1. Miércoles 24 de noviembre de 1860 Fund. 1850 Precio 6 cts. Se aprueba el plan Cerdá El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Fou creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de l'Ajuntament de Barcelona. DIARIO ILUSTRADO DE BARCELONA La vanguardiSTA L'eixample contemplat al pla es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. Proposava una quadrícula contínua de mansanes de 113,3 metres des del Bessos fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres.
2.
3. Avinguda Diagonal, 243-245 Casa Terrades/casa de les punxes La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. La casa es va construir en 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. Una de les característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica el que li va donar el nom popular de casa de les punxes. Agafa la línia T4-Estacio de Sant Adrià - Ciutadella/Vila Olímpica de Tramvia a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a Glòries. Alex i Albert
4. Carrer de la Indústria 174 L' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 . Hospital de Sant Pau Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Agafa la línia L5-Cornellà / Vall d'Hebron de Metro a la parada Verdaguer i després de 2 parades baixa a Sant Pau / Dos de Maig. Alex i Albert
5. La Casa Milà , també coneguda com « la Pedrera ». Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910. Casa Milà/la Perdrera És un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Agafa la línia 28-Pl. Catalunya / Carmel de Bus a la parada Pg de Gràcia-Gran Via i després de 2 parades baixa a Pg de Gràcia-Mallorca. Alex i Albert
6. El Mercat de Sant Antoni El Mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació i encants situat al barri de Sant Antoni , a l'Eixample de Barcelona. L'edifici, actualment tancat per una remodelació integral i traslladat, ocupa una illa dels carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de Sant Antoni i Sant Pau. Està al costat del carrer del Tamarit Línia L4-La Pau / Trinitat Nova De Selva de Mar a Passeig de Gràcia Nombre de parades, 8 Temps d'espera, 3 min Temps de trajecte, 12 min Camina 6 min Línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel De Passeig de Gràcia a Sant Antoni Nombre de parades, 2 Temps d'espera, 3 min Temps de trajecte, 3 min Camina 2 min Carlos i Iker
7. Els jardins de la Torre de les aigües Està al costat del carrer Diputació La Torre de les Aigües és una torre de Barcelona que va ser construïda l'any 1870 , obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder i la seva funció era la distribució d'aigua als primers edificis de l'Eixample. Des del 1987 és un Jardí Públic. Línia L4-La Pau / Trinitat Nova De Selva de Mar a Girona Carlos i Iker
8. Les cases Cerdà Carrer València ,401 Mas Cerdà de la Garga, a Centelles , lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Línia 141-Av.Mistral / Barri Besos De Pujades-Provençals a Pl de Catalunya-Pg de Línia 9-Pl. Catalunya/Pg. Z. Franca De Pl de Catalunya-Bergara a Gran Via-Ronda del Mig Carlos i Iker
9. Palau Robert El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal. Va ser construït entre 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d'Informació de Catalunya una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Agafa la línia L3-Zona Universitària / Trinitat Nova de Metro a la parada Passeig de Gràcia i després de 1 parades baixa a Diagonal. Des del c Provençals n 9 fins p gracia 107 Victor l. i Joan s.
10. Passeig de Gràcia El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants, a més d'un aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista a la ciutat, com les obres de Gaudí i Domènech i Montaner declarades Patrimoni de la Humanitat. Està situat a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, i connecta la plaça de Catalunya al sud amb el carrer Gran de Gràcia al nord. Compta amb les parades de metro de Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3 i 5). Té també una estació de l' ADIF ( Passeig de Gràcia ) i diverses parades d'autobús Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia Des de c Provenççals n9 fins p gràcia n1 Victor l. i Joan s.
11. Avinguda diagonal L' avinguda Diagonal és un carrer de Barcelona una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodinàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal . Tot i el caràcter reticular de l'eixample barceloní, Cerdà va preveure la presència d'algunes vies de caràcter especial que no segueixen el traçat reticular sinó que el travessen en diagonal, com ara la pròpia avinguda Diagonal , l'avinguda Meridiana, el Paral·lel, i altres que van ser traçades respectant l'existència d'antigues vies de comunicació amb els pobles veïns. La Diagonal forma juntament amb l'avinguda Meridiana una creu de Sant Andreu. La Diagonal, com el seu nom indica, travessa en diagonal tota la ciutat de Barcelona, des dels limits municipals amb Esplugues de Llobregat, al districte de les Corts, fins arribar al mar al parc del Fòrum, sector conegut com Diagonal Mar . Des de c Provençals n 9 fins a l’Avinguda diagonal n 1 Agafa la línia 41-Pl. F. Macia / Diagonal Mar de Bus a la parada Jardins de Josep M Sostres i després de 3 parades baixa a Av Diagonal-Rambla de Prim Victor l. i joan s.
12. Passatge Permanyer El passatge Permanyer, el que divideix pel mig una de les illes de l'Eixample,conserva les cases unifamiliars amb un petit jardí al davant,un exemple repetit en altres indrets de l'Eixample que trenca la planificació de Cerdà. C/ Provençals/Consell de Cent Agafa el metro a la L4 a Selva de Mar i baixa a Passeig de Gràcia,camina fins a Consell de Cent . Laia Castillo Marta Palomero
13. Universitat de Barcelona La universitat de Barcelona, obra d’Elies Rogent (1863-1869), ocupa la superfície de dues illes i disposa d’uns bells jardins, avui oberts al públic. C/Provençals/Les Corts Agafa el metro a la L4 Selva de Mar, baixa a Passeig de Gràcia i fes trasbord a la L3, baixa a Les Corts. Marta P Laia C
14. Mançana de la Discòrdia L’anomenada << mançana de la discòrdia >>, al Passeig de Gràcia, una de les vies més vitals i animades de l’Eixample, aplega obres de Domènexh i Montaner ( Casa Lleó Morera) Puig i Cadafalch ( Casa Atmetller) i Gaudi ( Casa Batlló) C/Provençals/Passeig de Gràcia Agafa el metro a la L4 Selva de Mar i baixa a Passeig de Gràcia. Laia C.A. Marta P.D.
15. Passeig Sant Joan El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona situat al districtes de l'Eixample i Gràcia. Es donà aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia); García Hernández (Diagonal-Gràcia); República (Diagonal-Gràcia); Sant Joan, abans de 1900 (rda. Sant Pere-Diagonal); T. de los Garrofers (Diagonal-Gràcia); T. del Malecon (Diagonal-trav. de Gràcia). Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer Laia Olivé Judith Argüelles
16. Avinguda Gaudí Avinguda Gaudí vía que trenca la quadrícula de l’Eixample i uneix la Sagrada Família amb l’hospital de Santa Pau. Agafa la línia L4-Trinitat Nova / la Pau de Metro a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a La Pau. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada La Pau i després de 5 parades baixa a Sagrada Família. Laia Olivé Judith Argüelles
17. Avinguda Mistral La Avinguda Mistral, diagonal a la trama ortogonal de l’Eixample és un vestigi de l’ antic camí de Barcelona antiga a Hostafrancs aprop del paral·lel i la plaça d’ Espanya. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Agafa la línia L1-Fondo / Hospital de Bellvitge de Metro a la parada Urquinaona i després de 4 parades baixa a Rocafort. Laia Olivé Judith Argüelles
18. les glòries Catalanes La Plaça de les Glòries Catalanes , anomenada sovint Plaça de les Glòries o simplement Glòries , és una plaça de Barcelona . Es troba als districtes barcelonins de l'Eixample i Sant Martí. Ildefons Cerdà dins del seu pla va concebre la plaça com un dels grans centres de Barcelona, on conflueixen tres dels eixos més importants: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana. La reforma significà millorar la xarxa viària, creant uns viaductes, popularment conegut com el tambor , i deixant a l'espai interior un espai per a un parc. Al parc hi ha ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment gloriós de la història de Catalunya. Línia T4-Estacio de Sant Adrià - Ciutadella/Vila Olímpica De Selva de Mar a Glòries Nombre de parades, 4 Temps d'espera, 6 min Temps de trajecte, 5 min Mar Balseiro Cecilia de mingo
19.
20.
21. Avinguda de Josep Tarradellas, sovint conegut simplement com l'avinguda Tarradellas, és una avinguda de Barcelona. La major part és en el districte de les Corts de la ciutat, mentre que la resta actua com la frontera de dos districtes: Sants-Montjuïc i l'Eixample. S'inicia a la Plaça dels Països Catalans, per l'estació de trens de Sants de Barcelona, i acaba a la plaça de Francesc Macià. És el nom de Josep Tarradellas, primer president de la Generalitat de Catalunya en el càrrec després de la transició espanyola a la democràcia. Av.Josep Tarradelles De C/Provençals 09 Av. Josep Tarradelles: Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 8 parades baixa a Passeig de Gràcia. Agafa la línia C2-Montcada i Reixac / el Prat de Llobregat de RENFE a la parada Passeig de Gràcia i després de 1 parades baixa a Sants. Aishah Pena i Laia Pérez
22. Sagrada Família De C. de Provençals, 9, a C. de Mallorca, 0401 Agafa la línia L4-Trinitat Nova / la Pau de Metro a la parada Selva de Mar i després de 4 parades baixa a La Pau. Agafa la línia L2-Badalona Pompeu Fabra / Paral·lel de Metro a la parada La Pau i després de 5 parades baixa a Sagrada Família. El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Aishah Pena i Laia Pérez
23. Escola Industrial L'Escola Industrial és un edifici situat al carrer del Comte d'Urgell (n. 173-215) de la ciutat de Barcelona, al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample (districte de l'Eixample). Inicialment l'edifici va acollir la fàbrica Batlló i va ser adquirit per la Diputació de Barcelona l'any 1908. Actualment l'edifici acull l' Escola d'Enginyers Tècnics Industrials entre altres. La Diputació de Barcelona està fent el trasllat d'alguns dels seus serveis a l'Escola Industrial, procès que finalitzarà amb els trasllat de l'Escola d'Enginyers, entre altres. De C/ Provençals 09 a C/Comte d’Urgell 173 – 215: Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Agafa la línia L5-Vall d'Hebron / Cornellà de Metro a la parada Verdaguer i després de 2 parades baixa a Hospital Clínic. Aishah Pena i Laia Pérez
24. L’hospital clinic de Barcelona va ser obert al 1906. És obra de Domènec i Estepà. Actualment forma part del Servei Català de Salut. Està situat a la part Esquerra de l'Eixample i serveix també d'hospital universitari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb la que forma part. L´HOSPITAL CLÍNIC i la facultat de medicina Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 10 parades baixa a Verdaguer. Agafa la línia L5-Vall d'Hebron / Cornellà de Metro a la parada Verdaguer i després de 2 parades baixa a Hospital Clínic. Víctor Català I Valentí Ubach
25. L´orígen del mercat de la concepció es remunta al segle XIX. En aquella època el mercat estava envoltat de fàbriques, però a poc a poc van anar derruint les fàbriques i el mercat es va ampliar. Això també va fer que va començar a venir gent a viure-hi, i així es van establir poblacions veines, i amb eltemps el mercat va acabar cap al centre de Barcelona. EL MERCAT DE LA CONCEPCIÓ Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 9 parades baixa a Girona. Víctor Català i Valentí Ubach
26. L'Estació del Nord o Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans situada al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de Barcelona. L'edifici que allotja l'estació i un poliesportiu era una antiga estació ferroviària terminal de la línia Barcelona-Manresa-Lleida-Saragossa ( línia de Saragossa ) de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. antiga estació del nord Agafa la línia T4-Estacio de Sant Adrià - Ciutadella/Vila Olímpica de Tramvia a la parada Selva de Mar i després de 6 parades baixa a Marina. Víctor Català i Valentí Ubach
27. Quan l'any 1992, l'empresa cervesera Damm va deixar les instal·lacions que hi tenia, es va veure la possibilitat de recuperar l'espai que havia estat ocupat per la planta embotelladora i distribuïdora. El nou interior d'illa combina les zones de joc infantil amb els espais de lleure enjardinats amb plantes de tarongers, pollancres, mimoses, tipuanes i palmeres. En batejar-lo amb el nom de Montserrat Roig, l'Eixample ret homenatge a una de les cronistes més importants de la ciutat i alhora, a la persona que va saber parlar-nos de la màgia dels patis interiors del que va ser sempre el seu barri. Jardins Montserrat Roig Yeray Susan Miquel Escobar
28. Jardins Rector Oliveras Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 9 parades baixa a Girona. Yeray Susan Miquel Escobar Adjacent al pòrtic d'entrada de la parròquia de la Concepció, una bella mostra del gòtic català, es troba aquesta zona enjardinada d'accès públic amb una àrea de jocs infantils. Accessible pel passatge del Rector Oliveras, des del carrer d'Aragó i entre els carrers de Roger de Llúria i Bruc, es tracta d'una espai idoni per a qui busqui la calma i la tranquil·litat al bell mig de l'Eixample.
29. Agafa la línia L4-La Pau / Trinitat Nova de Metro a la parada Selva de Mar i després de 7 parades baixa a Urquinaona. Plaça Catalunya La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Té una superfície d'aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i l‘eixample. D'aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el Passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l'avinguda del Portal de l’Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles. Yeray Susan Miquel Escobar