2. Les claus del Disseny Visual
1. Introducció al grafisme
2. Producció analògica i digital
3. Percepció de la imatge
4. Composició i expressió gràfica
5. Disseny i producció
3. Introducció al grafisme
El disseny és una activitat que combina
imaginació més tècnica per crear un
producte útil.
8. Introducció al grafisme
Són els signes que mantenen una relació
establerta convencionalment amb l'objecte
representat.
9. Introducció al grafisme
Els índexs són tots els signes que
mantenen una relació de tipus físic i tàctil
amb el referent designat.
10. Introducció al grafisme
El punt és la unitat mínima de l'expressió
gràfica, la més simple de tota la
comunicació visual.
La unió, relació o moviment d'un punt es
converteix en una línia.
12. Introducció al grafisme
Les línies corbes creen moviment i
suavitat. Es vinculen a les relacions
personals i informals.
Les línies rectes es vinculen a la
tecnologia, la formalitat i la serietat.
Les línies anguloses són potents, indiquen
força i empenta i també es relacionen amb
el món tecnològic.
13. Introducció al grafisme
Una forma delimita una superfície, una
figura. Pot definir-se com l’element generat
a partir d’un contorn.
14. Introducció al grafisme
El color és la sensació que percep el sentit
de la vista.
És una qualitat de la matèria i de la llum, la
qualitat dels objectes que els permet
reflectir o deixar passar certs rajos de llum
i absorbir-ne d’altres, fet que produeix en la
retina una sensació específica.
15. Introducció al grafisme
La textura és l’acabat superficial dels
objectes i de les formes, l’element visual
que tradueix les qualitats d’un altre sentit:
el tacte.
16. Introducció al grafisme
La lluminositat defineix les diferències de
quantitat de llum d’un color. Un vermell
fosc té menys lluminositat que un vermell
clar.
17. Introducció al grafisme
La saturació defineix el nivell mínim i
màxim de “puresa” d’un color i mesura la
quantitat de llum blanca que acompanya el
color. Els grisos representen l’absència
total de saturació. Un vermell té un nivell
de saturació màxim.
18. Introducció al grafisme
El matís o to defineix la diferència entre un
color i un altre. Un verd pàl·lid i un verd
fosc tenen el mateix matís, però un verd i
un blau tenen un matís diferent.
19. Introducció al grafisme
La mescla o síntesi additiva (colors llum)
és la que s’utilitza en la producció
d’imatges per a projeccions (cinema,
televisió...). Treballa amb el codi de color
RGB (red, green i blue).
20. Introducció al grafisme
La mescla o síntesi substractiva (colors
pigment) és la pròpia de la impressió o arts
gràfiques en general i s’utilitzen filtres a la
reflexió de la llum. Utilitza el codi CMYK
(cyan, magenta, yellow i black).
21. Introducció al grafisme
Els colors primaris són els colors que si se
sumen produeixen la totalitat de la llum i, si
es resten, la manca de llum.
Són el verd, el vermell i el blau. La suma
de tots tres és el blanc.
Si en sumem només dos, obtindrem un
color secundari.
22. Producció analògica i digital
Formats analògics: hi ha correspondència
física entre l’objecte natural i allò que
representa.
23. Producció analògica i digital
Formats digitals: noves estructures
basades en 0 i 1, el codi binari. El procés
pel qual una imatge analògica passa a ser
digital s’anomena digitalització.
24. Producció analògica i digital
Resolució de pantalla: determina la qualitat
de les imatges que es representen en el
monitor. Es mesura en píxels per polzada
(pixels per inch).
En un monitor, la qualitat màxima que
podem obtenir és de 72 píxels per polzada.
Normalment es treballa amb resolucions
superiors per aconseguir més qualitat.
25. Producció analògica i digital
Una imatge de mapa
de bits està
condicionada a una
retícula de punts
sobre la qual es
disposen una sèrie de
bits d’informació que
representen píxels.
26. Producció analògica i digital
La resolució d’una imatge és el nombre de
píxels per unitat de superfície. La resolució
s’expressa en punts per polzada.
Quan diem que una imatge de 300 ppp,
indiquem que per a cada polzada hi ha
300x300 píxels, és a dir, 90.000 píxels.
27. Producció analògica i digital
La qualitat d’una imatge està directament
relacionada amb la resolució.
Anomenem pes el volum del fitxer que
conté la imatge. Com més volum, més pes.
Més quantitat de ppp = més qualitat = més
volum = més pes del fitxer.
28. Producció analògica i digital
Resolució
Producte
Perifèric e
sortida
72
Pàgines web,
CD, DVD
Monitor
Publicació
impresa de
qualitat
mínima
Impressora
convencional
Publicació
impresa de
qualitat òptima
Impremta
Filmació de
fotolits
Òfset,
serigrafia
200
600
1200-2400
29. Producció analògica i digital
Una imatge vectorial es compon d’objectes
gràfics independents, creats a partir
d’operacions matemàtiques que fa
l’ordinador.
Aquests objectes són línies corbes o
rectes, definides per vectors, i cada un
d’aquest vectors té un punt inicial i un punt
final, que s’anomenen punts de control.
30. Producció analògica i digital
Les imatges vectorials es componen de
diferents objectes independents, fet que
permet manipular-los per separat.
El sistema de capes ha estat adaptat pels
programes de mapes de bits.
Es poden modificar o retocar fàcilment.
Tenen un volum d’emmagatzematge
reduït.
31. Producció analògica i digital
Mapes de bits: TIFF, BMP, PSD, PICT,
JPEG, GIF i PNG.
JPEG (joint photographic experts group) és
el millor format de compressió per a les
imatges fotogràfiques.
TIFF és el format més utilitzat per imprimir
per la seva alta qualitat.
32. Producció analògica i digital
GIF (graphics interchange format) pot
contenir imatges animades. Apte per a
il·lustracions.
JPEG i GIF és fa servir més al web.
Vectorials: WMF, EMF, EPS, PDF, SWF i
SVF.
33. Producció analògica i digital
Producció de material gràfic:
−
Material gràfic imprès
−
Material gràfic virtual
−
Senyalètica
34. Percepció de la imatge
Les formes visuals també comuniquen,
expressen, sedueixen, impacten,
reclamen, informen, tranquil·litzen o
provoquen repulsió.
Tenim tendència a agrupar els elements
visuals per la seva semblança.
35. Percepció de la imatge
Els colors poden transmetre sensacions
com calor i fred.
Els colors càlids es manifesten alegres i
ardents (o encesos), mentre que els freds
resulten més passius i reposats.
36. Percepció de la imatge
Els colors clars amplien l’espai, els foscos
els fan més pesats i reduïts.
Els tons càlids suggereixen un augment de
grandària dels objectes, dilatació i, per
tant, semblen més propers; els freds
sembla que es redueixin i s’allunyin.
37. Percepció de la imatge
El contrast és la influència mútua exercida
entre dos colors juxatposats que no tenen
cap afinitat.
Pot ser de tons, de valors i de contrastos.
38. Percepció de la imatge
L’harmonia es produeix per la relació
d’afinitat entre els tons i valors del conjunt.
39. Percepció de la imatge
El color també és
subjectiu, depèn de
l’experiència de
l’individu.
El color dóna emoció i
està relacionat amb el
psíquic.
40. Percepció de la imatge
El color influeix, per exemple, en la
sensació de temperatura: els colors càlids
que s’apropen al groc, tenen una certa
semblança amb el Sol i el foc; els colors
freds que s’acosten al blau, al cel, al gel i a
l’aigua.
41. Composició i expressió gràfica
Tot i que el nostre camp visual és ovalat, la
majoria de creacions gràfiques que fem i
veiem són dins d’un marc.
El marc és una forma que conté la imatge.
L’espectador se submergeix en la imatge i
l’aïlla de la resta mitjançant el marc.
42. Composició i expressió gràfica
L’estil és el conjunt de trets formals
l’aparició constant i combinada dels quals
es considera característica de l’obra d’un
artista, una escola artística o un període de
la història de l’art determinat.
43. Composició i expressió gràfica
Les obres figuratives representen formes i
objectes de la realitat. Poden ser des de
naturalistes o realistes fins a
esquemàtiques.
44. Composició i expressió gràfica
Les abstractes combinen elements gràfics
sense cap intenció representacional. Se
centren en les relacions compositives.
45. Composició i expressió gràfica
Les lletres que tenim actualment són
signes arbitraris que representen, per
convenció, un determinat so.
El text és la plasmació gràfica del
llenguatge verbal.
En disseny, la tipografia és text i és imatge.
46. Composició i expressió gràfica
El conjunt de caràcters disponibles
s’anomena font tipogràfica.
47. Composició i expressió gràfica
LA CAIXA ALTA SÓN LES MAJÚSCULES,
DERIVADES DE LES CAPITALS
ROMANES.
La caixa baixa són les minúscules,
originàries de la cal·ligrafia medieval.
48. Composició i expressió gràfica
Una tipografia ha de trets de llegibilitat,
amenitat i expressivitat.
49. Disseny i producció
Els subjectes de la comunicació visual
−
L’emissor: individu o empresa
responsable del missatge.
−
Receptor: públic objectiu
−
Canal: el mitjà pel qual es distribueix i es
fa arribar el missatge.
−
Codi: conjunt de lleis i convencions
establertes que forma el substrat que
possibilita la comunicació.
50. Disseny i producció
Pla denotatiu: significats explícits que
s’infereixen directament a partir de la
simple recepció del missatge.
Pla connotatiu: significats implícits que
aporten els elements que intergren el
missatge, els diversos sentits addicionals
que depenen de la competència i
experiència prèvia del receptor.
51. Disseny i producció
El públic objectiu o target és el grup
d’individus als quals s’adreça el missatge.
Els autors d’una producció han de conèixer
les expectatives del públic objectiu al qual
s’adrecen i ser capaços de traduir-les
formalment per a obtenir l’èxit comunicatiu.
52. Disseny i producció
Cada situació comunicativa requereix un
grau de formalitat diferent, adequat a
l’usuari, la funció i el missatge global.
53. Disseny i producció
La imatge expressiva té la voluntat de
comunicar l’estat d’ànim o fer
consideracions subjectives mitjançant
elements i recursos gràfics.
Són habituals dosis elevades de creativitat
i originalitat.
54. Disseny i producció
La imatge documental és tota imatge que
hagi estat produïda per deixar constància o
registrar una determinada situació o estat
de coses real.
Són la major part de fotografies de premsa,
retrats i totes les imatges que compleixen
una funció informativa i explicativa.
55. Disseny i producció
Són imatges persuasives totes les que
tenen com a objectiu prioritari alterar o
modificar els criteris o l’estat ideològic o
anímic del públic receptor.
Són especialment exemplars les imatges
publicitàries: cartellisme, cibertires,
anuncis, anuncis televisius...
56. Disseny i producció
En la imatge narrativa és bàsica la voluntat
d’explicar una història, d’il·lustrar i
representar una determinada estructura o
fórmula dramàtica.
Són les imatges cinematogràfiques,
còmics, storyboards, il·lustracions literàries
o informatives...
57. Disseny i producció
És un bon disseny només el que compleix
satisfactòriament les finalitats
comunicatives per a les quals s’ha fet.
Disseny gràfic és comunicació visual.
58. Disseny i producció
La identitat gràfica designa la sèrie
d’atributs intrínsecs d’un subjecte
determinat (producte, empresa,
institució...) i el sistema de signes gràfics
que s’hi associen.
Ha de ser governada per la coherència.
59. Disseny i producció
Els trets estables són els que es
mantindran inalterables mentre es
mantingui vigent el programa d’identitat
gràfica proposat.
Els trets alternatius són els que
apareixeran o no segons determinades
situacions o demandes comunicatives.
60. Disseny i producció
El logotip és l’aspecte gràfic del nom de la
marca, és un factor d’identificació
primordial.
Ha de ser breu, eufònic, memoritzable i
suggeridor.
61. Disseny i producció
Els eslògans són les frases identificatives i
diferenciadores d’una idea del producte.
Els eslògans son els lemes publicitaris
amb els quals s’identifica el que es ven i
per això han de ser molt cridaners, fàcils
de recordar moltes vegades les persones
se senten ben caracteritzades amb
aquestes frases.
62. Disseny i producció
La marca és vehicle d’informació i
identificació, transmet la personalitat, l’estil,
la dimensió i les qualitats.
Ha d’impactar visualment, tenir força de
fascinació i suggestió, a més de resultar
versàtil en les seves aplicacions i
presentacions.
63. Disseny i producció
El manual d’identitat visual és un programa
que conté el corpus d’aplicacions
particulars en la totalitat de sistemes i
suports.
Ha de garantir la coherència gràfica del
conjunt de comunicacions.
64. Disseny i producció
El moment inicial –informació prèvia, idees
inicials i condicionants de l’encàrrec–
determina el conjunt del treball de disseny
posterior i els resultats finals.
65. Disseny i producció
Abans de començar una tasca, cal
informar-se del material gràfic ja existent
amb un ampli estudi de la competència.
66. Disseny i producció
Un cop el projecte ha estat estudiat i
planificat, se’n coneixen tots els
condicionants i és hora que prengui forma.
En la fase de producció caldrà dissenyarne els continguts, com interaccionaran, en
quins suports...
En l’execució intervindran dissenyadors,
programadors, il·lustradors... seguint la
planificació.
67. Disseny i producció
Primer se’n fa un prototip que es testa. És
la versió alfa del producte.
La versió beta és la versió definitiva.
Seguidament se’n fa la publicació. Al final
del procés, és important avaluar-ne la
resposta i rebre’n el feedback.
