Els horts escolars ecològics s’han convertit en una experiència important per a les escoles que han començat la seva implantació. Es tracta d’una activitat fàcil d’integrar en els projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades a fer un ús responsable dels recursos naturals, així com a tenir cura del medi ambient. Presentació de Joan Solé (@jsolemercade) de ROADA.

1. VULL FER
UN HORT

2. Perquè m’ajudarà a...
• ----------------------------------------------
• ----------------------------------------------
• ----------------------------------------------
• -----------------------------------------------
• -----------------------------------------------

3. •un desig
•una necessitat
•una oportunitat

4. • com ha de ser?
• necessito molt d’espai?
• quan ens costarà?
• no sabem ni com es planta
un enciam !
• qui ens el farà?

6. MES GRAN

7. …O MES PETIT

8. AL PATI

9. … O AL TERRAT

18. BUSCANT SOL.LUCIONS IMAGINATIVES

19. …i barates

22. O SINGULARS

23. per totes les edats

24. un hort que també és jardi

25. …i una aula a l’exterior

26. L’HORT I EL JARDÍ
ESCOLAR
un espai per aprendre,
gestionar, treballar,
observar i experimentar
EDUCANT PER LA
SOSTENIBILITAT

27. ... I HA DE SER UN
HORT ECOLÒGIC
Què és l’agricultura
ecològica ?

29. ÉS UN SISTEMA DE TREBALLAR LA TERRA DE
MANERA SOSTENIBLE I EQUILIBRADA AMB
FINS PRODUCTIUS, QUE ES BASA EN ELS
SEGÜENTS PRINCIPIS BÀSICS:
•La optimització dels recursos naturals,
respectant-los i adaptant-se als seus ritmes.
•No usar productes químics de síntesi –ja sigui
com adob o per combatre les plagues-.
•No usar organismes genèticament modificats
(OGMs).

30. Amb els següents objectius:
• Obtenir aliments orgànics -lliures de químics de
síntesi-, saludables i de major qualitat nutritiva
que els obtinguts amb mètodes tradicionals.
• Conservar i potenciar la fertilitat natural del sòl
que es treballa.
• Respectar el medi ambient i afavorir els cicles
biològics naturals, augmentant i mantenint la
diversitat biològica.

31. Agroecologia
Sota aquesta denominació s’engloba una
agricultura ecològica
que té en compte l’entorn natural i
paisatgístic i tot el que fa
referència a aspectes socials, culturals i
tradicionals.

32. L’HORT ÉS UN ESPAI ON LA NATURA
ÉS LA PROTAGONISTA, AMB ELS
SEUS TRES ELEMENTS BÀSICS:
»LA TERRA
»LES PLANTES
»I ELS ANIMALS

33. LA TERRA
Està activa i plena de
vida, amb multitud
d’organismes i
microorganismes
- Necessita aigua, aire i
aportacions orgàniques
per poder realitzar els
processos vitals de
transformació de la
matèria orgànica.
- La treballem amb eines
que l’airegin (forquilla o
escarificador) sense
voltejar-la ni trepitjar-la

38. LA PREPAREM I LA FERTILITZEM

40. L’hem de protegir

41. Necessita protecció a causa dels canvis
de temperatura, de la radiació solar
intensa, de l’acció del vent i de
l’aigua (per evitar-ne l’erosió)

46. LES PLANTES
Les plantes han de créixer seguint els
ritmes naturals
- Cultivem aquelles que s’adapten millor
al clima de la zona i microclima de
l’espai (atenent la llum i la
temperatura)
- Organitzem les plantacions seguin un
calendari de cultiu adaptat

47. Les plantes destinades a la
producció les combinem amb
d’altres d’acompanyants,
protectores i útils, per
elaborar tractaments
fitosanitaris o com a adob
verd (plantes que serviran
per fertilitzar la terra)

48. Fem tanques i barreres
verdes per crear un
entorn verd i natural
al nostre hort

55. Les plantes de l’hort tenen diferents
ritmes I necessitats
- Afavorim una successió d’espècies adient que
permeti un millor aprofitament de l’espai i distribuir
els recursos nutritius de la terra
- Apliquem un sistema d’associació i
rotació de cultius

63. LA FAUNA
L’hort biològic actua com a
focus d’atracció de tot
tipus d’animals (ocells,
insectes, rèptils, cucs,
petits mamífers...) perquè
hi troben les condicions
adequades per viure-hi
- Afavorim l’establiment de
relacions tròfiques
- Respectem tots els
animals i només actuar
contra aquells que sabem
que són perjudicials

65. En un hort biològic les
plantes tenen una bona
salut, però també poden
partir atacs de plagues
(insectes) o malalties
(fongs)
- Prioritzem la prevenció
- La lluita mecànica (trampes) o
manual
- O apliquem tractaments
fitosanitaris naturals: infusions
de plantes, extractes, sabó...

69. Tenim recursos
al nostre abast
• www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/
• www.gencat.cat/agricultura/
• www.gencat.cat/territori/

70. •
TOTHOM PARTICIPA EN EL
PROCÉS
FENT UNA DIAGNOSI DE LA
SITUACIÓ
DEFININT UNS OBJECTIUS
CONCRETANT UN PLA D’ACCIÓ

71. Orientacions per començar a treballar amb els
alumnes:
PODEM PREGUNTAR I FER INDAGACIONS:
• Sobre el “verd” al centre
• Sobre el “verd” a l’entorn
• Sobre l’hort i l’agricultura

72. • SOBRE EL VERD AL CENTRE:
– Hi ha pati de terra o ciment? Te jardí?
– Hi ha vegetació espontània? I plantada?
– Fer una relació de l’equipament i mobiliari exterior (fonts, punts
d’aigua i llum, contenidors de recollida de residus, papereres,
compostador, jocs…)
– Quin ús se’n fa dels espais exteriors? Hi ha activitats
programades? Estan relacionades amb les plantes?
– Tenim plantes a l’interior?
– Com es gestiona i es fa el manteniment del pati i del verd de
l’interior?
– Quina informació tenim sobre l’espai? Plànols, història i evolució,
relació d’activitats i usos, qui en fa ús…
– Fer un llistat de coses a millorar i propostes d’actuació.

73. •Com tenim el verd a l’entorn:
– Allà on vivim o a l’entorn de l’escola, hi ha arbres i plantes?
(res, pocs, molts, massa) On es troben?
– Hi ha jardins? I bosc? Hi anem sovint o hi passem? Perquè
els fem servir? Ens hi sentim a gust?
– Coneixem el nom d’algunes plantes del jardí o del bosc?
– En un bosc a més de plantes quins altres éssers vius hi
viuen? En quina part del bosc viuen? Com son, com
s’alimenten, com es mouen?
– A l’entorn del centre hi ha camps de conreu? Qui els cuida?
Coneixem algun pagès?
– Sobre un mapa o plànol del poble i el seu entorn marcar i
diferenciar els jardins, els boscos, prats, conreus, etc.

74. • Sobre l’hort:
– Coneixes algun hort? Com és? Que s’hi conrea?
– Us agradaria tenir un hort a l’escola? Com ens
l’imaginem ? Semblances i diferències entre un
hort, un jardí i un bosc?
– Que us agradaria que hi plantéssim?
– Com es cuida un hort? Les plantes tenen alguna
necessitat especial?
– A l’hort hi ha també animals? De quin tipus?
– Preparem algunes preguntes per fer a algun
pagès que coneguem.

75. ASSISTIM A CURSOS
I JORNADES
DE FORMACIÓ

78. DEFINIM UNS OBJECTIUS
• CURRICULARS que ho concretarem amb
activitats i accions.
• ESTRUCTURALS. Fan referència a temes
d’infraestructura i logística
• ORGANITZATIUS. Que defineixin
l’estructura participativa i de
responsabilitats en el marc de la gestió
ambiental del centre.

80. Dissenyem l’espai

89. PLÀNOL GENERAL DE LA ZONA A ACTUAR
A
B
C

90. ZONA B - C
ARBRES FRUITERS
BARDISSA D’ARBUSTOS
PLANTES ENFILADISSES
ARBRES ORNAMENTALS
HORT

91. ZONA A
ARBRES ORNAMENTALS
PARTERRES D’ARBUTOS,
PLANTES AROMÀTIQUES I
PLANTES DE TEMPORADA

92. s
es tepe
iqu es +
òn
+ V er
u es
àtiq Margarida
A rom
Aptenia (crassa
ORT
reptant) + Eriocephalus
H
Murtres
s a
dis
fila
En
Plumbagos
Avet
Agapantus
(lliri africà) Tamarius
Plantes d’ombra amb test
(cubanes, fatsies, fulles)

93. ELS FRUITERS
LES PARADES EN CRESTALL
LES TERRASSES
Planta de temporada
EL
GARROFER
LES PLANTES
AROMÀTIQUES
C
O
M
P
O
S
T
A
T
G
E
LA TANCA VERDA
L’HORT
EL JARDÍ
EL JARDÍ
DELS
D’OMBRA
COLORS
EL JARDÍ AQUÀTIC

94. ZONA 4
Cap d’ase
Farigola
Orenga
Romaní

95. APRENEM LES FEINES
AGRÍCOLES

97. I ENS APROPEM A LA
NATURA, A L’ECOLOGIA

100. - “L’hort serveix com a eina d’apropament i descoberta
de la natura.”
- “També incentiva l’observació i la recerca en relació als
fenòmens naturals.”
-“L’escola s’ha anat impregnant d’aquesta manera de
mirar i de tenir cura de l’entorn.”
-“És un espai idoni per observar fauna diversa i estudiar
diferents aspectes de la vida dels animals:cicle de vida
del cargol, els dragons que es refugien dins el
compostador...”
-“L’experiència a l’hort ha estat veritablement positiva ja
que ha fet que els infants s’adonessin que hi ha moltes
formes d’aprendre i que no s’aprèn més fent un treball
de fitxes sinó que experimentant, classificant i observant
podem aprendre molt més.”

107. … I A L’AGRICULTURA

109. - “Fem sortides per conèixer espais
agrícoles que hi ha vora l'escola o a
l’entorn de la ciutat o poble.”
- “Busquem pagesos que ens parlin de la
seva experiència.”
- “Estudiem l’evolució agrícola d’una
zona, comparant diferents zones segons
la procedència dels alumnes.”

121. Col·laborem amb entitats i
associacions relacionades amb la
preservació de varietats agrícoles
tradicionals
• www.esporus.org
• www.lesrefardes.com

122. TRANSFORMEM
L’ESPAI

123. …I MILLOREM L’ESCOLA

134. – “A partir de l’hort s’han fet altres
millores al pati: túnel amb lligabosc,
gronxador col·lectiu, etc.”
– “S’observa que l’hort esdevé com un
racó de tranquil·litat més acollidor on
s’hi acosten els infants a l’hora del
pati.”
– “El projecte de l’hort ha permès veure
el pati d’una altre forma que permet
diversificar els seus usos.”

135. HEM DE FER FUNCIONAR L’HORT

136. ORGANITZANT
L’ESPAI, ELS CULTIUS I LA FEINA

142. – “L’hort està actiu durant tot el curs, plantant
preferentment espècies que tinguin un
creixement ràpid i que es puguin recol·lectar en
l’època lectiva”
– “Es preparen un llavorers amb materials
reutilitzats: cartrons de rotllos de paper higiènic
i brics”
– “L’hort ecològic ha servit també per treballar
aspectes com: la diversificació de cultius,
combatre plagues usant interaccions
beneficioses, l’ús de tècniques per a l’estalvi
d’aigua i el reciclatge de materials.”
– “Dins l’activitat de “vida social” s’organitza un
grup per fer feines relacionades amb l’hort. Els
alumnes ho escullen de forma voluntària

144. TREBALLEM EN TOTES
LES FASES DEL CICLE
DE L’HORT

145. Fase 3 Naixement, desenvolupament i
manteniment
Fase 2 Selecció de
Fase 4 Recollida i
Consum
Cicle de vida
llavors
de l’hort
Fase 1
Preparació del sòl
a partir de Espinet, M i Llerena, G. 2007

146. FEM COMPOST

147. AMB LES RESTES
ORGÀNIQUES
DELS CONREUS,
EL JARDÍ I LA
CUINA

151. I MUNTEM UN PETIT VIVER

154. RECOLLIM AIGUA DE PLUJA

155. ADEQUEM L’ESPAI PER
GUANYAR EN COMODITAT

156. Necessitarem eines per treballar la terra

157. Per plantar i trasplantar Recollir fulles o Podar
repartir el
compost
Estris per mesurar la humitat de Una màquina
la terra o tamissar el compost trituradora de
branques

158. Per fer tractaments Necessitarem canyes
fitosanitaris per fer enfilar les
naturals mongeteres o lligar les
tomaqueres
La malla
ombradora
ens va be per
espais molt
càlids

159. ÉS IMPORTANT COMUNICAR I
INFORMAR

168. COMUNICACIÓ

171. ESTUDIEM, OBSERVEM,
EXPERIMENTEM...

175. ... I COMPTEM AMB LA COL.LABORACIÓ
DE TOTS

177. – “Es va recollint la feina feta i sempre hi ha
informació a l’entrada de l’escola. Les famílies s’ho
miren amb molt d’interès. També coneixen el procés
de compostatge que es realitza a l’escola.”
– “L’hort desperta admiració des de fora al carrer i hi
ha col·laboracions espontànies.”
– “Poc a poc a servit per què s’involucri tota l’escola.
Es va començar per P3 i ara hi participen fins a 6è.
Va ser un procés força ràpid.”
– “L’hort està en un espai del barri fora l’escola. Hi ha
molta implicació d’un avi i d’un grup de pares i
mares.”
– “L’espai s’ofereix a escoles de l’entorn.”
– “Es un espai idoni per tal que es facin activitats
compartides amb alumnat de diferent edat. Els més

178. LA COLLITA ENS OBRE LA PORTA A PARLAR
DELS ALIMENTS I EL CONSUM

184. “ Comparem els productes de l'hort amb el mercat, supermercat o la
cuina de casa.”
• “Com pot ser que trobem tomàquets al mes de gener?”
• “Treballem sobre l’origen dels aliments que comprem que a
vegades fan distàncies kilomètriques!.”
• “A l’escola fem agricultura ecològica, i els productes que mengem
a casa, d’on provenen? Com s’han produït?”
• “Estudiem les opcions de consum hi ha a la ciutat, al barri...?”
• “Estudi els hàbits alimentaris d’altres països (mercats del mon)”

185. Han cedit les
seves imatges les
escoles

186. • De Sabadell:
– Esc AGNÈS ARMENGOL
– Esc FONT ROSELLA
– Esc CAN RULL
– Esc CATALUNYA
– Esc ANDREU CATELLS
– Esc SANT JULIÀ
– Esc NOSTRA LLAR
– Esc AMADEU VIVES

187. • De Barcelona
– PARVULARI SANT MARC
– ESCOLA ASPACE
– ESCOLA SANT JOAN BAPTISTA
– ESCOLA NOSTRA SENYORA DE
LOURDES
– ESCOLA VEDRUNA-ÀNGELS
– EBM ALBÍ
– EBM GRÀCIA
– EBM LA MAR
– EBM SOL SOLET
– EBM L’ESQUIROL
– Esc N1 PRÀCTIQUES

188. – Esc MARE NOSTRUM
– Esc JOAN MIRÓ
– Esc EULÀLIA BÓTA
– Esc BALOO
– Esc ORLANDAI
– Esc DRASSANES
– Esc FRUCTUÓS GELABERT
– Esc AIGUAMARINA
– Esc COSTA I LLOBERA
– Esc ÀGORA
– Esc LA FARIGOLA DE VALLCARCA
– Institut VALL D’HEBRÓN

189. • De Sant Boi de Llobregat
– Esc BENVIURE
• De Caldes de Montbuí
– Esc EL FARELL
• De L’Hospitalet
– Esc Joan Maragall
• De Lleida
– Esc Antoni Bergos
– Esc Ciutat Jardí
– EBM La Bordeta

190. • De Castellar del Vallès
– Esc SANT ESTEVE

191. GRÀCIES A TOTES LES
PERSONES QUE HO
HAN FET POSSIBLE

192. FEM
L’HORT!

193. joansole@horts-urbans.org
www.facebook.com/huertosurbanos.org
@jsolemercade