Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

32
11-7-2013
Màster en Gestió Cultural | Irene Buigues Sapena
PATRIMONI
ETNOLÒGIC I
CULTURA
POPULAR
LES FESTES PATRONALS DE
TEULADA I LA PROCESSÓ DEL
ROSARI DEL PESSIC

Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està
subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons
1
Índex
Introducció........................................................................................................................ 2
El territori i el ritual festiu................................................................................................ 4
Reflexió associada al cas escollit...................................................................................... 7
Origen i evolució de la festa ......................................................................................... 8
La Processó del Rosari del Pessic............................................................................... 12
La racionalització de la festa....................................................................................... 14
La politització de la festa............................................................................................ 16
Reflexió sobre participació social i associacionisme ..................................................... 18
Proposta de catalogació .................................................................................................. 22
Proposta de museïtzació al voltant del cas escollit......................................................... 27
Exposició: Teulada i les seues Festes Patronals ......................................................... 27
1. Contextualització i introducció............................................................................ 27
2. L’origen de les festes patronals i els festers ........................................................ 28
3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat............................................ 29
4. La Processó del Rosari del Pessic........................................................................ 29
Algunes qüestions tècniques a tenir en compte .......................................................... 30
Implementació de l’exposició en l’espai ................................................................... 32
Bibliografia..................................................................................................................... 33

2
Introducció
Vivim en una era de constants transformacions, i és per això que el perill de la
homogeneïtzació provocada per la globalització i el risc de perdre la memòria, ha
tingut com a resposta l’activació de nous patrimonis locals (Santamarina, 2005). La
importància del patrimoni immaterial queda patent amb la Convenció de la UNESCO,
cal salvaguardar-lo, respectar-lo dins de les comunitats en el que ens desenvolupen, i a
l’hora sensibilitzar en el pla local de la importància del mateix i del seu reconeixement.
Les societats de la nostra època són comunitats festives (Ariño, 2012), i és per això que
les festes, com a representació del patrimoni immaterial, donen sentit a la comunitat que
la practica i a l’hora mostren com és eixa comunitat.
El present treball pretén reflexionar al voltant d’un fet patrimonial ja desaparegut
en la memòria col·lectiva de Teulada: la Processó del Rosari del Pessic. Un ritual
d’inversió (enquadrat dins de les Festes Patronals en honor a sant Vicent Ferrer) que
amb el pas del temps, fruit d’un procés de racionalització, dulcificació i control per part
del poder, ha deixat de ser reconegut i transmès de generació en generació pels teuladins
i teuladines.
Es fa necessari iniciar un treball d’investigació per adquirir més informació i
coneixements sobre l’anomenada processó, sempre amb la finalitat de conservar-la,
difondre-la i recuperar-la. L’escassa informació de la que disposem respecte al fet ritual
ha requerit de treball de camp, per això hem realitzat tres entrevistes. No obstant això,
volem aclarir que esta informació està subjecta a opinions i imatges particulars dels
informants. Per una altra banda al tractar-se d’un treball de caràcter acadèmic, no s’ha
profunditzat tant com en un treball d’investigació. Els punts que anem a tractar en el
treball són els següents:
1) Contextualitzar el ritual en el territori i en les festes patronals..
2) Parlar de l’origen i l’evolució tant de les festes com de la processó.
3) Explicar què és la Processó del Rosari del Pessic.
4) Reflexionar sobre tots els col·lectius i associacions que participen en les Festes i
que podrien participar en el procés de patrimonialització de la processó.

3
5) Realitzar una proposta de catalogació sobre la Processó del Pessic.
6) Presentar un projecte de museïtzació de les Festes Patronals de Teulada.

4
El territori i el ritual festiu
Teulada és un municipi de 14.722 habitants1
de la comarca de la Marina Alta
(Alacant) i compta amb 32,24Km² de terme. És un del pobles tocats pel turisme pel fet
que conta amb dos nuclis de població, el nucli històric més a l’interior (Teulada) i un
altre al litoral situat a uns 6 km del primer (Moraira). Això fa que Moraira es presente
molt sovint com una realitat diferent en l’imaginari col·lectiu dels teuladins i teuladines
(Simó i Giner, 2012:22).
La primera meitat del segle XX, com a la resta de la Marina Alta, és caracteritza
per ser una etapa d’una greu crisi econòmica i demogràfica. És el moment de les
emigracions a llocs com Algèria o les Amèriques. El punt d’inflexió arribarà als anys
60, moment en el que l’activitat econòmica del municipi deixarà de ser l’agricultura de
secà i passarà a ser el sector serveis el que predomine:
Es a finales de los años 60 y principios de los 70 cuando empezamos a acoger a todos
aquellos que quieren disfrutar de las bondades del clima, de las bellas playas y de un paisaje
maravilloso2.
Els primers turistes atrets pel sol i la platja, acabaran per comprar segones
residències, establint els seu lloc de residència habitual en el poble, convertint-se així en
immigrants comunitaris3
residents. La població creixerà desmesuradament, vora un
400% (dels 3.000 habitants censats al 1971 passa als 14.722 al 2012) i començarà el
boom turístic tot lligat a un fort desenvolupament urbanístic extensiu que acabarà per
reduir el camp conreat, i per endur-se per davant gran part del patrimoni cultural i
natural del municipi.
El turisme ha influenciat molt la població autòctona de Teulada, el seu mode de
vida i la seua manera d’ocupar l’espai. Un 66,48% de la població és estrangera (sobretot
Anglesos i Alemanys), les principals economies del municipi són el turisme i la
construcció, i el 50% del seu terme municipal ha estat declarat urbanitzable, sent el 31%
de l’espai ocupat ciutat-jardí (urbanitzacions). Fins i tot, del turisme residencial s’han
1
Dades de l’Institut Nacional d’Estadística a 31-1-2012.
2
Web turística: http://es.teulada-moraira.es/ver/7/PATRIMONIO.html
3
Provenen d’un país membre de la Comunitat Econòmica Europea.

5
derivat conflictes identitaris com l’intent secessionista de Moraira a l’any 1996,
encapçalat pel partit polític Ciudadanos por Moraira, per residents estrangers i
propietaris de segones residències. Moviment que acabà desinflant-se als ser els
membres del partit absorbits pel Partit Popular, però que hui en dia es troba més present
que mai amb l’intent de referèndum per canviar el nom oficial del municipi de Teulada
al de Teulada-Moraira.
La vinguda de residents europeus ha provocat un envelliment de la població
(Teulada s’ha convertit en un geriàtric per a europeus). A nivell cultural ha suposat
l’inici d’un procés de prostitució i autocensura cap a la pròpia cultura, en el que la
població s’adapta al immigrant-resident i al turista, deixant de banda les seues
tradicions, costums i parlars. Per una altra banda ha suposat un cert enriquiment ja que
podem dir que Teulada és un municipi multicultural. Malgrat esta riquesa cultural ens
trobem amb una mancança d’espais de convivència conjunta i integradora. En canvi si
en trobem de convivència separada a mena de guetos (associacions, urbanitzacions,
supermercats, restaurants, bars, festes...). Però la turistització de la població (a nivell
econòmic i cultural) no ha absorbit del tot els costums tradicionals; el sector agrari
continua tenint una posició rellevant, donat que encara continuen llaurant-se camps de
raïm moscatell, produint-se més 800.000 kilograms a l’any.
Parlar de Teulada no és només parlar del turisme i el raïm, és també parlar d’uns
dels primers turistes cèlebres4
: sant Vicent Ferrer. I és que Teulada també és un dels
municipis valencians tocats pel vicentinisme, un d’eixos llocs on el sant i la seua
llegenda han arrelat, perviuen i són presents en la vida quotidiana de les persones que
hi habiten (Buigues, 2008: 13).
La devoció popular que li té el municipi de Teulada al dominic continua viva en
l’actualitat, tant en l’àmbit institucional, en ser declarat patró de Teulada i al 2010
alcalde honorífic perpetu del poble; com en l’àmbit de la cultura popular, ja que al sant
se li atribueixen alguns miracles. El vicentinisme a Teulada és aclaparador, és comú
trobar-se en el poble amb molts Vicents i Vicentes, així com edificis, carrers, places i
infraestructures amb el nom del frare (cooperativa sant Vicent Ferrer, col·legi públic
4
Web turística: http://www.teulada-moraira.es/ver/7/PATRIMONIO.html

6
sant Vicent Ferrer o ermita de Sant Vicent Ferrer són alguns exemples), i com no, les
festes patronals són en honor a esta figura.
Les festes patronals en honor a sant Vicent Ferrer se celebren el dilluns següent
al de Pasqua florida, i són la màxima expressió d’identitat dels teuladins i teuladines,
que esperen impacientment tot l’any la seua arribada. Al llarg del temps, com
explicarem més endavant, les festes han evolucionat i han anat incorporant elements
nous i modificant-ne d’existents, però actualment ocupen 11 dies. En elles trobem una
gran quantitat d’actes com: cercaviles, revetles, concerts, mascletades, castells, misses,
processons, actes esportius, dinars i sopars populars, desfilades de carrosses, bous al
carrer i bou embolat. D’entre totes estes activitats destaca la Processó de sant Vicent
Ferrer, convertint-se així en l’acte central de la festa. Les festes de Teulada no tenen cap
element diferenciador de la resta de festes patronals que es puguen realitzar en
qualsevol poble del País Valencià, no obstant això en temps passats si que disposaven
d’un acte ritual únic: la Processó del Rosari del Pessic.
La Processó del Rosari del Pessic era una romeria o també anomenada “processó
sense ciri” que es realitzava el dia abans de sant Vicent, el diumenge. En esta es baixava
de l’Església a l’ermita de sant Vicent, a la imatge de sant Vicent i a la Mare de Déu del
Roser o del Rosari .La romeria no seguia cap ordre formal, per la qual cosa homes i
dones estaven mesclats. Les dones anaven resant el rosari i els homes, aprofitaven
l’ocasió per pessigar el cul de les dones. En el següent apartat desenvoluparem amb
més deteniment el cas escollit.
Per a finalitzar considere necessari estudiar les Festes patronals de Teulada, i
dins d’elles la ja desapareguda Processó del Rosari del Pessic, des d’un punt de vista
etnològic perquè tant una com l’altra formen part del patrimoni immaterial dels
teuladins i disposen d’una dimensió simbòlicoidentitaria i política. I és que són
pràctiques culturals que identifiquen i han identificat als teuladins com a comunitat. A
més a més, la dita processó és un bon exemple de què el patrimoni és un camp de
disputa de grups i de com els sectors populars no tenen les ferramentes per a legitimar la
seua cultura popular, ni tampoc les eines necessàries per transmetre-la i difondre-la
(Santamarina, 2005).

7
Reflexió associada al cas escollit
El regocijo y alegria tan peculiares de los teuladinos los hace apasionadamente amantes de
las fiestas populares (Llopis, 2000)
Les festes patronals de Teulada són unes festes locals tradicionals que
s’emmarquen dins del calendari tradicional religiós cristià. Formen part del cicle de
primavera ja que són les festes que tanquen el període iniciat en Setmana Santa, i donen
pas a un temps intermedi anomenat cicle de maig valencià (Hernández, 2002).
S’enquadren dins del model de festa mediterrània, i és que en elles trobem tant activitats
de caràcter litúrgic (processons i misses) com de caràcter lúdic (balls, bous al carrer,
sopars i dinars populars). La sacralitat d’ambdós tipus d’activitats ha fet que estes es
matinguen en la dada original de celebració, i que no hagen sigut ni duplicades ni
traslladades, com sí ha passat en alguns municipis de la comarca on les celebracions
lúdiques se solen fer a l’estiu (aprofitant el bon temps i les vacances de la gent) i les
religioses en el dia del patró.
Les festes són sagrades5
, però també són un espai de participació de tota la
comunitat teuladina6
, així com de tots aquells visitants que rep. En elles trobem un
marcat ambient obert i acollidor, sent un lloc de socialització. No oblidem que les festes
de Teulada són les primeres de l’any que es realitzen a la Marina Alta, cosa que fa que
molts forasters participen i siguen benvinguts. És un del únics espais on trobem una
vertadera participació intercultural, sobretot pel que fa als residents no comunitaris, fet
que s’ha vist accentuat en els últims 10 anys. La rememoració religiosa és l’origen de la
festa, un origen que amb la modernitat avançada ha vist minvat el seu sentit original en
detriment d’un nou: La finalitat de la festa és la festa mateixa (Ariño, 2012).
L’estructura de la festa queda definida a través del temps, les festes se celebren
cada any i la seua duració oscil·la entre els 10 i els 11 dies. Queda clar quin és el darrer
dia de festa però no quin és el primer degut a que els límits festius van tornant-se cada
5
“En la modernitat avançada la celebració festiva té una referència sacral” (Ariño, 2012)
6
Ens referim als residents del nucli històric de Teulada.

8
vegada més imprecisos (Ariño i Gómez, 2012). És durant estos dies en el que l’espai
queda alterat per complet: els carrers es tallen, el trànsit rodat es desvia, els carrers
s’engalanen, i el centre històric reviscola. Trobem una centralització de les festes
litúrgiques i taurines, ja que principalment es concentren en el centre del poble; i una
descentralització de les activitats lúdiques com les revetles, les mascletades, els castells
de foc i les competicions esportives.
El subjecte celebrant és el municipi de Teulada, no obstant, és cert que tot els
anys trobem visitants de les poblacions veïnes que acaben sumant-se a les celebracions,
sobretot a les revetles i als festejos taurins. També trobem subjectes espectadors com
periodistes, turistes (de vegades confosos amb residents europeus) i fotògrafs (que
s’encarreguen de fer reportatges fotogràfics als festers o als nens de comunió).
Origen i evolució de la festa
Conta la tradició oral que a l’estiu del 1410 fra Vicent Ferrer va visitar la seua
germana, Constança Ferrer, la qual estava casada amb el notari de la Vila de Teulada,
Pere Sínia. En esta època Vicent Ferrer es trobarà amb un poble amb problemes
d’abastiment d’aigua, amb malalties com la pesta i amb el perill dels pirates. I estes són
les coses sobre les quals els teuladins demanaren protecció al frare dominic. En la seua
estada és tradició que va fer
el miracle de la Font Santa i
profetitzà que la vila no es
veuria atacada mai més pels
moros i la pesta no afectaria
als teuladins. Esta tradició
oral ha quedat plasmada per
alguns autors com Justinià
Antist, que al segle XVI en el
llibre Vida y historia del
apostólico predicador sant Vicente Ferrer afirma que el sant va arribar a Teulada, i va
ser informat dels assalts de moros que patien els habitants.
Il·lustració 1: Casilici i Ermita de sant Vicent Ferrer. Any 1950
aprox. Arxiu Municipal de Teulada.

9
Arran d’això, el sant va fer una creu en una penya i va assegurar que els moros
no passarien d’allí. També relata que des d’aquell moment ja no es va patir cap pesta a
la vila i que tenia cartes dels jurats teuladins que ho testimoniaven. El resultat d’estos
prodigis va suposar una forta secularització de la figura del sant i un fort fervor per part
dels teuladins i teuladines, els quals en agraïment construïren l’ermita de sant Vicent
(SXVIII), un casalici (que marca el lloc en que el sant es va separar dels veïns) i
l’ermita de la Font Santa.
No se sap ben bé quin any comencen a celebrar-se les festes patronals, però si
trobem referències al SXIX sobre els festejos a la Font Santa en honor a este patró: Hoy
día se celebran solemnísimas fiestas solo comparables a las de la Virgen y Corpus
(Sanchis Sivera,1896). No serà fins al SXX quan ja trobem al·lusions directes, i tot fa
indicar que en els seus orígens es concentraven a l’ermita de sant Vicent:
Pero en España, hasta para los casinos hace falta una fiesta y un patrón y los
socios de éste han elegido, naturalmente, al santo más popular, Sant Vicente Ferrer.
Como el pueblo se ha reservado la ermita, el Castino ha tomado a su cargo la “Fuente
santa” y allí desplega sus banderes el día de fiesta [...] Y si para otras solemnidades
importa poco quien sea el predicador, para la fiesta de Sant Vicente Ferrer se busca
siempre a uno que tenga fama (Fages, 1903).
L’evolució de la festa es pot seguir gràcies
als programes festius que es conserven, i com que el
programa més antic que consta en la biblioteca és
del 1955, eixe serà l’any de referència del que
partirem. Sembla no ser casualitat que este siga el
programa més antic que es conserva, ja que este any
va ser quan es va commemorar el Vé centenari de la
canonització de sant Vicent Ferrer, per això se
celebraren 12 dies de festa entre els que trobem
actes com: triduos, misses, sermons, rosari de
l’aurora, combregar d’impedits, processons,
romeries, dianes i volteigs de campanes, castells de
Il·lustració 2: Combregar d'impedits a
les Festes de sant Vicent. Arxiu
Municipal de Teulada.

10
focs, mascletades, traques aèries, cordà, concerts, balls populars i tres dies de festejos
populars (bous). Un temps i uns actes que no es diferencien molt dels actuals, i que
serviran de base per al que configuren hui les festes patronals de Teulada. No obstant
trobem algunes variacions al llarg dels anys, tant pel que fa als organitzadors de la festa,
com a l’espai que s’ocupa per a la mateixa (passem dels espais multifuncionals als
perifèrics).
Algunes fonts orals consultades ens diuen que primerament les festes eren
organitzades per l’Ajuntament, el qual s’encarregava de nomenar 8 festers, que anaven
casa per casa de Teulada demanant 2 pessetes per tal de poder finançar-les, i sembla ser
que la gent hi col·laborava de bon grat. Més tard apareixeran els anomenats “Xics de
sant Vicent”, els quals eren escollits per sort d’entre els homes que s’havien apuntat a
una espècie de confraria (pagaven 6 pessetes de quota a l’any), i el dimarts, dia de la
festa dels xics, després del sermó es treia una bossa roja i d’ella s’extreien els noms dels
majorals de l’any vinent (entrevista 3).
En les primeres festes de les que tenim
referència material (1955), ens trobem amb tres
comissions organitzadores, la comissió d’honor
(integrada pel governador civil i cap provincial del
moviment d’Alacant, el president de la diputació
d’Alacant, l’alcalde de València i el d’Alacant), la
comissió Pro Vé Centenari i la Comissió de “Chics de
Sant Viçent”. Resulta curiosa esta organització ja que
en ella trobem tant institucions polítiques (algunes per
cert sense cap tipus de vinculació al municipi),
religioses com civils, deixant poc clar qui és l’organitzador “real” de la festa. Al 1969
serà quan trobem una denominada “comissió festiva”, on de nou les institucions
tradicionals continuen tenint un important pes. Esta estava configurada per l’alcalde, el
rector, clavaris i 8 festers.
Il·lustració 3: Llibre de Festes
1955

11
Ja a l’any 1970 serà quan
l’organització recaurà exclusivament
en la societat civil, en els clavaris i els
majorals (homes majors) concretament;
també és este any quan la dona
apareixerà en la festa (no trobarem una
presidenta de la comissió de festes fins
a l’any 2012), això sí, d’una manera
“florerística” i sense cap
responsabilitat: es tria a la regina de
festes, les dames d’honor i a la seua cort en una mena de concurs de bellesa i es fa la
seua presentació oficial. Serà a partir d’este any quan s’inicia una ampliació del
programari introduint-se actes de tipus lúdic com concursos de cau i brisca, actes
esportius, i culturals com projeccions de cinema i exposicions. L’any 1972 apareix
l’ofrena dins del trasllat processional de la imatge de sant Vicent i al 1973 comença a
realitzar-se en la fase d’obertura festiva, el pregó de festes. Ambdós actes més bé típics
de les Falles i no de les festes de Teulada, ja que com a acte d’apertura se solia realitzar
“l’entrada de la murta”. Un altre fet curiós és la introducció als anys 90 del
“chupinazo”, arribant a un punt en el que es fan tres actes que donen inici a les festes.
Destacar la clara politització dels llibres de festes,
sobretot el del 1975 i el 1976, ja que al 1975 es farà ús de
la senyera com a portada i s’introduirà un element únic i
exclusiu d’eixe any: l’himne regional valencià. Tampoc
trobarem la típica imatge del monarca. Malgrat esta
estructura marcadament ideològica no serà fins a l’any
1978 quan aparega el primer llibre de festes escrit en
valencià. Per una altra banda el llibre contrasta molt amb
el de l’any següent (1976) en el que en les primeres
pàgines trobem l’escut franquista de Una, Grande y Libre,
la qual cosa sembla tot un atac a la comissió festiva de l’any anterior, perquè no hem
pogut trobar en cap altre llibre l’anomenat escut.
Il·lustració 5: Llibre de Festes
1978
Il·lustració 4: Cercavila de les festes al 1975. Arxiu
Municipal de Teulada.

12
Els anys 80 i 90 ens trobem davant la festa democràtica per excel·lència,
apareixen actes de comensalisme públic i altres de transgressió de l’ordre social com la
cavalcada de carrosses i les quintades, espais d’espontaneïtat i descontrol que juntament
amb els bous al carrer, són els actes més participatius de les festes. S’amplien els agents
festius (festers, associacions, visitants, immigrants, mitjans de comunicació). L’any
1983 apareixen els “festerets” menuts de 7 anys. La falta de gent per a l’organització de
la festa fa que finalment s’establisca un sistema d’elecció de festers basat en l’anyada.
Al 1993 eren onze festers, i és en este any quan desapareix la bossa que triava els
majorals. En 1997 el número de festers tornà a canviar i van passar a ser quinze parelles,
és a dir, s’incorporen les dones dels majorals a les comissions de festes i també es van
incorporar els xics de la mateixa anyada que les festeres joves, que ja estaven en la festa
des de l’any 1970. El 2007 serà l’inici de les comissions majors per anyades, s’afegiran
com a festers els quintos de 45 anys.
La Processó del Rosari del Pessic
Com hem introduït abans, la Processó del Rosari del Pessic era una antiga
romeria o processó sense ciri que es realitzava la vesprada del diumenge de festes, un
dia abans de sant Vicent Ferrer. La romeria tenia com objecte el trasllat des de l’església
a l’ermita de la imatge patronal, ja que a l’endemà esta s’utilitzava per a la
solemníssima processó en honor del sant
patró (la qual eixia de l’ermita). Per una
altra banda algunes fonts parlen de que
també es baixava a la Mare de Déu del
Rosari o del Roser (d’ací vindria el seu
nom), imatge que després es tornava a
pujar a l’Església per tal de continuar
resant el rosari (entrevista 1). El seu
recorregut era dintre muralla. I el
subjecte celebrant era el poble de
Teulada, tant homes com dones, que s’entremesclaven i anaven en grup. Les dones
anaven resant el rosari i els homes aprofitant l’acte, i probablement animats pels
Il·lustració 6: Festes a sant Vicent Ferrer 1955. Arxiu
Municipal de Teulada

13
companys i l’ambient festiu (hi havia música i la gent per la part final anava xarrant),
aprofitaven per pessigar el cul de les dones. Encara que també potser este fet estiga més
relacionat amb el temps festiu en el que ens trobem, doncs no oblidem això de què és
una festa de primavera que s’inicia a la fi del cicle de quaresma-pasqua, moment on els
impulsos més naturals afloren i el dejuni i l’abstinència acaba. Les festes eren i són un
espai públic de socialització, i és un moment en que les relacions iniciades en pasqua
acaben per consolidar-se. La processó era un espai d’interacció intersexual i s’aprofitava
l’acte per interactuar amb el sexe contrari. No obstant, els homes no eren els únics que
realitzaven esta pràctica d’inversió de l’ordre, ja que les dones amb tota la
intencionalitat del món s’enganxaven les agulles a les espardenyes per tal de punxar a
aquelles dones o homes als qui els tenien més malícia o un cert recel. No se sap quin és
l’origen i des de quan es fa, ja que la festa és un temps-espai per a l’espontaneïtat
(Ariño i Gómez, 2012).
Al rector de la vila, com a organitzador de la romeria, no li faria molta gràcia
este ambient caòtic i desordenat i sembla ser que per voluntat pròpia i per la influència
del règim franquista va acabar per formalitzar-se. Fonts orals consultades afirmen que
sobre l’any 1950 va ser quan es va neutralitzar (entrevista 1). Altres fonts parlen de que
va ser durant la guerra civil espanyola (1936-1939), moment en que les festes patronals
se suprimeixen i es traslladen al 14 d’abril, per tal de commemorar el dia de la
República, alterant així molts dels actes que es realitzaven, sobretot els de caràcter
religiós (entrevista 2).
La formalització que es va dur a
terme ens ha deixat la processó actual,
un ritual en la que l’única cosa que es
conserva és el dia en el que es realitza i
la seua finalitat. Processó o trasllat
processional on participen els nens de
comunió, els festerets, els festers joves i
majors, la colla de dolçainers, la banda
municipal de música, representacions Il·lustració 7: Baixada del sant o trasllat
processional. Any 2013.

14
simbòliques com el sant, els portadors del sant, el rector, la corporació municipal, la
policia i els teuladins. L’espai es converteix en un espai d’ostentació i competició, on
els participants llueixen les seues millors gales. Les cases per on passa la processó
queden obertes de bat a bat, i banderes, senyeres i imatges de sant Vicent adornen els
balcons. Durant el recorregut es disparen 21 salves i a la seua fi, quan el sant entra per la
porta de l’ermita, la banda toca els gojos en honor al patró mentre es dispara un xicotet
castell.
La processó s’ha espectacularitzat i institucionalitzat. L’espectacularització ha
vingut de la mà dels periodistes que fan seguiment de les festes, i els fotògrafs i càmeres
que al llarg de les festes fan tota una persecució mediàtica als festers i als xiquets de
comunió en forma de reportatge, per tal d’immortalitzar este fet únic en les seues vides.
L’institucionalització queda palesa de la mà dels xics de sant Vicent, els quals es
dediquen al llarg de la processó, no només a dur el sant sinó també a l’organització de la
processó. Ells s’encarreguen d’establir el temps, l’ordre i les diferents aturades que es
fan, per això fan servir aparells auriculars (“pinganillos”) que faciliten la seua
comunicació. Per una altra banda el paper de la policia (s’encarrega de tallar els carrers i
regular el trànsit), de l’ambulància (sempre que hi ha un acte amb foc han d’estar) i de
protecció civil és un altre clar exemple d’institucionalització de la festa.
La racionalització de la festa
Queda palès que la romeria era un ritual d’inversió, on entraven en conflicte les
pulsions sexuals amb la moral catolicocristiana. En paraules dels informants era cert
que era algo que no estava ben vist, però era divertit (Entrevista 1). I és que dins d’un
context festiu se solen trobar esclats d’irracionalitat que ben bé podríem considerar com
a un tipus de “ludomàquia promiscua”, batalles on tot val per lluitar tots contra tots,
sense diferències ni més manies que el passar-ho el millor possible. (Ariño i Gómez,
2012). Això sí, en esta batalla en lloc de llançar-se raïm, aigua, flors o confeti, es
llançaven pessics i puntades punxegudes.

15
Pensem per tant que la Processó del Rosari del Pessic va sofrir un procés de
racionalització, o el que alguns autors també anomenen dulcificació. Els motius pels
quals ho creem són els següents:
- Es va formalitzar en el sentit més estricte, establint una estructura de processó i
neutralitzant per tant el pessic i les punxades.
- Per la mediació organitzacional de la institució eclesiàstica i la intervenció del
rector .
- L’aparició d’associacions especialitzades per a la seua organització
(Primerament el “Chics de Sant Viçent”, després la Comissió de Festes i
l’Associació de Portadors de sant Vicent Ferrer).
- La competitivitat que genera entre els seus participants per veure qui llueix més i
millor.
- La mediatització i l’espectacularització que s’ha acabat generant.
- El control i la vigilància d’organismes com la policia.

16
La politització de la festa
Les festes patronals de Teulada eren i són una festa del poder. Sembla ser que
les Festes Patronals en els seus inicis eren organitzades per l’Ajuntament, com així ho
expressen les fonts orals. Este fet recolza la idea de que la festa servia per mantenir
controlat al poble i evitar possibles esclats d’emoció espontània i desordenada. Però
amb el pas del temps, i com hem explicat en l’evolució de la festa, apareixerà
l’associació festiva dels Xics de Sant Vicent, els quals acabaran per encarregar-se de la
seua organització.
Malgrat esta descentralització pel
que fa a l’organització, el poder continua
estant present en les festes. Per una
banda l’Ajuntament finança gran part del
pressupost festiu, i per això trobem
inclòs una regidoria de festes
especialitzada, la qual s’encarrega
d’establir relacions amb les comissions
festives corresponents. Per l’altra banda,
trobem una participació considerable de
la corporació municipal, tant dels governants com de l’oposició, en les festes. S’utilitzen
els actes com a demostracions de poder: és la corporació municipal qui tanca sempre les
processons, lluint l’alcalde i el tinent alcalde la “bara de mando” com a símbol de poder
i autoritat. La presentació de la regina de festes és un altre exemple, en ella hi ha un
espai reservat als discursos d’autoritats, discursos que de vegades han tingut una
estructura similar als mítings polítics. A les festes, molts polítics de la comarca visiten
el poble, sempre convidats per l’administració local. I és ací quan cal parlar de
vampirització de la festa, és a dir, quan la festa s’utilitza per part de les autoritats locals
per a obtenir favors polítics extra-locals. Any rere any ens trobem davant esta situació.
Posem per exemple les festes d’enguany, quan el Vicepresident del Consell de la
Generalitat Valenciana i ex-alcalde del municipi, José Císcar, va ser convidat a les
Il·lustració 8: Autoritats en la processó. Fotografia
Teulada Moraira digital.

17
festes participant així en molts dels actes i especialment en les processons, col·locant-se
al costat de l’Alcalde, i en l’espai reservat per a la corporació municipal.
Però esta demostració de poder no es fa únicament per part de les institucions
polítiques, les eclesiàstiques també se’n aprofiten de les festes, sobretot pel que fa als
actes litúrgics, en els que demostren mitjançant l’ostentació tota la seua autoritat. La
formalització de la Processó del Rosari Pessic també seria un clar exemple de com la
institució catòlica ha influenciat les festes patronals de Teulada.
Tot i que queda marcada la instrumentalització política de la festa, desconeixem
si s’ha generat cap conflicte al voltant de la festa o de la formalització de la processó del
pessic, potser perquè la població de Teulada ha perdut consciència de que la festa és un
bé comunal, que pertany a la comunitat [...] i no és propietat de l’Església ni de
l’Ajuntament (Ariño i Gómez, 2012). O també potser s’haja amagat i neutralitzat
perquè com bé diu un dels informants el que deia el rector anava a missa (entrevista
2).

18
Reflexió sobre participació social i associacionisme
Les festes patronals de Teulada com tota festa de la modernitat avançada conten
amb un fort entramat associatiu al darrere, entre les que trobem associacions festives,
culturals, cíviques i esportives. Però una de totes és la que destaca i tracta de coordinar a
la resta: la Comissió de Festes de sant Vicent Ferrer. Una comissió que té com objectiu
l’organització de les festes patronals i que es configura cada any pel subjecte celebrant:
els festers joves de 19 anys i el festers majors de 45 anys. No hi ha un número concret
de festers, però de normal oscil·la entre els 30 i 50, depenent de l’any i de la voluntat de
participació. Així doncs la participació en ella és lliure, i no respon a cap comandament
públic. Per tant la primera comissió festiva, autònoma i lliure de la que tenim constància
és la del 1970, serà esta la primera que es configurarà exclusivament per la societat
civil. Les comissions anteriors a este any estaven integrades tant per institucions com
per l’alcalde i el rector i pels festers, sent estos designats per l’ajuntament.
Pel que fa al seu organigrama o organització interna, els primers dies de reunió
d’entre els festers més majors es tria mitjançant votació: un president, un secretari i un
tresorer. Recau sobre estos càrrecs la major responsabilitat pel que fa a temes
organitzatius. Es subdivideixen les tasques. El president és qui coordina a tothom, el
tresorer s’encarrega de la gestió econòmica (comptabilitat), i el secretari s’encarrega de
les actes i també actua com una mena de relacions públiques (tasca que se sol compartir
amb el president). Ells i la resta de festers treballen durant tot l’any, i es voten totes les
decisions en igualtat de condicions, triant així el que diga la majoria. La comissió se sol
reunir dues vegades per setmana: el dimecres i el divendres, convertint-se així en una
espècie de vida paral·lela i en un espai de relacions interpersonals. L’associació es
converteix en un lloc d’interacció social (Albert, 2005).
Al llarg de l’any s’organitzen festes i disc-mòbils on es posen barres per
recaptar diners. També es fa rifa i loteria tot l’any. I quan la festa s’aproxima,
normalment a principi d’any, s’organitzen com subcomissions que s’encarreguen de les
diferents parts de la festa: bous, orquestres i bandes, càtering, castells i mascletades...
S’encarrega d’elaborar el programa de festes.

19
L’associació té autonomia plena, però són dependents de la comunitat celebrant,
que és la que determina les seues finalitats i funcions (Ariño i Gómez, 2012) i de
l’Ajuntament. L’associació disposa d’una estreta col·laboració amb l’Ajuntament de
Teulada, sobretot amb la Regidoria de Festes o de Cultura (depenent de la legislatura),
qui li cedeix un espai de reunió i s’encarrega d’assessorar i de facilitar els permisos
corresponents. L’associació per tant rep subvenció de l’Ajuntament, però també disposa
d’altres fonts de finançament com: les barres que es posen l’any anterior a la festa (quan
s’és pro-fester), les festes i els tornejos que s’organitzen, els sopars d’enamorats o de
cap d’any, la loteria, el patrocini i la publicitat en el llibre de festes...
L’altra associació de la que cal parlar és l’Associació de Portadors de sant
Vicent Ferrer, una associació festiva que té la seua raó de ser en les festes patronals i les
processons que es realitzen. Es funda sobre el 2001 i està integrada per 30 homes de
diferents edats. És requisit per a ser soci haver sigut fester de sant Vicent. Estos homes,
al llarg de les festes s’encarreguen de recórrer els carrers de Teulada amb la imatge del
sant als seus muscles. També organitzen les processons i la seua distribució. No
participen en cap altra festa o activitat, però si sabem que els portadors realitzen un
parell de sopars a l’any, la qual cosa fa indicar que el ser portador és una excusa més per
ajuntar-se i poder establir relacions, formant part així d’un grup cohesionat amb
objectius comuns.
Nombroses associacions culturals participen en les Festes Patronals d’entre les
que destaquen aquelles directament relacionades amb la cultura popular valenciana.
Algunes són:
- L’Agrupació Musical Cultural de Teulada, que enguany ha complit 40 anys i
que des dels seus inicis ha musicat les festes. Participa en les despertades, les
cercaviles i les processos.
- La Colla de Dolçainers i Tabaleters “El Falçó”, de recent creació (naix al 2005) i
que hui s’ha convertit, juntament amb la banda, en una associació
imprescindible per a la festa. Participa en les despertades, les cercaviles i les
processos.

20
- El Grup de Danses de la Font Santa de Teulada. Conta amb 60 membres i amb
una escola pròpia de ball per a gent adulta i gent jove. S’ha encarregat de
recuperar “el bestiari tradicional” i la “indumentària típica teuladina”.
- L’Associació Cultural Taurina “Festa i Tradició”. Naix al 2006 i té la seua raó
de ser en els bous al carrer. És un grup de gent aficionada al bou que pretén
millorar els bous de totes les festes que es realitzen durant l’any. El seu paper en
la festa cal tenir-lo en compte, ja que s’encarrega d’assessorar i ajudar a la
Comissió de Festes en matèria taurina (normativa, cadafals, barreres, recinte...).
D’entre els seus membres trobem a ramaders i familiars de ramaders. En esta
línia també està la “Penya Taurina el Rebolcó” apareguda al 2009.
- Associació de Traginers Alejandro Morell. Aficionats del carro i del cavall que
tenen un important paper en la Romeria la Font Santa que es realitza a la vuitada
de les Festes Patronals.
De les associacions cíviques que participen a les festes es troba l’Associació
d’Ames de Casa de Teulada, la qual s’encarrega d’organitzar l’ofrena de flors que es
realitza en honor al patró el primer dissabte de la festa a l’Ermita de sant Vicent. Elles
s’encarreguen del dibuix que es configurarà amb les flors i de recollir els diferents
ramells que duen el teuladins i teuladines que hi participen. D’entre les esportives també
col·laboren el Club de Pilota de Teulada en la tradicional partida de pilota valenciana
que s’organitza al carrer de sant Vicent Ferrer en el dia de la seua celebració; el Club de
Bàsquet que hi participa en el Memorial Josep Buigues; el Club de Pàdel de Teulada
que organitza el torneig i per últim el Club d’Atletisme Corremundos que organitza la
Cursa Popular.
Per tal de recuperar la Processó del Rosari del Pessic considerem necessària la
participació de tres de les associacions abans explicades: la Comissió de Festes de sant
Vicent Ferrer, l’Associació de Portadors i l’Agrupació Cultural Musical de Teulada. La
primera perquè s’encarrega de programar tots els actes de les festes i sobretot,
d’introduir-ne de nous, també perquè és qui s’encarrega de coordinar la resta
d’associacions que participen a les festes. La segona associació també col·laboraria en el
procés de recuperació encarregant-se de baixar les dues imatges que participen a la
Processó del Pesic: sant Vicent Ferrer i la Mare de Déu del Roser. I per últim, la

21
participació de la banda també és fa imprescindible, ja que sense música no seria la
processó del pessic, i tampoc es transmetria l’ambient festiu i de diversió que tant
caracteritzava a la mateixa.

22
Proposta de catalogació
La festa, com a part del nostre patrimoni immaterial, és susceptible de ser
patrimonialitzada i catalogada. Però cal tenir en compte que tota patrimonialització és
una construcció social i s’activa en funció dels interessos que puga generar. La
catalogació en el cas de la Processó del Pessic és converteix en un treball complicat i
difícil. El desconeixement per part de la població i la falta d’informació i d’elements
materials estretament vinculats amb la Processó del Rosari del Pessic requereix iniciar
una catalogació basada en la memòria oral dels més majors. No obstant també
introduïm en la proposta de catalogació elements relacionats amb les Festes Patronals
com fotografies, rituals i llibres de festes. El llistat de catalogació inclou tant béns
patrimonials mobles, immobles i immaterials. El que proposem és el següent:
1) Imatge de sant Vicent Ferrer (S.XVIII). Era l’objecte del trasllat i de la processó.
2) Imatge de la Mare de Déu del Rosari o del Roser. També es traslladava.
3) Creu processional. Amb ella s’iniciava la Processó del Rosari del Pessic.
4) Agulles de pit anteriors al 1950. Es col·locaven a les sabates per punxar.
5) Rosaris anteriors al 1950. Es coneix que es resava el rosari durant el recorregut,
a l’ermita i a l’església.
6) Espardenyes. En les que s’enganxaven les agulles de pit per tal de punxar.
7) El recorregut. Plaça de l’Església, C/Doctor Moll, Costera de la sala, Plaça dels
Porxes, Carrer Avall, Av. Las Palmas.
8) L’església-fortalesa de Santa Caterina (S.XVI). Des d’ací eixia la Processó.
9) L’ermita de sant Vicent Ferrer (S.XVIII). El destí final de la Processó
10) Música festiva de banda.
11) Entrevista a Jaume Ivars Ronda (1941). Entrevista realitzada el 3 de juny del
2013. Conté informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, explica què és,
qui participa, en quin any es formalitza, el seu recorregut i l’evolució de les
festes.
12) Entrevista a María Vila Buigues (1927). Entrevista realitzada el 13 de juny del
2013. Conté informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, explica què és,

23
qui participa, i en quina època es formalitza. Aporta informació sobre la
vestimenta i les festes a la Guerra Civil.
13) Versos arreplegats a Maria Mengual Benito (1922 – 2000). Cançó configurada
per 5 versos, que fan referència explícita a la Processó del Rosari del Pessic.
Aglutina ben bé tots els subjectes participants de la festa: el poble, el rector i
l’ajuntament. Per una altra banda, trobem una referència clara a la festa del
rosari del pessic, i també parla de l’objecte de celebració: sant Vicent Ferrer. És
un cant a la rememoració religiosa i un cant a l’hospitalitat del poble teuladí.
14) La baixada o trasllat de sant Vicent Ferrer. És el resultat del procés de
formalització que ha sofert el ritual, el resultat de la seua evolució.
15) La Processó de sant Vicent Ferrer. Actualment és l’element religiós central de la
festa. És la processó més formal per excel·lència, oposada clarament al que era
la Processó del Rosari del Pessic.
16) Fotografies diverses de les festes. Fotografies conservades a l’Arxiu Municipal
de Teulada. Les fotografies són: Retrats que es realitzava la gent a les festes,
fotografia de la banda de música, fotografia del 1940 a la Plaça l’Església,
fotografia del 1970 de la primera presentació de la regina de festes...
17) Llibres de festes del 1955 fins al 2013. Imprescindibles per a entendre l’evolució
de la festa.
18) Cartells anunciadors de festes.
Els models de fitxa de catalogació aniran variant en funció de la naturalesa de l’objecte
catalogat (moble, immoble o immaterial). En cas de catalogar entrevistes orals a
l’entrevistat se li ha de proporcionar un document amb les condicions d’ús de
l’enregistrament, i si així ho sol·licitara una còpia de la gravació. Per tal de registrar les
entrevistes proposades al llistat d’inventari, proposem este model de fitxa d’inventari:

24
FITXA DE CATALOGACIÓ: MEMÒRIA ORAL
IDENTIFICACIÓ DE LA PERSONA ENTREVISTADA
Nom Jaume Cognoms Ivars Ronda
Malnom Jaume “El Barber”
Data de naixement 1941 Lloc de naixement Teulada
Data de defunció No Lloc de residència Teulada
Anys 72 Sexe M / F
DADES DE L’ENTREVISTA
Data 3-06-2013 Lloc de realització
Ecomuseu
l’Almàssera. Av.
Santa Caterina, 30
Teulada
Entrevistador Irene Buigues Suport enregistrament Audio Amr
Idioma Valencià Durada
E-1.1 : 7:33h
E-1.2: 5:21h
Total: 12:54h
Núm. Entrevistes
realitzades
2 Signatura
E-1.1.
E-1.2.
FÓRMULES DE TRANSMISSIÓ
Procedència del saber Mare
Transmissió Pares/Fills Iaios/nets Altres
Mode de transmissió Transmissió oral
DADES DEL CONTINGUT DE L’ENTREVISTA
Àmbit Les festes de Teulada
Resum
Jaume ens conta que és la Processó del Rosari del Pessic, una processó sense ciri que
es feia el diumenge abans de sant Vicent, on es baixava la imatge de sant Vicent i la
Mare de Déu del Rosari. La gent anava en grup i els homes aprofitaven per pessigar les
anques de les xicones. Hi havia música i hi participava la banda. Jaume ens diu que

25
sobre l’any 50, quan va prendre la comunió va ser quan la processó es va formalitzar.
En eixe any, segons Jaume va haver una reforma molt gran de les processons, canviant-
se també la processó de la “festa dels xics”. La finalitat del canvi va ser que les
processons passaren per més carrers. Decisió del rector.
Relació de temes
E-1.1.
Què és la Processó del Pessic?
Què baixaven a la Processó del Pessic?
Com anaven?
Que feien?
Mare de Déu del Rosari o del Roser.
La Festa d’octubre del Roser i la Festa del Pilar.
La gent xarrava i resava el rosari.
Quan s’instaura la Processó formal.
Verset que parla de la Processó del Pessic
E-1.2
El recorregut
Nom de llocs que han aparegut
Església de santa Caterina
Ermita de sant Vicent Ferrer
C/L’Hostal, C/Mig, C/Dalt, Plaça de la Creu, Raval
La Cultural (l’Antiga Plaça de la Victòria), Plaça de la Constitució
Costera de la Sala, Carrer Germans Oliver/Carrer de Sant Antoni
Nom de persones que han aparegut
No apareix
VALORACIONS DE L’ENTREVISTAT
A l’entrevistat li agradava més la Processó del Rosari del Pessic, ja que la gent anava
en grup, i ja hi ha una més formal: la de sant Vicent, on va molta gent i es porten ciris.
Considera que “la baixà” donava un altre ambient de festa. Creu que era diferent.
Considera que la gent de Teulada va a la Processó de sant Vicent per tradició, no per

26
devoció si fora per devoció a l’endemà a missa estaria ple.
A la gent el que deia el rector li pareixia tot bé.
OBSERVACIONS
S’adjunta:
- Autorització de l’entrevistat a ser enregistrat i al seu ús.
- Autorització de l’entrevistat a ingressar la seua entrevista en un registre

27
Proposta de museïtzació al voltant del cas escollit
Exposició: Teulada i les seues Festes Patronals
La proposta de museïtzació que ací presentem es basa en les Festes Patronals de
Teulada en honor a sant Vicent Ferrer. El perill de la homogeneïtzació cultural, el risc
de perdre la memòria i la importància de posar en valor el patrimoni immaterial fa
necessari presentar este projecte. El desconeixement per part de la població sobre
l’origen, l’evolució de la festa i els rituals que s’han perdut i s’han introduït al llarg del
temps, necessita iniciar un procés de sensibilització cap al patrimoni immaterial a escala
local. Cal donar a conèixer l’element diferenciador de les festes, un ritual d’inversió ja
desaparegut en l’imaginari col·lectiu dels teuladins: la Processó del Rosari del Pessic.
Volem explicar què és i perquè va desaparèixer, així com presentar els records sobre la
mateixa dels més majors. També pretenem posar en valor la figura del subjecte
celebrant: el fester, mostrant tot allò que l’identifica en el moment de la festa.
L’exposició no vol ser una simple exposició clàssica on es presenten objectes i
l’espectador és un subjecte passiu. L’exposició vol anar més enllà i pretén que el
visitant siga un protagonista més de l’exposició, que participe i s’ho passe el millor
possible. L’estructura que seguirem serà la següent:
1. Contextualització i introducció
2. L’origen de les festes patronals i els festers
3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat
4. La processó del Rosari del Pessic
1. Contextualització i introducció
En la contextualització serà fonamental la utilització de panells explicatius i de
text, en este apartat ens dedicarem a parlar del municipi de Teulada (part que serà més
extensa en cas de realitzar l’exposició fóra de la comarca en la que s’enquadra la
població). Es pretén parlar de manera concisa de les característiques generals de la

28
població. En esta part, només entrar a l’esquerra trobarem els fullets de l’exposició,
d’esta manera dirigirem la deambulació del visitant. A continuació mitjançant vinil,
trobarem un bombardeig visual d’imatges de les festes actuals. No oblidem que és la
primera sala i que és el que primer es veuria només entrar l’exposició, d’esta manera
aconseguim impactar i cridar l’atenció.
En la introducció explicarem de manera breu que suposen les festes per als
teuladins. La idea és prescindir del text (ja l’hem utilitzat a la contextualització) i
presentar frases i paraules en la meitat de dalt del mur, que ens hagen transmès els
habitants sobre les festes patronals, d’una manera molt visual, p.ex.: “La festa és
sagrada”, “Devoció”, “Diversió”, “Alegria”... L’altra meitat serà una pissarra, on els
visitants participaran aportant que és allò que li suggereixen les festes: “Què li
suggereixen les festes patronals de Teulada?”. Per això col·locarem una caixa amb tises
i un esborrador.
2. L’origen de les festes patronals i els festers
En la segona sala trobarem un panell explicatiu sobre l’origen de les festes: la
rememoració i la celebració de la visita de sant Vicent Ferrer a Teulada. Després
explicarem la figura del fester mitjançant dues tècniques expositives: la recreació
naturalista (es presentarà la portalada d’un fester) i la presentació d’objectes (el “pack”
del fester). Es pretén explicar que és allò que identifica al fester durant els dies de festes.
En primer lloc, en la casa on viu se l’identifica pel cartell a la part superior de la porta i
pels arbusts decoratius; en segon lloc, se l’identifica formalment per “la brusa de la
comissió de festes”, la banda i la medalla de sant Vicent. Informalment per la festa
(botelles d’alcohol) i la ressaca (ulleres de sol). Tots estos objectes es presentaran en
una vitrina. I al mig de la sala, dalt d’una superfície trobarem ambdós elements que
identifiquen les festes patronals i els festers: col·locarem la imatge de sant Vicent Ferrer
amb una brusa de la comissió de festes.

29
3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat
En la tercera sala explicarem com han evolucionat les festes al llarg del temps.
El recurs expositiu per a arribar al públic en esta part de la exposició serà senzill.
Imatges de cartells de festes i llibres de festes, i un eix cronològic en la paret on es
mostren els canvis puntuals de les festes al llarg dels anys (l’elecció dels festers,
introducció de l’ofrena, del pregó, incorporació de la dona a la festa, canvis en la
indumentària, ampliació del subjecte celebrant, etc). A la paret trobarem imatges
relacionades amb l’eix i baix dins de vitrines objectes característics relacionats (una
borsa roja, llibres de festes, banda de la comissió infantil, etc.). Per a completar la sala
al centre trobarem indumentària de la dona mitjançant la qual podem veure com la
vestimenta ha evolucionat cap a l’ostentació i la representació romàntica de la dona
teuladina.
4. La Processó del Rosari del Pessic
Esta sala es subdividirà en dos sales. En la primera explicarem què és, qui
participava, com es participava, perquè es realitzava, des de quan, quan es deixa de fer i
per què, mitjançant una pantalla amb diverses entrevistes a persones majors que hagen
viscut el ritual. En la part central trobarem elements relacionats amb la processó, per
ordre d’esquerra a dreta, sant Vicent Ferrer, un rosari i la Mare de Déu del Rosari. Per
últim introduirem damunt d’unes plataformes de fusta, un grapat d’espardenyes amb
agulles a les puntes. La següent sala serà “L’espai del Pessic”, la qual pretén
materialitzar la immaterialitat del pessic i de la processó del rosari del pessic. Volem
transmetre la sensació i l’ambient que es respirava. És un espai de diversió i d’inversió
de l’ordre. Per això utilitzarem un so ambient de música de banda, gent xarrant i gent
resant el rosari. En la part central trobarem una estructura de metacrilat plena d’agulles
de cosir i agulles de pit, i destapada per dalt (a una certa altura per evitar que els xiquets
puguen arribar) amb un cartell dalt que diga: Dona, agafa’n una i punxa el teu marit!. En
la paret del fons trobarem fotografies amb persones de cul, el cul sobreeixirà de la
imatge i hi haurà un cartell dient: Si no t’atreveixes a pessigar al del costat, ací en tens
uns de mentida per provar! En esta part també tindrem una paret on els visitants puguen

30
escriure les seues opinions sobre l’exposició (com si fos un llibre de visites). El catàleg
de l’exposició serà l’últim element que aparega en esta sala.
Algunes qüestions tècniques a tenir en compte
És fa necessari dividir les diferents activitats i tasques de l’exposició entre el
personal, els àmbits serien quatre: 1) Investigació i Coordinació Tècnica, 2) Disseny i
Producció, 3) Difusió i 4) Administració. Al ser una exposició de mitjà format amb una
important èmfasi en el disseny, el personal que necessitarem serà de 7 persones.
Necessitarem un gestor cultural que s’encarregue de les funcions del comissariat, del
contingut de l’exposició i de la coordinació tècnica. Un dissenyador que s’encarregue
del discurs museogràfic. Personal de muntatge i de seguretat. Un encarregat de la
difusió i comunicació que s’encarregaria de fer els vídeos i muntar-los. Un administratiu
que s’encarregue de la burocràcia que es puga generar pel possible préstec d’obres
(formulari de préstec), autoritzacions (anem a realitzar gravacions i difondre-les) i pels
drets d’autor (farem ús de música de banda).
L’exposició seria una producció itinerant pròpia de la institució, d’esta manera
ens estalviaríem contractar a un comissari i un dissenyador extern, i amortitzaríem molt
més l’exposició. Sempre tractarem d’ajustar-nos al pressupost i als percentatges fixes
dedicats a cada part. Sent la part de disseny i producció la que més partida
pressupostària tinga. Serà imprescindible dedicar part del pressupost a imprevistos.
Tenint en compte que farem ús de vitrines que ja tindria el museu, que la pantalla i el
reproductor del DVD ja el té el museu i que utilitzarem impressió en vinil. Calcular un
pressupost seria especular, però pel format, el personal i el material necessari creiem
que el pressupost total de l’exposició seria al voltant d’uns 8.000€ o 10.000€. Serà
necessari establir unes pautes de muntatge:
- Cal assenyalar el direccionalment de l’espectador des del carrer fins a
l’exposició.
- Complir les magnituds legals d’aforament i accessibilitat per a persones amb
discapacitat.

31
- Preparar la infraestructura. Cal prevenir i muntar les coses en funció de la
corrent elèctrica, la potència de la llum, la situació dels llums, etc.
- Establir un cronograma de muntatge. Primer es treballarà la fusteria i es
construiran aquells elements que sustentaran, paral·lelament es treballarà
l’electricitat i el tema de la tecnologia (el so, la pantalla i reproductor de DVD).
Una vegada ja amb l’estructura, començarà la pintura. Amb la infraestructura
acabada ja començarem a introduir els objectes (tenint en compte les qüestions
de seguretat pertinents de l’objecte).

32
Implementació de l’exposició en l’espai

33
Bibliografia
- ARIÑO, A. & GÓMEZ, S. (2012), La festa mare. Les festes en una era
postcristiana, València, Museu Valencià d'Etnologia, Diputació de València.
- ARIÑO, A. & SALAVERT, V. (dir.) (1999-2002), Calendari de Festes de la
Comunitat Valenciana, 4 vols., València, Fundació Bancaixa.
- BAS CARBONELL, M. (1989), “Sant Vicent Ferrer a Teulada”. En: Els
miracles de sant Vicent a Teulada, Xàbia, Ajuntament de Teulada.
- BERTOMEU, V. (2000), Teulada, Teulada, Ajuntament de Teulada, pp. 137-
138.
- BUIGUES I VILA, J. (2008), “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al
municipi de Teulada – la Marina Alta”. En: El món de sant Vicent Ferrer, Ed.
Denes, València, pp. 13-23.
- FAGES, F.H. (1903), Historia de Sant Vicente Ferrer, pp. 263-265.
- HERNÁNDEZ I MARTÍ, G.M. (2002), La festa reinventada. Calendari,
política i ideologia en la València franquista, València, Universitat de València.
- HERNÀNDEZ I MARTÍ, G.M., SANTAMARINA B., MONCUSÍ A. i
ALBERT, M. (2005), La memoria construida. Patrimonio cultural y
modernidad, Tirant lo Blanch, València.
- HERRERO, T. (2012), “Algunas pautas para afrontar proyectos de exposiciones
etnológicas locales”. En: I Jornadas de Museos Locales: Del objeto a la
exposición, Museu Valencià d’Etnologia, Diputació de València, València, pp.
36-63.
- SANCHIS SIVERA, J. (1896) Historia de Sant Vicente Ferrer, pp. 251.
- SANTAMARINA, B. (2005), “Una aproximación al patrimonio cultural”, a
Hernàndez Martí, G.M. i altres. En: La memoria construida. Patrimonio cultural
y modernidad, Tirant lo Blanch, València, pp.21-51.
- SIMÓ, C.X. & GINER, J. (2012), Un peu dins un peu fora: la immigració dels
residents europeus a Teulada, Universitat de València, Institut d’Estudis
Comarcals de la Marina Alta, València.
- VV.AA. (1955-2013) Llibres de Festes de Teulada en honor a sant Vicent
Ferrer, Ajuntament de Teulada, Teulada.

Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

Similaire à Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic (20)

Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic