TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX

1. TRANSFORMACIONS
ECONÒMIQUES I SOCIALS AL
PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

2. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
-1/3 del s. XX → TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
- 1877 – 1930: ▼ taxa mortalitat Causes: - millora alimentació
- infraestructures urbanes
▼ malalties infeccioses higienicosanitàries
+
▼ mortalitat infantil
-Serveis de neteja i clavagueram
- control potabilitat aigua
▲ esperança de vida (de - higiene aliments
34.8 a 50 anys el 1930)
≈ 1920: ▼ taxa de natalitat Causes: - nivells + alts urbanització
- racionalitat planificació familiar
▼ mortalitat + manteniment natalitat alta = ▲ població
- Transició demogràfica ESP no s’acaba fins 2/2 s. XX
CATALUNYA : procés de transició demogràfica + fort:
- ▼ mortalitat
- descens lleuger natalitat
- ▲esperança de vida (dels 45 anys 53.8 anys)
- Creixement vegetatiu
- Augment de la població per:
- Immigració

3. MOVIMENTS MIGRATORIS
-1900 – 1930: ▲ migracions interiors → redistribució regional de la població
↓
- zones rurals a zones + modernes de l’economia
Zones immigrants: Madrid
Barcelona Principals centres industrials en expansió
Bilbao
Sevilla 4.2% de tots immigrants
1 de cada 5 residents, nascut fora
Zones emigrants: Castella
Múrcia
Aragó
prov.orientals Andalusia
Emigració ultramar Galícia
- focus emigració: Astúries
Cantàbria Zones amb escassetat de terres i treball
Canàries
-destinació: Argentina Fins a finals s. XIX, CAT és terra
Mèxic d’emigrants. (INDIANS). Cases estil
Cuba colonial amb palmeres a l’entrada.
Brasil

4. Causes migració ultramar: - manca transformacions econpomiques
- millora en la navegació
- Fre anys Primera Guerra Mundial
Intensificació urbanització
-Migracions interiors → intensificació urbanització
↓
període 1919 – 1929
concentració població a nuclis més grans
Ciutats creixin: Madrid i BCN (+ 1 milió hab), altres ciutats 100.00 hab
Ciutats industrials o mineres:
Barakaldo i Sestao → Euskadi
Mieres i Sama de Langreo → Astúries
Badalona, Terrassa i Sabadell → Catalunya

5. -Transformació urbanística de BCN:
- agregació municipis pla de BCN (Decret 1897). Regent. Gràcia, St Gervasi de
Cassoles, St Martí de Provençals, etc....
- construcció habitatges per immigrants. Ex: Grup Milans del Bosch, obrers
fàbriques districte St Andreu
- reestructuració vial:
-Via Laietana (1907)
-Xarxes de transport modernes (tramvia, metro, ferrocarril)
- Ampliació comunicacions: port i aeroport
- Remodelació Montjuïc (EXPO 1929)
EXPO 1929 (maig 1929 – gener 1930)
- cost de 130 milions pessetes
-objectiu: difondre nous avenços tecnològics i projectar imatge indústria catalana
- remodelació muntanya Montjuïc més voltants (Plaça Espanya)
- gran desenvolupament urbanístic a la ciutat
- art: consolidació noucentisme (estil d’aire clàssic)
- instal·lacions i edificis que previuen:
- Palau Nacional
- Font Màgica
- Teatre Grec
- Poble Espanyol
- Estadi Olímpic
- Pavelló Mies van der Rohe

6. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT
PAGESA
-Situacions de contrast:
- dinamisme en agricultura de tipus mediterrani (fruita, hortalisses, cítrics, vinya)
- poques transformacions de l’agricultura cerealística
↓
zones extenses península
- Finals s. XIX hi ha una crisi agrària a tot Europa (p.102-103, apartat 1.5)
-ESP. Agricultura → terres de secà: cereals, oliveres i vinya
Ramaderia → ovina (llana)
-Forta crisi cerealista:
- causes: arribada de productes procedents de països amb agricultura extensiva →
+ competitius → preus + baixos↓
Argentina, EUA, Canadà i Rússia
-conseqüències: preus baixos → ▼ reducció ingressos → ▼ beneficis
↓
▼ salaris
- Protestes de Liga Agraria (associació propietaris ↓
cerealístics que demanen protecció amb aranzels) malestar al camp

7. -Crisi cerealistícia + crisi viticultura = problemes per CAT
↓ ↓
FIL·LOXERA extensió vinya (exportació vi)
-1879 – 1910: mort de tots els ceps
↓ propietaris
- enfonsament conreadors (rabassaires)
↓
SOLUCIÓ: replantar TOTES les vinyes amb ceps americans (California - clima med)
- empaltar amb ceps del país
- immune a la malura
PROBLEMA: mort de vinyes fi contracte de conreu
- problemes entre propietaris i rabassaires
└ segueixen fins la II Rep.
- rabassaires: defensen vigència contracte
- propietaris: 2/3 ceps morts, contracte anul·lat. Volen contractes de
durada + curta. Limitar drets dels pagesos sobre la tinença de la
terra i convertir-los en simples arrendataris.

8. Evolució agrícola
- aranzels
-Crisi superada per:
-▲ producció (demanda urbana: ▲ demografia + immigració)
-Noves rompudes i intensificació de conreus
Motors de la millora agrícola
- ▲ fertilitzants industrials
- selecció de llavors ▲ productivitat (molt baixa en relació la UE)
- ▼ guaret
- ▲ mecanització
- extensió del regadiu (noves terres)
-Introducció de nous conreus
- plantes farratgeres → millora producció ramadera → ▲ existència carn i llet
↓
Important demanda urbana
Especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics) → EXPORTACIÓ
▲ producte agrari de manera desigual en funció dels conreus i zones.
- Important producció cereals (pral.conreu a ESP) 50% producte agrari
- conreus – dinàmics: cereals, lleguminoses (Andalusia, Extremadura, 2 Cast)
- conreus + productius: vinya, olivera, cítrics, fruiters i hortalisses
└ orientats a l’exportació
- producció ramadera de carn i llet → selecció de races de bestiar

9. PROBLEMA: rendiments escassos del sector cerealístic
Quintar: mesura de
↓ pes, aprox 41,6 kg
preus molt alts (+ car a ESP que a G.Bret i EUA)
Conseqüències : població urbana ha de consumir a preus més alts que els del
mercat internacional.
↓
menys renda per productes manufacturats
↓
poc creixement industrial (poca demanda)
CATALUNYA
- Evolució semblant a ESP → ▲ productivitat i forta reducció població rural (emigració)
- zones BCN i TRG: ampliació regadiu + especialització (hortalisses, verdures, fruites))
- zones amb sòls més pobres: productivitats baixa
- ▲ producció cereals + arròs (Delta)
- ▲ sector ramader (carn i llet)
- ▼ viticultura (fil·loxera)
- EXPORTACIÓ: oli, fruites seques, patates 1eres i cítrics

10. Els problemes del camp espanyol
-Desigualtat en l’estructura de propietat de la terra. Latifundis i minifundis
└ baixos rendiments i dificultat noves tècniques de conreu.
- Latifundis. Extremadura i Andalusia. Condicions de vida de subsistència.
- conseq.: conflictivitat social → demanda de reforma agrària
↓
- terra pels pagesos
- + superficie conreada (absència propietaris)
-Minifundis. Galícia + males terres Submeseta Nord
- ▲ productivitat per subsistir, NO beneficis → No modernització → Emigració
Política agrària
- augment del regadiu en zones de secà (pla obres públiques, 1902)
- confederacions hidrogràfiques (Ebre, 1926)
- pla obres hidràuliques, 1933
PROBLEMA PRINCIPAL → molts pagesos SENSE TERRA
- solucions: legislació a favor dels pagesos, atorgant petites parcel·les a pagesos
- problema: pressió grans propietaris. NO REFORMA (sí 1932)
- solució insuficient

11. ELS PROGRESSOS DE LA
INDÚSTRIA
-Important transformació de l’estructura econòmica → indústria té + pes que el món rural
NOVETAT: noves fonts d’energia: ELECTRICITAT i PETROLI
ELECTRICITAT
- permet no haver de dependre del carbó vegetal, no massa bo.
- mecanitzar gairebé tota la producció industrial → ▼ costos de producció
- electrificació. Fases:
1. 1880 – 1914. enllumenat públic grans ciutats + transport urbà
2. 1914 – 1930. generalitzat ús industrial
Catalunya. Construcció centrals elèctriques al Pirineu (hidroelectricitat) Ex.Cabdella, 1914
PETROLI + progressos tècnics en la mecànica de motors
- Automòbil (Hispano Suiza, 1904)
MÉS MILLORES EN COMUNICACIÓ
-1860: expansió del telègraf A les grans ciutats. Món rural inexistent
- 1920: telèfon + ràdio

12. Creixement industrial
- Augment producte industrial espanyol. Catalunya n’és la principal referència.
Sectors tradicionals i noves indústries
Indústries tradicionals: alimentària i tèxtil → segueix expansió
Indústria química, expansió gràcies a:
- fabricació de fertilitzants, medicaments, pintures, explosius….
Indústria siderúrgica → ▲ important
- 1902: creació Altos Hornos de Vizcaya (Sestao). Exportació
↓
beneficis importants → estímul diversificació industrial:
naval, companyies assegurances, químiques, elèctriques,
banca….
- 1923: creació Altos Hornos del Mediterráneo
Noves indústries
Indústria elèctrica. Impuls amb hidroelectricitat (1914)
- 1911: Catalunya: producció electricitat pel grup Barcelona Traction (La
Canadenca) i per la Catalana de Gasi Electricitat
Indústria metal·lúrgica: automòbil i electrodomèstics

13. -Automòbil: Hispano Suiza, 1904. cotxes de luxe
↓
- estímul per crear empreses de refinatge i distribució de petroli
Campsa (1927)
-Construcció: consolidació indústria del ciment
empresa Asland (1928), especialitzada en fabricar portland
Diversificació indústria catalana
- Predomini: indústria tèxtil. Menys pes en la indústria.
- Diversificació: - mineria
• indústries bàsiques - energia
- química
- ciment
- siderúrgia
augment
- calçat
- confecció
• indústria lleugera
- cuir
- paper
- arts gràfiques
- quimíca
- metal·lúrgia de transformació
• indústries amb més creixement
- construccions mecàniques

14. NOVETAT: ▲ sector elèctric
1910: enllumenat elèctric general + ús industrial
Increment indústria catalana. Causes:
- mesures proteccionistes
- increment de la renda
- demanda creixent de noves infraestructures
- inversió estrangera → primeres multinacionals
Destins producció:
- comerç amb ESP. Gràcies a: augment de demanda pq augmenta la renda
└ teixits de cotó, maquinària, automòbils i producció industrial
Productes ESP a CAT:
- comerç: productes alimentaris (blat, carn i sucre), matèries primeres (llana,
pells, carbó), semiacabats (ferro, acer, paper)
Localització indústria: BCN + àrea metropolitana (emigració)
Punt negatiu: ▼ capacitat financera. Crisi banca catalana. Dependència banca Madrid

15. Difusió territorial de la indústria
Nuclis principals: CAT + Euskadi
Altres nuclis:
Madrid. 3ª regió industrial
Galícia. Indústria conservera
Cantàbric. Ind. siderúrgica i derivats metal·lúrgics
València i Alacant. Mobles i joguines.
PROBLEMA → distribució desigual de la renda
- zones elevades: + indústria, + Navarra, València (exportació de cítrics), Cast
Lleó (▼ població) *gràfica p.201
Millora de les comunicacions
- Millora camins i carreteres → grans infraestructures (inversions Estat)
- electrificació ferrocarrils + construcció noves xarxes
- creació transports urbans (tramvia i metro)
- telefonia i radiodifusió
- millora xarxa telegràfica
- 1924: Telefònica

16. Intervencionisme de l’Estat
Economia. Característiques: restricció competència + intervenció Estat
- ajudes
- proteccionisme
- acords per fixar preus
- repartir mercat per quotes
1891: aranzel duaner (Cánovas – Cuba)
1906 i 1922: aranzels
Ex: per tenir ajuts cal comprar carbó espanyol
Conseq: preus + alts
Conseq: - indústria amb baixa productivitat i poc competititva
- foment indústria nacional i articulació mercat interior

17. EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
Desastre 98 → fi imperi espanyol
- pèrdua mercats colonials (problema exportacions, + car importacions antilles
- devaluació de la pesseta (deutes de guerra)
Crisi bona pq obliga a innovar i
Recuperació ràpida: renovar l’estructura productiva,
- inflació baixa estimula creixement i accelera
- reducció deute públic canvi energètic
- repatriació capitals (creació bancs i empreses)
Primera Guerra Mundial
-Expansió econòmica. Subministra productes industrials i agraris
- demanda exterior: siderúrgia, mineria, tèxtil (mantes i vestits) i metal·lúrgia
- PROBLEMA: ▲ preus → procés inflacionari (preu blat 72%)
↓
bons negocis i enriquiment fàcil
└ importació de béns de luxe i NO millorar sistemes productius
Classes populars: empitjorament nivell de vida (inflació + salaris baixos)
└ vagues i reivindicacions obreres

18. Fi de la guerra → ▼ demanda països bel·ligerants
↓
forta crisi (1920 – 1923): - tancament empreses → desocupació
- sectors + afectats: tèxtil i agrícola
- sectors + ben preparats: siderúrgic i químic
Efectes crisi 1929
- Crisi internacional. Incidència menor a ESP
- Gran Depressió → sector + dinàmics (comerç exterior, productes agrícoles i minerals)
- Per fer front a la crisi → depreciació de la pesseta
- reducció preus productes espanyols en moneda estrangera
- millor competitivitat de les exportacions
- poca importància comerç → proteccionisme aranzelari

19. ELS CANVIS SOCIALS
El món rural
-ESP: pes important del món rural. Poca industrialització.
- CAT: ▼ població rural. Forta industrialització
Grans propietaris rurals
- Patrimoni rústic = font de riquesa i prestigi social
- vella oligarquia: si pot ▲ patrimoni
- burgesia agrària: inversió en patrimoni rural i rendes
- molt influents, personal polític i personal administració pública
Pagesos
-Diferències segons la tinença de la terra:
-propietaris (mitjans i petits)
- arrendataris
- jornalers (alguns temporers)
- Diferents formes de propietat
-Galícia: subarrendaments. Difícil subsistència
- Extremadura i Andalusia. Jornalers
- CAT: propietat mitjana, arrendaments estables
- Cooperatives agràries

20. La societat urbana