SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  56
 
EDAT MODERNA CRONOLOGIA REPRESENTA - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) - El naixement de l’estat modern    monarquia autoritària - Un canvi de mentalitat -Humanisme, en el pensament - Renaixement, en l’art genera Reforma: escissió del cristianisme Catòlics Protestants Descobriments geogràfics    ampliació del món conegut
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Catapulta. Va fer diversos projectes de màquines militars pel duc de Milà, Ludovico Sforza. Projecte de giny volador. Va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica.
Desenvolupament científic NICOLAU COPÈRNIC:  - desenvolupa la teoria heliocèntrica    el Sol és el centre de l’univers.  - Església nega aquesta teoria    sistema de Ptolomeu (s.II dC) defensa la posició central de la Terra. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pàg. 161
CAUSES:  - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica    contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics    no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències    obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la  lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació).  Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la  Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es  comprava el perdó dels pecats.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Denominació: - 1529: Dieta Espira    reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi  amb l’emperador Carles. - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter.  - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador. - opositors coneguts com a  PROTESTANTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],NOVA CONCEPCIÓ D’ART ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
Temple romà de Vic La Rotonda, Andrea Palladio Elements d’inspiració romana:  1.Figures exemptes. 2. timpans. 3. Columnes  corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. 1 2 3 4 Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.
Perspectiva :  Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions. Esposori de la Mare de Déu, Rafael (1504)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades.  Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.  ,[object Object],[object Object],[object Object]
PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sacrifici d’Isaac, 1401.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la  Primavera , l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ESCULTURA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
SANT PERE DEL VATICÀ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cúpula Miquel Àngel, 1546  Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII )
MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Teories: està col·locada no al seu lloc original, potser havia d’estar enlairada (il·lusions òptiques). O bé, mostrar la juventud de Maria per ser una figura impura. Pietat de Florència .  Mitjans s. XVI. Manierisme Esquema piramidal.
PERSEU, BENVENUTO CELLINI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PINTURA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA GIOCONDA. LEONARDO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
SANT SOPAR. LEONARDO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
LA CAPELLA SIXTINA  Autor : Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica:  pintura al fresc Mides:  13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica:  històries de la Bíblia. 2n autor:  Daniele da Volterra  (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom:  Il Braghettone , pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina : lloc on es celebra el  conclave    la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)    reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca : HABEMUS PAPAM    es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
Creació d’Adam . El pecat original . El diluvi universal.
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1 2 3 4
 
ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1 2 1 2 3 4 5
BACANAL. TICIÀ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
David, Miquel Àngel David, Donatello
La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli  La Bacanal, Ticià
Madonna de la Cadernera, Rafael Madonna de San Sisto.  Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
El Bosco. El jardí de les delícies, 1515 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El jardí de l’Eden.  El jardí de les delícies L’infern Tancat, 3r dia de la creació del món.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
FRANÇA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Castell de Chenonceaux, 1520-1560

Contenu connexe

Tendances

T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixementmeryvilardi
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingiPushkin1799
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesEnric Estellé
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismefinamorenoo
 
Que es l'art i renaixement vs barroc
Que es l'art i renaixement vs barrocQue es l'art i renaixement vs barroc
Que es l'art i renaixement vs barrocIsabel Barniol
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 

Tendances (20)

T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixement
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
La fi del mon antic
La fi del mon anticLa fi del mon antic
La fi del mon antic
 
Que es l'art i renaixement vs barroc
Que es l'art i renaixement vs barrocQue es l'art i renaixement vs barroc
Que es l'art i renaixement vs barroc
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 

En vedette

TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMAjoanet83
 
TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSjoanet83
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

En vedette (6)

TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
 
TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICS
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similaire à Reforma i renaixement

T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernElisabet Castany
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reformarafelsegui
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...MartaRibasTur
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixementrguas
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana feammoiofeammoio
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESORafael Palomero Caro
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i ReformaSílvia
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianismetomasggm
 

Similaire à Reforma i renaixement (20)

T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
 

Plus de histgeo345

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Ganghistgeo345
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Bisworkhistgeo345
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolahistgeo345
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicahistgeo345
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismehistgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeeshistgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerreshistgeo345
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimhistgeo345
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyolahistgeo345
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓhistgeo345
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXhistgeo345
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEEShistgeo345
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMEhistgeo345
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓhistgeo345
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMhistgeo345
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGhistgeo345
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 

Plus de histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
imperialisme
imperialismeimperialisme
imperialisme
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 

Reforma i renaixement

  • 1.  
  • 2. EDAT MODERNA CRONOLOGIA REPRESENTA - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària - Un canvi de mentalitat -Humanisme, en el pensament - Renaixement, en l’art genera Reforma: escissió del cristianisme Catòlics Protestants Descobriments geogràfics  ampliació del món conegut
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics  no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències  obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es comprava el perdó dels pecats.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
  • 20. Temple romà de Vic La Rotonda, Andrea Palladio Elements d’inspiració romana: 1.Figures exemptes. 2. timpans. 3. Columnes corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. 1 2 3 4 Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.
  • 21. Perspectiva : Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions. Esposori de la Mare de Déu, Rafael (1504)
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera , l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII )
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39. LA CAPELLA SIXTINA Autor : Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica: pintura al fresc Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica: històries de la Bíblia. 2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom: Il Braghettone , pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina : lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca : HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
  • 40. Creació d’Adam . El pecat original . El diluvi universal.
  • 41.  
  • 42.
  • 43.
  • 44.  
  • 45.
  • 46.
  • 47. David, Miquel Àngel David, Donatello
  • 48. La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
  • 49. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli La Bacanal, Ticià
  • 50. Madonna de la Cadernera, Rafael Madonna de San Sisto. Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.
  • 51.
  • 52. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
  • 53. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
  • 54.
  • 55.
  • 56.