1. L’Espai Geogràfic Espanyol: Resum
L’Espai Geogràfic
Espanyol J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. Espanya: unitat i diversitat de l’espai
geogràfic

3. 1. Diversitat física i humana
Península Ibèrica
CONDICIONANTES
FÍSICOS
CONDICIONANTES
HUMANOS
DIVERSIDAD EN LA
PENÍNSULA

4. L’Espai Geogràfic espanyol
SITUACIÓ + CONFIGURACIÓ
Implica
Contrastos en
Determina
varietat de
CLIMA
RELLEU
VEGETACIÓ
AIGUA
SÒLS
Condicionants físics:
- Posició
- Situació geogràfica
- Configuració física
- Evolució geològica
Característiques Relleu:
Gran diversitat natural i humana
Paisatges
naturals
Desigual
distribució
recursos
naturals
Diferents
activitats
humanes
Diversitat
Regional
- Forma massissa
- Elevada latitud
- Disposició perifèrica relleu

5. EEccoonnoommiiaa
SSoocciieettaatt
CCuullttuurraa
Desequilibris territorials i
diversitat regional
Etapa
Preindustrial
Etapa
industrial
Etapa
Postindustrial
FACTORS HUMANS
FFaaccttoorrss ffííssiiccss
RReeccuurrssooss
FFaaccttoorrss hhuummaannss
EEvvoolluucciióó hhiissttòòrriiccaa

6. 2. Unitats morfoestructurals

7. UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
Tectònica de
plaques
Tectònica de
plaques
Creació de
materials
Creació de
materials
• Roques ígnies
• Roques metamòrfiques
• Roques sedimentàries
• Roques ígnies
• Roques metamòrfiques
• Roques sedimentàries
DDeeffoorrmmaaccióió d deelsls m maatteerriaialsls EErroossióió d deelsls m maatteerriaialsls
 Plegaments
 Falles
 Sedimentació
 Plegaments
 Falles
 Sedimentació
Formació
Relleu
Formació
Relleu
Unitats
Unitats
morfoestructurals
morfoestructurals

8. • Era primària
• Roques silícies
• Roques molt rígides
(es fracturen)
• Relleu horitzontal
•Meitat occ. de la
Península
•Era terciària
•Roques silícies
•Roques molt rígides
•Relleu arrodonit
•Sistema Central,
Muntanyes de Toledo,
Massís Galaic, oest del
Sistema Cantàbric
• Era terciària
• Roques sedimentàries
(calcàries)
•Era terciària
•Roques
sedimentàries
(calcària, argiles,
gres o margues)
•Roques toves
(fàcil erosió)
•Relleu horitzontal
Sistema Ibèric
Est serralada Cantàbrica
SSòòccoollss
Massissos
antics
Conques sedimentàries
i depressions
Serralades de
plegament
• Roques plàstiques (es deformen)
• Relleu jove
Pirineus
Serralades Bètiques
Serralades
intermèdies
Serralades
alpines
UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss

9. DDeeffoorrmmaaccióió d deelsls m maatteerriaialsls
PPleleggaammeennttss FFaallleless SSeeddimimeennttaaccióió
 Vertical o recte
 Inclinat
 Agenollat
 Ajagut
 Bolcat
 Isoclinal
 Estirat
 Plegament-Falla
 Cavalcant
 Cofre
 Disharmònic
 Diapíric
 Normal
 Inversa
 Transformant o
longitudinal
 Estructural aclinal
 Estructura monoclinal
UUnniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss

10. 3. Evolució geològica

11. 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa
ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
Era primària o Paleozoic (600 – 225 m. a.).
• Orogènesi herciniana.
• Granit, pissarra i quarsita.
• Massissos hercinians: Massís Hespèric, Massís de l'Ebre, Massís Catalano-
Balear, Massís d'Aquitània, Massís Bético-Rifeño.
SÒCOLS
• Grans fosses marines: fossa pirenaica, fossa bètica.
• Massissos arrasats

12. Era secundària o Mesozoic (225 – 68 m. a.).
• Calma tectònica •Erosió
•Sedimentació
en
•Calcàries
•Gresos
•Margues
Transgressions
marines
Fosses
de
33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa
ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
• Basculament de
la Península cap a
l’est

13. Era terciària o Cenozoic (68 – 1,7 m. a.).
Rejoveniment de la
Meseta
(estructura germànica)
xarxa fluvial
Basculament cap
•Del Ebro
•Del Guadalquivir
•Sistema Ibèric
•Est de la S.
Cantàbrica
•Sistema Ibèric
•Est de la S.
Cantàbrica
Dipositats en
les fosses
marines
Orogènesi alpina
Fractura del
sòcol de la
Meseta
Falles
Activitat
volcànica
Conques
sedimentàries
Alçament de
Sierra Morena
Massissos antics
•Massís Galaic
•Oest de la S.
Cantàbrica
•Muntanyes de
Toledo
•Sistema Central
Plegament de
materials plàstics
Dipositats en les
vores del sòcol
Serralades
intermèdies
Serralades
alpines
Depressions
prealpinas
l'Atlàntic
Rius cap
l'Atlàntic
33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa
ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss

14. 33.. EEvvoolluucciióó ggeeoollòòggiiccaa
ddee lleess uunniittaattss mmoorrffooeessttrruuccttuurraallss
Era quaternària (desde hace 1,7 m. a.)
Glaciarisme
en
Gelifracció
forma
• Glaciars de circ
• Glaciars de vall Arrossegament
Les serralades
més elevades
Terrasses fluvials
• Duero
• Tajo
•Guadiana
•Guadalquivir
•Ebro

15. 4. Rocam i Tipus de Relleu

16. 11.. ÀÀrreeaa ssiillíícciiaa
• Sòcols
• Massissos antics
• Zones de las serralades
alpines i intermèdies com
formada per
es troben a…?
Roques antigues
alteració química
Arenes brunogroguenques
GGrraanniitt
diàclasis • En alta muntanya
• En zones poc
elevades
gelifracció • Crestes (Galayos)
• Tarteres (Canchales)
Diàclasis descamació
paral·leles
Diàclasis Doms
a la
superfície
perpendiculars a la
superfície
Boles
• Roquissar
(Berrocal)
• Tor
• Pedra oscil·lant
• Caos granític

17. 22.. ÀÀrreeaa ccaallccààrriiaa
formada per
per
escorrentia
Serralades de
plegament:
Roques
sedimentaries
predomina
CCaallccààrriiaa
Relleu
càrstic
•Rasclers o Lapiaz
(lineals / en taules/ mar
de pedra)
• Gorges o congosts
(Gargantas / foces /
hoces)
•Pòlies
•Dolina o bòfies (torca)
•Coves
• Avenc (Simas)
•Surgències
Lapiaz de
vessant
ponor
uvalas
es troben en
• Serralades alpines
• Serralades intermèdies

18. durant
formada per
es dipositen
• Fi de l’era Terciària
• Era Quaternària
Materials
sedimentaris
com
Argiles, margues, algeps
Fi de l'orogènia alpina
relleu
horitzontal
en
erosió ràpida zones àrides
Xaragalls
badlands
33.. ÀÀrreeaa aarrggiilloossaa
en
Conques
Erosió valls
fluvials
campiñas

19. són
Si els estrats
és
horitzontals
erosió
fluvial
RReelllleeuu ttaabbuullaarr
Erosió diferencial
•Conques sedimentàries
•Depressions
(Ebre i Guadalquivir)
• Taules o páramos
• Tossal testimoni
• Tossal residual
estan
Lleument inclinats
Relleu
en cuesta
• Dors
• Flanc
• Tossal testimoni
• Tossal residual
estan
plegats
Relleu
apalatxià
• relleu hercinià
• Arrasament i rejoveniment
erosió
diferencial
• Depressions
• Crestes
• Cluses
• S. Cantàbrica (W)
• Montes de Toledo
• Sierra Morena
en amb
en
Relleu
juràssic
Serralades
joves
en
erosió diferencial
Anticlinals
• Cluses
• Combes
• Anticlinal exhumat
Sinclinals
• S. penjat
• S. Cantàbrica
• Sistema Ibèric
• Pirineus
• Serralades Bètiques
en

20. 5. Les Unitats Morfoestructurals

21. Resultat evolució geològica
EEll RReelllleeuu eeuurrooppeeuu
Precàmbric
Unitats morfoestructurals Europees
Antiga
serralada
precambriana
arrasada
Era Secundària Quaternari
Paleozoic Era terciària
Serralades
alpines
caledonians
Extrem
nordoccidental
Hercinians
Sud Gran Bretanya
Sud i centre Europa
Illes
volcàniques
Emissions
volcàniques
orogènesi
alpina
Serralades
alpines
• Relleu juràssic
• Sud Europa
Bètiques, Pirineus, Alps,
Apenins, Pindos,
Càrpats...
Plana
Europea
Conca
sedimentària
Escult
bàltic
SSòòccoollss
MMaassssiissssooss Sedimentació
Conques
sedimentàries
• Antics sòcols elevats
i erosionats
• Relleu apalatxià
Blocs
afonats sòcol
Conques
sedimentàries
Rin, París, Duero, Tajo...
Depressions
prealpines
•Relleu horitzontal
•Sedimentació holocè
Ebre, Guadalquivir, Roine,
Danubi, Po...
• Entre massissos
caledonians i
hercinians
• Oscil·lacions
climàtiques
quaternari
• Canàries
• Açores
• Madeira

22. MMEESSEETTAA
11.. LLaa MMeesseettaa
Sòcol
paleozoic
Serralades
interiors
Conques sedimentàries
interiors
• Sistema Central
• Muntanyes de Toledo
• Peneplà
zamoranosalmantí
• Peneplà extremeny
• Muntanyes illa o tossals
residuals
• Gorges (arribes, tajos)
• Conca del Duero
• Conca de la
submeseta sud
Relleu tabular:
• Páramos
• Campiñas
• Cuestas (glacis)
• Tossals
Relleu granític
amb
amb
amb

23. Massís
Galaicolleonés
Serralada
Cantàbrica
Sierra
Morena
• Massís Asturià
Picos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera
• Serra Cabrera
• Los Ancares
• Relleu arrodonit
• Falles
• Serra Madrona
• Los Pedroches
• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic
• Relleu càrstic
• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema
Ibèric
•Sector nord:
Demanda, Moncayo
•Sector sud:
Sector castellà
(interior)
Fossa de Calatayud
Sector aragonés
(exterior)
amb
• Relleu apalatxià
• Relleu càrstic
• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
22.. LLeess vvoorreess mmuunnttaannyyoosseess ddee llaa MMeesseettaa
VORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA

24. Massís
Galaicolleonés
Serralada
Cantàbrica
Sierra
Morena
• Massís Asturià
Picos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera
• Serra Cabrera
• Los Ancares
• Relleu arrodonit
• Falles
• Serra Madrona
• Los Pedroches
• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic
• Relleu càrstic
• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema
Ibèric
•Sector nord:
Demanda, Moncayo
•Sector sud:
Sector castellà
(interior)
Fossa de Calatayud
Sector aragonés
(exterior)
amb
• Relleu apalatxià
• Relleu càrstic
• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
22.. LLeess vvoorreess mmuunnttaannyyoosseess ddee llaa MMeesseettaa
VORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA

25. 33.. LLeess ddeepprreessssiioonnss eexxtteerriioorrss aa llaa MMeesseettaa
DEPRESIONES
EXTERIORES A
LA MESETA
Depressió
de l'Ebre
Depressió
del Guadalquivir
• Peus de mont o raiguers
(somontano): materials gruixos i
durs
• Centre de la depressió: materials
fins
amb
• Mallos i foies
• Relleu horitzontal: moles
• Badlands
amb
• Maresmes
• Campiñas
• Taules o Mesas
• Tossals testimoni
(alcores)

26. SERRALADES
EXTERIORS A LA
MESETA
Muntanyes
Basques
Sistemes
Bètics
Roquissar calcari
• Aralar
• Peña Gorbea
amb
4. LLeess sseerrrraallaaddeess eexxtteerriioorrss aa llaa MMeesseettaa
PPiirriinneeuuss Serralada
Litoral Catalana
• Zona axial paleozoica
• Prepirineus
 Serralades interiors
 Depressió intermèdia
 Serralades exteriors
• Serralada litoral
• Depressió Intermèdia
o Prelitoral
• Serralada Prelitoral
• Falles
• Activitat
volcànica
amb
• Glaceres de vall i de
circ
• Llacunes o ibons
• Serralada
Penibètica
• Serralada
subbètica
• Depressió
intrabética
amb
• Mantells de
corriment
• Foies
• Badlands
amb

27. 6. El Relleu Litoral i Insular

28. RELLEU
LITORAL
PENINSULAR
Costes
atlàntiques
Costes
mediterrànies
• Costa cantàbrica:
penya-segats,
rases, petites ries
• Ries gallegues
• Costa atlàntica
andalusa:
maresmes, fletxes
litorals, dunes
• Sector bètic:
albuferes
• Golf de València
• Litoral català
amb
5. EEll rreelllleeuu lliittoorraall ppeenniinnssuullaarr
• Albuferes
• Deltes
• Tómbols
• Camps de dunes
• Cordons litorals

29. 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr
6.1. L'Arxipèlag balear
a) Mallorca
• Orogènesi:
 Fragments emergits de la
serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
 Serra Tramuntana: material
calcari i relleu abrupte.
 El Pla:
depressió sedimentària
(argiles)
Relleu suau
 Serra de Llevant
Materials calcaris
Relleu suau

30. 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr
6.1. L'Arxipèlag balear
b) Eivissa i Formentera
• Orogènesi:
 Fragments emergits de
la serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
 Relleu muntanyós
calcari (Nord)
 Plana sedimentària
(sud Eivissa i major
part Formentera)
 Massís Est Formentera
(La Mola)

31. 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr
6.1. L'Arxipèlag balear
c) Menorca
• Continuïtat estructural Serralada Litoral Catalana.
• Tramuntana: materials paleozoics, relleus suaus i baixos
• Migjorn: materials calcaris mesozoics.

32. 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr
6.1. L'Arxipèlag balear
d) El litoral Balear
 Alternança de relleus
 Litoral escarpat (penya-segats,
coves i cales) zones de relleu
muntanyós (Nord Mallorca i
Menorca)
 Alternança llargues platges
d’arena i petites cales obertes
pels torrents
 Albuferes (l’Alcúdia, Pollença i
des Grau)

33. 66.. EEll rreelllleeuu iinnssuullaarr
6.2. L’Arxipèlag Canari
• Origen: volcànic (era terciària).
• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes,
amb abundància de platges arenoses.
Tipus de relleu:
• Cons volcànics
• Calderes
• Malpaïsos
• Roques i dics
• Barrancs
• Glacis
• Platges i penya-segats
segons relleu insular.

34. 7. El Relleu Valencià

35. El Relleu
Valencià
Serralada
Bètica
Les Planes
Litorals
Serralada
Ibèrica
 Afonament
pleistocè
 Rebliment
posterior
Interior
Castelló
Sud
Millars
 Dipòsits mesozocs
sobre sòcol
paleozoic
 Orogènesi alpina
 Calcàries
juràssiques i
margues i gresos
cretàcicojuràssics
Planes
litorals
Conjunts
perifèrics
 Continuïtat
Meseta
 Serres
Corbera i
Mondúver
Prebètic Subbètic Bètic
 Plegaments Miocè
 Relleu atalussat
 Depressions
estructurals
(Segura)

36. Costes
Baixes Altes
Distribució: planes
litorals
Característiques
 Platges llargues
 Cordons de grava
 Maresmes, albuferes, marjals...
 Formacions dunars
 Baix gradient
Sistema subbètic i reduïts
sectors serralada ibèrica
Característiques
 Platges curtes
 Penya-segats
 Accidents costaners
 Talussos abruptes