2. Hi havia una vegada un nen de sis anys que es deia Jordi.
Vivia amb els seus avis des d’ els 3 anys , ja que els seus pares
havien marxat a treballar a l’estranger , i sols els visitaven 2 o 3 cops
a l’any.
En Jordi estava molt mimat per la seva avia Teresa i el seu avi Joan
.El seu avi treballava a l’estació de tren i la seva àvia era mestressa
de casa. Cada dia en Jordi observava que quan el seu avi arribava a
casa, la seva àvia ja havia fet un munt de feina i tenia el menjar a taula.
Un dia estaven tots tres dinant i mentre la Teresa fregia el peix, l ‘avi va
dir:
-Teresa , portam l’aigua !
-Ja vaig ! –va dir l’àvia
Al cap d’una estona quan l’àvia estava sentada a taula,l’avi va dir:
-Que hi ha de postres?
-Un moment que ara el porto –va dir la Teresa
En acabar de dinar ,l’àvia es va quedar a la cuina netejant els plats i els
fogons i l’avi va seure al sofà per prendre el cafè,que li va portar la Teresa
a la saleta ,i després de fer la migdiada quan anava a marxar a fer la
xerrada amb els seus amics al bar, en Jordi ,li va preguntar al seu avi:
-Avi,per què no fas mai tú el sopar?
-Ui! Jordi, això es cosa de dones.
-I fer el llit i netejar la casa ,també es cosa de dones?-va tornar a
preguntar en Jordi

3. -També, Jordi ,tot això es cosa de dones.
-I així avi tu a casa què saps fer?
-Doncs jo ja treballo tots els dies a l’estació i si la teva avia ha de portar
bosses que pesen l’ajudo, o quan s’ha de moure algun moble per netejar
pel darrere ,jo tinc més força i també baixo tots els dies la brossa al
contenidor.
-Ah! Ara ja ho entenc això es el que fan els homes.
Al cap d’un any ,els pares d’en Jordi van tornar de l’estranger i en Jordi va
anar a viure amb ells.
En Jordi va començar a observar que la seva vida amb els pares era molt
diferent,es llevaven tots tres a la mateixa hora i mentres la seva mare feia
l’esmorzar,el seu pare feia els llits,quan eren a taula igual s’aixecava l’un
que l’altre,cada nit un netejava la cuina mentre l’altre ajudava a en Jordi
amb els deures…..
Un dia la mare va cridar a en Jordi i li va dir:
-Jordi, vine que ara t’ensenyaré a fer el teu llit
-Què dius mare,això es cosa de dones!
-Qui t’ho ha dit això?
-L’avi Joan.-va contestar en Jordi
- Ah!,però això ara es diferent, aquí tots tres hem de col·laborar amb
les feines de la casa.
Uns mesos després, la mare es va trencar la cama i va haver de fer
repòs durant un temps.
En Jordi tot espantat li va dir al seu pare:
-Pare,ara jo haure d’anar a viure a casa l’àvia Teresa.
-Per què fill?-va preguntar el pare.
-Perquè hi ha coses que només saben fer les dones i jo no vull patir.

4. El pare d’en Jordi li va explicar que ell era capaç de portar la casa i
treballar i que avui dia no hi havia tasques de dones i d’homes sinó que
havien de formar un equip per tirar endavant .
Durant aquest temps en Jordi va aprendre moltes coses noves i va ajudar
al seu pare amb les feines de casa i a cuidar de la seva mare.
Al cap d’ uns mesos, un dia van sortir tots tres a donar un vol i en Jordi va
anar fixar-se amb moltes coses: va veure una dona portar un autobús, una
altra que conduia un taxi, una dona descarregant paquets d’un
camió,també li va cridar l’atenció veure a un home treballant a una
fruiteria i fins i tot a un altre home venent cremes per a la cara en una
perfumeria.
Un diumenge van anar tots tres a dinar a casa els avis i quan eren tots
sentats a taula ,l’avi Joan va dir:
-Teresa, porta més pa.
En Jordi es va aixecar ràpidament i mentre anava a buscar el pa va dir:
-Avia ,no et moguis ,ja vaig jo ,que a casa meva m’han ensenyat que això
no es només cosa de dones.
En Jordi va torna a taula i li va donar el pa al seu avi i mirant-lo fixament li
va dir:
-Avi, què et sembla si avui que es diumenge netegem els plats i així l’àvia
pot prendre el cafè a la saleta amb els pares i fer festa per un dia ?.Ah! i no
hem digues que no perquè això es cosa de dones.
Tots van riure de l’acudit d’en Jordi ,però els seus pares van sentir-se
orgullosos de veure que el seu fill havia après una lliçó molt important.