Neomasclismes i violències invisibles a les xarxes socials: educar adolescents i joves amb la mirada de gènere

1. Neomasclismes i violències invisibles
a les xarxes socials: educar adolescents i joves
amb la mirada de gènere
Gemma Altell i Albajes
Professora del Màster de Violència
Familiar
IL3-Universitat de Barcelona
Sotsdirectora Àrea de Gènere,
Addiccions i Famílies. Fundació Salut i
Comunitat

2. 1. Adolescents digitals avui
2. Món real versus món virtual
3. Posicionament dels adults com a educadors/es referents
4. Concepte d’intimitat:
A- Control mitjançant la hipervisibilització i estetització (violència invisible)
malgrat la immediatesa
B - Regulació afectiva i autenticitat emocional (mites de l’amor romàntic)
5. Que significa la violència pels joves avui en dia
A- La violència masclista dels adults
B- On és la mirada de gènere entre adolescents i joves?
C- Neomasclismes: Violència de control i riscos a les xarxes (exemples)
6. Usos diferencials de nois i noies a les xarxes socials: la introducció de la
imprescindible perspectiva de gènere per les noves violències.
(ciber feminisme)
7. Cap a on hem d’anar: producció de continguts (casal)
Índex

3. El 95% de la joventut utilitza internet a diari.
Primer van ser el xats i foros, fotolog i blogs, xarxes socials, xarxa al mòbil...
ara és whatsapp...
i demà?
Font: Casal Tecnològic (sessió Ana López)
1. Adolescents digitals avui

4. Els usos que els adolescents i joves fan de la tecnologia
responen, majoritàriament, a dues categories:
•construir identitat
•establir relacions
Important plantejar-ho des de la perspectiva de gènere

5. 2. Món real versus món virtual
Font: Jordi Bernabeu

6. Font: Jordi Bernabeu

7. Font: Jordi Bernabeu

8. Font: Jordi Bernabeu

9. • L’ascendència educativa (a qui tinc com a
referent?) és clau en l'univers dels adolescents.
Cal que ajudem a regular i ser-hi al costat.
• Els estudis ens mostren una realitat força
complicada: no viuen els adults com a persones
properes a qui explicarien els problemes.
• La por a la reacció dels pares/mares també
esdevé un fre important.
3. Posicionament dels adults com a
educadors/es referents

10. Font: Jordi Bernabeu

11. Font: Jordi Bernabeu
És així?

12. A- Control mitjançant la hipervisibilització i estetització
(violència invisible) malgrat la immediatesa
B - Regulació afectiva i autenticitat emocional (mites de l’amor
romàntic)
4. Concepte d’intimitat

13. 4.A. Control mitjançant la hipervisibilització i estetització
(violència invisible) malgrat la immediatesa
Font: Jordi Bernabeu

14. • La violència recolzada en la estetització i la
hipervisibilització de la intimitat:
 L’esclavitud de una determinada Mirada estètica. La visibilitat de les
dones en aquest context no és política (ciberfeminisme) sinó
estètica i concreta, des de la mirada androcèntrica.
 Sembla que la realitat sigui fugissera per la velocitat que té però en
realitat implica un control (panòptic permanent, Foucault).
Especialment per les dones més orientades a mostrar-se i
relacionar-se a les xarxes. Socialització de gènere.

15. 4.B. Regulació afectiva i autenticitat
(mites de l’amor romàntic)

16. • Tornem al concepte
d’ intimitat:
- Les emocions que no publico no existeixen (la
vida en directe). No es perceben els perills.
- Les dificultats per sostenir els estats
emocionals més enllà del present immediat.
- Món falsament afectiu
- Els mites de l’amor romàntic portats a la
caricatura

18. Ens ensenyen que el control forma
part de les relacions de parella?
Sí, i llavors... no és una violència?

19. A- La violència masclista dels adults
B- On és la mirada de gènere entre adolescents i joves?
C- Neomasclismes: Violència de control i riscos a les xarxes
(exemples)
5. Què significa la violència per als
joves avui en dia

20. • La violència masclista dels adults no és
la que pateixen les noies joves. Símil
amb drogues.
• Nous mandats de gènere per les noies
joves que hem d’aprendre a interpretar:
Doing Gender doing drugs.
• Miratge de la igualtat.
5.A. La violència masclista dels adults

21. Estereotips
de gènere
Escola
Família
Entorn
Mitjans de
comunicació
XARXES
SOCIALS
5.B. On és la mirada de gènere entre adolescents i
joves?

22. VALORACIÓN DE ESTEREOTIPOS SOBRE LA MUJER, EL HOGAR Y LA FAMILIA,
SEGÚN SEXO
(% DE MUY/BASTANTE ACUERDO)
Font: Identidades de género en la adolescencia. Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, noviembre 2015.

23. “...sobre les actituds sexistes entre els joves
l’enquesta realitzada pel CIS i la Secretaria
d'Estat per a la Igualtat afirmava que el 33%
dels joves d’entre 15 i 29 anys considera
"acceptable" o "inevitable" patir o practicar
l'anomenada violència de control...”
5.C. Neomasclismes: Violència de control i riscos a
les xarxes (exemples)
Font: Percepción de la violencia de género por los jóvnenes. Estudi del CIS de gener del 2015.

24. CONTROL
VIOLÈNCIA

25. Font: Educarxpensar.

26. Font: Educarxpensar.

27. Què ens semblaria si la nostra parella ens fa 10 trucades al dia? Les xarxes
socials poden ser un mitjà per al control de la parella? li donaríeu les vostres
contrasenyes a la vostra parella?
Font: Educarxpensar.

28. Actes coneguts de violència contra la parella entre joves
noia
noi
Font: Identidades de género en la adolescencia. Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, noviembre 2015.

29. • "Casi sin excepciones, a través de fronteras y
jurisdicciones, millones de mujeres y niñas
están sujetas a diferentes formas de
violencia", se indica. En la Unión Europea, el
18% de las mujeres ha experimentado algún
tipo de agresión seria en las redes sociales
desde los 15 años”
Font: El 73% de las mujeres y niñas han sufrido ciberviolencia. La Vanguardia, 27 de setembre de 2015.

30. • El ciberbullying implica l’ús de les TIC per donar suport a una
conducta deliberada, repetida i hostil per part d’un individu o un
grup, amb la intenció de danyar l’altre.
• A diferència del bullying tradicional, (que també inclou
reiteració, intencionalitat i edats similars pel que fa a la víctima i
l’assetjador), es caracteritza a més per l’anonimat, la
instantaneïtat, la publicitat, els mitjans emprats i l’accessibilitat.
Exemples de manifestacions de violències a les xarxes

31. • El sexting consisteix a difondre o publicar continguts de tipus
sexual produïts pel mateix remitent utilitzant un dispositiu
tecnològic, i pot derivar en una conducta de ciberbullying com a
mitjà de pressió, xantatge i ridiculització contra la persona.
Exemples de manifestacions de violències a les
xarxes

32. • El happy slapping és una acció que es du a terme en un grup
d’adolescents que aborden un vianant i, sense motiu aparent,
l’agredeixen mentre ho filmen amb els seus telèfons mòbils.
Aquesta agressió, a posteriori, es fa pública a la xarxa.
Exemples de manifestacions de violències a les
xarxes

33. 6. Usos diferencials de nois i noies a les xarxes
socials: la introducció de la imprescindible
perspectiva de gènere per mirar les noves
violències

34. • Que s’esperava que podria representar la xarxa
per les dones....
• Ciberfeminisme: poder en igualtat. La xarxa com
un espai democratitzador i igualitari.
• Enlloc d’això la presencia
de les dones és
estetitzada i
instrumentalitzada

35. • No hi ha un qüestionament profund: les
corporacions regulen la xarxa
L’essencialisme

36. Font: La desigualdad de género y el sexismo en las redes sociales. Gobierno Vasco, 2013.
• “Las chicas, como conclusión a destacar,
son las grandes usuarias de la
comunicación social a través de las
redes. En comparación con los chicos,
ellas describen en sus perfiles
situaciones más personales e íntimas;
exponen con mayor frecuencia
fotografías, autofotos y fotos sensuales y
utilizan más frecuentemente las redes
sociales como espacio de relación con
sus amistades. Al tiempo que se
exponen personalmente más que los
chicos, también reciben más solicitudes
de amistad; más propuestas de
desconocidos y proposiciones sexuales;
conocen competiciones donde son
puntuadas por su físico. Las chicas viven
en las redes sociales un riesgo a ser
acosadas y una vulnerabilidad mayor
que los chicos”

37. • “Aunque no hemos conseguido de los chicos
la misma participación cuantitativa que de
las chicas, cualitativamente registramos
también discursos menos elaborados.
Consideran las redes sociales un buen lugar
para ligar o ver fotos de chicas, un lugar de
ocio. Afirman subir menos fotos que las
chicas, y apenas hablar de sentimientos o
situaciones íntimas, expresan no haber
vivido riesgos, y muestran no sufrir en
exceso por los comentarios que se hacen en
las redes. Revelan además un mecanismo
de protección bastante unánime:
consideran que el control de la pareja no es
aceptable y tienden a negar la posibilidad
de proporcionarles su contraseña. Su
discurso parece expresar mayor capacidad
para el espacio propio y un uso básico de
las redes sociales como entretenimiento.”
Font: La desigualdad de género y el sexismo en las redes sociales. Gobierno Vasco, 2013.

38. “En este sentido y aunque creo que
afortunadamente el tema está cambiando, cabe
recordar cómo la discreción en cuanto a
conocimientos o logros es un rasgo cultural
aprendido por las mujeres durante su proceso
educativo. En general se enseña a los hombres a
divulgar sus logros como forma de alimentar una
competitividad mayor, lo cual sitúa a las mujeres
en posiciones mucho más invisibles en el ámbito
de los negocios y de la vida pública en general”
Font: El caparazón. Dolors Reig

39. 7. Cap a on hem d’anar: producció de
continguts

40. • Estudis en profunditat d’usos per sexes amb dades desagregades
per sexe.
• Interpretació de les dades en clau de gènere.
• Responsabilització dels abusos a qui els comet.
• Paral·lelisme amb la violència sexual (veure les desigualtats subtils i
estructurals)
• Treball diferenciat amb nois i noies: Treball sobre l’autoestima,
sobre els models socials, pensament crític sobre el món que ens
envolta, etc.
Article Catalunya Plural:
Entrevista:
Bloc Educarxpensar:
7. Cap a on hem d’anar? Producció de
continguts. Propostes

41. Moltes gràcies!
Gemma Altell
www.gemmaltell.net