2. Què és la gespa?
És un conjunt de plantes capaces de formar
una coberta vegetal contínua i persistent baix ús
freqüent i segues regulars.
3. USOS
Estabilitzadora del terreny; talussos, laterals de
carreteres...
Formadora de gespes ornamentals
Suport d'activitats esportives; golf, futbol,
hípica, tennis...
4. Exigències de qualitat per a la
gespa
En funció de la seva utilitat, aspecte estètic i, en el
cas d'ús esportiu, aptitud per al joc.
Gespa ornamental: densa, uniforme i de color
agradable.
Gespa estabilitzadora: bon arrelament i persistent.
Gespa esportiva: proporcionar les característiques de
joc desitjables per a cada esport.
5. Qualitat visual
Densitat:
Nombre de tiges aèries per unitat de superfície.
Textura de la fulla:
Mesura l'amplària de la fulla.
Color:
És la mesura de la llum reflectida per la coberta
vegetal.
6. Qualitat funcional
● Rigidesa:
És la resistència de la coberta vegetal a la
compressió per l'ús del mateix.
● Elasticitat:
És la capacitat que té la gespa de tornar al seu
estat original desprès d'haver rebut una força
de compressió.
● Arrelament:
És la quantitat de creixement radicular
● Capacitat de recuperació:
Mostra la capacitat de la gespa per recuperar-se
dels mals causats per insectes, malalties,
tràfic...
8. Espècies de gespa
Pertanyen a la família de les GRAMINEAE o
POACEAE.
Hi ha 7500 espècies diferents dins d'aquestes
famílies.
Només unes poques dotzenes d'aquestes
espècies formen comunitats de plantes
capaces de tolerar talls continus i usos.
9. Espècies de clima fred i temperat C3
Espècies de clima càlid C4
Creixement òptim La planta comença a sofrir
El creixement cessa Creixement òptim
13. Categoria de manteniment
A. Gespa ornamental d'alta qualitat
B. Gespa ornamental estàndard
C. Gespa recreativa
D. Gespa rústica
14. A. Gespa ornamental d'alta qualitat
Caràcter estètic ● Alta qualitat estètica
Característiques ● Fulla fina
● Cobertura densa
● Tall molt baix
● Bon color
● Homogeneïtat
● Poc resistent al trepig
Usos ● Elit
Manteniment ● Molt elevat
15. B. Gespa ornamental estàndard
Caràcter estètic ● Bona qualitat estètica
Característiques ● Resistent a:
Trepig
Sequera
Malalties i plagues
● Utilització freqüent
Usos ● Urbanitzacions, parcs públics i
privats.
Manteniment ● Mitjà-Baix
16. C. Gespa recreativa
Caràcter estètic ● Certa qualitat estètica
Característiques ● Molt resistent al trepig
● Utilització diària
● Resistent a plagues i malalties
● Resistent a elevades temperatures
Usos ● Parcs urbans recreatius, piscines
Manteniment ● Mitjà-Alt
17. D. Gespa rústica
Caràcter estètic ● Mitjà-Baix
Característiques ● Resistent a situacions extremes
● Resistent al trepig
● Bon recobriment del sòl
Usos ● Zones d'acampada, zones d'ús
extensiu, talussos de carreteres
Manteniment ● Molt baix
18. LA SEGA
La sega constitueix l'operació més important per mantenir una gespa en
el seu estat òptim.
Suposa la tasca de manteniment a la que major temps es dedica al llarg
de pràcticament tot l’any.
Dona uniformitat, densitat i estètica.
Permet mantenir l'alçada de la gespa compatible amb les
exigències estètiques o les necessitats de joc
Afavoreix l'increment de la densitat de la gespa.
Permet la il·luminació i l'aireació de la part baixa de la planta
aconseguint una millor coloració i salut.
Elimina males herbes que no toleren talls repetits a baixa altura.
19. TIPUS DE SEGADORES
● Segadores accionades manualment:
El moviment a les ganivetes es comunica a
través de les rodes, que reben el moviment de
l'operari que va caminant al darrere.
● Segadores accionades per motor:
El motor acciona a la vegada les ganivetes i les
rodes.
20. SEGONS EL SISTEMA DE TALL
● Segadores d'eix horitzontal (helicoïdal):
El tall és net, regular i de baixa altura
No permet segar una gespa excessivament alta.
Necessiten un alt grau de manteniment.
Es recomana per a gespes delicades i de qualitat.
● Segadores d'eix vertical (rotativa):
El tall no és tan net.
Amplitud d’altures de sega.
Manteniment més fàcil.
Són les més emprades en jardineria ornamental.
23. FREQÜENCIA DE SEGA
Ve marcada
– pel creixement de la planta.
– per l'ús de la gespa.
– per les condicions ambientals
24. Necessitats de sega
Període de Freqüència de tall
creixement actiu
Camps de golf 5 mm 3-7 vegades per setmana
(Greens)
Camps de futbol 12-38 mm 1-2 vegades per setmana
Hípica 30-50 mm 1 vegada per setmana
Jardí públic 30-35 mm 1 vegada per setmana
25. Normes bàsiques de sega
● No eliminar més d'un terç de l'alçada de la
planta en una operació.
● Elevar l'altura de tall a l'estiu
● Segar amb la planta seca
● Alternar la direcció de sega per evitar
deformacions.
26. RECOLLIDA DE LES RESTES DE
SEGA
● Obligatòria en certes superfícies d'ús intensiu.
● Les restes de sega poden ser retornades al
sòl quan:
– La sega siga periòdica.
– L'herba tallada siga baixa.
– La gespa no siga utilitzada.
● La gespa es descompon ràpidament i es
converteix en adob i, a més ajuda a evitar
l'erosió del sòl.
27. Perfilat de vores
Després de l’operació de sega.
Consisteix en el tall de l’herba dels llocs on les
ganivetes de la segadora no arriben (vora d’arbres,
arbusts i vores de parterres)
Es realitza amb desbrossadora de fil. El tall s’ha de fer
de manera que quedi a una alçada semblant al
realitzat amb la segadora, procurant no retallar l’herba
per sota dels límits establerts en la sega.
28. Compactació del sòl
● Un dels grans problemes de la gespa és la compactació
del sòl, conseqüència d'una sèrie de factors com són el
trepig, el pas de maquinària o la pluja.
● Els seus efectes negatius són:
– Redueix de la circulació d’aigua i aire en el sòl
– Impedeix el desenvolupament en profunditat de
les arrels.
– Dificulta la penetració d’adob i esmenes a nivell
de les arrels.
29. Què és la capa de feltre?
● És una capa orgànica que es
forma producte de la
descomposició natural de tiges,
fulles i material orgànic.
● Té un color més fosc que la resta
del sòl molt
i en excés és
perjudicial per la gespa.
● Produeix la compactació del sòl
● Facilita la propagació i gestació
de fongs i paràsits
30. Escarificat
● Consisteix en eliminar la capa de feltre.
– Millora la penetració d'aigua.
– Millora la circulació de l'aire a través del sòl.
– Redueix l'ofegament de les arrels.
– Estimula la reproducció de les plantes.
– Regenera i rejoveneix la gespa.
31. Escarificadores
● Són màquines amb ganivetes verticals que
penetren en la capa de feltre i trenquen la
seva estructura.
● La seva tasca consisteix en fer un tall
longitudinal del terreny amb una fondària
variable d’entre 2-4 cm.
33. Moment d'escarificar
● Quan la capa de feltre:
– Impedeix la lliure circulació de l'aigua,
nutrients i aire.
– És superior a:
● 10 mm (categoria A)
● 25 mm (categoria B i C)
● 30 mm (categoria D)
● Es preferible escarificar just abans del període
principal de creixement.
34. Aireig
● Operacions destinades a pal·liar els efectes de la
compactació del sòl.
● El seu objectiu és perforar la gespa en profunditat
per facilitar la penetració de l'aire, de l'aigua i dels
nutrients.
● A més dels beneficis aportats per l’escarificat també
s’aconsegueix millorar el drenatge i assolir un millor
aprofitament de l'encebat.
35. Maquinària aireig
● Una forca de mà amb 4-6 pues. Fa forats en el sòl
comprimint-lo.
● Una forca de mà amb pues buides. Es va punxant i
es va traient el sòl.
● Corró amb pues buides. Més ràpid que les forques.
● Màquines airejadores professionals
36. Moment d'airejar
● El sòl presenta aquests símptomes:
– Desprès del reg o pluges observem basses
d'aigua.
– Presència de clars que no es regeneren.
– Gespa dèbil i sense vigor
– Color marró de la gespa.
● Preferentment a l'inici del període de
creixement.
http://www.youtube.com/watch?v=GmQnZqdgmyc
37. Encebat
• Consisteix en distribuir una capa de substrat per la
coberta de gespa amb un gruix de 1 a 1,5 cm.
• Aquest substrat s’escampa amb una pala i es
distribueix amb l'escombra de jardiner.
• Objectius:
– Mantenir la fertilitat del sòl
– Anivellar el terreny
38. Resembra
● Tasca de manteniment que ens ajuda a fer correccions i
millores en les cobertes de gespa ja establertes.
● Consisteix en sembrar de nou les zones que presenten
una nul·la o baixa densitat d’herba.
● Avantatges:
– rejovenir les cobertes vegetals
– evitar que els espais lliures de vegetació es vegin
colonitzats per males herbes
– donar homogeneïtat a la coberta.
39. Resembra
● Abans de realitzar la resembra cal:
– Segar la gespa amb un tall baix.
– Escarificar el terreny retirant les restes vegetals.
● Incorporar la llavor de manera homogènia i amb un
lleuger recebat.
● Passar el corró per a que la llavor prengui contacte amb
la terra.
● Finalment, regar de forma abundant perquè el sòl
s’assenti i la llavor s’hidrati
42. Festuca Fina F. Arundinàcea
Característiques: Característiques:
– Fulla molt fina – Molt rústica
– Aspecte ornamental – Fulla gruixuda
– Moderada resistència – Resistència elevada
Usos: Usos
– Jardineria d'alt valor – Jardineria amb
estètic. màxima rusticitat
– Talussos camps de
golf
43. Poa Pratensis
Característiques
– Fulla mitjana-fina
– Molt tolerant a la trepitjada
– Sensible a malalties
– No sembrar com espècie única
Usos:
– Camps esportius: futbol, polo, hípica
– Jardineria d'alta qualitat
45. Cynodon Dactylon
(Gram)
Característiques:
– Màxima tolerància a la sequera, a la salinitat i
la calor.
– Molt tolerant al trepitjat.
Usos:
– Camps esportius
– Jardineria pública i privada amb l'objectiu
d'estalviar aigua.
46. Seashore Paspalum
Característiques:
– Màxima tolerància a la salinitat.
– Fulla fina
Usos:
– Zones amb elevada salinitat.
– Camps esportius
– Jardineria pública i privada amb l'objectiu
d'acceptar aigües salines
47. Zoysia Japónica
Característiques:
– Màxima tolerància a la
calor, sequera i
salinitat.
– Fulla gruixuda
Usos
– Zones de mínim
manteniment