LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) ,[object Object],[object Object],Desconfien de la reforma agrària dels liberals Por als desnonaments Identificació amb valors Església, defensen la societat tradicional.

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

DESENVOLUPAMENT CONFLICTE ARMAT ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1838: exèrcit nombrós  Avenç tropes liberals  difícil triomf carlí SOLUCIÓ: pactar! ,[object Object],[object Object],[object Object],1839. Conveni de Bergara  acord Maroto (carlí) – Espartero (liberal)  restablir furs bascos i navarrersos - integrar oficials carlins dins exèrcit liberal 1840. Continua la guerra pels intransigents  Ramon Cabrera, resisteix al Maestrat.

EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) 1833-1843  època del desmantellament jurídic de l’Antic Règim, la consolidació de la propietat intel·lectual i la configuració d’1 Estat liberal. 1833. Mor Ferran VII  testament: - consell de govern per assessorar la regent  - format per absolutistes moderats - objectiu: acord amb els carlins - defensa l’absolutisme - tímides reformes administratives que no canvien el sistema polític vigent  nova divisió territorial (Javier de Burgos, 1833, 49 províncies) - objectiu: unitat administrativa i fi a l’administració local Insurrecció CARLINA  provoca inestabilitat per la regent  necessita + suports - sectors absolutistes contraris a Isabel - immobilisme consell de govern  frena el suport dels liberals moderats que volen la reforma de l’Estat absolut Canvi de govern per atraure els liberals  govern de Martínez de la Rosa (liberal moderat)

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Reformes insuficients per bona part dels liberals  2 faccions: moderats i exaltats - divisió Trienni Liberal Liberals: - moderats  es mantenen al costat de la corona - volen reformes limitades sense tocar les elits socials - exaltats / progressistes  descontents amb la monarquia - volen imposar un sistema completament liberal Monarquia: - 1r dóna suport als moderats, tenen el govern. - malestar general, protestes populars organitzades pels progressistes - necessita suport social i recursos financers (guerra carlina) - accepta els progressistes al govern i fer reformes + profundes

PROGRESSISTES AL PODER ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Desamortitzacions de Mendizábal

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],CONSTITUCIÓ 1837 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Més lleis: - llei impremta  fora censura - llei electoral  sufragi censatari més permisiu que l’anterior - voten homes + 25 anys que paguen un mínim de 200 rals de contribució directa. (per saber-ne més p.59)

ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843) ,[object Object],[object Object],PROBLEMA: intromissió dels militars  tenen poder gràcies a les guerres carlines - generals Espartero, Narváez i O’Donnell, s’impliquen en els governs entre 1837-1845. Moderats al poder (1837-1840) - nova constitució  eleccions: victòria moderats - respecten constitució - intenten limitar elements + progressistes constitució - llei electoral + restrictiva - límit llibertat impremta - llei ajuntaments  corona nomena alcaldes de capitals de província. - intent de retornar béns expropiats al clero secular i projecte de reimplantar el delme. Enfrontament progressistes – moderats pq els progres demanen l’elecció directa dels alcaldes.

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La regència d’Espartero (1840-1843) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Malestar popular  aixecament de BCN (1842) - reacció Espartero: bombardejar la ciutat - resultat: part de CAT i del partit progressista contra Espartero

[object Object],[object Object],[object Object],Moderats aprofiten l’ocasió  conspiracions (generals Narváez i O’Donnnell) - resultat: dimissió Espartero i exili a Anglaterra - nou govern progressista  no posa fi a la insurrecció de CAT  - organitzats en la junta - no es volen dissoldre ni abandonar les armes - demanen sistema fiscal progressiu, respecte de llibertats públiques, fi corrupció administració i implantació de la REPÚBLICA Divisió societat catalana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Novembre 1843. Corts decideixen avançar majoria d’edat d’Isabel II - 13 anys és proclamada reina

LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Moderats - definició pròpia: “persones d’ordre” - grup heterogeni format per terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, i persones de la vella noblesa. - defensen: dret de propietat - restringir sufragi segons la riquesa. - llibertat = bé individual, però remarquen principis - principi de sobirania compartida (corts – corona) - intervenció de la corona (nomenar ministres, dissoldre les corts, vetar lleis….) - limitar drets individuals, + els col·lectius (llibertat premsa, opinió, reunió i associació) - confessionalitat de l’Estat  opció + clerical del liberalisme ,[object Object],[object Object]

Progressistes - definició pròpia: defensors de la llibertat - composició social: burgesia mitjana i petita, oficials mitjans de l’exèrcit i classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals…) - defensen: - principi sobirania nacional - predomini del poder legislatiu (corts) en el sistema polític - rebutgen: - intervenció de la corona en la vida política  només funció moderadora - líders: Mendizábal, Espartero i Prim - partidaris de: - enfortir poders locals (ajuntaments per votació, milicia nacional…) - amplis drets individuals i col·lectius (llibertat premsa, opinió, religió…) - sufragi censatari, però + cos electoral - reforma agrària  fi a la propietat vinculada - limitar influència social Església. 1854  nou partit polític: Unión liberal - origen: escissió dels moderats + grups conservadors dels progressistes - objectiu: ser una opció de centre  no ideologia nova, només vol el govern - impulsors 2 generals: O’Donnell i Serrano

Demòcrates - 1849  nou partit: Partit Democràtic - origen: escissió dels progressistes - demana: - ampliació de drets polítics a tota la població - drets socials - partidaris: - sobirania popular - sufragi universal masculí - 1 única cambra - + llibertats públiques i reconèixer tots els drets col·lectius - milícia nacional - elecció ajuntaments i diputacions - implicar l’administració en l’ensenyament públic i en beneficència social. Republicans - desprestigi monarquia Isabel II - origen: descontents del Partit Democràtic - defensen la república com la via + democràtica

LA DÈCADA MODERADA (1844-1854) 1843  fi regència Espartero - proclamació majoria d’edat d’Isabel II - moderats al poder durant 10 anys 1844  eleccions amb sufragi censatari  control dels cacics locals i del govern - resultat: majoria moderats  govern Narváez ,[object Object],[object Object],[object Object],Nou Estat  principis del liberalisme moderat (doctrinari) - predomini ordre i autoritat - combinar reforma política amb mesures repressives  fi de les expectatives socials i polítiques - predomini social de la burgesia terratinent  fomentar institucions liberals (òptica moderada) protegint-les de la reacció carlina i de les exaltacions de les classes populars. - corona + part exèrcit  fidels al nou sistema - falsejar resultats electoral per continuar en el govern

Constitució 1845 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Concordat amb la Santa Seu ,[object Object],[object Object],[object Object],1851: Concordat amb la Santa Seu - suspensió venda de béns eclesiàstics - retorn dels no venuts - Església reconeix Isabel II i accepta desamortizacions fetes - govern es compromet: - sosteniment Església (culte i clero) - restabliment ordres regulars - competències amb educació + catolicisme religió oficial Jerarquia eclesiàstica  suport Isabel II

Institucionalització de l’Estat liberal ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Lleis i reformes administratives ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Estructura jerarquitzada i piramidal, es depén d’1 poder central a Madrid

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Crisi del govern moderat ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],-1852. govern Bravo Murillo  reforma constitucional: - desaparició règim parlamentari - governar per decret - suspendre de manera indefinida les corts - + restricció cens electoral Proposta NO acceptada - Descomposició interna partit moderal + descontentament capes socials marginades de la política

EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Suport de caps militars + grups civils  aixecaments en algunes ciutats ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Desamortització de Madoz (1855 )

Crisi del bienni ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Llei de treball  millores: - permet associacions obreres - NO porta SOLUCIONS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],- Forta repressió de les protestes General Espartero General O’Donnell

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868) ,[object Object],[object Object],Es trenca el projecte moderat - 1856-1863  govern unionista liderat de Leopoldo O’Donnell - Combina elements fonamentals dels moderats + propostes progressistes: - limitar els poders de la corona - acceptar la desamortizació civil ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Marià Fortuny, La batalla de Tetuán

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],O’Donnell dimiteix Poder per als moderats ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- oposició: progressistes  critiquen la corona d’obstaculitzar el funcionament de les institucions ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],- Part de la societat vol un canvi dràstic ,[object Object],[object Object]

Breu resum del regnat d’Isabel II

La transició al règim liberal. Les regències

Les regències. Govern progressistes

Regnat d’Isabel II. Governs moderats

Regnat d’Isabel II. El bienni progressista

Regnat Isabel II. Governs de la Unión liberal i moderats

LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Similaire à LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL (20)

Plus de histgeo345

Plus de histgeo345 (20)

LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL