Presentació sobre l'activitat geogràfico-històrica programada pel departament de geografia i història de l'IES Joan Fuster (Bellreguard) a la frontera històrica del Regne de València entre Bunyol i Requena.

1. Ruta Històrica Frontera
Històrica Regne de València

2. BUNYOL

3. Fundació
Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquista
de València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va
meréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endemà de mans del Rei, els Castells i Viles de
Bunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs d'Hiatava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol llei
i condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238".
Des de juny de 1304 fins a 1415 van constituir, junt amb el senyoriu veí de Xiva, el patrimoni valencià dels
Comtes d'Urgell per haver-los recomprat Jaume el Just per al seu fill Alfons casat amb l'hereva d'Urgell,
Teresa d'Entença, senyora també de Xiva. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos
Peres. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de
Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i
Xestalgar.[3] La revolta del comte d'Urgell, arran del compromís de Casp[4] ocassionà l'aixecament del castell
contra Ferran d'Antequera el 1413, però el castell fou assetjat i vençut.[5] La incautació del patrimoni de
Jaume II d'Urgell feu que el senyoriu de Bunyol va passar a mans de la Corona d'Aragó. El rei Alfons el
Magnànim, els va vendre més tard a Berenguer Mercader, el seu cambrer major. D'esta forma, la família
Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1425 fins a
1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.
Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat de Bunyol, sent el seu primer comte El
senyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.

4. El castell de Bunyol
Assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i s'estén de
nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seva importància
estratègica es basava a estar en l'antiga frontera entre Castella i València. La construcció
ocupa el centre de la població i està format per dos recintes situats sobre una cresta rocosa
entre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials que
se salven mitjançant ponts defensats per torres que fan la funció de portes. Una primera
fossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual d'una altra manera
podria accedir-se a peu pla. La segona fossa aïlla la zona residencial, reforçant la seva
posició defensiva. El primer recinte és un polígon format per un llenç recte, flanquejat per
dues torres en els angles i una torre central d'accés que defensa la porta, i una muralla que
corona els escarps de la penya. Queda així defensat un espai ampli i pla, l'antiga plaça
d'armes, el recinte fortificat de les quals es trobava dotat d'un cos de ronda perforat per
sageteres. Actualment aquest espai està ocupat per modests habitatges adossats a les
muralles, que emmascaren de manera eficient el caràcter militar del lloc. Aquests habitatges
són, en tot cas, posteriors a 1845.

5. El castell de Bunyol
En el centre del castell, es troba la torre denominada 'de
l'Homenatge', la més destacada del conjunt, domina el
pont i fossa, servint de comunicació al seu través al segon
recinte del castell (recinte sud). La forma i disposició del
pas, és una simple mina perforada en el nucli massís de la
torre. A l'única habitació s'accedia per una porta des de les
plantes altes del palau gòtic avui desaparegudes. El recinte
sud, alberga les instal·lacions residencials de la fortalesa.
Es conserva part del palau gòtic -la sala del Oscurico-, és
una sala rectangular, adossada per un dels seus costats a la
cara oest de la torre de l'Homenatge.

6. Repoblació
Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va
continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal
punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això
l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i
autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de
llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i
Bunyol va quedar quasi desert.
El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nous
pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels
pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors
serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà.

7. Època Moderna
Amb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous
pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables
als primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència dels
vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials;
sobretot a partir del segle XVIII. Així, en 1797, els veïns del Comtat
lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqués
de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien
fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que va
durar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següent
resolució el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la
incorporació de la vila de Bunyol i els llocs d'Iàtova, Alboraiche,
Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va disfrutar
Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Així
finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el
Comtat a la Corona.

8. REQUENA

9. EL MEDI FÍSIC
Està situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols la
separen 67 km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius
calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrastos. Es troba
situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol
la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de
Juan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regions
muntanyenques del Túria.
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són
curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament
gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent
durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica
durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època
estival.
Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que
més marca aquesta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu,
predominant els vinyers, en els quals es basa l'economia local. Requena està
considerada com una autèntica porta de la Meseta.

11. ¿Por qué aquí?
• REQUENA es situa estratègicament a l'eixida
dels Serrans, sobre una gran roca calcària
dominant l'altiplà i custodiada per dos acabalats
brolladors: Reinas i Rozaleme.

14. HISTÒRIA

15. ELS ÍBERS
• Van ser un conglomerat de pobles (edetans,
bastetans, lobetans, laietans…) cridats així pels
romans en habitar prop del riu ÍBER (Ebre), que
donaria nom a aquestes tribus.
• Van dominar l'est peninsular des del segle VIII
al III a.C.
• Existeixen troballes arqueològiques en la Plaça
del Castillo, datades entorn del segle VII a.C.

18. S’establiren a la roca de la Villa seguint el
costum íber d’habitar llocs elevats, fàcils de
defensar:. Exemples : Puntal dels LLops (Llíria)
o El Molón de Camporrobles.

19. ÍBERS
A més a més, controlaven les comunicacions entre
dos importantes ciutats íberes:
KELIN i EDETA.

21. LAS PILILLAS

25. LA ROMANITZACIÓ EN
HISPÀNIA.
• Anomenem així al procés de conquista i
transmissió de la cultura romana en la Península
Ibèrica.
• Les tribus iberes són sotmeses per Roma a partir
del segle III a. C.

30. Restes arqueològiques en la Cuesta
de Carnicerías

31. Paviment romà en la plaza del
Castillo

33. LA Vila Tardorromana
A causa de la crisi econòmica, social i política
de l'Imperi Romà, entorn del segle III d. C., la
població hispanoromana emigra al camp per a
dedicar-se a l'agricultura, habitant una espècie de
“Casas de conreu”. Una d'aqueixes Viles ha sigut
trobada pels arqueòlegs als voltants d'Hortunas:
LA CALERILLA.

34. Invasions bárbares (s. IV-V d.C)
Pobles del nord d’Europa envaïren la península
ibèrica aprofitant la crisi de l’Imperi Romà,
creant a partir del segle V regnes independents.

35. LOS VISIGODOS (S. V-VII d. C.)
• Els gots de l’oest (Visigots) s’establiren en la
Península i sud de França al segle V d. e. C.

36. Els visigots
Fins ara no s’han trobat restes visigòtiques a
REQUENA.

37. Al-Andalus

38. La conquesta islàmica
• En l’any 711 d.C, els
musulmans, que
s’estenen des del
Golf Pèrsic fins a
l’Atlas, comencen la
invasió militar del
regne visigòtic de
Toledo, que es troba
immers en plena
guerra civil.

39. TARIK creua l’estret

40. La conquista del Reino de Toledo
Un exèric integrat per àrabs i berbers, dirigit per
Tarik, creua l’Estret de Gibraltar i y derrota els
visigots en la batalla de Guadalete (711)

42. L’ocupació del territori fou realitzada per reduïdes
tropes d’àrabs, procedents d’Aràbia, i berbers,
recentment islamitzats, procedent del Nord
d’Àfrica. El tracte discriminatori dels àrabs
envers els berbers i el repartiment de les millors
terres entre els àrabs (Vall del Guadalquivir)
suscità la desconfiança entre els berbers que
aviats es revoltarien, quedan arraconats a les
muntanyes i les pitjors terres.

43. En aquest clima de conflicte, una tribu
bereber, els BANU-ZENUN, arribarà a
REQUENA des d’Alcalá del Júcar amb la missió
d’ocupar-la i fortificar-la, per tal de poder atacar
els àrabs.

44. La REQUENA islàmica esdevindria un
important centre d’operacions de la resistència
bereber contra el poder de l’emir de Córdoba
Abd al- Rahman I

45. ¿Què significa Requena?
Els invasors crearen un nucli
fortificat al que anomenaren
Rakka'na, el significat de la qual és
La forta.

46. LES FORTIFICACIONS
Els musulmans van
rodejar la major part
de la roca calcària amb
una grossa muralla de
TABIYA (tàpia), una
tècnica ràpida i barata,
però molt efectiva.

47. El tapial

49. Les muralles

56. Els replecs
Les entrades a la medina es plantegen en forma de
replec (recodo), a fi que en cas d'atac, les tropes
enemigues es veren forçades a maniobrar amb
escassa visibilitat i facilitant el treball als
defensors.
Málaga

58. La medina de Requena
La medina constituïa un rang de prestigi dins del
món musulmà. Per a això, havia de comptar amb
una Alcassaba (zona militar), una zona poblada
amb socs, banys, mesquita… i un raval.

59. L’ALCASSABA

61. La mezquita

62. URBANISME ISLÀMIC
L'urbanisme islàmic es caracteritza per carrers
estrets, laberíntiques, irregulars, amb presència
d'àmplies volades i carrerons sense eixida. Els
musulmans concedien poca importància a la vida
en el carrer, i les famílies construïen els seus
habitatges entorn d'un ampli pati central. El
concepte de privacitat e intimitat tenia molta
importància.

63. BALANSIYA

64. En ocasions, vàries famílies construïen habitatges
formant un carrer “privat” sense eixida que
reben en castellà el nom d’azucaques.

65. Azucaques

70. Els banys (hammam)

71. La visita del Mío Cid

72. La función militar s’intensifica quan REQUENA
esdevé la frontera entre el regne cristià de
Castella y l’almohade de Balansiya (València) a
principios del siglo XII.

73. LA INCORPORACIÓ AL
REGNE DE CASTELLA
El poder dels regnes cristians de la península es
consolida i comencen a partir del segle XI una
ofensiva que permet reduir els hispanomusulmans
al regne de Granada (segle XIII).

74. LES RAZZIES
Des de la conquista de Moya (Conca) l’any 1181,
els cristians no deixen d'assolar les terres de
REQUENA mitjançant atacs i saquejos, les
temudes “razzies”.

75. La conquista de Requena
En 1219, l’arquebisbe de Toledo Ximénez de
Rada, planteja la conquesta de REQUENA pel seu
valor estratègic en la ruta cap a València, però la
medina resistirà l’atac cristià.

76. En 1238, la capital del regne de Balansiya cau en
mans dels catalanoaragonesos i el seu rei
Jaume I . S’obria la carrera per la conquesta de
l’estratègica ciutat de Requena entre Castella i
Aragó

77. LA TOMA DE REQUENA (1239)
REQUENA queda desprotegida, pel que el bisbe
de Cuenca, per ordre de Fernando III “el
Santo”, assetja la medina.
Els castellans, temerosos de que l’estratègica ciutat
caiga en mans aragoneses, inicien la conquesta
de la ciutat, que es completa l’any 1239, en plena
campanya de Jaume I al Xúquer.

78. Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de
forma pacífica després de la presa de València.
El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació
cristiana de la ciutat per castellans, rep de mans
d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el
fur per al seu autogovern en qualitat de territori
de realeng, entrant a formar part del Regne de
Castella, convertint-se en duana de Castella. En
1264 rep la concessió de Port Seco i Almojarifat,
pel bestiar, la llana i el blat que passava de
Castella a Aragó i viceversa.

79. És ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en
1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i
gairebé cent anys després, en 1467, és novament presa
pel marquès de Villena.
En 1355 Pere I (el Cruel, també conegut com el
Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de
poblament i el títol de Lleial Vila.
Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes
acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.

80. Repoblament
L'any 1258, cau Requena. Alfons X, que és un rei tolerant
decideix que la població àrab i jueva segueixi a Requena, però
amb una condició, s'ha de construir una església. Tot i això, la
vila creix i creix. Alguns immigrants d'altres països com França,
Anglaterra, els Estats Italians o el Regne d'Aragó, van emigrar a
la localitat durant quaranta anys. L'any 1276, es registren 8.300
ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat més
poblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reis
castellans, permet que a Requena seguís l'esplendor judeo-
musulmà-cristià. També va ser aquest el principi del cultiu de
vins, quan en 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de la
Frontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa,
amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris en
la Comunitat Valenciana .

81. Las Cuevas
Las Cuevas de La Vila. Construïdes pels
àrabs en perforar la tosca calcària i penetrar
en el subsòl, extraient l'argila i formant les
voltes de les coves. Aquestes coves recorren
tot el subsòl de la Plaça de La Vila i la
majoria de les cases adjacents. En visitar
aquest impressionant laberint de coves i
passadissos es poden observar els diferents
usos que han tingut al llarg de la història,
com a refugis en les diferents èpoques de
guerra, com a sitges per a emmagatzemar
els cereals. Encara es conserven els
elements bàsics de l'elaboració de vins com
són els trulls, les Piqueras, les trulletas, els
respiradors, així com gran quantitat de
gerres de grans dimensions datades des del
segle XII.

82. L’Art medieval

83. El Palau del Cid
Palau gòtic del segle XV de
grans dimensions, amb un arc
de mig punt com a entrada
principal, sobre ell l'escut
nobiliari de la família Pedrón i
la part superior de l'edifici
rematada amb una volada. En
aquesta casa situa El cantar
del Mio Cid la boda entre les
filles del Cid, senyora Sol i la
senyora Elvira amb els infants
de Carrión.

84. Església de Sant Nicolau de Bari
L'església de Sant Nicolau és la més
antiga de les tres esglésies existents a
Requena (província de València,
Espanya). Situada junt amb la muralla
medieval en el primitiu raval de la
ciutat, declarada Conjunt Històric
Artístic en 1966. Va ser en el seu origen
un temple gòtic finalitzat en el segle
XV, que va ser objecte de successives
ampliacions i reformes en els estils
arquitectònics de cada moment.
Constitueix una magnífica i harmoniosa
síntesi del gòtic, renaixement, barroc i
neoclàssic, realitzada per importants
arquitectes i artistes del seu temps.

85. Església de Santa Maria
És la major de les tres esglésies de La Vila i està
dedicada a l'Asunción de la Mare de Déu. El seu
estil és gòtic florit isabelí, es va començar a
construir en el segle XIV i es va rematar el seu
interior en el segle XVIII al gust barroc. Consta
d'una sola nau, amb capelles adossades entre els
seus contraforts. En la seua façana, declarada
Monument Nacional en 1931, destaca la portada
dedicada a l'Anunciació. Per damunt del conjunt
destaca el ràfol de fusta, construït en el segle XVI,
que l'ha protegit de les inclemències del temps.

86. Església del Salvador
Temple gòtic construït
entre els anys 1380 i
1533, destaca
especialment la seua
portada d'estil gòtic
isabelí, molt decorativa.
L'interior va ser reformat
majoritàriament en el
segle XVIII.

87. Era moderna
A la fi del segle XVIII perd Venta del Moro,
quedant territorialment com es coneix en
l'actualitat.
En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda,
convertint-se en el quart centre seder d'Espanya
passant d'una població de 4.000 habitants a gairebé
10.000.
En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols
de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila,
obtenint un primer escut de ciutat.

88. Plaça de la Vila o d’Albornoz
En el segle XVII té lloc l'obertura d'una plaça major en La
Vila coneguda originàriament amb aquest nom. Per a
aconseguir aquest gran espai rectangular va ser necessari
derrocar algunes pomes d'edificis que ho ocupaven.
Sabem que en 1685 es va construir en aquesta plaça la Casa
Consistorial, la casa del Corregidor, la casa del Botxí i la Presó.
A la moda castellana de les places majors es va sumar Requena
per a aconseguir un espai ampli on muntar el mercat setmanal
i celebrar actes públics importants, entre els que destacaven les
corregudes de bous, els quals eixien a la plaça per un estret
carreró, hui tancat, semblant al carreró dels toriles del carrer de
Santa Maria.

89. Casa de Santa Teresa de Jesús
Casa en què es va
hostatjar Santa Teresa
de Jesús en un dels seus
viatges a Requena, és del
segle XVI de la que
conserva la portada, sent
la resta reconstruït en el
segle XX.

90. Casa de l’Art Major de la Seda
D'origen medieval, en
aquest edifici tenia la seua
seu l'Art major de la seda,
gremi dels comerciants de
seda. La importància
industrial de Requena
durant l’Edat Moderna fou
extraordinària.

91. Casa dels Pedrón
Casa nobiliària de la
família Pedrón, l'edifici
és del segle XVII amb
remodelacions
posteriors.

92. Edat Contemporània
En 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se li
concedeix el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena",
obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.
Al juny de 1851 passa a formar part de la província de València en la
nova divisió provincial espanyola. Les raons d'aquest canvi es van basar
més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament
havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producció
vinícola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a través del
port més proper (València) cap al mercat europeu, principalment, cap a
França, tal com ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els
continus viatges del carguer de bandera suïssa Leman, i altres, que
transportaven entre València i el port francès de Sete, el que no era sinó
la manifestació d'una sèrie de vincles comercials d'aquesta comarca amb
la província i el port de València. El municipi és totalment
castellanoparlant.