1. Jornada ‘Riscs empresarials a les xarxes socials’
CEG (Club Excel·lència en Gestió). COEIC. Barcelona, 27 de febrer de 2013
Grup de treball liderat per Jordi Graells i Costa. Generalitat de Catalunya
1. Les organitzacions –empreses i administracions– han de ser a les xarxes
socials ja que les ajudarà en la millora de la seva operativa –modificació de
processos– i de l’actitud dels seus professionals.
2. En el nou paradigma social i econòmic actual, el client o la ciutadania entra a
formar part dels processos de l’organització (crowdsourcing, intel·ligència
col·lectiva...).
3. La seguretat i la confiança en les xarxes socials són dues qüestions
diferents. Cal aprendre a gestionar l’actitud dels professionals en aquests
entorns. El mal ús d’aquests mitjans és atribuïble principalment a l’encàrrec de
feines i compte de resultats del professional i no pas a les eines mateixes.
4. La separació cada cop més difusa entre usos personals i usos professionals
en el món de les xarxes. Aquí són rellevants les regles de joc fixades: guies d’ús
i estil, conjunt de valors de l’organització, normes de participació...
5. L’actitud i la manera de comunicar dels professionals és el major atractiu per
convèncer a través del canal de les xarxes socials.
6. La comunicació a les xarxes socials s’ha d’inserir dins el pla de comunicació
estratègic de tota l’organització.
7. Les tecnologies de la informació i comunicació i, especialment, les xarxes socials
poden ajudar a gestionar el model d’addició de valor als productes i serveis
a través de la integració dels professionals i dels clients-usuaris.
8. Les xarxes socials es relacionen amb l’obertura de dades i els serveis
mòbils. Per atorgar-los intel·ligència, les organitzacions han d’obrir les seves
dades i posar-les en entorns relacionals (xarxes socials) i facilitar-hi l’accés ubic
des de dispositius mòbils.
9. Cal mesurar l’impacte de la presència de les organitzacions a les xarxes
socials. En quina mesura els resultats obtinguts són atribuïbles a la presència
activa de l’organització a les xarxes socials?
10. Una bona política de presència d’una organització a les xarxes socials
comporta un canvi molt profund en l’estratègia, l’operativa i la cultura
organitzativa. L’empresa o administració ha d’afrontar aquesta nova lògica com
més aviat millor.
_________________________________

2. Jornada ‘Riesgos empresariales en las redes sociales’
CEG (Club Excelencia en Gestión). COEIC. Barcelona, 27 de febrero de 2013
Grupo de trabajo liderado per Jordi Graells i Costa. Generalitat de Catalunya
1. Les organizaciones –empresas y administraciones– han de estar en las
redes sociales puesto que los ayudará en la mejora de su operativa –
modificación de procesos– y en la actitud de sus profesionales.
2. En el nuevo paradigma social y económico actual, el cliente o la ciudadanía
entra a formar parte de los procesos de la organización (crowdsourcing,
inteligencia colectiva...).
3. La seguridad y la confianza en las redes sociales son dos cuestiones
diferentes. Hay que aprender a gestionar la actitud de los profesionales en estos
entornos. El mal uso de estos medios es atribuible principalmente al encargo de
trabajos y cuenta de resultados del profesional y no a las herramientas mismas.
4. La separación cada vez es más difusa entre usos personales y usos
profesionales en el mundo de las redes. Aquí son relevantes las reglas de
juego fijadas: guías de uso y estilo, conjunto de valores de la organización,
normas de participación...
5. La actitud y la manera de comunicar de los profesionales es el mayor
atractivo para convencer a través del canal de las redes sociales.
6. La comunicación en las redes sociales se tiene que insertar dentro del plan
de comunicación estratégico de toda la organización.
7. Las tecnologías de la información y comunicación y, especialmente, las redes
sociales pueden ayudar a gestionar el modelo de adición de valor a los
productos y servicios a través de la integración de los profesionales y de los
clientes-usuarios.
8. Las redes sociales se relacionan con la apertura de datos y los servicios
móviles. Para otorgarlos inteligencia, las organizaciones tienen que abrir sus
datos y ponerlas en entornos relacionales (redes sociales) y facilitar el acceso
ubicuo desde dispositivos móviles.
9. Hay que medir el impacto de la presencia de las organizaciones en las redes
sociales. ¿En qué medida los resultados obtenidos son atribuibles a la presencia
activa de la organización a las redes sociales?
10. Una buena política de presencia de una organización en las redes sociales
comporta un cambio muy profundo en la estrategia, la operativa y la cultura
organizativa. La empresa o administración tiene que afrontar esta nueva lógica
cuanto antes mejor.
_________________________________