El sexenni democràtic

HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 8

8 El Sexenni Democràtic

PER A COMENÇAR

PRESENTACIÓ

RECURSOS

INTERNET

ANTERIOR SALIR Santillana

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Per començar

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Per començar


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Índex

1.- La revolució de setembre i el govern provisional

2.- La regència de Serrano

3.- El regnat d’Amadeo I

4.- La Primera República

5.- Els grans conflictes del sexenni

6- L’origen del moviment obrer


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

1.- La revolució de setembre i el govern provisional


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

 Causes de la revolució de setembre

Crisi de 1866: va ser una combinació de crisi econòmica i política al mateix
temps que va agreujar el descontent social:

 Fallida de les companyes ferroviàries
Crisi agrícola i augment del preu del blat (especialment en 1867 i 1868)
Augment de l’atur
Tendència reaccionària del regnat d’Isabel II i els moderats
DOC.
1
Pacte d’Ostende (agost de1866): va ser el resultat d'una aliança entre
progressistes i demòcrates al que es van unir després els unionistes: el resultat
va ser que el partit moderat i Isabel II van quedar aillats.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

 Desenvolupament de la revolució de 1868, “La Gloriosa” o
“Septembrina”

Es va iniciar el 17 de setembre de 1868 quan l’almirall Topete es va
sublevar en Cadis.

Van participar militars de prestigi com el general Prim (progressista) i
el general Serrano (Unió Liberal).

L'alçament es va iniciara Cadis i es va estendre per les grans ciutats
on es formaran les juntes revolucionàries.

Van rebre el suport de les masses populars.

Amb l'ideari revolucionari dels demòcrates.

ISABEL II VA FUGIR A FRANÇA


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La revolució de 1868

DOC. 2


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

 Es va crear un govern provisional amb Serrano i Prim (3 d’octubre):
estava format per 5 ministres progressistes i 4 unionistes

• Controlar la revolució (van dissoldre les juntes revolucionàries i
Les primeres DOC
. 4
les milícies populars el 13 d’octubre)
disposicions
van buscar • Reformes socials (supressió de l'impost de consums, reduir
l'esclavitud a Cuba, establir llibertat d'ensenyança i d'impremta)

 Es van convocar eleccions democràtiques (sufragi universal) a Corts
constituents (15 gener de 1869):
• Amb dos grups sociopolítics:
• majoria monàrquica (progressistes i unionistes) i el sector més moderat dels
demòcrates: desitjaven canvis polítics però no canvis socials massa
radicals.
• Republicans amb els suport de les masses populars desitjaven canvis DOC. 5
polítics més radicals (república federal) i una revolució amb justicia
econòmica i social.
 Van deixar apartades les reivindicacions de les classes populars.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Situació previa d’enfrontament que va acavar
amb el Pacte d’Ostende de 1866

Govern Provisional, 1869. Figuerola,
Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano,
Topete, López Ayala, Romero Ortiz i
Lorenzana


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La Constitució de 1869: primera constitució democràtica

Establia la sobirania nacional de base popular
Proclamava la divisió de poders
Disposava d'una àmplia declaració de drets

Regulava els drets individuals
Llibertat de cults, de va reunir i
associació, d'ensenyança, d'expressió
S’establia el sufragi universal (masculí i majors de 25 anys)
Es va instaurar un sistema bicameral
Senat restringit a grans contribuents i altes
capacitats
La monarquia estava subjecta a la sobirania nacional


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La Constitució de 1869 La nació espanyola i en nom seu les Corts
Constituents, triades per sufragi universal
[…] sancionen la Constitució següent:
Art. 2. Cap espanyol ni estranger podrà ser
detingut ni pres sinó per causa de delicte.
[…].
Art. 16. Cap espanyol que es trobe en el
ple gaudi dels seus drets civils podrà ser
privat del dret a votar en les eleccions de
Senadors, Diputats a Cortes, Diputats
provincials i regidors.
Art. 17. Tampoc podrà ser privat cap
espanyol: del dret a emetre lliurement les
seues idees i opinions [...].
Art. 21. La nació s'obliga a mantindre el
culte i els ministres de la religió catòlica.
L'exercici públic o privat de qualsevol culte
queda garantit […].
Art. 32. La sobirania residix essencialment
en la nació […].
Art. 35. El poder executiu residix en el Rei,
que ho exercix per mitjà dels seus
ministres […].
DOC. 7
1 de juny de 1869


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La reforma monetària

El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern
provisional del general Serrano, Laureano Figuerola, va firmar el
decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària
nacional, substituint a l'escut com a tal, alhora que entrava en vigor
oficialment el Sistema Mètric en el context de la Unió Monetària
Llatina.(divises nacionals a un estàndard de 4,5 grams de plata o 0,290322
d'or)

La primera pesseta


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

2.- La regència de Serrano (1869 -1870)

Els problemes de la regència
L’ adopció de la monarquia com a sistema polític va provocar la creació d'una
regència (Serrano) i la busca d'un rei.
Prim es va convertir en el president del Govern i es va enfrontar a diversos
problemes
Oposició de Descontent de las
La guerra colonial Acaçament dels
carlins i classes populars
de Cuba republicans
alfonsins

Iniciada en 1868 No acceptaven
Els carlins van iniciar Lligat al moviment obrer)
la solució
una nova guerra a partir
monàrquica de
de 1872 la constitució

Alçaments armats a Pacte Federal de Tortosa
(Maig 1869)
Catalunya, València i
Aragó


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La guerra llarga de Cuba o Guerra dels Deu Anys (1868-1878)
DOC. 18

•Es va iniciar amb el «Crit de Yara» (Manuel de Céspedes) el 10 d'octubre de 1868

•Causes:

•Interés nord-americà en el control de l'illa sense la interferència d'Espanya en els seus
interessos en el negoci del sucre.
•Persistència de l'esclavitud (el govern provisional va dictar les primeres mesures en contra)
•Desig d'independència del moviment liberal (propietaris de terres i classe mitjana)

•La guerra es va acabar en l'època de la Restauració (Pau de Zanjón, 1878)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

2.- La regència de Serrano (1869 -1870)

A la recerca d'un nou rei

Els candidats al tron eren el príncep Leopoldo
Hohenzollern, d'Alemanya; el Duc d'Aosta, Amadeo de
Savoia; el general Espartero, el Duc de Montpensier,
Antonio María d'Orleans; Fernando de Coburgo, pare del
Rei de Portugal; el príncep d'Astúries, Alfonso; i el
pretendent Carles VII. L'opció preferida era la del príncep
germànic Leopoldo de Hohenzollern. L'oposició decidida
de França al projecte va provocar la guerra franc-
prussiana de 1870 i la renúncia de Leopoldo
Hohenzollern a la seua candidatura.

Les corts van acceptar Amadeo I amb 191 vots (3 novembre de
1869)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

CARICATURES

La revista naix en Barcelona en 1869 i els exemplars
constaven de quatre pàgines, amb un paper d’excelent
qualidat i gravats cromolitografiats. De periodicidat
setmanal, es va publicar fins a el 17 de gener de 1872,
que va ser substituida per La Carcajada. El 31
d’octubre del mateix any recupera el primer nom. Es
publicaria fins a 1876.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

CARICATURES


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

3.- El regnat d’Amadeo I (1870- 1873)

El difícil regnat d’Amadeo de Saboia
El primer problema del regnat va ser la pèrdua del principal
valedor d'Amadeo, Prim va ser assassinat a l'inici del regnat
Amadeo I va patir el menyspreu i la indiferència
dels alts comandants militars i de l'aristocràcia

La inestabilitat política i social
Mort de Prim 30 desembre
1870
Divisió interna en els partits que recolzaven Amadeo

A causa •Els constitucionalistes, progressistes conservadors i
de unionistes (Serrano)
•Els radicals, dirigits per Ruiz Zorrilla

L'agitació sociopolítica Amb constants canvis de govern
entre Serrano i Ruiz Zorrilla
Per influència de la Comuna de París i de
Radicalització dels l'acció de la Internacional La Comuna de París va ser un breu moviment insurreccional que
va governar la ciutat de París del 18 de març al 28 de maig de
republicans federals 1871, instaurant el sufragi universal i un projecte polític
comunista autogestionari

Les guerres i els problemes amb l'exèrcit DOC
. 8

•Continuava la rebel·lió carlina i la guerra de Cuba Amadeo I va renunciar a
•Malestar en l'exèrcit davant d'algunes disposicions del govern la Corona (febrer de 1873)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

3.- El regnat d’Amadeo I

La tercera guerra carlina (1872-1876)
El partit carlí és va vore reforçat pels neocatòlics
Convivien •Una facció més oberta (el general Cabrera)
dues corrents
•Una altra més heterodoxa (Carles VII i Cándido Nocedal )

En una primera etapa, els carlistes van ser derrotats en el
País Basc (Oroquieta)
Conveni d’Amorevieta
En 1873 es va generalitzar la guerra. El senyor Carlos va ocupar el País Basc,
Navarra, part d'Aragó, València i algunes zones de Castella-La Manxa.

Es va crear un Estat Moneda pròpia, diputacions,
alternatiu en el nord del país servici de correus…

Les raons de la persistència del conflicte carlí
La resistència del món llaurador a les formes
productives del capitalisme modern
Resistència dels territoris forals al centralisme liberal
Ampliación
Resistència al procés de secularització


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

4.- La Primera República (1873-1874)

El Congrés dels Diputats i el Senat reunits en l'Assemblea Nacional aprovaven per 258
vots enfront de 32 la proclamació de la Primera República espanyola el 11 de febrer de
1873.

El nou Estat va entropessar amb grans dificultats:

•La qüestionada legitimitat del seu origen: sols EEUU i Suïssa la van reconeixer

•La diversitat de corrents polítics: coalició radical-republicana: el principal problema va ser
la pugna entre federals i unitaris.

•La debilitat del nou règim: opossició de totes les forçes polítiques.

•En un any es van succeir sis governs i quatre presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmerón
i Castelar)
Etapes:

•Proclamació de la República i república federal: Figueras i Pi i Margall
•La república centralista: Salmerón i Castelar.
•El govern de Serrano


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La primera part de la república (objectiu: república federal)

•Aquest periode va durar aproximademament ½ any.

•Els republicans estaven dividits en diferents faccions: benévols que defensaven una
república unitària (Castelar i Salmerón), extremistes i moderats que defensaven una
república federal (Pi i Margall)

•El govern federalista de Pi i Margall es veurà superat pels conflictes bèl·lics (carlí i
cubà) i per la revolta cantonalista. Serà substituït per Salmerón.

•El cantonalisme: va ser un moviment separatista
•Causes:
•Reacció front la tendència conservadora de la república. DOC
. 14

•Pressió per accelerar la república federal.
•Ideologia: Federalisme radical (democràcia directa, autonomia municipal i
reformes socials)
•Es va iniciar en Cartagena (primer cantó i últim)

•La república va elaborar la Constitució non nata de 1873: de caràcter federalista.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

CANTONALISME
• La coneguda com "revolució cantonal" es va iniciar el 12
de juliol de 1873, data en què va esclatar una insurrecció
contra el govern de Madrid presidit per Estanislao
Figueras en la localitat murciana de Cartagena, que es
va proclamar cantó federal sota la presidència d'Antonio
Gálvez Arce, àlies Toñete (arreplegat en els Episodis de
Galdós), constituint una Junta Revolucionària en El
Govern Civil i assumint el general Contreras el cap
militar.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

4.- La Primera República

La república centralista
•Van governar Salmerón i Castelar.
•De caràcter més conservador.
•També va ser un periode curt (des de juliol 1873 a gener 1874)
Este període va acabar amb el colp d'Estat del general Pavia (3 gener 1874)

El govern de Serrano

•Pavia i la junta de capitans Generals va cedir el poder al
general Serrano. Començava una república unitària o
dictadura del general Serrano.

Un règim amb suports dels sectors conservadors

•Va governar sense constitució.
•La situació no es va estabilitzar

El 29 de desembre, el general Martínez Campos va realitzar un pronunciament a
Sagunt, proclamant Alfons XII nou rei d'Espanya


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

5. Els grans conflictes del sexenni

Resum dels principals conflectes del sexenni:

•La Guerra llarga de Cuba (Guera dels 10 anys. 1868-1878)

•Tercera Guerra carlina (1872-1876)

•Insurrecció cantonalista (1873)

•Gènesi del moviment obrer


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

5. Els grans conflictes del sexenni
La qüestió social: gènesis del moviment obrer

Factors que van influir en la gènesi del moviment obrer:

•Les condicions de vida de la classe obrera (proletariat urbà): horaris de 12 hores, condicions
laborals dels xiquets i dones, inseguretat, vivendes,….

•Situació dels jornalers (proletariat rural): a més a més tenien l'atur estacional, sous molt
baixos,..

Primeres manifestacions:

•Fins a 1868 eren manifestacions aïllades i localitzades a Catalunya: ludisme i incendi de la
fàbrica El Vapor (1835), creació de mutualitats obreres,…

•Al camp les manifestacions eren també esporàdiques i sense organització (la Guàrdia Civil
es va crear per controlar-les en 1844).

•La revolució de 1868 no es va completar amb les conquestes socials desitjades per la
classe obrera.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

El moviment obrer espanyol durant el sexenni:

•El reconeixement de la llibertat d'expressió i associació va estimular l'aparició de les
organitzacions obreres vinculades a la 1a Internacional (AIT), de base marxista i
anarquista.

•Amb l'arribada a Espanya en 1868 de Giuseppe Fanelli es va iniciar la influència del
pensament anarquista d'arrel bakuninista. (seguidors de Mihail Bakunin). Principis,
destaquen entre altres:
•Sobinaria popular. Concepte més ampli que la sobirania nacional
•Antiestatalisme: no reconeix l'estat.
•Anticlericalisme i ateisme DOC. 17

•Cosmopolitisme: qüestiona l'existència dels estats i les fronteres

•Es va fundar en 1870 la Federació Regional Espanyola de l'AIT (Associació
Internacional del Treballadors o I Internacional, fundada a Londres en 1864)

•En 1871 va arribar Paul Lafargue per reconduir el marxisme: Nova Federació
Madrilenya..
•Les divergències entre les dues ideologies es van materialitzar en 1872 amb
predomini de la corrent anarquista.
•El govern de Serrano va il.legalitzar totes les associacions obreres.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Recursos

El mundo duranteen Sexenio Democrático
Mapas europeos, el los años 1919 y 1939 La insurrección cantonal

Cuadro cronológico La Constitución de la república federal

Programa revolucionario de la junta de La protesta obrera
Málaga

La revolución de 1868 El grito de Yara

El manifiesto a la nación del gobierno La proclamación de la Primera
provisional República española

Cortes constituyentes de 1869

La Constitución de 1869

Abdicación de Amadeo I

La tercera guerra carlista


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Internet

El Sexenio Democrático IR A ESTA WEB El Sexenio
IR A ESTA WEB
Democrático
vídeos (política, economía, IR A ESTA WEB
sociedad…)

El Sexenio IR A ESTA WEB
Democrático
La construcción del
IR A ESTA WEB
Estado liberal

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Internet

Cuestionarios interactivos

La construcción del Estado liberal IR A ESTA WEB

Presentaciones
El Sexenio Democrático IR A ESTA WEB
Presentación sobre el
Sexenio Democrático IR A ESTA WEB
La Primera República IR A ESTA WEB

Caricaturas y textos

Constituciones de Sexenio Democrático IR A ESTA WEB
IR A ESTA WEB
España


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

3 gener 1874

23 febrer 1981


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Text: Programa revolucionari de la junta de Màlaga

Els que subscriuen, ciutadans pertanyents a la Junta revolucionària i provisional de Màlaga,
proposen a la mateixa el següent:
1r Que immediatament es redacte i publique un manifest les principals bases del qual siguen:
– La destitució de la monarquia regnant.
– El sufragi universal i lliure.
– Unitat de furs.
– Abolició de les quintes i de les matrícules de mar.
– Una sola cambra.
– El desestanc de tot el que estanca.
– Jurat per a qualsevol classe de delictes.
– Llibertat d'impremta sense depòsit, fiança ni editor responsable.
– Inviolabilitat del domicili i de la correspondència.
– Llibertat d'ensenyança.
– Inamovilitat judicial.
– Llibertat de cultes, de comerç i d'associació.
– Abolició de la pena de mort.
– Seguretat individual garantida per l'habeas corpus.
– Una sola contribució directa, única, individual.
2n. Proposen igualment els mateixos ciutadans que després de publicat este programa que
entranya les seues aspiracions, es procedisca a la convocació del poble perquè, per mitjà d'unes
eleccions generals, quede constituïda definitivament la Junta revolucionària de govern, que haurà
de compondre's de president, vicepresident, huit vocals i dos secretaris.
DOC. 1
25 de septiembre de 1868

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: El manifiest a la nació del governo provisional

Consumat en el terreny de la força el moviment revolucionari iniciat a Cadis contra un
poder que lentament havia anat afluixant i trencant tots els vincles de l'obediència i el
respecte, fins al punt d'haver fet possible el seu afonament en l'espai de pocs dies;
acabada la missió de les Juntes i anomenades les Autoritats, convenient i necessari és ja
que El Govern Provisional, constituït en virtut de successos que han transformat
fonamentalment l'estat polític d'Espanya, arreplegue i concrete les unes quantes
manifestacions de l'opinió pública, lliure i diversament exposades durant [...] la nostra
revolució salvadora […].
Veritat és que s'han alçat veus eloqüents i autoritzades en defensa del règim republicà,
recolzant-se en la diversitat d'orígens i caràcters de la nacionalitat espanyola, i més que
res, en el meravellós exemple que oferix, dellà els mars, una potència nascuda ahir i hui
enveja i admiració del món. Però per molta importància que relativament es concedisca a
estes opinions, no tenen tanta com la general reserva amb què, sobre assumpte tan
espinós, han procedit les Juntes, en les quals, fins a la formació del Govern Provisional,
ha residit per complet la iniciativa revolucionària […].

Madrid, 25 d’octubre de 1868

DOC. 4


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Cortes constituentes de 1869

DOC. 5


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: Abdicación de Amadeo I

Conozco que me engañó mi buen deseo. Dos años largos ha que ciño la Corona
de España, y la España vive en constante lucha, viendo cada día más lejana la
era de paz y de ventura, que tan ardientemente anhelo. Si fuesen extranjeros los
enemigos de su dicha, entonces, al frente de estos soldados, tan valientes como
sufridos, sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con la
pluma, con la palabra agravan y perpetúan los males de la Nación, son
españoles, todos invocan el dulce nombre de la patria, todos pelean y se agitan
por su bien; y entre el fragor del combate, entre el confuso, atronador y
contradictorio clamor de los partidos, entre tantas y tan opuestas manifestaciones
de la opinión pública, es imposible atinar cuál es la verdadera, y más imposible
todavía hallar el remedio para tamaños males.
Lo he buscado ávidamente dentro de la ley, y no lo he hallado. Fuera de la ley no
ha de buscarlo quien ha prometido observarla.

Palacio de Madrid, 10 de febrero de 1873

DOC. 8


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La tercera guerra carlista

DOC. 9


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

La insurrección cantonal La insurrección cantonal de Cartagena, secundada en
varias provincias andaluzas, fue la causa determinante de
la caída de Pi i Margall. En su lugar fue elegido Salmerón.
Este combatió a los cantonales con la mayor energía,
logrando, al fin, dejarlos reducidos a Cartagena y sus
fuertes.
Pero allí se mantuvieron firmes hasta enero del siguiente
año. Los cantonales han cargado con las culpas de todos
los federales y de todos los republicanos. Se les achaca
la muerte de la Iª República, y no digo yo que la
favorecieran; lo que afirmo es que muchos de nosotros
vimos en aquella insurrección una consecuencia natural
de la mansedumbre y la apatía de la Asamblea
Constituyente, una Constituyente que nada constituyó. Se
componía de hombres honrados, pero harto sometidos a
la autoridad de los prohombres. No discutió siquiera la
constitución, obra de Castelar; su mismo autor y otros
muchos, poniendo trabas a toda iniciativa, lograron
enterrarla desde antes que naciera. Los diputados de la
derecha decían que no era ocasión de discutir, sino de
someter a los rebeldes; y estos se habían rebelado
porque la Asamblea disentía el proyecto de constitución,
un verdadero círculo vicioso […].
Si la insurrección de Cartagena perjudicó a la República,
no se puede decir que la matara. En realidad, no fue otra
cosa que la última convulsión de la moribunda revolución
de septiembre.
Opinión sobre los cantonales del general
Nicolás Estévanez Murphy, ministro de Guerra del 11
DOC. 13 al 28 de junio de 1873


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: La Constitución de la república federal

Artículo 1.° Componen la Nación española los Estados de Andalucía Alta,
Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva,
Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra,
Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.
Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según
sus necesidades territoriales. […]
Art. 39. La forma de gobierno de la Nación española es la República
federal.
Art. 40. En la organización política de la Nación española todo lo individual
es de la pura competencia del individuo; todo lo municipal es del Municipio;
todo lo regional es del Estado, y todo lo Nacional, de la Federación […].
Art. 92. Los Estados tienen completa autonomía económico-administrativa
y toda la autonomía política compatible con la existencia de la Nación.
Art. 93. Los Estados tienen la facultad de darse una Constitución política
que no podrá en ningún caso contradecir a la presente Constitución.
Art. 94. Los Estados nombran sus Gobiernos respectivos y sus Asambleas
legislativas por sufragio universal.
DOC. 14 17 de julio de 1873


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: La protesta obrera
Los firmantes, delegados por las federaciones locales de la región
española de la Asociación Internacional de Trabajadores para
constituir en Zaragoza el segundo Congreso obrero de la región.
Protestan solemnemente, en nombre de todos los trabajadores
asociados en España y a la faz del mundo, del brutal y
escandaloso atropello de que han sido víctimas.
Dos días después de celebrarse con toda libertad las elecciones
para el Congreso burgués, donde han de debatirse las contiendas
de nuestros explotadores, no contentos con el despojo, apelan a
.
la represión y a la violencia, atropellando esas mismas leyes que
ellos mismos han hecho, y disuelven por la fuerza bruta el
Congreso obrero donde debían tratarse las cuestiones relativas al
trabajo y la organización de los trabajadores.
En el primero, es decir, en las Cortes o Congreso de los
Diputados, va a organizarse la expoliación y reglamentarse la
injusticia. En el segundo, además de los asuntos de la
Asociación, tenían que estudiarse los problemas económico-
sociales que agitan y preocupan a todos los hombres de
conciencia […].
DOC. 15 Zaragoza, 8 de abril de 1872


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: El grito de Yara

Al levantarnos armados contra la opresión del tiránico gobierno español, siguiendo la costumbre
establecida en todos los países civilizados, manifestamos al mundo las causas que nos han
obligado a dar este paso, que en demanda de mayores bienes, siempre produce trastornos
inevitables, y los principios que queremos cimentar sobre las ruinas de lo presente para felicidad
del porvenir.
Nadie ignora que España gobierna la isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentado; no solo
no la deja seguridad en sus propiedades, arrogándose la facultad de imponerla tributos y
contribuciones a su antojo, sino que teniéndola privada de toda libertad política, civil y religiosa, sus
desgraciados hijos se ven expulsados de su suelo a remotos climas o ejecutados sin forma de
proceso, por comisiones militares establecidas en plena paz, con mengua del poder civil. La tiene
privada del derecho de reunión, como no sea bajo la presidencia de un jefe militar; no puede pedir
el remedio a sus males, sin que se le trate como rebelde, y no se le concede otro recurso que callar
y obedecer. […]
Así pues, los cubanos no pueden hablar, no pueden escribir, no pueden siquiera pensar y recibir
con agasajo a los huéspedes que sus hermanos de otros puntos les envían. Innumerables han sido
las veces que España ha ofrecido respetarles sus derechos; pero hasta ahora no han visto el
cumplimiento de su palabra […] Viéndonos expuestos a perder nuestras haciendas, nuestras vidas
y hasta nuestras honras, me obliga a exponer esas mismas adoradas prendas, para reconquistar
nuestros derechos de hombres, ya que no podemos con la fuerza de la palabra en la discusión, con
la fuerza de nuestros brazos en los campos de batalla.
Proclama del general en jefe, Carlos Manuel de Céspedes, Manzanillo, 10 de octubre de 1868
DOC. 16


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 8

Texto: La proclamación de la Primera República española

Vacante el trono por renuncia de don Amadeo de Saboya, el
Congreso y el Senado, constituidos en las Cortes soberanas,
han reasumido todos los poderes y proclamado la República
[…]. Se ha establecido sin sangre, sin convulsiones, sin la más
pequeña alteración del orden: y sin disturbios conviene que se la
sostenga, para que acaben de desengañarse los que la
consideraban como inseparable de la anarquía. ORDEN,
LIBERTAD Y JUSTICIA: este es el lema de la República […].
Conviene recordar que la insurrección deja de ser un derecho,
desde el momento en que, universal el sufragio, sin condiciones
la libertad, y sin el límite de la autoridad real, la soberanía del
pueblo, toda idea puede difundirse y realizarse sin necesidad de
apelar al bárbaro recurso de las armas (…). Sin un gran respeto
a la Ley, sería la República un desengaño más para los pueblos;
y los que componen el Comité Ejecutivo no hemos de
defraudarles ni consentir que se les defraude la última
esperanza.
FRANCISCO PI I MARGALL, Madrid, 14 de febrero de 1873
DOC. 17


El sexenni democràtic

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (19)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à El sexenni democràtic

Similaire à El sexenni democràtic (20)

El sexenni democràtic