1. Narracions de mites clàssics
Helen Palazón
Meritxell Vidal

2. Batos
Un dia, unes vaques d’Apol·lo sense vigilància van
entrar als camps de Pilos. El déu Mercuri, el fill de
Maia, les va veure i les robar i amagar en uns
boscos. Només un, Batos, ben conegut a la
contrada, el va veure. El déu temia que el vell el
delates i, agafant-lo per les espatlles, li va
recompensar pel seu silenci una baca ben
llustrosa. Mercuri va fer veure que se’n anava;
però torna amb l’aparença i amb la veu canviades,
fent veure que cercava el seu ramat. El déu li digué
a Batos que si veia unes vaques l’ajudes a aclarir el
misteri del robatori. Li oferí una vaca i un toro. El
camperol, al veure una recompensa major el
delatà. Mercuri enfurismat va transformar Batos
en una pedra de sílex.

3. Aglaure
Mercuri, endut per les seves ales, volava pels voltants
d’Atenes la terra preferida de Minerva. Era el dia en què
les noies portaven cistells de flors i ofrenes sagrades a la
deessa. Herese superava en bellesa les altres donzelles i el
déu en veure-la va quedar bocabadat. Li digué Aglaure que
s’havia enamorat de la seva germana Hermes i li demanà
que l’ajudés a fer possible el seu amor oferint-li una
quantitat d’or per el seu servei. Minerva la deessa de la
guerra feia memòria que Aglaure havia profanat el cistell
que li havia confiat. Va anar a l’estatge de l’Enveja i li va dir
que infectes a Aglaure amb el seu verí. L’Enveja així ho va
fer. Aglaure sent com el sentiment la rosega i dia i nit
plora. Finalment, un dia Aglaure asseguda es converteix en
estàtua de pedra ennegrida.

4. Pereseu i Medusa
El rei d’Argos, Acrisi, sabia per un oracle que el seu nét el mataria. Per impedir-ho,
va recloure la seva filla Dànae en una torre. Però Jupiter en forma de pluja d’or, va
fecundar Dànae i aquesta va infantar Perseu. Arcrisis els tancà en un cofre i els
llençà al mar Egeu. A Sèrifos foren acollits per Dictis, germà de Polidectes, rei del
país, que es va enamorar de Dànae. Perseu fou convidat a una festa real, i al no dur
cap regal, va emprendre la difícil empresa de portar el cap de Medusa. Després de
travessar paratges recòndits i allunyats i penyes terribles enmig de boscos escarpats
va aconseguir el cap de Medusa. A la caiguda de la tarda, tenia por de volar, i va
demanar hospitalitat a Atlas, el qual si va negar i al veure el cap de Medusa quedà
convertit en pedra. El destì el porta a Etiòpia on s'enamora de Andròmeda i la
demana en matrimoni si aconsegueix salvar-la. Perseu salva Andròmeda i la pren
per esposa. Però Fineu no deixarà perdre la seva promesa i intenta llançar-li una
javelina. A causa d’aquest fet es crea una gran baralla. Finalment, Perseu va tornar
amb la seva mare i la seva esposa Argos.

5. Níobe
Níobe, casada amb Amfíon, se sentia orgullosa
de moltes coses, però sobretot dels seus fills.
Un dia Níobe es va burlar de Leto perquè
aquesta només havia tingut dos fills. Níobe es
va oposar que se li tributessin honors a Leto,
dient que ella era més digna que se li
aixequessin altars. En venjança, Apol·lo va
matar tots els seus fills barons i Àrtemis va fer
el mateix amb les dones, a excepció d'Amfíon o
Amiclas i de Melibea. Quan la mare va anar al
costat dels cadàvers dels seus fills, que desfeta
en un mar de llàgrimes, va quedar immòbil i es
va convertir en pedra. Envoltada per un fort
remolí de vent, és portada a Lídia, al seu lloc de
naixement.

6. Les Esquínades
Les Esquínades, abans de
transformar-se en illes, havien estat
nàiades, nimfes d’aigua dolça. Un
dia, van sacrificar deu jònecs i van
convidar a la festa del sacrifici i a les
danses els déus del camp, però es
van oblidar d’Aquelou, el riu més
cabalós de Grècia. La seva ira el va
fer créixer i va arrabassar boscos i
camps sencers, va arrossegar grans
estables amb tots els animals i fins i
tot les nimfes. Les aigües del riu i el
mar van separar la terra i van fer
tantes parts com Esquínades: cinc
illes.

7. Perimeles
Apartada de les illes de les Esqínades, n’hi ha un altre anomenada
Perimele. El riu Aquelou n’estava enamorada i li prendre la
virginitat. Hipodamant no ho va suportar i va precipitar la seva filla
a l’abisme perquè moris. El riu la va agafar entre els seus braços i
va suplicar ajut al déu del mar Neptú. Perimele es va transformar
en una illa sòlida, abraçada per les aigües d’Aquelou.

8. Licas
Livas ers un hereu i company d’Hèrcules. Per
ordre de Deianira va trair al heroi, portant-li
una túnica que ella havia embenant
anteriorment mullant-la amb sang de Nessos.
Aquest fet va provocar un inmens dolor a
Hèrcules. Aquest va pendre a Licas pels peus i el
va llençar al mar. Licas es va convertir en una
roca. Hèrcules no podia suportar el dolor de les
cremades i va morir.

9. Biblis
Milet i Ciànee van tenir dos bessons: Biblis i Caune.
Biblis s’enamora del seu germà i quan li confesà el seu amor,
Caune va haver de marxar i fundar una ciutat nova, perquè dos
germans no poden estar junts.
Com a conseqüència Biblis va perdre la raó, va intentar seguir els
passos del seu gernmà però va caure en mig d’un bosc esgotada,
i allà va plorar tant que es va convertir en una font que encara
raja.

10. Llegendes xipriotes
Amatunt, una ciutat de Xipre s’avergonyia d’haver engendrat els
Cerastes, anomenats “banyuts” per tenir dues banyes al front, qui
d’avant de les seves portes sacrificaven un hoste a l’estatua de Júpiter
Hospitalari. Venus ofesa pels rituals va convertir als Cerastes en toros.
L’illa també s’avergonya d’haver engendrat a les Propètides, les quals
van negar la divinitat de Venus i ella com a
venjança les va convertir en prostitutes i quan van
perdre el pudor i la sang, les va convertir en pedra.
Piglamó, un habitant de Xipre sense esposa, va fer
una estatua femenina d’ivori blanc. Se’n va
enamorar i demanà a Venus una noia com l’estatua,
Venus li concedí i després de casar-se van tenir a
Pafos.

11. El llop de Peleu
Peleu es va enamorar de Tetis i una nit la deixà en cinta d’Aquil·les,
tot estaria bé si no hagués fugit per haver mort a Focos. A Traquis va
demanar allotjament a Ceix i quan va tornar a buscar el seu ramat,
un llop, enviat per Psàmate com a ofrena al seu fill, se l’havia
menjat.
Ceix va ordenar matar al llop però Peleu s’hi va
negar i va pregar a Psàmate que posés fi a la
seva còlera, i amb l’ajuda de Tetis, Peleu va
aconseguir que el llop fos transformat en marbre
i segudament es purificà a Magnèsia.

12. Els grecs a Àlida
Paris raptà a Hèlena i la portà a Troia. Els vaixells grecs el
perseguien per recuperar-la, però el mar impracible els va aturar a
Àlida. Allà, mentre preparaven un sacrifici a Júpiter, van veure una
serp blava que en un plàtan es va crospir a vuit ocells d’un niu,
juntament amb la mare. L’endeví va dir que era una senyal de
Júpiter que indicava que vencerien als troians en nou anys.
La serp va esdevenir pedra
conservant la seva forma.

13. Escil·la i Glauc
Escil·la caminava per la sorra quan Glauc,
transformat no feia gaire, va intentar seduirl-la.
Glauc li va explicar la seva història i Escil·la el va
deixar amb l paraula a la boca, això va enfurir a
Glauc. El déu decidí demanar a Circe una poció
per fer que la noia s’enamorés d’ell, Circe li digué
que l’oblidés i que estigués amb ella, però el déu
s’hi negà dient que estimaria a Escil·la mentre
estigués viva, així que Circe va enverinar el riu i
va convertir els flancs de la njove en monstres
lladradors. Glauc fugí i Ulisses li arrebasar sis
sompanys a Circe. Al final va ser transformada en
un escull.

14. Anaxàrete
Ifis es va enamorar d’Anaxàrete, però ella se’n va riure d’ell i el va
rebutjar. Això va afectar de tal manera a Ifis que es va suïcidar
davnt la porta de la noia.
Durant el funeral d’Ifis, Anaxàrete va sentir el plor i quan va
mirar per la finestra va veure a Ifis mort. Des de aquell moment
ja no es va poder moure, Venus l’havia convertit en pedra per
venjar la mort d’Ifis.

15. Egèria
Egèria era una nimfa que estava casada amb el rei Numa, i quan
aquest va morir es refugià al bosc i no parava de plorar.
Hipòlit li explicà la seva història però això no va fer que parés, així
que finalment Diana va transformar el seu cos en aigües glaçades i
va reduir els seus membres en un riarol.