1. L’Espai Geogràfic
Espanyol
Evolució geològica
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. • Roques ígnies
Tectònica de Creació de
• Roques metamòrfiques
plaques materials • Roques sedimentàries
Deformació dels materials Erosió dels materials
 Plegaments
 Falles
 Sedimentació
Formació
Relleu
Unitats
morfoestructurals

3. • Era primària • Relleu horitzontal
Sòcols • Roques silícies • Meitat occ. de la
Península
• Roques molt rígides
(es fracturen)
•Era terciària
•Roques Conques sedimentàries •Era terciària
sedimentàries i depressions Massissos
(calcària, argiles, •Roques silícies
antics
gres o margues) •Roques molt rígides
•Roques toves •Relleu arrodonit
(fàcil erosió) Unitats
•Sistema Central,
•Relleu horitzontal
morfoestructurals Muntanyes de Toledo,
Massís Galaic, oest del
Sistema Cantàbric
Serralades de
plegament
• Era terciària • Roques plàstiques (es deformen)
Serralades • Roques sedimentàries • Relleu jove Serralades
intermèdies
(calcàries) alpines
Sistema Ibèric Pirineus
Est serralada Cantàbrica Serralades Bètiques

4. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tectònica de plaques
Plaques actuals

5. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
La deriva continental
Deriva continental

6. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tectònica de plaques

7. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre

8. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de desplaçament tectònic
Creació de la Mar Roja

9. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de desplaçament tectònic
Formació dels Andes

10. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de desplaçament tectònic
Formació de l’Himalaia

11. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de desplaçament tectònic
Falla transformant de San Andrés
(California)

12. Deformació dels materials
Plegaments Falles Sedimentació
 Vertical o recte  Normal  Estructural aclinal
 Inclinat  Inversa  Estructura monoclinal
 Agenollat  Transformant o
 Ajagut longitudinal
 Bolcat
 Isoclinal
 Estirat
 Plegament-Falla
 Cavalcant
 Cofre
 Disharmònic
 Diapíric

13. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Plegaments

14. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Plegament

15. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Anticlinal

16. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Sinclinal

17. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Estructura
d’un plec

18. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de
plegament

19. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Falles
 Normal
 Inversa
 Transformant
o longitudinal

20. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Tipus de falles

21. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
FALLA NORMAL

22. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
FALLA INVERSA

23. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
FALLA DE DESGARRE

24. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Deformació de l'escorça terrestre
Ejemplo de falla

25. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals

27. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
1. Era arcaica o Precambrià (4000 – 600 m. a.).
• Banda arquejada NO – SE.
• Pissarres i gneis.
• Massís arrasat i cobert per mars.
Pissarra
Gneis

28. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana (350 i 300 m. a.).

29. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.

30. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Roques paleozoiques:
Quarsita

31. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Roques paleozoiques:
Granit

32. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians:
Massís Hespèric, Massís de
l'Ebre, Massís Catalano-
Balear, Massís d’Aquitània,
Massís Bético-rifeny.

33. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
2. Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-
Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.
• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.
• Massissos arrasats SÒCOLS

34. Massissos
arrasats
SÒCOLS

35. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Sòcol
El sòcol peninsular

36. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
3. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).
• Calma tectònica •Erosió
•Calcàries
de
•Sedimentació •Gresos
en •Margues
Transgressions Fosses
marines
• Basculament de
la Península cap a
l’est

37. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Calcària

38. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Gres

39. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Marga: es una
arcilla de color
blanquecino o
grisáceo, con un
alto porcentaje de
carbonato cálcico.

40. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Fosses sedimentàries
Zones de
regressions i
transgressions
marines
Era primària
(Paleozoic)
Era secundària
(Mesozoic)

41. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina (34 m. a.)

42. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

43. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del
sòcol de la
Meseta

44. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

45. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del
sòcol de la
Meseta
Falles
Activitat
volcànica
Conques
sedimentàries

46. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

47. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del Rejoveniment de la
sòcol de la Meseta
Meseta
(estructura germànica)
Falles
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S.
Cantàbrica
Activitat
•Muntanyes de
volcànica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

48. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Estructura germànica

49. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
S. CANTÀBRICA

50. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del Rejoveniment de la Alçament de
sòcol de la Meseta Sierra Morena
Meseta
(estructura germànica)
Falles
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S.
Cantàbrica
Activitat
•Muntanyes de
volcànica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

51. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
SERR.
CANTÀBRICA

52. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament de
sòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena
Meseta
(estructura germànica) Dipositats en les
vores del sòcol
Falles
Massissos antics
Serralades
•Massís Galaic intermèdies
•Oest de la S.
•Sistema Ibèric
Cantàbrica
Activitat •Est de la S.
•Muntanyes de
volcànica Cantàbrica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

53. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
SERR. CANTÀBRICA

54. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament de
sòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena
Meseta
(estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en
vores del sòcol les fosses
marines
Falles
Massissos antics
Serralades Serralades
•Massís Galaic intermèdies alpines
•Oest de la S.
•Sistema Ibèric •Sistema Ibèric
Cantàbrica
Activitat •Est de la S. •Est de la S.
•Muntanyes de
volcànica Cantàbrica Cantàbrica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

55. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

56. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Orogènesi alpina
Fractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament de
sòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena
Meseta
(estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en
vores del sòcol les fosses
marines
Falles
Massissos antics
Serralades Serralades Depressions
•Massís Galaic intermèdies alpines prealpinas
•Oest de la S. •Del Ebro
•Sistema Ibèric •Sistema Ibèric
Cantàbrica
Activitat •Est de la S. •Est de la S. •Del Guadalquivir
•Muntanyes de
volcànica Cantàbrica Cantàbrica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

57. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).

58. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Rius cap
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.). l'Atlàntic
xarxa fluvial
Basculament cap
Orogènesi alpina l'Atlàntic
Fractura del Rejoveniment de la Plegament de Alçament de
sòcol de la Meseta materials plàstics Sierra Morena
Meseta
(estructura germànica) Dipositats en les Dipositats en
vores del sòcol les fosses
marines
Falles
Massissos antics
Serralades Serralades Depressions
•Massís Galaic intermèdies alpines prealpinas
•Oest de la S. •Del Ebro
•Sistema Ibèric •Sistema Ibèric
Cantàbrica
Activitat •Est de la S. •Est de la S. •Del Guadalquivir
•Muntanyes de
volcànica Cantàbrica Cantàbrica
Toledo
Conques
sedimentàries •Sistema Central

59. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
Fosses sedimentàries
Zones de
regressions i
transgressions
marines
Era primària
(Paleozoic)
Era terciària
Era secundària
(Mesozoic)

60. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
4. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Resum Plegament dels sediments de les
fosses tectòniques
(estil tectònic juràssic)
Basculament
cap l’atlàntic
Fractura del sòcol
i alçament i
afonament de blocs
(massisos antics:
estil tectònic
germànic) Fractura del sòcol
i plegament dels
sediments
superiorsl, després
de les
transgressions i
regressions
marines (estil
tectònic saxonià)
Depressions prealpines

61. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals

62. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Parts d’una glacera
Glaciarisme
en
Les
serralades
més
elevades

63. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

64. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (des de 1,7 m. a.)
Les glaciacions en
la península
Ibèrica

65. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
L’alternança de períodes
freds i càlids provocà
regressions i transgressions
marines

66. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)

67. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Glaciarisme • Glaciars de circ Gelifracció
forma
en • Glaciars de vall Arrossegament
Les serralades
més elevades

68. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Tres vistes del Circ de San Miguel, en el Moncayo (S.
Ibèric)

69. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
En la vessant cantábrica, la glaciació ocupà la capçalera de rius como l’Asón
(Cantabria), originant formes de vall característiques i dipositant acumulacions
(morrenes), que poden arribar fins la cota dels 600 m.

70. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Valle de
Glendalough
(Irlanda), con la
característica
forma de artesa o
en “U”

72. Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial

73. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
La retirada de les
glaceres origina
llacs (ibons) i
morrenes.

74. Erosions produïdes per la gelifracció.

75. 2. Evolució geològica
de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Glaciarisme • Glaciars de circ Gelifracció
forma
en • Glaciars de vall Arrossegament
Les serralades
més elevades
Terrasses fluvials
• Duero
• Tajo
•Guadiana
•Guadalquivir
•Ebro

76. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Terrasses fluvials
Sedimentació en el rio Manzanares,
afluent del Jarama L’entorn del Manzanares durant el Pleistocè.

77. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Terrasses fluvials
Terrasses del Manzanares, al sud de Madrid

78. 2. Evolució geològica de les unitats morfoestructurals
5. Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Procés de formació de les terrasses fluvials

79. Referències
• Aguilera Arilla, M. J. et alii, Geografía General (Geografía física), Madrid, UNED, 2000.
• Crespo, J. (coord.), Atlas de España, tomo II. El País / Aguilar, 1993
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• El Parque Lineal del Manzanares, www.parquelineal.es
• Estrabón. Geografía de España (web), http://estrabon.wordpress.com
• Muñoz Delgado, Mª S., Geografía, Anaya, 2003
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Farinós, J. (dir.), Geografia regional d’Espanya. Una nova geografia per a la planificación i el
desenvolupament, València, UV, 2002.
• Olcina, A., y Gómez Mendoza (2001), Geografía de España, Barcelona, Ariel, 2001.
• McKnight, T. L. et al. Physical Geography, 7th ed., New Jersey, Prentice-Hall, 220
• Méndez, R., y Molinero, F., Geografía de España, Barcelona, Ariel, 1993.
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Wikipedia, es.wikipedia.org