4. 1. Introducció
Hi ha censos de població des del segle XIV
Primer cens fiable Any 1857 1,5 milions
d’habitants
Últim cens Any 2001
En el decurs del segle XX la població de Catalunya es
va triplicar:
Va passar dels 2 als 6 milions d’habitants
L’evolució demogràfica d’aquest periode ha tingut
d’alts i baixos: hi ha hagut èpoques d’un creixement
5. Causes del creixement:
1. Migracions: Catalunya és un focus d’atracció pel
seu pes econòmic
2. Augment de la natalitat
3. Reducció de la mortalitat
Han tingut protagonisme durant el segle XX:
1. Les migracions
2. Crescuda del nombre d’habitants
3. Envelliment progressiu de la població (sobretot a
finals)
A causa de la
millora en les
condicions de vida
de la població
6. 2. Etapes
1. Abans de 1910
Primer cens modern: 1857 = 1 652 611 habitants
1900: 1 966 382 habitants
1910: 2 084 868 habitants
Entre 1901-1910: creixement més accentuat
CAUSA PRINCIPAL: Reducció de la mortalitat
Creixement natural > Creixement migratori
50% població agrícola
7. 1911-1930:
1920: 2 344 719 habitants
1930: 2 791 292 habitants
ENLAIRAMENT DEMOGRÀFIC
Creixement migratori > Creixement natural
1918: Augment de la mortalitat a causa de la grip espanyola
1911-1930: Creixement significatiu de la població urbana. Barcelona
deixa enrere la marca del milió d’habitants
Natalitat baixa: impuls del factor migratori
A destacar:
1) La població catalana incrementa el seu pes respecte a la del
conjunt d’Espanya.
2) L’esperança de vida puja
3) Arribada de gent provinent de Múrcia i de les províncies que
tanquen per oest i sud l’espai català
8. 1931-1950:
El creixement demogràfic es suavitza: hi ha un increment total de menys de
mig milió d’habitants: Això va ser a causa, principalment, de la Guerra Civil i la
postguerra, que provoquen una davallada a la natalitat, un augment de la
mortalitat i un feble dinamisme de moviments migratoris. Resumint, és una
etapa plena de dificultats.
1951-1975:
Es podria resumir com l’etapa del major augment de la població de tots els
temps
En aquesta època la taxa anual de creixement va ser d’entre un 2-3%
En aquest període es dóna un saldo migratori de 100 000 persones l’any
Immigració > Emigració
1960-1964: Moviments migratoris molt intensos (arribada de molts immigrants)
Al principi venia gent jove, després gent de totes les edats.
9. 1975-Finals de segle:
Estat d’estancament amb un creixement zero:
1. Decau el fenòmen migratori
2. Descens de la fecunditat.
Augment de l’esperança de vida
11. La situació actual es fruit de:
1. Moviment migratori
2. Moviment natural
A partir dels 90 s’observen un conjunt de canvis de linia emergent:
Es produeix un BOOM MIGRATORI (no previst): Creix la població
Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més pes demogràfic
(darrere d’Andalusia)
Cens per nacionalitats (any 2005):
1. Espanyols: 6 196 302 persones
2. Amèrica del sud: 266 054 persones
3. Africans: 224 383 persones
4. Resta Unió Europea: 109 606 persones
5. Resta d’europeus: 82 355 persones
6. Àsia i Oceania: 73 479 persones
7. Amèrica del Nord i Central: 43 027 persones
13. 1950-1975
És l’etapa més sòlida i notable en quant als
moviments migratoris, en especial, els anys 60
són els més destacats.
Els immigrants que van desplaçar-se cap a
Catalunya en aquest periode venien atrets pel
dinamisme que mostra Catalunya.
Els immigrants d’aquest periode eren
principalment del sud d’Espanya
14. Actualitat
A partir dels anys 80 s’aturen les immigracions
internes a Espanya i comencen a venir
immigrants d’altres països d’Europa i de la resta
del món
A finals de la decada dels 90 aquest moviment es
va accentuar a tota Espanya: el nombre
d’extrangers es va triplicar entre els 90 i el 2000.
El 12,2% de la població catalana als inicis de
2006 era estrangera.
