Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques

ELS CASTELLS A L’ESCOLA
Literatura i castells
Fitxes didàctiques
Grup de Treball
Institut de Ciències de l’Educacició
Universitat Rovira i Virgili
MATERIAL EN PROCÉS DE PRODUCCIÓ
(versió 16 de juny de 2014)

Literatura i castells. Fitxes didàctiques
TEXTOS LITERARIS
AUTOR / DATA TÍTOL / GÈNERE PERÍODE
HISTÒRIC
CARACTERITZACIÓ
DEL TEXT
PERÍODE
CASTELLS
Baró de Maldà
(finals XVIII)
Calaix de sastre
(dietari)
finals segle XVIII visita a Tarragona i Vilafranca
aparició terme “castells”
dietarisme
orígens
Joan Mañé i
Flaquer (1852 i
1853)
cròniques al Diario de
Barcelona
segle XIX primeres cròniques periodístiques d’autor
conegut
primer text descriptiu casteller
nova premsa XIX
primera època d’or
Francesc Pelagi i
Briz (1866)
Masia dels amors
(poema)
segle XIX romanticisme
ruralisme
Josep Anselm
Clavé (1867)
Los Xiquets de Valls
(poema per a una cançó)
segle XIX romanticisme
cant coral
obrerisme
Àngel Guimerà
(1876)
L’enxaneta
(poema)
segle XIX romanticisme primera època d’or
Narcís Oller (1885) Vilaniu
(novel·la)
((+ Lo castell))
segle XIX realisme
burgesia vs classe obrera
seguici popular vuitcentista (Valls)
Josep Pin i Soler
(1887)
La família dels Garrigas
(novel·la)
((+ Rosa mística))
segle XIX realisme
costumisme
seguici popular vuitcentista (Tarragona)
Manuel Milà i
Fontanals (1895,
pòstum)
Origenes del teatro catalán
(assaig)
segle XIX assaig
folklore

Raimon Casas
(1901)
Lo tres de nou
(teatre)
segle XIX costumisme
seguici popular vuitcentista (Valls)
Ferran de Querol
(1902)
Vida de poble
(narració)
segle XIX costumisme
ruralisme
seguici popular vuitcentista
(Torredembarra)
Josep Aladern
(1903)
L’amo del pilar de cinc
(narració)
segle XIX modernisme
naturalisme
ruralisme
confrontació Vella/Nova
Ramon Ramon i
Vidales (1900)
(1910)
En Pau de la Gralla
(sainet)
Vaca de llet
(novel·la)
segle XIX-XX costumisme
sentimentalisme
seguici popular vuitcentista (el Vendrell)
decadència
Andreu Nin (1910) Les festes majors
(article)
segle XX
preguerra
marxisme
obrerisme
reivindicació cultura popular
decadència
Eugeni d’Ors (1916) Pindària tercera en honor
d’Isidro de Rabassó
(glossa)
segle XX
preguerra
noucentisme
burgesia
nacionalisme
renaixença
Francesc Pujols
(1936)
La Hiparxiologia dels Xiquets
de Valls
(article)
segle XX
República
filosofia
nacionalisme
renaixença
Marià Manent (anys
70)
El pilar de vuit a Altafulla
(poema)
segle XX
transició
lirisme
recreació històrica
recuperació
Joan Brossa (anys
79)
La lluna
(poema)
segle XX
transició
lirisme
castells/símbol
recuperació
Olga Xirinacs
(1978)
Castellers
(poema)
segle XX
transició
lirisme recuperació
Salvador Espriu
(1980)
Nosaltres tots, castellers
(poema)
segle XX
període
castells/símbol
nacionalisme
inici segona època d’or

constitucional
Joana Raspall
(1998)
Els castellers
(poema)
segle XX
període
constitucional
castells/símbol
nacionalisme
segona època d’or
Miquel Martí i Pol
(1999)
A la Colla Vella dels Xiquets
de Valls
(poema)
segle XX
període
constitucional
castells/símbol
nacionalisme
Noah Gordon
(2007)
The bodega
(novel·la)
segle XXI
període
constitucional
literatura de consum
projecció internacional

PAUTES HISTÒRIQUES
PERÍODE DATES POLÍTICA, ECONOMIA
I SOCIETAT
FET CASTELLER
Darreries del segle XVIII 1770-1800 Seguici popular de la Catalunya Nova
Món rural
Evolució del Ball de Valencians als castells.
Primers anys del món casteller.
Segle XIX 1801-1900 Renaixença cultural i política
Primers procesos industrials i aparició de
l’obrerisme
Fil·loxera i empobriment del camp
Anys de maduresa
Època d’Or
Decadència
Primers anys de segle XX
República
1901-1936 Aparició de l’esport i de nous costums
Noucentisme cultural i polític
Sindicalisme i moviments d’esquerra
Generalitat republicana
Decadència
Renaixença
Primers Concursos de Castells
Recuperació de castells perduts
Consciència del concepte de castell carregat
Guerra Civil 1936-1939 Feixisme
Guerra i exili
Castellers a la guerra i a l’exili
Franquisme 1939-1975 Repressió i persecució lingüística,
cultural i política
Postguerra social i econòmica
Antifranquisme polític i cultural
Colles úniques en poblacions de tradició de dualitat.
Forja de les colles de la zona tradicional
Supervivència
Recuperació del Concurs de Castells
Recuperació de castells amb folre
Democràcia
(període consitucional)
1975-2013 Transició
Recuperació nacional, cultural, social i
política
Generalitat renovada
Creació de noves colles
Recuperació dels castells de 9
Boom 1992
Segona època d’Or

Ajuntaments democràtics i recuperació
festiva
Projecció interior i internacional
Patrimoni Immaterial de la Humanitat

CALAIX DE SASTRE
RAFAEL AMAT I DE CORTADA, BARÓ DE MALDÀ (1746- 1819)
“Después del drach seguían los balls de Bastons, de Santa Fe y lo dels Valencians. Lo trage de tals quadrillas no sé si
algun curiós com yo lo haurà notat. A mi no·m recorda, per consegüent no·l puch escríurer en est Llibre de las Set
Sibellas.” (1774)
“En est matí, festa major en la ciutat de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no
haver-hi hagut, per motiu de les pregàries, cap diversió de balls dels titans, dels prims, dels valencians i altres en
Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professó de Santa Tecla, i l’habilitat de
castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta. En fi, tot lo que em recòrdia de lo succeït, des de
ma fantasia ho traslladaré a aquest llibre, Calaix de Sastre.” (1794)
“Els balls dels Valencians, dels Gitanos, la MOIXIGANGA ab atxes a les mans al só de ses dolsaines, gralles i tabals,
aquells mossos de Vilafranca ab gran destresa pujant uns sobre altres, formen castells, habilitat ben difícil
sostenintse uns ab els altres sobre dels muscles fins alló de tres o quatre sostres ab un noi al cap d'amunt” (1805)
“Valencians y Balls de bastons
Per major xirinola en estas festas han arribat las dansas dels Valencians y los Balls de bastons. Los Valencians ab la
musica de grallas, tan desapasible als oídos, ballan tots pels carrers y plasas y fan castells pujant uns sobre els
musclos dels altres de quatre y cinch estans. Acompañan á las grallas, tocan un tambor. Lo ball de bastons porta
tambe musica de grallas, fent cric, crac, ballant los uns ab los altres. Anys atras ya havian vingut en Barcelona per
Corpus y en altres funcions d' alegria, com esta del Beato Oriol.” (1807)

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere:
Dietari
Localització:
El Calaix de Sastre és un diari personal de Rafael Amat, destinat
a les seves amistats, on durant quasi 50 anys explica tot el que
feia, amb episodis molt diferents.
Els fragments reproduïts, corresponen a la festa de Vilafranca de
l'any 1774, la de Tarragona de 1794 (suspesa per la guerra
Gran), la de Vilafranca de 1805 i la de Barcelona de 1807.
Forma:
Prosa.
Amb ús de castellanismes (“desapasible”, “atras”) i
onomatopeies: “cric, crac”
Relació del text amb l’obra de l’autor:
El Calaix de Sastre és l’única obra coneguda de Rafael Amat.
Relació del text amb d’altres textos:
El textos de 1805 i 1807 són els més antics on es troba la paraula
“gralles” referida a l'instrument musical.
“el inharmónico y chillón sonido de la gralla lo hace mucho menos
tolerable” (Diario de Barcelona, 1852)
“que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor
equilibrio unos hombres sobre otros” (Domingo “La gratitud
obsequiosa...” dins de Sánchez-Real (1995) Puerto de Tarragona:
Acontecimientos notables en su construcción (1802-1829)
Significació:
L'autor ens dóna quatre notícies de balls de valencians entre els
segles XVIII i XIX.
Tot i utilitzar ja el terme “castells”, Rafael Amat fa esment a balls
o danses de valencians. Les notícies d'aquesta època expliquen
que el ball de valencians executava danses i feia diferents
construccions humanes: torres, castells, pilars i la figuereta.
Relació de l’autor amb els castells:
Rafael Amat ens dóna quatre notícies
de balls de valencians de festes i
ciutats que va visitar entre 1774 i
1807. S'hi observa com cada vegada
coneix millor la dansa.
Colles de balls de valencians
documentades entre 1687 i 1808:
Balls de valencians de Tarragona,
Reus, Prades, la Secuita, la Selva del
Camp, l'Argentera, Lleida, Montblanc,
l'Arboç, la Riera, el Vendrell, Santa
Margarida i els Monjos,
Torredembarra, Vilafranca, Vila-seca,
Vilanova i la Geltrú, Alforja, Alcover, la
Masó, el Milà, el Rourell, Valls i la
Pobla de Mafumet.
Construccions humanes que feien
els balls de valencians abans de
1808:
“Castell de sis sostres”, “la Torre”,
“quatro cuerpos con un niño al
remate”, “castells o sostres de gent ab
un noi al capdamunt fent-hi figuereta”,
“el pilar de cinc i el de tres davant de
la processó”, “torres a la altura de seis
estados”, “torres, que forman
subiendo, y manteniéndose en pie
con el mayor equilibrio unos hombres
sobre otros hasta el número de siete”,
“castells, habilitat ben difícil
sostenintse uns ab els altres sobre
dels muscles fins alló de tres o quatre
sostres ab un noi al cap d'amunt”,
Catalunya a les dècades dels anys
1774 i 1808:
A la segona meitat del segle XVIII hi
ha un important augment de la
producció agrícola i el 1778 l'obertura
del mercat americà desencadena una
etapa de creixement de la indústria i
el comerç. A partir de 1789 les males
collites, l'impacte de la Revolució
Francesa i les guerres contra el
Regne Unit i França causaran una
època de crisi econòmica, que es
recuperarà amb força poc després.
Al Camp de Tarragona i el Penedès,
on des de finals del segle XVII i al
llarg del XVIII el conreu de la vinya
havia substituït el de cereals fins a
esdevenir majoritari, es van crear
nuclis industrials d’especialització. El
motiu del creixement de la indústria
vinícola està vinculat a l’augment de
la demanda d’aiguardent dels mercats
del nord d’Europa, on el consum
d’aquests licors era tradicionalment
molt alt. Les exportacions de vi a les
colònies americanes també van
augmentar progressivament.
La societat catalana entre 1774 i
1808:
L'aparició a Barcelona i a d’altres
ciutats catalanes d'una burgesia
capitalista incipient i del corresponent
proletariat industrial suposa un
notable i evident canvi social

Referència:
Amat (1994) Miscel·lània de viatges i festes majors I
Amat (1987) Calaix de sastre II 1792-1794
Amat (1908) Festas celebradas á Barcelona en los anys 1806 y
1807 per la beatificació del v. dr. Joseph Oriol, prevere
Miralles (2002) “Algunes notícies antigues (més o menys
conegudes) sobre els balls de la Festa Major (3)” a El 3 de vuit,
13 de setembre
Bofarull (2010) “Valencians i castellers a Vilafranca fins al 1855” a
3 de vuit, 12 de novembre
“castells pujant uns sobre els musclos
dels altres de quatre y cinch estans”
Situació dels balls de valencians
abans de 1808:
La primera actuació documentada
d'un ball de valencians es situa a
Tarragona el 1687. Després es
formen diverses colles al Camp i, a
partir de 1770, al Penedès. En
aquestes dates trobem actuacions
amb diverses colles, que competeixen
entre elles i comencen a fer torres i
castells de 6 i 7 pisos.
A inicis del segle XIX, les dues colles
de Valls consoliden l’evolució dels
valencians als castells.
respecte al passat, que es diferencia
clarament de la resta de la península.
A la Catalunya de finals del segle
XVIII hi van arribar les idees
il·lustrades i alguns projectes
modernitzadors, a causa del
dinamisme i les necessitats d’aquests
grups socials emergents, sobretot
comerciants i industrials,que
inspiraven l’activitat de la Junta de
Comerç. Per això, es van crear
institucions pròpies i es va fundar
l’Escola de Nàutica el 1770, la de
Nobles Arts el 1775 i la de Comerç el
1786.

DOS ARTICLES AL DIARIO DE BARCELONA
Joan Mañé i Flaquer (1823 - 1901)
Usted sabe que para las poblaciones de este Campo de
Tarragona, los castells ó torres son lo que para los
andaluces las corridas de toros. Hay hombre que los sueña
un año para otro, que habla doce meses de lo que serán y
otros doce de lo que fueron; que en teniendo á la vista tal
diversion, no hay poder humano que le distraiga de ella.
Tambien aqui tenemos nuestro Chiclana de los que se
dedican á esta profesion: Valls hasta ahora ha sido el
pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas.
Pero lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer
un castell por entero, ni ningun otro pueblo puede lograrlo
tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra y algun otro
pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si
dijéramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls la
concluyen. Sin estas circunstancias difícilmente se haria
uno con toda perfección.
(8-9-1852)
Consiste el castell en un número de hombres puestos de
pié en los hombros de los otros, como se ha visto hacer
alguna vez en el teatro por los gimnastas árabes. La
palabra castell denota el género que está dividido en varias
especis. Estas son.
Espadats ó pilá. Nombre que se dá al castell cuando no
tiene por base mas que un hombre. Los espadats de cinco
hombres caminan en las procesiones y hasta suben
escaleras si las encuentran al paso. Los de seis han
logrado tambien andar y aun subir escaleras, por medio de
apoyo á los pies del segundo. - Este año se ha visto aqui
el prodigioso fenómeno de andar catorce pasos los
espadats de siete, con forros ó puntales hasta los piés de
los terceros. Es de advertir que antes del año pasado no se
consiguió hacer los espadats de siete limpios y fijos.
Torre. Consiste en dos espadats puestos frente á frente y
unidos con los brazos. La torre se habia logrado hacer de 7
limpia, pero este año la hemos visto de 8, servan peus de
tersos, esto es, sosteniendo con puntales los piés de los
terceros.
Castell. Esta palabra sirve tambien para designar una
especie, que es cuando el castell tiene tres hombres por
base y el todo forma una pirámide triangular. Años atrás,
no muchos, cuando se lograba hacer el castillo de ocho ya
no se pedia mas, y se daba por salvada la honra: ahora el
castillo de ocho se considera como un juego, pues el año

pasado se hizo una vez el de nueve y este año se ha
logrado hacerlo siempre que se ha intentado. - El de nueve
es una cosa asombrosa, pues se ven á los últimos
hombres asomar por encima de los tejados. - El de ocho se
hace ya empezando por la cúspide, de manera que llega un
punto en que se ha de levantar toda aquella enorme masa
para colocarla encima de su base.
Este año se han hecho, por segunda vez solamente, los
cuatro pilares de 9, que es una pirámide cuadrangular; y,
por primera vez, los cinco pilares de 8. Este último consiste
en una pirámide cuadrangular que en el centro lleva una
aguja ó pilar desde la base á la cúspide.
(8-9-1853)

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere
Article periodístic (crònica)
Localització:
Diario de Barcelona 8-9-1852, pàgines 5363-5364
Diario de Barcelona 8-9-1853, pàgines 6375-6377
Forma:
Els diaris, en aquells moments, eren d'”avisos i notícies” i no
acollien articles més enllà de la mera explicació d'uns fets. Per
això, Mañé i Flaquer va publicar els dos articles -dels quals n'hem
donat només uns fragments, que ja ens permeten d'adonar-nos
la voluntat assagística del seu autor- amb la forma retòrica de
carta al director, per bé que van ser publicats amb la presentació
tipogràfica de “notícia”.
Text en llengua castellana, l’habitual per a l’assaig i el periodisme
encara en aquells anys.
L'any 1847, Mañé i Flaquer va començar a escriure al Diario de
Barcelona i en va ser director des del 1865 fins a la seva mort.
Mañé va convertir el Diario en un periòdic modern i hi acollí, al su
voltant, intel·lectuals de renom, com ara Joan Maragall, que en
va ser el seu secretari. Va publicar nombrosos assaig,
especialment de caràcter polític, com ara El regionalismo, de
1887. Són especialment signicatius els llibres que dedicà a
Euskadi: La paz y los fueros, de 1876, i El oasis: viaje al país de
los fueros (Provincias Vascongadas y Navarra), volums publicats
entre 1876 i 1880.
Significació:
Els articles descriuen dues actuacions castelleres (de la festa
major de Torredembarra), però no com una tradició que es
repeteix invariablement, sinó que explica l'assoliment de nous
castells en aquells anys i els avenços tècnics. Són el que
Mañé i Flaquer va passar la infantesa
a Torredembarra (on havia nascut) i la
joventut a Tarragona, ja aleshores
dues places significatives en el
calendari casteller. Coneixia, doncs,
els castells de primera mà.
Colles existents entre 1840 i 1860:
La Muixerra i la Roser de Valls
Colles dels Pagesos i dels Pescadors
de Tarragona
Dues colles de la Moixiganga
d'Igualada
Castells de les temporades 1840 i
1860:
4 de 9
3 de 9
4 de 8 amb agulla
pilar de 7
2 de 8
(Al segle XIX, els castells es
denominaven exclusivament pel
nombre de pisos i pel nombre de
castellers per pisos. Com que el 4 de
9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8
duien sempre folre, aquest fet no
s’indicava en la denominació. Quan
es van començar a fer alguns
d’aquests castells sense folre, en la
informació periodística s’indicava amb
l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o
similars”)
Catalunya a les dècades dels anys
1843 i 1865:
Amb la mort de Ferran VII, el 1833,
es posa en crisi, a l'Estat, la
monarquia absoluta. El nou estat
liberal arribarà fins a la Revolució de
1868, deixant inacabada la
transformació i modernització de
l'Estat espanyol i sacesejat per crisis
econòmiques i les successives
guerres carlines. Així, l'Estat
continuava amb una centralització
severa i un control polític ple.
La segona guerra carlina (1846-1849)
va ser coneguda, a casa nostra, com
a Guerra dels Matiners.
La societat catalana entre 1843 i
1865:
La revolució industrial -coneguda com
a era del vapor- va esclatar a
Catalunya entre 1840 i 1890. El país -
a diferència de l'Estat- va esdevenir
un territori de gran dinamisme
industrial. Catalunya va entrar a
formar part de les regions europees
amb uns nivells d'industrialització més
elevats. Per això, els industrials
demanen insistentment una política
econòmicament proteccionista.
Alguns intel•lectuals catalans, entre
els quals Joan Mañé i Flaquer,
escriuen els primers textos
catalanistes, sovint des d'una
perspectiva conservadora o liberal.

podríem qualificar dels dos primers articles periodístics
castelleres, especialment entesos a partir del nou periodisme
europeu aparegut en les primeres dècades del segle XX,
especialment a Anglaterra i a França.
L'article de 1853 és, també, una autèntica lliçó de tècnica
castellera, esdevenint el primer tractat sobre aquest aspecte, tot i
la seva brevetat.
Quan Mañé i Flaquer publica els dos articles, ja feia dos anys
que vivia a Barcelona. Era catedràtic de llatí i castellà de la
Universitat i col·laborador assidu de la premsa barcelonina, on
exercia, també, de crític teatral de prestigi.
Referència:
Català (1981) Món Casteller I, 91-93
Bargalló i Gras (1988) La Festa major de Torredembarra a la
segona meitat del segle XIX
Solsona (2005): La Festa Major de Torredembarra (1849-1950),
segons la premsa.
Situació del fet casteller a les
dècades dels anys 1851 i 1860:
Inici de la Primera època d'or
La Renaixença cultural:
Com a simbiosi entre el romanticisme
emergent a Europa, la puixança
econòmica del país i la situació
regressiva de l'Estat, a Catalunya
sorgeix un nou moviment cultural, que
ja dóna els primers símptomes entre
1830 i 1840 i que, més endavant,
serà conegut com la Renaixença -i
que viurà els seus moments àlgids
entre 1840 i 1880.
La Renaixença es fonamenta, també,
en la recuperació del català com a
llengua literària
1833: poema “Oda a la Pàtria” de
Bonaventura Carles Aribau
1839-1840: poemes en català de
Joaquim Rubió i Ors al Diario de
Barcelona
1844: llibre de versos del valencià
Teodor Llorente
1851: Antoni de Bofarull i Víctor
Balaguer impulsen la restauració dels
Jocs Florals
1858: antologia poètica Los trobadors
Nous, de Bofarull
1859: antologia poètica Los trobadors
Moderns, de Balaguer
1859: convocatòria dels Jocs Florals
de Barcelona
1862: publicació d'una novel•la en
català L'orfeneta de Menargues
d'Antoni Bofarul
1865: Pelagi Briz funda la revista
anual Calendari Català

LA MASIA DELS AMORS
FRANCESC PELAGI BRIZ (1839-1889)
(...) Ab roja barretina,
lo jech al coll, la faixa á la cintura,
ab la ermilla groguenca y carmesina
los calsons ab flamant botonadura,
y ab la polaina repuntada y fina,
tan llaugers com lleugera es la fusina,
Arriban los Xiquets de Valls; altiva
torra n'aixecan ab nervuda espatlla,
d'un ters pis á la alsada y mes arriba,
y sempre ferma, rarament s'espatlla,
fins que lo noy de dalt ab fas joliva
ne fa la senya. Alerta, gens esquiva.
La gent de baix los guayta tot seguintne
l'alsada de la torra. Si trontolla,
tothom perçó tranquil resta tenintne
molta fe en la destresa de la colla
que la fá ab molt de pit, y retenintne
l'alé, y ab má mestre, y detenint-ne.
Lo bamboleig. Una dolsaina sona,
hi ajunta un tamborí sa musiqueta;
lo poble s'espesseix á la rodona;
finestras y balcons la gent, estreta
y atapahida ompla: y en tant dòna,
De cop á éll un altre. -Hola!, le crida,
¿que fas? - Estich guaytant com se componen
pera fer eix castell; tot desseguida
contesta Anton. -Encara que alé'ls donen
tots los dimonis del infern, mentda
m'apar que's puga fer tan atrevida
Pila de gent com dihuen; ab veu baixa
l'altre acostantshi esclama. -Tothom conta
que farán la de déu!... - ¡Qu'es cas! Abaixa
un poc lo nombre que no es tan, tan tonta
eixa gent per pensar que bè s'encaixa
ab una alsaria aixís... (...)
Parlant aixis mòlt temps. Mentres garlavan
lo castell poch á poch creixía,
la setena fila ja hi posavan
y encar ferm y mes ferm se mantenía;
la plassa estava plena; 'ls que guaytavan
ni á respirar, ni á móurerse gosavan.
Al últim quan ja'ls dos finit havían
y quan lo bon pastor lo cel signantne
ne deya: -Dèu es just! Los que tenían
mig montat lo castell, bambolejantne
un crit donan, s'estrenyen, s'angunían,

picaments als Xiquets, tot Tarragona.(...)
Sas maniobras plens d'esglay s'espessan,
pera tomar als que de dalt ne cahuen.
Mès res hi val! Los crits de dol travessan
l'espay, y sangonent, mig mort ne trahuen
á un dels braus xiquets. Tots, tots s'apressan
en ferlo retornar. Envá li adressan
y a terra cauhen. Los que abaix seguían.
Paraulas de consol, envá. Abatuda
la testa sobre'l pit dú doblegada.
La gent allí l'entorn ne resta muda
y freda, estemorida y esglayada.
La festa en malhora interrompuda
sa alegría ja tè del tot perduda.

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere:
Poema
Localització:
La masia dels Amors, 1867. L'any 1869, Briz va publicar “Coses
que se'n van” al Calendari Català, una descripció dels castells i 4
sextets de “La masia dels amors”.
Forma:
Aquest poema, d'influència mistraliana, es compon de dotze
cants, en un seguit de sextets de versos decasíl·labs que rimen
ABABAA. (Els sextets catalans tenen habitualment només dues
rimes i aquesta és una de les combinacions més usuals)
Els encavallaments i les hipèrboles hi són constants.
Briz fou un intel·lectual de la Renaixença complet: poeta,
narrador, dramaturg, traductor i folklorista, fundà publicacions
culturals i societats catalanistes.
La masia dels Amors va ser el seu sisè llibre de poemes. Com a
folklorista publicà: Cançons de la terra (1866-1884) i Endevinalles
populars catalanes (1882)
La masia dels Amors ha estat relacionat per la crítica amb el
poema occità Mirèio del Premi Nobel Frederic Mistral, que Briz va
traduir al català.
El poema, a la vegada, és un clar exponent del romanticisme de
caire ruralista i folklòric que impregnà bona part de la
Renaixença, especialment en els seus primers anys.
Significació:
És un dels primers textos netament literaris que descriu una
actuació castellera i incorpora els castells (un accident casteller)
Briz (nascut a Barcelona, on vivia) va
esdevenir, arran dels seus treballs
com a folklorista, un bon coneixedor
dels costums i les tradicions del Camp
de Tarragona
Colles Vella i Nova de Tarragona
d'Igualada
Castells de les temporades 1853-
1880:
3 de 9
4 de 9
5 de 8
2 de 8
3 de 8 aixecat per sota
pilar de 8
s’indicava en la denominació. Quan
es van començar a fer alguns
d’aquests castells sense folre, en la
informació periodística s’indicava amb
l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o
similars”)
Catalunya a la dècada dels anys 60
del segle XIX:
Davant el desprestigi del bipartidisme
borbònic a l’Estat, els progressistes i
demòcrates signen el Pacte d'Ostende
pel qual acorden derrocar la
monarquia d'Isabel II, fet que
aconseguiran amb la Revolució de
1868, un aixecament militar liderat per
Joan Prim amb un notable suport
popular.
El Sexenni Democràtic o Sexenni
Revolucionari és un període històric
comprès entre la Revolució de 1868
que suposà la fi del regnat d'Isabel II
d'Espanya i la Restauració de la
dinastia borbònica el 1875.
La societat catalana als anys 60 del
segle XIX:
El creixement de la la xarxa de
ferrocarril i de la indústria tèxtil
(concentrada a la costa i en algun riu
com el Llobregat) porta el creixement
d'algunes ciutats (Barcelona, Sabadell,
Terrassa).
Al costat d'una burgesia industrial i
comercial cada cop més opulenta,
creix un proletariat que participa en
protestes i revoltes.
Després d'una etapa de creixement, la
falta de cotó americà, la falta de
rendibilitat del ferrocarril i les males
collites provoquen el crac de la borsa

en l'argument de l'obra.
La masia dels Amors és un llarg poema narratiu sobre els amors
contrariats entre un jove mariner i la pubilla d'una masia, amb el
rerefons dels costums rurals i populars del Camp de Tarragona.
El fragment pertany a un dels cants.
Referència:
Català (1981) Món casteller volum I, pàgines 128-129
http://books.google.es/books/about/La_Masia_dels_amors.html?i
d=nODJMwEACAAJ&redir_esc=y
Situació del fet casteller a la
dècada dels anys 60 del segle XIX:
Primera època d'or
de Barcelona (1866).
La Renaixença cultural:
1868 Pelagi Briz funda el periòdic
literari Lo Gai Saber
1871 es funda la revista quinzenal La
Renaixensa
1872 creació de l'Ateneu Barcelonès

LOS XIQUETS DE VALLS
JOSEP ANSELM CLAVÉ (1824-1874)
A la plassa!
Prenen part en nostra festa
Los forsuts XIQUETS DE VALLS,
Y en pilars, castells y torras
Mostraran s'habilitat
Pels carrers fan la passada
Ab las grallas y'ls tabals,
Nara-nara! - Ram, plam, tram!
Y a la casa de la vila
A mitj dia farán cap
Quina gatsara, quina delicia
Causan al poble los braus XIQUETS,
Quant fan alarde de llur pericia,
Forsa equilibri, valor y seny!
Viva! Viva!
Venen de Valls ab sa rústica orquesta,
Viva! Viva!
Venen de Valls per'honrar nostra festa,
Forman la colla
Jóvens com cal.
Ben vinguts sían
Los XICHS DE VALLS!
-Se ouhen ja'ls tabals y grallas!
- Ja se oviran los XIQUETS!
Plam! ra-a-patapa, plam!
Nan, nan, nárat, nórat, na!
Fan castells pujats per sota
y turrots de cinch pilars;
Alsan torras de set pisos
Y movibles espadats.
Ra, patapa, plam!
Nárat, nórat, na!
Ay, quin plaher!
Quin regositj,
Véurer al nen
En lo bell cim
Com fa l'aleta
Y ufá somriu;
Y als jovenets
Del seté pis

Nort dels XIQUETS ne sían
Ninetas, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zénit obscur
Brillan en nit serena
I l'ample espay
Banyan de llum.
Ninas gentils,
Los XICHS galáns
Braus os rendeixen
Son homenatje,
Y ab dols afany
Vostras miradas
Prestan coratje
Als XIQUETS DE VALLS
Fent figueretas
Sobre'ls del quint!
Nort dels XIQUETS ne sían
Ninetas, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zénit obscur
Brillan en nit serena
I l'ample espay
Banyan de llum.
Nárat, nórat, na!
Ra, patapa, plam!
Adeu siáu, XIQUETS DE VALLS!
Adeu siáu!

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere:
Poema (cançó)
Localització:
Clavé (1867) Flores de estío
Forma:
Aquest tet va ser escrita per a ser cantat per una coral. En
conseqüència la voluntat rítmica preval sobre l’estricte rigor
mètric.
És un poema anisosil·làbic (és a dir, de versos de distint metre) i
de diversitat estròfica, però presenta una clara voluntat de
simetria i d’una certa regularitat:
Quintet (3+7+7+7+7)
Quintet (7+7+7+7+7)
Quartet/Tornada 1 (9+9+9+9)
Octava (3+10+3+10+4+4+4+4)
Quartet (7+7+7+7)
Quartet (7+7+7+7)
Estrofa de 12 versos (5+5+4+4+4+4+4+4+4+4+4+4)
Octava/Tornada 2 (6+6+2+6+6+6+4+4)
Octava (4+4+4+4+4+4+4+6)
Octava /Tornada 2 (6+6+2+6+6+6+4+4)
Quartet (5+5+7+3)
No hi ha una rima fonètica usual, però sí una clara eufonia rítmica
(que força cops esdevé rima assonant). Hi ha moltes elisions,
algunes comparacions i també hi abunden les onomatopeies: els
cantants imiten el so de les gralles. Hi ha algunes frases en estil
directe.
De filiació republicana i radicalment
progressista (a diferència d’altres
noms notables de la Renaixença),
Clavé ja havia composat, l’any 1859,
“Lo pom de flors”, en el qual imita el
toc de castells.
Va ser convidat a la festa major de
Vilafranca del Penedès l'any 1863 per
Eduard Vidal i Valenciano per tal de
dirigir la coral local. Com a resultat de
la impressió que li causà l’actuació
dels Xiquets de Valls aquell Sant
Fèlix, Clavé els dedicà, posteriorment,
la composició musical que du el seu
nom.
És possible que també veiés castells,
el mateix 1863, a l'Espluga de
Francolí.
Colles Vella i Nova de Tarragona,
d'Igualada
1868:
3 de 9
4 de 9
5 de 8
2 de 8
3 de 8 aixecat per sota
pilar de 8
Catalunya a la dècada dels anys
60 del segle XIX:
Davant el desprestigi del
bipartidisme borbònic a l’Estat, els
progressistes i demòcrates signen el
Pacte d'Ostende pel qual acorden
derrocar la monarquia d'Isabel II, fet
que aconseguiran amb la Revolució
de 1868, un aixecament militar
liderat per Joan Prim amb un notable
suport popular.
El Sexenni Democràtic o Sexenni
Revolucionari és un període històric
comprès entre la Revolució de 1868
que suposà la fi del regnat d'Isabel II
d'Espanya i la Restauració de la
dinastia borbònica el 1875.
La societat catalana als anys 60
del segle XIX:
El creixement de la la xarxa de
ferrocarril i de la indústria tèxtil
(concentrada a la costa i en algun
riu, com el Llobregat) porta el
creixement d'algunes ciutats
(Barcelona, Sabadell, Terrassa).
Al costat d'una burgesia industrial i
comercial cada cop més opulenta,
creix un proletariat que participa en
protestes i revoltes.
Després d'una etapa de creixement,
la falta de cotó americà, la falta de
rendibilitat del ferrocarril i les males
collites provoquen el crac de la
borsa de Barcelona (1866).

Clavé va començar a escriure cançons en castellà, però
progressivament va utilitzar cada vegada més el català i va
mostrar-hi un clar interès per les tradicions catalanes. El 1859 va
escriure “Lo pom de flors”, una cançó amb dues parts: la primera
simula la música dels castells i la segona una sardana. Un vers
de la primera part diu: “Instruments rústics uns sonen”
Un vers d'aquest poema “Força, equilibri, valor i seny” s'ha
convertit en el lema casteller i s'ha reproduït reiteradament:
D“El cinquè postulat dels castells” (1965), de Pere Català:
“Malgrat això, resulta evident que a aquests postulats se'ls ha
d'unir un cinquè element: no n'hi ha prou amb la força, l'equilibri (a
vegades aquest mot queda substituït per enginy), el valor i el seny
-prudència, judici...- per a edificar els castells humans. És precisa
també la germanor o l'acoplament dels components”
D´’Apunt al natural” (1887), de Gaietà Vidal i Valenciano:
“les gralles i tabals, acompanyant el moviment dels braços amb
tremolós refilet i amb redoble vertiginós, invitaven al públic a
celebrar amb entusiastes picaments de mans aquella prodigiosa
mostra de força, destresa, equilibri i agilitat”
De Costums que es perden y recorts que fugen (1882), d’Antoni
de Bofarull:
“Lo nom de Xiquets de Valls que ara donan alguns als homens de
las torras, no té mes orígen que'l títol de una inspirada composició
poético-musical del músich poeta Clavé”
D’El Penedès: folklore dels balls, danses i comparses populars
(1926) de Francesc Bové:
“Com hem dit abans els grans castells daten de l'any 1875 i una
prova ben convincent ens la dóna en Clavé amb sa obra, puix que
s’indicava en la denominació. Quan es
van començar a fer alguns d’aquests
castells sense folre, en la informació
periodística s’indicava amb l’afegitó de
“limpios”, “sin refuerzos” o similars”)
Situació del fet casteller a la dècada
dels anys 60 del segle XIX:
Primera època d'or
La música i el cant coral a la
Catalunya del segle XIX:
La música i, en concret, el cant coral
foren altament significatius en el
moviment de la Renaixença, tant pel
que fa a l’entrada del romanticisme
europeu (en aquest cas, germànic
fonamentalment) com a
l’estructuració de cert obrerisme, que
tingué en el cant coral una de les
seves vies d’expressió nacional i
social, o la construcció de la identitat
d’una certa burgesia, a partir de la
música clàssica.
1847: fundació del Liceu
1861: incendi del Liceu
1862: reconstrucció del Liceu
1850: Clavé fundà “La Fraternitat”, la
primera coral catalana i de tot l’Estat
1860: fundació de l’”Asociación
Euterpense”, com a agrupació del
moviment coral que havia sorgit a
imitació de “la Fraternitat”
1864: en formen part 84 societats
corals catalanes (d’arreu dels Països
Catalans i Cuba), conegudes
popularment com Cors de Clavé
1874: mort de Clavé i fundació de
l’Orfeó Català
(En l’actualitat, la Federació de Cors
de Clavé agrupa 160 societats corals
i 5.000 cantaires)

quan l'escrigué (juliol de 1867) si ell hagúes vist abans els atrevits
castells de vuit i de nou, no diria en sa formosa composició: Fan
castells pujats per sota / i torrots de “cinc pilars” / aclen torres de
“set” pisos / i movibles espadats.”
De Món Casteller (1981), de Pere Català:
“No afirmem rotundament que Clavé presenciés llavors, el 1863,
castells de nou; però sí que neguem que els castells que
contemplés fossin d'escassa entitat”
L'any 1931, Josep Maria de Sagarra (lletra) i Amadeu Vives
(música) van compondre “El cant del poble”, com a himne de
Catalunya alternatiu a “Els Segadors” i basant-se en un fragment
melòdic de la cançó de Clavé
Significació:
Des d’una perspectiva propera al ruralisme de la primera
Renaixença, la cançó és entesa com un himne i va esdevenir
força popular a l’època, fins al punt que “força, equilibri, valor i
seny” va esdevenir aviat el lema casteller acceptat com a tal per
tot el món casteller.
Referència:
Català (1981) Món casteller I 114-122

L'ENXANETA
ÀNGEL GUIMERÀ (1845 - 1924)
L'ENXANETA
La plassa gran de la vila
es plena de gom a gom
brandant lo castell s'enfila
y al entorn cridant s'apila
pera aguantarlo tothom.
- Amunt va! - fent esqueneta,
cap amunt hi pujan tots;
sols hi manca l'enxaneta
que abrassa á sa mare inquieta
estremintla ab sos sanglots.
- Amunt fins al cel! - febrosa
la gent crida amenassant;
y la mare tremolosa
l'empeny y mira'l no gosa,
y'l nen va pujant, pujant!...
Ja es dalt, y'l pobret somreya
quan la torre cau d'arrel;
y encara, morint, se'l veya
com, alsant los brassets, deya:
Sí, mare; amunt fins al cel!

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere
Poema
Localització:
Calendari català de l'any 1876 (amb el títol de “Lo Xiquet de
Valls”)
Forma:
Quintets heptasíl·labs amb rima consonant ABAAB.(que és de les
combinacions de rima més habituals en els quintets catalans)
L'heptasíl·lab és el vers més utilitzat en la poesia popular i de
caire popularitzant.
Hi ha una hipèrbaton clara: “al entorn cridant s'apila pera
aguantarlo tothom”
Guimerà (poeta, dramaturg i activista polític) va ser un dels
màxims exponents de la Renaixença i un seguidor de l'estètica
romàntica, que anà evolucionant amb els anys
El 1876 ja havia publicat tres llibres de poemes, però encara no
havia estrenat cap obra teatral, que fou el gènere que acabà
conreant amb més profunditat i que li donà més rellevància,
també a nivell internacional. Així, la seva obra Terra Baixa va
arribar al cinema, en versions diferents produïdes a l'Estat
espanyol (1907), Argentina (1913), Estats Units (1914) i
Alemanya (1924), si tenim en compte tan sols les realitzades en
vida de Guimerà.
Calendari català és una revista anual fundada per Pelagi Briz
Significació:
Es basa en la mort del casteller Magí Serra Miret -Magí del
Janillo- ocorreguda a la Masó per la festa major (santa
Tot i que va néixer a Santa Cruz de
Tenerife, de jove va viure al Vendrell
(poble del seu pare) i hi va mantenir
relació durant tota la vida
Vella i Nova de Valls
Colla de la Mercè de Tarragona
(després dividida en Colla Nova i
Colla Vella)
d'Igualada
Torraires de Montblanc
Xiquets de Torredembarra
Xiquets de Gràcia
Xiquets de Barcelona
Xiquets de l'Espluga de Francolí
Castells de les temporades 1876 -
1890:
3 de 9 net
4 de 9 net
2 de 8 net
5 de 9
pilar de 8
Situació del fet casteller entre 1876
i 1890:
Primera època d'or
Catalunya entre els anys 1876 i
1895:
Després del sexenni democràtic, els
borbons recuperen la corona i
retorna el bipartidisme oficialista: els
partits Conservador i Liberal
monopolitzen les alternances de
govern i un control ferri del poder.
Prèviament, la Primera República
Espanyola (febrer 1873 – gener
1874) va ser el primer període en la
història de l'Estat en el qual l'elecció,
tant del Cap d'Estat com del Cap de
Govern era democràtica, fet que no
es tornà a produir completament fins
a la segona República (1931-1939)
La societat catalana entre els anys
1876 i 1890:
En el context d'una societat molt
dinàmica, el moviment obrer
s'enforteix, dividit entre socialisme i
anarquisme, mentre que el
catalanisme polític comença a
organitzar-se.
1880 celebració del Primer Congrés
Catalanista, que reclama l'escola en
llengua catalana
1882 creació del Centre Català
1883 celebració del Segon Congrés
Catalanista, que dóna pas al primer
acte oficial en català: el Memorial de

Magdalena) de 1871. Com pertoca al moment, Guimerà –encara
en la seva primera etapa creativa- basteix d’un vernís romàntic el
fet tràgic. La construcció literària damunt la realitat.
Referència:
Català (1981) Món Casteller volum I, 136-137
“Una passejada per la literatura castellera al Vendrell” (10-6-2012)
http://vendrelletresicastells.blogspot.com.es/2012/06/9-angel-
guimera-lenxaneta.html
greuges
1887 creació de la Lliga de
Catalunya
1891 fundació de la Unió Catalanista
1982 redacció de les Bases per la
Constitució Regional Catalana, les
Bases de Manresa
Guimerà com a activista:
1883 és portador del Memorial de
Greuges a Madrid
1892 intervé en l'Assemblea de la
Unió Catalanista que redacta les
Bases de Manresa
1892 presideix els Jocs Florals i
comença el seu discurs amb la frase
“Catalunya no ha mort”
1894 és elegit president de la Unió
Catalanista d'aquesta entitat
1895 és s elegit president de
l'Ateneu Barcelonès i hi pronuncia en
català, fet insòlit a l'època, el seu
discurs de presa de possessió

VILANIU
NARCÍS OLLER (1846 - 1930)
Ben aviat, enmig de la gentada, s'obrí un petit clap, al centre del qual es col·locà un home espitregat, ample
de pit, de coll robust, massís de cames, nervut de braços i de cap petit (personificació vivent de l'Hèrcules
mitològic), qui, amb la major naturalitat, es disposava a ésser la pedra fonamental de la columna humana que
anava a erigir-se. Dos més, rivals de la seva fortalesa, es brindaren a servir-li de crosses, agafant-li els braços,
que col·locaren sobre llurs espatlles. Així posats, almenys una vintena d'homes s'agarbonaren a l'entorn d'ells
tres, formant un ample pedestal que, per estranya atracció de la voluntat, constituïa una sola massa, tan
compacta i ressistent que ni l'ull de serp. Ací i allà, escalaven el primer home que tenien davant joves i xicots
de totes mides; i, encara no es veien segurs dalt de la pacient espatlla, emprenien, com per un pla pedregós,
airós camí cap a aquell pedestal, passant per damunt de les espatlles de l'apinyada munió que s'oferia sense
esforç, ni girant tan sols el cap, a servir de camí públic. La gralla començà la tonada del castell, el més resistent
dels que venien caminant per damunt de la gent anà a posar-se dalt les espatlles de l'hèrcules, i, en menys d'un
Jesús, es veieren aixecar-se cent braços d'acer del pedestal, i encastar-se a les pantorrilles d'aquell segon
altres mans ossosses i aferradisses com les urpes del lleó.
Sota d'aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no
sabia de què admirar més aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé de la
resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfíxia. Mentrestant el segon estenia els
braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb un balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia
emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí
les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el
quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la
quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentant la columna el quart i l'aixecador o penúltim.
Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon
podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus
produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la
més absoluta immobilitat, però, de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva
voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als
genolls i cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç.

- Ai, ai, ai! - exclamaven els més llecs en veure el tremolor que ocasionava la pujada de l'enjaneta.
- Animo!, avant, avant! - cridaven uns altres.
I l'enjaneta, nen de nou anys, angelet que havia de coronar aquella columna de la supèrbia humana, seguia sa
penosa ascenció com un gat de mar per l'antena d'un vaporfuetejat pel vent, sense mirar a baix, on tenia el
perill, sinó a dalt, on tal volta veia l'esperança allargant-li aquella mà invisible a què deu l'home ses majors
empreses. Cada balançada del castell, la més imperceptible genuflexió d'un casteller, produïa en aquell mar de
gent un corrent secret que esglaiava els cors i acabava esbravant-se pels llavis en una remor sorda i
perllongada com la de les ones.
- Avant!, avant i fora!, cridaven de baix. I la gralla ajudava a l'encoratjament estirant la cadència de ses darreres
notes tant com ho consentia el pulmó.
De sobte esclatà un picament de mans universal: l'enjaneta estava dempeus dalt de l'aixecador, i, mig
aclofada encara, feia amb els braços aquell moviment d'ales que entre els de l'ofici s'anomena l'aleta. La gralla
amb una nota prima, perllongada i estrident com un gemec suprem d'un gran esforç vençut, acompanyava
aquell senyal de triomf.

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere
Novel·la
Localització:
L'any 1880, Narcís Oller va ser premiat als
Jocs Florals amb el conte “Isabel de Galceran”.
El 1883 publicà, amb el títol de “Lo Castell”, la
descripció d'un pilar de sis portat al balcó. El
1885 va publicar la novel·la Vilaniu, amb el
mateix argument d'”Isabel de Galceran” i
incloent-hi (al capítol 4) la descripció del pilar.
Forma:
Prosa narrativa i dialogada, amb clars trets de
les tècniques del realisme/naturalisme,
innovadors en la narrativa catalana de l'època,
que Oller modernitzà en incorporar temes i una
visió del món inèdits en la literatura catalana
vuitcentista.
El conte “Isabel de Galceran” té el mateix
argument que Vilaniu. La descripció “Lo
castell” hi és transcrita de forma literal.
Relació del text amb d’altres textos
Pin i Soler (1887): La família dels Garrigas
(novel·la)
Aladern (1903): “L'amo del pilar de cinc” (conte
inclòs al llibre La gent del llamp)
Significació:
Narcís Oller, el millor novel·lista català de
l’època, ja plenament realista i amb un peu en
el naturalisme, ens ofereix un plantejament
literari modern, i no només perquè Vilaniu -
Narcís Oller va néixer a Valls, hi va viure fins a
l'adolescència i hi va mantenir contacte tota la
vida. Coneixia, doncs, el fet casteller molt de
primera mà.
Xiquets de Valls (entre 1 i 3 colles)
Xiquets de Tarragona (Colla de la Mercè)
Moixiganga d'Igualada (2 colles)
Xiquets de Gràcia
castellers de Llorenç i castellers de la Bisbal
del Penedès (que, sense adoptar nom de colla,
aixecaven castells per les festes del seu poble)
Castells de les temporades 1880-1890:
3 de 9 net
4 de 9 ne
2 de 8 net
5 de 9
pilar de 8
(Al segle XIX, els castells es denominaven
exclusivament pel nombre de pisos i pel
nombre de castellers per pisos. Com que el 4
de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien
sempre folre, aquest fet no s’indicava en la
denominació. Quan es van començar a fer
alguns d’aquests castells sense folre, en la
informació periodística s’indicava amb l’afegitó
de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”)
Situació del fet casteller als anys 1880-
Catalunya als anys 1880-1890
Amb la fi de la Primera República espanyola i
la Tercera Guerra Carlina, la Restauració
borbònica va comportar l'establiment d'un
sistema de torns entre els partits Conservador i
Liberal, organitzat pels governadors civils,
alcaldes i cacics, que excloïa les altres opcions
polítiques. Els carlins estaven molt debilitats
després de perdre tres guerres. El catalanisme
es va organitzar amb el Centre Català, els
congressos catalanistes, el Memorial de
Greuges...
El moviment obrer es debatia entre el
terrorisme anarquista, el sindicalisme legal i la
persecució.
L'estabilitat política propicia una etapa de
creixement econòmic fins el 1886,
aproximadament. A partir d'aleshores la
situació econòmica va ser més difícil amb
l'arribada de la fil·loxera i la Guerra de Cuba.
La societat catalana als anys 1880-1900:
El gran creixement demogràfic de Barcelona
va anar acompanyat de la formació d'una petita
burgesia de menestrals enriquits.
L'Exposició Universal de 1888 va posar en
relleu les mancances de Barcelona en
comparació amb les ciutats europees del
moment.
A partir de 1890 neix el modernisme,
combinant la rebel·lia de la joventut, les
novetats culturals estrangeres i el gust de la
burgesia per l'art i la literatura. També es
posen de moda els esports, especialment la
natació, el ciclisme i el futbol.

topònim rere el qual podem reconèixer el seu
Valls nadiu- reflecteix una Festa Major de sant
Joan ja de mitjans de la dècada dels 80, sinó
perquè la seva actitud narrativa també ho és.
Si Pin i Soler encabia els castells a la seva
narració de manera aliena a la trama de la
novel·la, Oller els integra plenament dins
l'acció, en diversos capítols i amb els
personatges que hi interactuen directament,
com una de les marques més essencials de la
ciutat, però també com a nexe d'unió social
dels protagonistes, burgesos i senyors, amb la
col·lectivitat.
Narcís Oller narra tots els elements de la festa,
però, com Pin i Soler, dóna un relleu especial
als castells. Vilaniu i La família dels Garrigas
són ja dues obres sòlides i definitòries, tant
dels seus autors com de l'evolució de la
literatura catalana de finals del vuitcents.
Malgrat això, els castells encara hi són només
el farciment. El pas següent, que esdevinguin
el motiu central del fet narratiu, ens arriba anys
després, amb l'alcoverenc Cosme Vidal (1869-
1918), més conegut literàriament pel
pseudònim Josep Aladern.
Referència:
Català (1981) Món casteller
www.xtec.cat/~jpallas/vilaniu.htm
Edició més moderna: Barcelona: Ed. 62 ,1989:
2a ed (l'Alzina, 4)
1890:
Primera època d'or
El realisme
L'obra de Narcís Oller no es poden entendre al
marge de les concepcions polítiques i culturals
que es derivaren de la
Revolució de Setembre del 1868. En aquest
context es van donar dues característiques de
renovació de la producció literària:
la voluntat, per part dels sectors intel·lectuals
més progressistes, d'imposar el racionalisme i
el criticisme, i l'impacte d'aquells fets
històrics. Això configurà la importància que
durant el període de la Restauració va assolir
la novel·la per damunt dels altres
gèneres, a partir de la introducció del realisme

LA FAMÍLIA DELS GARRIGAS
JOSEP PIN I SOLER (1842-1927)
Cada any los pagesos fan venir una colla de Valls, mes com los castellers no foren prou nombrosos per a pujar les
tremendes torres que són d’obligació, los mateixos que paguen, ajuden… I si el castell cau los pescadors se’n riuen.
Si es té ferm, samarreta a terra i a fer-ne un de més alt; que cau o no cau, tenint ambdós resultats idèntica
conseqüència: riotes, mofes, bravates entre pescadors i pagesos.
Los forasters admiren aquells castellers-atletes tan senzillots, tan modestos, que fan castells tot el dia, ballen la nit,
viatgen a peu de festa en festa i mai estan cansats.
A Tarragona els veureu lo migdia del 23 de setembre omplint lo carrer major, la plaça i carrers adjacents… Los d’edat,
assentats als graons de les escales de la Seu per a donar consells o explicar belleses tècniques als aficionats que els
redolten.
Tots los balcons plens de senyoriu, los terrats i teulades, de gent de servei, les dues fonts que hi ha al peu de les
escales, cobertes de quitxalla, no faltant mai quatre mirons a cavall de les quatre aixetes.
La possessió del damunt de les fonts és objecte de verdaders combats, lo puesto és bo: s’hi veu, i no hi fa calor, però
els envejosos són tants que cada punt los ocupants són cares noves. Ademés des d’aquell puesto tan disputat fins se
pot parlar als dolçainers! Comencen les gralles amb allò de:

i els tabals marquen lo ritme amb llur pam-ra-ta-pam-pim-pam i els castellers s’enfilen com sargantanes i En Janeta,
arriba a dalt i les gralles fan aquell refilet tan llarg, tan estrident… I el petit lleva les manetes en l’aire i les agita en senyal
de victòria i tothom crida i bat de mans.
Tornen a convenir-se els castellers: tu a primers, tu a segons, vosaltres a terços, aqueix i aquell seran crosses… I per lla
a la una, hora solemne! L’obra mestressa d’aquells titans se comença: lo castell de nou.
Cinc, sis, i fins set o vuit homes se posen mútuament les mans damunt les espatlles formant rotllo. Sobre quiscú d’ells
ne puja un altre que a l’aixecar-se s’agafa als braços del qui té a prop. Un cop drets, se posen com los de sota: les mans
mútuament prop del coll, i encara no s’han aferrat amb aquells dits que’n són mors d’estenalles, ja els hi formigueja per
l’esquena un altre casteller que damunt d’ells forma altre pis d’aquella torre humana eixida d’enmig de l’ona popular
com per bruixeria.
Quins homes!
Llurs tendons són cordes d’aram, llur pell pergamí, llurs ossos ferro. Cada u d’ells sosté set, sis, cinc, o quatre homes…
i no pes inert; pes que belluga, que parla i es disputa, que perd l’equilibri, que s’entrebanca.
Per a coronar lo castell hi munten los xiquets: dos d’una dotzena d’anys, damunt de llurs espatlles un altre de nou o deu
que s’ajupeix de quatre grapes a tall de granota i damunt dels seus ronyons un pobre gafarronet de set o vuit, que de
vegades té por, si els pilans belluguen, i s’enfila lentament, essent ell causa de tot lo terratrèmol; puix los minuts són
hores i si els xiquets no cuiten, los genolls se dobleguen, los braços s’arronsen, les espinades se torcen i Adiós Madrid,
tot l’edifici s’enfonsa formant un embolic de cames, caps i braços que ni el Buonarroti hauria dibuixat.
De tals caigudes ne pervenen llumadures, cops de colze, rialles i figueretes.
Uns se disputen, altres busquen palletes per a estroncar-se la sang del nas. Tot s’arregla! La sang s’estronca o no
s’estronca, los dolçainers tornen a refilar… I apa per amunt! Tal dia farà un any!
I l’espadat? Un home que en pren un altre damunt seu, eix un terç, l’altre un altre fins a cinc, i sis, damunt del quint ve

un xiquet que fa el sisè o setè pis.
Lo pobrissó, que encara té els morrets dolços de llet materna, dret com un ciri, amb les manetes a la faixa i el clavell a
l’orella, dreça el caparró fent l’home!…
I muntar l’espadat, encara no fóra res; lo sobrehumà consisteix, quan lo castell és fet, en pujar les escales de la Seu i
anar fins a tocar la balda de la gran portalada.
L’espadat és més perillós que el castell de pilans, los quals al caure s’enfonsen, i com la plaça està plena de gom a gom
de castellers platònics que per altre no hi son més que per arreplegar xiquets, cap d’aqueixos toca mai de peus en
terra… Al començar-se el castell ja tot són ulls enlaire i braços alts; però l’espadat, i més l’espadat que camina, no
s’enfonsa, cau de costat com un arbre… Allí no hi ha puntals ni crosses ni qui sostingui els genolls del segon o posi
l’espatlla sota l’aixella del terç. Si un sol flaqueja, adéu-siau frare i torna!… Les lloses de la plaça, que són màrfegues,
arrepleguen de ple en ple al pobre casteller.
Quan pagesos i pescadors, dividits en colles, han fet prou proeses, cap a dinar!
Després: cafè, copa, puro, i comentant los incidents del migdia a prendre puesto per veure passar la professó del braç
de Santa Tecla.

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere
Novel·la
Localització:
Es tracta d’un fragment del capítol “Intermezzo – Festa Major” de la
novel·la La família dels Garrigas, publicada el 1887, però escrita a
Marsella el 1870
Forma:
Prosa descriptiva, inserida en el costumisme (aproximació a un
llenguatge col·loquial).
Cal notar la inclusió de tres pentagrames, reproduint el so de les
gralles i dels tabals del toc de castells, que referma la voluntat
costumista, documental i folklorista del capítol
La família dels Garrigas conforma amb Jaume (1888) i Níobe
(1889) l’anomenada trilogia tarragonina de Pin i Soler.
L’autor va escriure un altre text amb el fet casteller com a
protagonista: la narració Rosa mística, premiada a Reus el 1892
Relació del text amb d’altres textos
Narcís Oller (1885): Vilaniu (novel·la)
Aladern (1903): “L'amo del pilar de cinc” (conte inclòs al llibre La
gent del llamp)
Significació:
“Intermezzo–Festa Major” és un quadre de costums inserit gairebé
de manera autònoma en la primera novel·la de Pin i Soler, que ens
descriu el seguici popular de la festa major de Santa Tecla de
Tarragona de finals de la dècada dels 60 del segle XIX. L’autor
s’entreté abastament en la narració de l’actuació castellera (el
fragment reproduït), però dedica també molt d’espai als balls i als
altres elements festius.
Fill de la Renaixença, tocat pels nous aires triomfants a França,
Pin i Soler va néixer a Valls, hi va
viure fins els seus anys universitaris i
hi va mantenir contacte tota la vida.
Coneixia, doncs, el fet casteller molt
de primera mà.
Xiquets de Valls (entre 1 i 3 colles)
Xiquets de Tarragona (Colla de la
Mercè)
Moixiganga d'Igualada (2 colles)
Xiquets de Gràcia
castellers de Llorenç i castellers de la
Bisbal del Penedès (que, sense
adoptar nom de colla, aixecaven
castells per les festes del seu poble)
1890:
3 de 9 net
4 de 9 ne
2 de 8 net
5 de 9
pilar de 8
Catalunya als anys 1880-1890
Amb la fi de la Primera República
espanyola i la Tercera Guerra
Carlina, la Restauració borbònica va
comportar l'establiment d'un sistema
de torns entre els partits
Conservador i Liberal, organitzat
pels governadors civils, alcaldes i
cacics, que excloïa les altres opcions
polítiques. Els carlins estaven molt
debilitats després de perdre tres
guerres. El catalanisme es va
organitzar amb el Centre Català, els
congressos catalanistes, el Memorial
de Greuges... El moviment obrer es
debatia entre el terrorisme
anarquista, el sindicalisme legal i la
persecució.
L'estabilitat política propicia una
etapa de creixement econòmic fins
el 1886, aproximadament. A partir
d'aleshores la situació econòmica va
ser més difícil amb l'arribada de la
fil·loxera i la Guerra de Cuba.
La societat catalana als anys
1880-1900:
El gran creixement demogràfic de
Barcelona va anar acompanyat de la
formació d'una petita burgesia de
menestrals enriquits. L'Exposició
Universal de 1888 va posar en relleu
les mancances de Barcelona en
comparació amb les ciutats
europees del moment.

conreador del realisme narratiu, però sense deixar-se anar del tot,
Pin i Soler hi fa una descripció vibrant i real d'una exhibició
castellera a la festa tarragonina, amb plena adequació al que era el
fet casteller aquells anys. I no només això: l’ús que fa del lèxic
casteller és plenament adequat i va més enllà d’un mer
coneixement superficial –fet que ve subratllat per la inclusió dels
pentagrames.
Però, malgrat aquesta voluntat realista, Pin i Soler encabia els
castells a la seva narració de manera aliena a la trama de la
novel·la: en un quadre de costums intern en el qual ni tan sols hi
apareixen els personatges protagonistes de La família... i de tota la
trilogia.
El seu coetani Narcís Oller, en canvi, a Vilaniu, ja integra els
castells plenament dins l'acció, en diversos capítols i amb els
personatges que hi interactuen directament, com una de les
marques més essencials de la ciutat, però també com a nexe
d'unió social dels protagonistes, burgesos i senyors, amb la
col·lectivitat.
Referència:
Català (1981) Món casteller
Edició digital: http://www.tinet.cat/portal/sheet-
show.do?id=57235&ch=7
Edició més moderna: Arola editors, 2003, Tarragona.
s’indicava en la denominació. Quan es
van començar a fer alguns d’aquests
castells sense folre, en la informació
periodística s’indicava amb l’afegitó de
“limpios”, “sin refuerzos” o similars”)
Situació del fet casteller als anys
1880-1890:
Primera època d'or
A partir de 1890 neix el modernisme,
combinant la rebel·lia de la joventut,
les novetats culturals estrangeres i el
gust de la burgesia per l'art i la
literatura. També es posen de moda
els esports, especialment la natació,
el ciclisme i el futbol. El mateix Pin i
Soler va publicar uns Problemes
d'escacs (1899)
Pin i Soler, símptoma d’uns anys
en ebullició
Si, de jove, Pin i Soler va participar
en els avalots de la Nit de Sant
Daniel (1865) i va haver d'exiliar-se a
Marsella (on va escriure La família
dels Garrigas) va acabar adoptant
postures netament conservadores.
Si va defensar aferrissadament l’ús
de la llengua catalana per a tots els
registres (amb Sonets d'uns i altres
(1904) va apostar per la modernitat i
europeïtat de la literatura catalana),
després va oposar-se –almenys
inicialment- a les Normes
ortogràfiques (1913) de Fabra i va
publicar, finalment, Libro de la patria
(1923),clarament espanyolista.

NOSALTRES TOTS, CASTELLERS
SALVADOR ESPRIU (1913-1985)
S’aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.
Truquen a portes
d’oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l’ordre perfectíssim
de la mesura.
En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.
Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?
Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.
Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l’esplendorosa
pau d’un llarg dia.
Per servir l’únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
)

TEXT CONTEXT
CASTELLER
CONTEXT
POLÍTIC I SOCIAL
Gènere:
Poema.
Localització:
Publicat com a pròleg del llibre d’Eloi Miralles Fem pinya!, el
1981; i incorporat, el 1984, a Per a la bona gent.
Forma:
Una sèrie de deu haikús.
El haikú, d’origen japonès (俳句), lligat al zen i introduït en les
literatures occidentals en el segle XX, és una composició limitada
a tres versos curts –un d’ells, el segon, més llarg que els altres
dos-, amb un total de disset síl·labes. La versió més habitual en la
nostra poètica és: 4(+1) 6(+1) 4(+1), és a dir un tetrasíl·lab femení
(acabat en paraula plana, de quatre síl·labes mètriques, cinc
lingüístiques), un hexasíl·lab i un altre tetrasïl·lab, també
femenins. Blancs, sense rima fonètica, els haikús d’Espriu solen
tenir una certa assonància entre els tetrasïl·labs: en la majoria
dels casos -també en aquest poema-, els dos tetrasíl·labs de
cada haikú solen acabar amb el mateix so vocàlic àton
De Les cançons d’Ariadna (1949):
“Indesinenter” (fragment):
“Nosaltres sabíem
d’un únic senyor…”
“El meu poble i jo” (també haikús) (fragments):
“Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
(...)
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
Relació d’Espriu amb els castells:
Va sorgir a partir del Vendrell, el 1976
i gràcies a un amic seu, l’advocat
Salvador Palau Rovira, integrant de la
colla dels Nens del Vendrell, que li va
demanar que escrivís el pròleg a
l’opuscle que es va publicar aquell any
en commemoració del 50è aniversari
dels Nens.
http://vendrelletresicastells.blogspot.c
om.es/2012/06/5-salvador-espriu-els-
castells-i-els.html
Colles castelleres existents:
1910: 2
1936: 6
1975: 9
1976: 13
1980: 14
1982: 17
1992: 23
1999: 60
2013: 72
Nens del Vendrell
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Castellers de Vilafranca
Castellers de Barcelona
Xiquets de Tarragona
Colla Joves Xiquets de Valls
Bordegassos de Vilanova
Nois de la Torre
Minyons de Terrassa
Castellers de Terrassa
1975
Mor Franco
Restauració de la monarquia
borbònica i inici de la transició
1977
Reestabliment de la Generalitat de
Catalunya (President Josep
Tarradellas)
Inici del procés de recuperació del
català a l’escola
Primeres eleccions al Congrés de
Diputats (Adolfo Suárez (UCD),
President del Govern de l’Estat)
1978
Aprovació de la Constitució
espanyola
1979
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya (català llengua oficial)
Primeres eleccions democràtiques
municipals de la restauració
1980
Primeres eleccions al Parlament de
Catalunya de la restauració.
Primer Govern de Jordi Pujol (CiU) -
com a President- a la Generalitat de

el meu poble i jo.”
De “Los Xiquets de Valls” (1867), composició musical de Josep
AnselmClavé:
“Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia:
Força, valor, equilibri i seny.”
(tornada)
Significació:
Si la literatura catalana del XIX (Guimerà, Pin i Soler, Narcís
Oller…) quan s’acara al fet casteller ho fa des de la identificació
popular d’un territori concret, el Camp de Tarragona i el Penedès,
ara Espriu els atorga un nou caràcter. Ja no són només la
identitat local d’un territori a partir de les classes més populars:
han esdevingut, en aquest final de segle XX, el símbol transversal
d’un país.
Referència:
Miralles (1981): Fem pinya!
http://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/13/salvador-espriu-
nosaltres-tots-castellers/
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets de Reus
Recuperació de castells:
1969
5 de 8 carregat per la Colla Vella dels
Xiquets de Valls
Pilar de 7 amb folre descarregat pels
Nens del Vendrell.
1970
2 de 8 amb folre carregat per la Colla
Vella dels Xiquets de Valls i
descarregat pels Nens del Vendrell.
1981
4 de 9 amb folre descarregat per la
Colla Vella dels Xiquets de Valls
(primer castell de 9 del segle XX)
5 de 8 descarregat per la Colla Joves
Xiquets de Valls
Catalunya
1981
Intent de cop d’estat militar (23 F)
(1982
del País Valencià
Felipe González (PSOE), president
del Govern de l’Estat
1983
de les Illes Balears
1986
Ingrés de l’Estat a la Unió Europea)

Josep Bargalló Valls, Joan Bofarull Solé i Joan Sala Giner
(Grup de Treball “Els castells a l’Escola” ICE URV Curs 2013-2014)
Aquest document està subjecte
a una llicència de reconeixement
no comercial 3.0 Creative Commons

Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques

Similar to Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques