ELS ORÍGENS DE CATALUNYA

LA CATALUNYA MUSULMANA 711: inci de la conquesta musulmana 714: els musulmans arriben a l’Ebre i conquereixen Saragossa 720: conquesta a Catalunya 722: batalla de Covadonga (Pelai, heroi de la Reconquesta) 732: els musulmans arriben a Poitiers, aturats per Carles Martell La conquesta musulmana

CATALUNYA NOVA // CATALUNYA VELLA Límits: riu Llobregat, S egre i Cardener.

CATALUNYA NOVA: Quan els musulmans conquerien una ciutat respectaven la manera de viure i la relig ió dels habitants. És per això que als territoris de Catalunya sota poder musulmà hi van co nviure persones de tres religions. Va ser un territori molt islamitzat: la població va adoptar les formes de vida i els a venços agrícoles i urbans aportats pels musulmans. Molts habitants es van convertir a l’Islam. Arquitectura musulmana Castell de Siurana, s. IX (situat a la serra de Prades. Conquesta 1153-1154. Ramon Berenguer IV Seu Vella de Lleida. Construccions anteriors: catedral paleocristiana, mesquita fortificada i catedral romànica.

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L’imperi carolingi.

ELS COMTATS CATALANS 878: concili de Troyes (Lluís el Tartamut) canvi important, títol de comte es fa hereditari ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Guifré el Pelós (840-897) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Possessions de Guifré I el Pelós

Llegenda de les 4 barres (cronistes medievals i historiadors s. XIX) Heroi nacional, capdavanter en la lluita contra l’islam, mort en lluita contra el valí de Lleida En el llit de mort, l’emperador Lluís el Pietós va dibuixar sobre l’escut daurat del com te 4 barres amb els dits tacats de sang. Va ser enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Procés d’independència: Borrell II ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

La casa comtal de Barcelona. Segles XI i XII Els primers comtes-reis

Regne d’Aragó i de Navarra ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Herència de Sanç III el Gran

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

UNA SOCIETAT FEUDAL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Usatges de Barcelona - codi, recopilació de normes de dret romà i dret visigot - també recull altres normes jurídiques que formaran el Dret consuetudinari català. ,[object Object],[object Object],[object Object],Relacions amb l’ Al - Andalus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Castell de Llordà

Noves conquestes, pressió a la frontera Avanç de la frontera occidental 980-1050 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Llengua catalana: Homilíes d’Organyà , sermons del segle XII

Vall de l’Ebre ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],LA FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Alfons II d’Aragó = Alfons I el Cast  1r comte – rei - acaba conquesta Aragó - fundació ciutat Terol

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Els ordes militars eren ordes religiosos l'objectiu dels quals era la defensa armada de la religió: combinaven, doncs, fins militars i religiosos. Època de les croades. Ex. Orde del Temple, orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Orde dels Cistercencs , orde monàstic fundat el 1098, com a reforma de l’orde de Sant Benet, per seguir amb rigor i carisma les normes originals. Els seus membres porten un hàbit blanc.

El castell de Miravet (Ribera d’Ebre) va ser bastit pels musulmans en el segle X, i conquerit per Ramon Berenguer IV el 1153, que el va donar als monjos cavallers del Temple. Els templers el van convertir en una impressionant fortalesa que dominava l’estratègic riu Ebre i en una de les cases conventuals més importants d’aquest orde militar. Orde del Temple

Orde dels Císter Ramon Berenguer IV va concedir unes terres a l’Orde del Císter per fundar un monestir, i administrar el territori, va ser el monestir de Poblet. Va tenir importància ecònomica perquè posseïa moltes terres i molts pagesos treballaven en els seus dominis.

Expansió econòmica i política ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pirineu: creació de ferreries (Vall Ferrera, Vall d’Àneu)  - transforma el mineral del ferro en metall - fabricació d’eines i armes - treballaven el ferro amb el mètode de la farga catalana Ciutats: consolidació de centres d’intercanvi  atrauen tota mena d’artesans (ferrers, teixidors, sabaters…)  plaques dels carrers. - Augment de la població i renaixement de la vida urbana

Comerç Al- Andalus  Europa - Catalunya : punt estratègic  BCN centre comercial important - Al – Andalus: or musulmà - Europa: esclaus, pell i armes Expansió occitana s. XI: inici expansió política cap a Occitània - 1069: Ramon Berenguer I compra els comtats de Rasès i Carcassona.  pàries - adquisició de drets sobre altres territoris  per matrimoni: Ramon Berenguer III i Dolça de Provença - Influència occitana: cultura  poesia trobadoresca Enfrontament amb el rei de França s. XIII  rei de França vol recuperar el domini sobre territoris d’Occitània.  patrocina 1 expedició militar contra els comtats catalans - contra els càtars (albigesos)  grup religiós declarat contrari a l’Església (feien ombra al Papa) ,[object Object],[object Object],[object Object]

Batalla de Muret (1213) - derrota dels occitans i victòria dels francesos - repressió dels càtars - mort del rei  fill orfe: Jaume I Fi de l’expansió a Occitània Inici expansió al sud de la Península (València) i a la Mediterrània (Mallorca) Càtars expulsat de Carcassona ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

LA CORONA D’ARAGÓ I OCCITÀNIA AL SEGLE XII

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à ELS ORÍGENS DE CATALUNYA

Similaire à ELS ORÍGENS DE CATALUNYA (20)

Plus de histgeo345

Plus de histgeo345 (20)

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA