SlideShare a Scribd company logo
1 of 47
Download to read offline
MANTENIMENT DE GESPES
Què és la gespa?



És un conjunt de plantes capaces de formar
una coberta vegetal contínua i persistent baix ús
freqüent i segues regulars.
USOS

Estabilitzadora del terreny; talussos, laterals de
carreteres...


Formadora de gespes ornamentals


Suport d'activitats    esportives;   golf,   futbol,
hípica, tennis...
Exigències de qualitat per a la
           gespa
En funció de la seva utilitat, aspecte estètic i, en el
cas d'ús esportiu, aptitud per al joc.


Gespa ornamental: densa, uniforme i de color
agradable.

Gespa estabilitzadora: bon arrelament i persistent.

Gespa esportiva: proporcionar les característiques de
joc desitjables per a cada esport.
Qualitat visual
Densitat:
      Nombre de tiges aèries per unitat de superfície.


Textura de la fulla:
      Mesura l'amplària de la fulla.


Color:
      És la mesura de la llum reflectida per la coberta
       vegetal.
Qualitat funcional
●   Rigidesa:
                   És la resistència de la coberta vegetal a la
                    compressió per l'ús del mateix.
●   Elasticitat:
                   És la capacitat que té la gespa de tornar al seu
                    estat original desprès d'haver rebut una força
                    de compressió.
●   Arrelament:
                 És la quantitat de creixement radicular
●   Capacitat de recuperació:
                   Mostra la capacitat de la gespa per recuperar-se
                    dels mals causats per insectes, malalties,
                    tràfic...
Manteniment de gespes
Espècies de gespa
Pertanyen a la família de les GRAMINEAE o
POACEAE.


Hi ha 7500 espècies diferents dins d'aquestes
famílies.


Només unes poques dotzenes d'aquestes
espècies formen comunitats de plantes
capaces de tolerar talls continus i usos.
Espècies de clima fred i temperat                            C3

Espècies de clima càlid                       C4


                           Creixement òptim   La planta comença a sofrir




     El creixement cessa                      Creixement òptim
Creixement de les C3
Creixement de les C4
Principals espècies de gespa

C3                  C4

     –   Lolium          –   Cynodon
     –   Festuca         –   Zoysia
     –   Poa             –   Paspalum
     –   Agrostis
Categoria de manteniment

A. Gespa ornamental d'alta qualitat

B. Gespa ornamental estàndard

C. Gespa recreativa

D. Gespa rústica
A. Gespa ornamental d'alta qualitat

Caràcter estètic   ●   Alta qualitat estètica

Característiques   ● Fulla fina
                   ● Cobertura densa

                   ● Tall molt baix

                   ● Bon color

                   ● Homogeneïtat

                   ● Poc resistent al trepig




Usos               ●   Elit

Manteniment        ●   Molt elevat
B. Gespa ornamental estàndard

Caràcter estètic   ●   Bona qualitat estètica

Característiques   ● Resistent a:
                      Trepig
                      Sequera
                      Malalties i plagues
                   ● Utilització freqüent




Usos               ● Urbanitzacions, parcs públics i
                   privats.
Manteniment        ● Mitjà-Baix
C. Gespa recreativa

Caràcter estètic   ●   Certa qualitat estètica

Característiques   ● Molt resistent al trepig
                   ● Utilització diària

                   ● Resistent a plagues i malalties

                   ● Resistent a elevades temperatures




Usos               ●   Parcs urbans recreatius, piscines

Manteniment        ●   Mitjà-Alt
D. Gespa rústica

Caràcter estètic   ●   Mitjà-Baix

Característiques   ● Resistent a situacions extremes
                   ● Resistent al trepig

                   ● Bon recobriment del sòl




Usos               ● Zones d'acampada, zones d'ús
                   extensiu, talussos de carreteres
Manteniment        ● Molt baix
LA SEGA
La sega constitueix l'operació més important per mantenir una gespa en
el seu estat òptim.

Suposa la tasca de manteniment a la que major temps es dedica al llarg
de pràcticament tot l’any.


        Dona uniformitat, densitat i estètica.
        Permet mantenir l'alçada de la gespa compatible amb les
        exigències estètiques o les necessitats de joc
        Afavoreix l'increment de la densitat de la gespa.
        Permet la il·luminació i l'aireació de la part baixa de la planta
        aconseguint una millor coloració i salut.
        Elimina males herbes que no toleren talls repetits a baixa altura.
TIPUS DE SEGADORES

●   Segadores accionades manualment:
        El moviment a les ganivetes es comunica a
          través de les rodes, que reben el moviment de
          l'operari que va caminant al darrere.


●   Segadores accionades per motor:
        El motor acciona a la vegada les ganivetes i les
          rodes.
SEGONS EL SISTEMA DE TALL
●   Segadores d'eix horitzontal (helicoïdal):
          El tall és net, regular i de baixa altura
          No permet segar una gespa excessivament alta.
          Necessiten un alt grau de manteniment.
          Es recomana per a gespes delicades i de qualitat.


●   Segadores d'eix vertical (rotativa):
          El tall no és tan net.
          Amplitud d’altures de sega.
          Manteniment més fàcil.
          Són les més emprades en jardineria ornamental.
SEGADORA HELICOÏDAL
SEGADORA ROTATIVA
FREQÜENCIA DE SEGA


Ve marcada
   –   pel creixement de la planta.
   –   per l'ús de la gespa.
   –   per les condicions ambientals
Necessitats de sega

                          Període de      Freqüència de tall
                       creixement actiu

Camps de golf               5 mm          3-7 vegades per setmana
(Greens)

Camps de futbol            12-38 mm       1-2 vegades per setmana


Hípica                     30-50 mm        1 vegada per setmana


Jardí públic               30-35 mm        1 vegada per setmana
Normes bàsiques de sega

●   No eliminar més d'un terç de l'alçada de la
    planta en una operació.
●   Elevar l'altura de tall a l'estiu
●   Segar amb la planta seca
●   Alternar la direcció de sega per evitar
    deformacions.
RECOLLIDA DE LES RESTES DE
           SEGA
●   Obligatòria en certes superfícies d'ús intensiu.
●   Les restes de sega poden ser retornades al
    sòl quan:
        –   La sega siga periòdica.
        –   L'herba tallada siga baixa.
        –   La gespa no siga utilitzada.
●   La gespa es descompon ràpidament i es
    converteix en adob i, a més ajuda a evitar
    l'erosió del sòl.
Perfilat de vores

Després de l’operació de sega.

Consisteix en el tall de l’herba dels llocs on les
ganivetes de la segadora no arriben (vora d’arbres,
arbusts i vores de parterres)

Es realitza amb desbrossadora de fil. El tall s’ha de fer
de manera que quedi a una alçada semblant al
realitzat amb la segadora, procurant no retallar l’herba
per sota dels límits establerts en la sega.
Compactació del sòl

●   Un dels grans problemes de la gespa és la compactació
    del sòl, conseqüència d'una sèrie de factors com són el
    trepig, el pas de maquinària o la pluja.
●   Els seus efectes negatius són:
        –   Redueix de la circulació d’aigua i aire en el sòl
        –   Impedeix el desenvolupament en profunditat de
              les arrels.
        –   Dificulta la penetració d’adob i esmenes a nivell
              de les arrels.
Què és la capa de feltre?

●   És una capa orgànica que es
    forma       producte       de la




             
    descomposició natural de tiges,
    fulles i material orgànic.

●   Té un color més fosc que la resta
    del sòl                                           molt
               i en excés és
    perjudicial per la gespa.

●   Produeix la compactació del sòl

●   Facilita la propagació i gestació
    de fongs i paràsits
Escarificat

●   Consisteix en eliminar la capa de feltre.
        –   Millora la penetració d'aigua.
        –   Millora la circulació de l'aire a través del sòl.
        –   Redueix l'ofegament de les arrels.
        –   Estimula la reproducció de les plantes.
        –   Regenera i rejoveneix la gespa.
Escarificadores

●   Són màquines amb ganivetes verticals que
    penetren en la capa de feltre i trenquen la
    seva estructura.

●   La seva tasca consisteix en fer un tall
    longitudinal del terreny amb una fondària
    variable d’entre 2-4 cm.
Escarificadora




                  
                      
                      
                      
                      
Moment d'escarificar

●   Quan la capa de feltre:
        –   Impedeix la lliure circulació de l'aigua,
              nutrients i aire.
        –   És superior a:
                ●   10 mm (categoria A)
                ●   25 mm (categoria B i C)
                ●   30 mm (categoria D)

●   Es preferible escarificar just abans del període
    principal de creixement.
Aireig
●   Operacions destinades a pal·liar els efectes de la
    compactació del sòl.


●   El seu objectiu és perforar la gespa en profunditat
    per facilitar la penetració de l'aire, de l'aigua i dels
    nutrients.


●   A més dels beneficis aportats per l’escarificat també
    s’aconsegueix millorar el drenatge i assolir un millor
    aprofitament de l'encebat.
Maquinària aireig
●   Una forca de mà amb 4-6 pues. Fa forats en el sòl
    comprimint-lo.
●   Una forca de mà amb pues buides. Es va punxant i
    es va traient el sòl.
●   Corró amb pues buides. Més ràpid que les forques.
●   Màquines airejadores professionals
Moment d'airejar

●   El sòl presenta aquests símptomes:
         –   Desprès del reg o pluges observem basses
              d'aigua.
         –   Presència de clars que no es regeneren.
         –   Gespa dèbil i sense vigor
         –   Color marró de la gespa.
●   Preferentment            a     l'inici       del   període   de
    creixement.

    http://www.youtube.com/watch?v=GmQnZqdgmyc
Encebat
• Consisteix en distribuir una capa de substrat per la
  coberta de gespa amb un gruix de 1 a 1,5 cm.

• Aquest substrat s’escampa amb una pala i es
  distribueix amb l'escombra de jardiner.

• Objectius:
      – Mantenir la fertilitat del sòl
       – Anivellar el terreny
Resembra
●   Tasca de manteniment que ens ajuda a fer correccions i
    millores en les cobertes de gespa ja establertes.
●   Consisteix en sembrar de nou les zones que presenten
    una nul·la o baixa densitat d’herba.
●   Avantatges:
        –   rejovenir les cobertes vegetals
        –   evitar que els espais lliures de vegetació es vegin
              colonitzats per males herbes
        –   donar homogeneïtat a la coberta.
Resembra
●   Abans de realitzar la resembra cal:
        –   Segar la gespa amb un tall baix.
        –   Escarificar el terreny retirant les restes vegetals.
●   Incorporar la llavor de manera homogènia i amb un
    lleuger recebat.
●   Passar el corró per a que la llavor prengui contacte amb
    la terra.
●   Finalment, regar de forma abundant perquè el sòl
    s’assenti i la llavor s’hidrati
Principals espècies de gespa

C3                  C4

     –   Lolium          –   Cynodon
     –   Festuca         –   Zoysia
     –   Poa             –   Paspalum
     –   Agrostis
Lolium Perenne
                   Raygrass Anglès

Característiques:
   –   Ràpida instal·lació
   –   Resistent al trepig
   –   Aspecte
        ornamental
Usos:
   –   Jardineria d'alta
         qualitat.
   –   Camps de futbol,
        hípiques, polo.
Festuca Fina                    F. Arundinàcea
Característiques:               Característiques:
   –   Fulla molt fina             –   Molt rústica
   –   Aspecte ornamental          –   Fulla gruixuda
   –   Moderada resistència        –   Resistència elevada


Usos:                           Usos
   –   Jardineria d'alt valor      –   Jardineria amb
         estètic.                        màxima rusticitat
                                   –   Talussos camps de
                                        golf
Poa Pratensis
Característiques
   –   Fulla mitjana-fina
   –   Molt tolerant a la trepitjada
   –   Sensible a malalties
   –   No sembrar com espècie única


Usos:
   –   Camps esportius: futbol, polo, hípica
   –   Jardineria d'alta qualitat
Agrostis Stolinifera

Característiques:
   –   Fulla fina
   –   Tolera talls a partir
        de 2-3 mm.
   –   Molt alt manteniment


Usos:
   –   Greens camps de
        golf
Cynodon Dactylon
                      (Gram)

Característiques:
   –   Màxima tolerància a la sequera, a la salinitat i
        la calor.
   –   Molt tolerant al trepitjat.


Usos:
   –   Camps esportius
   –   Jardineria pública i privada amb l'objectiu
         d'estalviar aigua.
Seashore Paspalum

Característiques:
   –   Màxima tolerància a la salinitat.
   –   Fulla fina


Usos:
   –   Zones amb elevada salinitat.
   –   Camps esportius
   –   Jardineria pública i privada amb l'objectiu
         d'acceptar aigües salines
Zoysia Japónica

Característiques:
   –   Màxima tolerància a la
        calor, sequera i
        salinitat.
   –   Fulla gruixuda


Usos
   –   Zones de mínim
        manteniment

More Related Content

Viewers also liked

Brazilian P.E. Funds
Brazilian P.E. FundsBrazilian P.E. Funds
Brazilian P.E. Fundslvillela
 
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法大和 金太郎
 
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_final
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_finalVohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_final
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_finalIGN Vorstand
 
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee AlbernAmy Watkins
 
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016IGN Vorstand
 
FLAT Classroom Techniques
FLAT Classroom TechniquesFLAT Classroom Techniques
FLAT Classroom TechniquesHeather Zink
 
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdi
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdiGI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdi
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdiIGN Vorstand
 
Cultura fisica et
Cultura fisica etCultura fisica et
Cultura fisica etEdie12
 
Ancillary product research
Ancillary product researchAncillary product research
Ancillary product researchharrietmedia
 
天冷就回來
天冷就回來天冷就回來
天冷就回來I3YEO
 
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summaries
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summariesGI2016 final programm & proceedings of abstracts & summaries
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summariesIGN Vorstand
 
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"mmurrer
 
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_final
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_finalCharvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_final
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_finalIGN Vorstand
 
Care4One_Investors_Brief_02Jun10
Care4One_Investors_Brief_02Jun10Care4One_Investors_Brief_02Jun10
Care4One_Investors_Brief_02Jun10Chinmay Singh
 
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_final
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_finalBerzina ppt gi2011_conference_decin_ib_final
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_finalIGN Vorstand
 
Icamera shop online
Icamera shop onlineIcamera shop online
Icamera shop onlineTran Tien
 
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...Quang Nguyen
 

Viewers also liked (20)

Brazilian P.E. Funds
Brazilian P.E. FundsBrazilian P.E. Funds
Brazilian P.E. Funds
 
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法
僕が銀座キャバクラ嬢と付き合うことができた方法
 
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_final
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_finalVohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_final
Vohnout ppt gi2011_geoportal4everybody_final
 
Css tutorial
Css tutorialCss tutorial
Css tutorial
 
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern
“Defining the criteria for effective interaction design” – Lauralee Albern
 
Swt qt econ-2010
Swt qt econ-2010Swt qt econ-2010
Swt qt econ-2010
 
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016
GI2016 ppt hoffmann address+history from_gi2000_to_gi2016
 
FLAT Classroom Techniques
FLAT Classroom TechniquesFLAT Classroom Techniques
FLAT Classroom Techniques
 
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdi
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdiGI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdi
GI2011 Lach cost+benefit factors of regio_sdi
 
Cultura fisica et
Cultura fisica etCultura fisica et
Cultura fisica et
 
Riena on-e4-ese2010
Riena on-e4-ese2010Riena on-e4-ese2010
Riena on-e4-ese2010
 
Ancillary product research
Ancillary product researchAncillary product research
Ancillary product research
 
天冷就回來
天冷就回來天冷就回來
天冷就回來
 
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summaries
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summariesGI2016 final programm & proceedings of abstracts & summaries
GI2016 final programm & proceedings of abstracts & summaries
 
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"
RRA kennisontbijt "de arbeidsongeschikte werknemer"
 
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_final
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_finalCharvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_final
Charvat ppt gi2011_the pyramid or spider network_final
 
Care4One_Investors_Brief_02Jun10
Care4One_Investors_Brief_02Jun10Care4One_Investors_Brief_02Jun10
Care4One_Investors_Brief_02Jun10
 
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_final
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_finalBerzina ppt gi2011_conference_decin_ib_final
Berzina ppt gi2011_conference_decin_ib_final
 
Icamera shop online
Icamera shop onlineIcamera shop online
Icamera shop online
 
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...
Sr 3 2057791987 price lease opportunity ora-06503 plsql function returned wit...
 

More from FRANCISCO JAVIER BOSCH SANCHIS (14)

Katskills
KatskillsKatskills
Katskills
 
Una opció de futur
Una opció de futurUna opció de futur
Una opció de futur
 
Fira tarraco
Fira tarracoFira tarraco
Fira tarraco
 
Metodes de control de males herbes
Metodes de control de males herbesMetodes de control de males herbes
Metodes de control de males herbes
 
Oferta educativa de centre
Oferta educativa de centreOferta educativa de centre
Oferta educativa de centre
 
Coniferes dels jardins del
Coniferes dels jardins delConiferes dels jardins del
Coniferes dels jardins del
 
Fagàcies
FagàciesFagàcies
Fagàcies
 
Sortida practques
Sortida practquesSortida practques
Sortida practques
 
Fotos desde un_satelite-11130
Fotos desde un_satelite-11130Fotos desde un_satelite-11130
Fotos desde un_satelite-11130
 
ACTIVITATS D'INNOVACIÓ AL INSTITUT D'HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS 2
ACTIVITATS D'INNOVACIÓ AL INSTITUT D'HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS 2ACTIVITATS D'INNOVACIÓ AL INSTITUT D'HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS 2
ACTIVITATS D'INNOVACIÓ AL INSTITUT D'HORTICULTURA I JARDINERIA DE REUS 2
 
Diptic[1]
Diptic[1]Diptic[1]
Diptic[1]
 
Treballs a la mussara
Treballs a la mussaraTreballs a la mussara
Treballs a la mussara
 
Sortida logronyo
Sortida logronyoSortida logronyo
Sortida logronyo
 
Morfologia arrel i fulla
Morfologia arrel i  fullaMorfologia arrel i  fulla
Morfologia arrel i fulla
 

Manteniment de gespes

  • 2. Què és la gespa? És un conjunt de plantes capaces de formar una coberta vegetal contínua i persistent baix ús freqüent i segues regulars.
  • 3. USOS Estabilitzadora del terreny; talussos, laterals de carreteres... Formadora de gespes ornamentals Suport d'activitats esportives; golf, futbol, hípica, tennis...
  • 4. Exigències de qualitat per a la gespa En funció de la seva utilitat, aspecte estètic i, en el cas d'ús esportiu, aptitud per al joc. Gespa ornamental: densa, uniforme i de color agradable. Gespa estabilitzadora: bon arrelament i persistent. Gespa esportiva: proporcionar les característiques de joc desitjables per a cada esport.
  • 5. Qualitat visual Densitat: Nombre de tiges aèries per unitat de superfície. Textura de la fulla: Mesura l'amplària de la fulla. Color: És la mesura de la llum reflectida per la coberta vegetal.
  • 6. Qualitat funcional ● Rigidesa: És la resistència de la coberta vegetal a la compressió per l'ús del mateix. ● Elasticitat: És la capacitat que té la gespa de tornar al seu estat original desprès d'haver rebut una força de compressió. ● Arrelament: És la quantitat de creixement radicular ● Capacitat de recuperació: Mostra la capacitat de la gespa per recuperar-se dels mals causats per insectes, malalties, tràfic...
  • 8. Espècies de gespa Pertanyen a la família de les GRAMINEAE o POACEAE. Hi ha 7500 espècies diferents dins d'aquestes famílies. Només unes poques dotzenes d'aquestes espècies formen comunitats de plantes capaces de tolerar talls continus i usos.
  • 9. Espècies de clima fred i temperat C3 Espècies de clima càlid C4 Creixement òptim La planta comença a sofrir El creixement cessa Creixement òptim
  • 12. Principals espècies de gespa C3 C4 – Lolium – Cynodon – Festuca – Zoysia – Poa – Paspalum – Agrostis
  • 13. Categoria de manteniment A. Gespa ornamental d'alta qualitat B. Gespa ornamental estàndard C. Gespa recreativa D. Gespa rústica
  • 14. A. Gespa ornamental d'alta qualitat Caràcter estètic ● Alta qualitat estètica Característiques ● Fulla fina ● Cobertura densa ● Tall molt baix ● Bon color ● Homogeneïtat ● Poc resistent al trepig Usos ● Elit Manteniment ● Molt elevat
  • 15. B. Gespa ornamental estàndard Caràcter estètic ● Bona qualitat estètica Característiques ● Resistent a: Trepig Sequera Malalties i plagues ● Utilització freqüent Usos ● Urbanitzacions, parcs públics i privats. Manteniment ● Mitjà-Baix
  • 16. C. Gespa recreativa Caràcter estètic ● Certa qualitat estètica Característiques ● Molt resistent al trepig ● Utilització diària ● Resistent a plagues i malalties ● Resistent a elevades temperatures Usos ● Parcs urbans recreatius, piscines Manteniment ● Mitjà-Alt
  • 17. D. Gespa rústica Caràcter estètic ● Mitjà-Baix Característiques ● Resistent a situacions extremes ● Resistent al trepig ● Bon recobriment del sòl Usos ● Zones d'acampada, zones d'ús extensiu, talussos de carreteres Manteniment ● Molt baix
  • 18. LA SEGA La sega constitueix l'operació més important per mantenir una gespa en el seu estat òptim. Suposa la tasca de manteniment a la que major temps es dedica al llarg de pràcticament tot l’any. Dona uniformitat, densitat i estètica. Permet mantenir l'alçada de la gespa compatible amb les exigències estètiques o les necessitats de joc Afavoreix l'increment de la densitat de la gespa. Permet la il·luminació i l'aireació de la part baixa de la planta aconseguint una millor coloració i salut. Elimina males herbes que no toleren talls repetits a baixa altura.
  • 19. TIPUS DE SEGADORES ● Segadores accionades manualment: El moviment a les ganivetes es comunica a través de les rodes, que reben el moviment de l'operari que va caminant al darrere. ● Segadores accionades per motor: El motor acciona a la vegada les ganivetes i les rodes.
  • 20. SEGONS EL SISTEMA DE TALL ● Segadores d'eix horitzontal (helicoïdal): El tall és net, regular i de baixa altura No permet segar una gespa excessivament alta. Necessiten un alt grau de manteniment. Es recomana per a gespes delicades i de qualitat. ● Segadores d'eix vertical (rotativa): El tall no és tan net. Amplitud d’altures de sega. Manteniment més fàcil. Són les més emprades en jardineria ornamental.
  • 23. FREQÜENCIA DE SEGA Ve marcada – pel creixement de la planta. – per l'ús de la gespa. – per les condicions ambientals
  • 24. Necessitats de sega Període de Freqüència de tall creixement actiu Camps de golf 5 mm 3-7 vegades per setmana (Greens) Camps de futbol 12-38 mm 1-2 vegades per setmana Hípica 30-50 mm 1 vegada per setmana Jardí públic 30-35 mm 1 vegada per setmana
  • 25. Normes bàsiques de sega ● No eliminar més d'un terç de l'alçada de la planta en una operació. ● Elevar l'altura de tall a l'estiu ● Segar amb la planta seca ● Alternar la direcció de sega per evitar deformacions.
  • 26. RECOLLIDA DE LES RESTES DE SEGA ● Obligatòria en certes superfícies d'ús intensiu. ● Les restes de sega poden ser retornades al sòl quan: – La sega siga periòdica. – L'herba tallada siga baixa. – La gespa no siga utilitzada. ● La gespa es descompon ràpidament i es converteix en adob i, a més ajuda a evitar l'erosió del sòl.
  • 27. Perfilat de vores Després de l’operació de sega. Consisteix en el tall de l’herba dels llocs on les ganivetes de la segadora no arriben (vora d’arbres, arbusts i vores de parterres) Es realitza amb desbrossadora de fil. El tall s’ha de fer de manera que quedi a una alçada semblant al realitzat amb la segadora, procurant no retallar l’herba per sota dels límits establerts en la sega.
  • 28. Compactació del sòl ● Un dels grans problemes de la gespa és la compactació del sòl, conseqüència d'una sèrie de factors com són el trepig, el pas de maquinària o la pluja. ● Els seus efectes negatius són: – Redueix de la circulació d’aigua i aire en el sòl – Impedeix el desenvolupament en profunditat de les arrels. – Dificulta la penetració d’adob i esmenes a nivell de les arrels.
  • 29. Què és la capa de feltre? ● És una capa orgànica que es forma producte de la   descomposició natural de tiges, fulles i material orgànic. ● Té un color més fosc que la resta del sòl                                           molt i en excés és perjudicial per la gespa. ● Produeix la compactació del sòl ● Facilita la propagació i gestació de fongs i paràsits
  • 30. Escarificat ● Consisteix en eliminar la capa de feltre. – Millora la penetració d'aigua. – Millora la circulació de l'aire a través del sòl. – Redueix l'ofegament de les arrels. – Estimula la reproducció de les plantes. – Regenera i rejoveneix la gespa.
  • 31. Escarificadores ● Són màquines amb ganivetes verticals que penetren en la capa de feltre i trenquen la seva estructura. ● La seva tasca consisteix en fer un tall longitudinal del terreny amb una fondària variable d’entre 2-4 cm.
  • 32. Escarificadora                          
  • 33. Moment d'escarificar ● Quan la capa de feltre: – Impedeix la lliure circulació de l'aigua, nutrients i aire. – És superior a: ● 10 mm (categoria A) ● 25 mm (categoria B i C) ● 30 mm (categoria D) ● Es preferible escarificar just abans del període principal de creixement.
  • 34. Aireig ● Operacions destinades a pal·liar els efectes de la compactació del sòl. ● El seu objectiu és perforar la gespa en profunditat per facilitar la penetració de l'aire, de l'aigua i dels nutrients. ● A més dels beneficis aportats per l’escarificat també s’aconsegueix millorar el drenatge i assolir un millor aprofitament de l'encebat.
  • 35. Maquinària aireig ● Una forca de mà amb 4-6 pues. Fa forats en el sòl comprimint-lo. ● Una forca de mà amb pues buides. Es va punxant i es va traient el sòl. ● Corró amb pues buides. Més ràpid que les forques. ● Màquines airejadores professionals
  • 36. Moment d'airejar ● El sòl presenta aquests símptomes: – Desprès del reg o pluges observem basses d'aigua. – Presència de clars que no es regeneren. – Gespa dèbil i sense vigor – Color marró de la gespa. ● Preferentment a l'inici del període de creixement. http://www.youtube.com/watch?v=GmQnZqdgmyc
  • 37. Encebat • Consisteix en distribuir una capa de substrat per la coberta de gespa amb un gruix de 1 a 1,5 cm. • Aquest substrat s’escampa amb una pala i es distribueix amb l'escombra de jardiner. • Objectius: – Mantenir la fertilitat del sòl – Anivellar el terreny
  • 38. Resembra ● Tasca de manteniment que ens ajuda a fer correccions i millores en les cobertes de gespa ja establertes. ● Consisteix en sembrar de nou les zones que presenten una nul·la o baixa densitat d’herba. ● Avantatges: – rejovenir les cobertes vegetals – evitar que els espais lliures de vegetació es vegin colonitzats per males herbes – donar homogeneïtat a la coberta.
  • 39. Resembra ● Abans de realitzar la resembra cal: – Segar la gespa amb un tall baix. – Escarificar el terreny retirant les restes vegetals. ● Incorporar la llavor de manera homogènia i amb un lleuger recebat. ● Passar el corró per a que la llavor prengui contacte amb la terra. ● Finalment, regar de forma abundant perquè el sòl s’assenti i la llavor s’hidrati
  • 40. Principals espècies de gespa C3 C4 – Lolium – Cynodon – Festuca – Zoysia – Poa – Paspalum – Agrostis
  • 41. Lolium Perenne Raygrass Anglès Característiques: – Ràpida instal·lació – Resistent al trepig – Aspecte ornamental Usos: – Jardineria d'alta qualitat. – Camps de futbol, hípiques, polo.
  • 42. Festuca Fina F. Arundinàcea Característiques: Característiques: – Fulla molt fina – Molt rústica – Aspecte ornamental – Fulla gruixuda – Moderada resistència – Resistència elevada Usos: Usos – Jardineria d'alt valor – Jardineria amb estètic. màxima rusticitat – Talussos camps de golf
  • 43. Poa Pratensis Característiques – Fulla mitjana-fina – Molt tolerant a la trepitjada – Sensible a malalties – No sembrar com espècie única Usos: – Camps esportius: futbol, polo, hípica – Jardineria d'alta qualitat
  • 44. Agrostis Stolinifera Característiques: – Fulla fina – Tolera talls a partir de 2-3 mm. – Molt alt manteniment Usos: – Greens camps de golf
  • 45. Cynodon Dactylon (Gram) Característiques: – Màxima tolerància a la sequera, a la salinitat i la calor. – Molt tolerant al trepitjat. Usos: – Camps esportius – Jardineria pública i privada amb l'objectiu d'estalviar aigua.
  • 46. Seashore Paspalum Característiques: – Màxima tolerància a la salinitat. – Fulla fina Usos: – Zones amb elevada salinitat. – Camps esportius – Jardineria pública i privada amb l'objectiu d'acceptar aigües salines
  • 47. Zoysia Japónica Característiques: – Màxima tolerància a la calor, sequera i salinitat. – Fulla gruixuda Usos – Zones de mínim manteniment