurament del treball la data indicada Professor : Francesc Raga i Roca
  • 33. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 34. placa base ATX / mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 35. Plaques base ATX mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 36. Plaques base ATX mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 37. Plaques base ATX mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 38. Plaques base ATX mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 39. • Plaques base ATX – mini ITX Professor : Francesc Raga i Roca
  • 40. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 41. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 42. EL XIPSET Professor : Francesc Raga i Roca
  • 43. ELS ELEMENTS DE LA PLACA • El xipset – Aquest esta format per un conjunt de xips la finalitat dels quals és controlar algunes funcions concretes del computador i com interactua  el microprocessador amb les *memòries, els ports externs  i les ranures  d’expansió. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 44. XIPSET DE CONTROL • Que obtinguem el màxim rendiment del microprocessador o que es puguen utilitzar tecnologies avançades de memòries i perifèrics depèn del Xipset. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 45. XIPSET DE CONTROL • El Xipset es un conjunt de xips la funció dels quals es coordinar la transferència de dades entre els distints components de l’ordinador (inclús el processador y la memòria). • Controla la comunicació entre els diversos dispositius i amb els ports d’entrada i d’eixida • Controla la transferència entre busos, la memòria, el µP. cau • I gestiona la memòriaProfessor : Francesc Raga i Roca
  • 46. XIPSET DE CONTROL • Es persegueix que la placa i el xipset es complementen, per exemple anem a imaginar que volem ampliar  memòria en el nostre computador, pot ser que el xipset permeta una grandària màxima que per falta de ranures de memòria en la placa no es pugue implementar. • La placa ha d'estar dotada d'elements que permeten l’actualització, que tolera el xipset Professor : Francesc Raga i Roca
  • 47. Funcions que integren els xipsets actuals • Suport per al µP: detecció i suport de funcions • Controlador de memoria Ram i cau • Contolador de discos durs • Inclou modes de transferecia avançats (Ultra Dma, bus mastering etc..) Professor : Francesc Raga i Roca
  • 48. Funcions que integren els xipsets actuals • Control de perifèrics (AGP, USB etc) • Manteniment de l’hora del sistema • Gestio de l’energia • Controlador d’accès directe a memòria • Controladors d’infrarojos, teclat i ratolí Professor : Francesc Raga i Roca
  • 49. Funcions dels Xipsets Professor : Francesc Raga i Roca
  • 50. Funcions dels Xipsets Professor : Francesc Raga i Roca
  • 51. Xipsets de plaques base actuals • Els chipsets de les plaques mare actuals per a l'x86 (de 32 i 64 bits) solen constar de 2 circuits auxiliars al processador principal: • El pont nord (Northbridge) • El pont sud (Southbridge) Professor : Francesc Raga i Roca
  • 52. El NorthBridge o pont nord • S'usa com pont d'enllaç entre el microprocessador i la memòria . • Controla les funcions d’accés i port d’enllaç entre: – – La memòria RAM , – El port gràfic AGP o el PCI Express de gràfics. – • El microprocessador, Les comunicacions amb el pont sud . Al principi tenia també el control de PCI , però aquesta funcionalitat ha passat al pont sud. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 53. El Southbridge o pont sud • Controla els dispositius associats com són: – La controladora de discs IDE – Els ports USB , Firewire , SATA , RAID , – Les ranures PCI , ranura AMR , ranura CNR , – Els ports infrarojos , disquetera , LAN , PCI Express 1x • I una llarga llista de tots els elements que puguem imaginar integrats en la placa mare. • És l'encarregat de comunicar el processador amb la resta dels perifèrics Professor : Francesc Raga i Roca
  • 54. Funcions dels Xipsets Professor : Francesc Raga i Roca
  • 55. Funcions dels Xipsets Professor : Francesc Raga i Roca
  • 56. Exercicis 3 (el xipset) • Busca i explica el significat de les següents paraules A) Ultra Dma, b) Bus mastering • Busca per Internet les característiques de dos models de xipset • Explica les característiques mes rellevants de cadascun • Enganxa ho tot a la presentació • Imprimeix els fulls dels exercicis • Realitza el lliurament del treball la data indicada Professor : Francesc Raga i Roca
  • 57. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 58. El Microprocessador Imatge de l'R4400, un microprocessador RISC d'arquitectura MIPS fabricat per Toshiba Professor : Francesc Raga i Roca
  • 59. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 60. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 61. MICROPROCESSADOR • El microprocessador és l'element més important del computador, és el cervell de la màquina, s'encarrega de controlar tot el sistema. • Un paràmetre important és la velocitat del processador que es mesura en megahertzs (MHz), és a dir quantitat ‘’d’ordres" per segon que poden ser executades pel processador. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 62. Principals característiques d'un microprocessador: • El joc d'instruccions que pot executar. Alguns exemples d'instruccions serien: sumar dos números, comparar dos números per tal de determinar si són iguals, o quin es el mes gran, executar un subprograma etc. – Un processador pot executar diverses dotzenes d'instruccions diferents. • La complexitat de la seva arquitectura. Es mesura pel nombre de transistors que conte. Com més transistors contingue, més instruccions podrà executar en un segon. • El nombre de bits que el microprocessador pot tractar en una instrucció. Els primers µP. no podien sumar números de més de 4 bits en una instrucció. Per tant havien d'executar diverses instruccions per tal de poder sumar nombres de 32 o de 64 bits. Els microprocessadors actuals (2008) poden treballar amb números de 64 bits en una única instrucció. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 63. La historia del microprocessador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 64. Principals característiques d'un microprocessador: • La velocitat màxima de rellotge que admet. Determina la cadència, el ritme, del treball del microprocessador. A més velocitat de rellotge més instruccions per segon pot completar el microprocessador. • L'arquitectura del processador, tot l'anterior és teòric, a la pràctica, el nombre de cicles de rellotge necessaris per tal de completar una operació elemental pot variar des d'un, fins a diverses desenes per unitat d'execució. Per exemple, un processador a 400 Mhz pot ser més ràpid que un altre a 1 Ghz, tot dependrà de les seves arquitectures respectives. • La potència d'un microprocessador : Expressada en MIPS (Milions d'instruccions per segon) Determinada per la combinació de les característiques precedents), els processadors Professor : Francesc Raga i Roca actuals (2008) poden completar més de 59.000 milions d'instruccions per segon.
  • 65. Velocitat dels microprocessadors • A causa de l'extrema dificultat de fabricar components electrònics que funcionen a les immenses velocitats de MHz habituals avui en dia, tots els micros moderns tenen 2 velocitats: • Velocitat interna: la velocitat a la qual funciona el micro internament (200, 333, 450 ... MHz). • Velocitat externa o del bus: o també "velocitat del FSB ", la velocitat a la qual es comuniquen el micro i la placa base, per poder abaratir el preu d'aquesta. Típicament, 33, 60, 66, 100 o 133 MHz • La xifra per la qual es multiplica la velocitat externa o de la placa per donar la interna o del micro és el multiplicador , per exemple, un Pentium III a 450 MHz utilitza una velocitat de bus de 100 MHz i un multiplicador 4,5 x. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 66. Parts d'un microprocessador • L’encapsulat: és el que envolta a l'hòstia de silici en si, la protegeix i li dona consistència, permet l'enllaç amb els connectors externs que s’acoblen al seu sòcol de la placa base. • L’ALU (Unitat Aritmètica Lògica) és una part del microprocessador encarregada d’executar nombrosos càlculs amb números enters i operacions lògiques. D’ALUs també n’hi ha varies en un sol microprocessador • L’unitat de control (UC), que dirigeix l’activitat dels altres elements del micro i descodifica les instruccions rebudes. • Els registres: són bàsicament un tipus de memòria petita amb fins especials que el micro té disponible per a alguns usos particulars. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 67. Parts d'un microprocessador • La memòria cau: Es una memòria ultrarràpida que empra el micro per tenir a mà certes dades que previsiblement seran utilitzades en les següents operacions, sense haver d'acudir a la memòria RAM, reduint el temps d'espera. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 68. La memòria cau • Memòria cau interna de primer nivell o L1: - Xicoteta capacitat - Encapsulada al mateix microprocessador - Funciona a mateixa velocitat del µP. • Memòria cau de nivell 2 o L2 : - En µP. Mes moderns, - Més gran, (L1) encara que una mica menys ràpida. - Es troba ubicada a la carcassa juntament amb el processador (en el xip). - És un intermediari entre el processador amb la seva memòria cau interna i la RAM. - Es pot accedir més ràpidament que a la RAM, però no tant com a la memòria cau nivell 1. • Memòria cau de nivell 3 o L3 : Es troba i Roca Professor : Francesc Raga ubicada a la placa mare o inclús en el mateix microprocessador
  • 69. Parts d'un microprocessador • El coprocessador matemàtic: o FPU (Floating Point Unit, Unitat de coma flotant). S’encarrega de les operacions també amb enters i amb números més complexos com la divisió d’enters (operacions que l’ALU no pot realitzar). Antigament estava a l'exterior del micro, en un altre xip. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 70. Parts d'un microprocessador : Els busos – Bus de dades o FSB (bus frontal), camins per on circulen les dades i es comuniquen a las diverses parts del microprocessador, el comuniquen amb els altres elements del PC. Actualment l’amplaria de bus extern (el que va del micro els altres components) és de 64 bits. – Bus de direccions , Determina el tamany màxim de memòria que es capaç de manejar el microprocessador. Fins fa poc aquesta quantitat de memòria era de 32 bits coincidint amb el valor dels registres, actualment però, ja fem servir els 64 bits. – Bus de control: El µP. indicarà si l'adreça que s’està col·locant en el bus d'adreces ha de ser tramesa a la memòria o a un dispositiu d'E/S o si el que es vol és fer una lectura o escriptura Professor : Francesc Raga i Roca
  • 71. Representació simplificada dels elements que componen el processador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 72. Parts del microprocessador 1-Unitat de punt flotant 2-Càrrega / emmagatzematge 3- Unitat d'execució 4- Mostreig alineament i rastreig del microcodi 5- Generador de rellotge 6- Control de memòria 7- Memòria cau L1 de dades 8- Unitat de bus 9-  Memòria cau L1 d‘instruccions 10- Memoria cau nivell 2 Professor : Francesc Raga i Roca
  • 73. Microprocessadors de doble nucli • Augmentar la velocitat de rellotge no és gaire rentable i, una bona solució és utilitzar varis micros en un. Un processador amb tecnologia de nucli doble ( Dual Core) conté dos nuclis d’execució, per tant s’aconsegueix l’execució paral·lela real de dues seqüències. Al executar dos seqüències, cadascuna farà servir un nucli d’execució independent. Tot això té unes avantatges evidents però també problemes. • Avantatges: • Es solucionen les dificultats de millorar el rendiment del micro només augmentant la velocitat de rellotge • Ofereixen una millor resposta del sistema durant la multitasca; el treball es reparteix entre dos CPU. • Problemes: • • Augmenten la calor generada fent més cara la refrigeració. • A més que el programari s’ha d’adaptar amb el temps a funcionar millor amb dos nuclis una mica més lents que un de sol una mica més ràpid. • No és d’estranyar que d’aquí poc apareixquen micros de fins quatre nuclis S’han de fabricar a velocitats de rellotge més petites (sinó seria massa car) i necessiten una amplaria de bus bastant gran. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 74. Control del microprocessador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 76. MICROPROCESSADOR • Atenent a les seves característiques físiques existeixen dos tipus: • 1 Microprocessadors de slot. • 2 Microprocessadors de pastilla o zif (zero insertion force) Professor : Francesc Raga i Roca
  • 77. Sòcol o Socket • El sòcol o socket és el lloc a la placa on es connecta el processador, com és lògic el sòcol d'un processador de pastilla és diferent al d'un slot. • A la Fig 3 es mostren diferents plaques amb diferents tipus de sòcol. • Normalment en cada placa només hi ha un processador a excepció d'ordinadors més potents que poden disposar de diversos. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 78. Instal·lació del radiador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 82. Desmuntatge del radiador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 83. Professor : Francesc Raga i Roca
  • 84. Exercici 4 • Busca el significat de les paraules – – – – – • Superscaling HyperThreading La Llei de Moore SSE Joc d’instruccions En l’ordinador de classe esbrina les característiques mes rellevants del processador Professor : Francesc Raga i Roca
  • 85. FI de la UNITAT 2 Professor : Francesc Raga i Roca