1. ELS POUS DE NEU

2. Les neveres de gel
Les neveres, cases de
neu, pous de glaç,
pous de neu o caves,
són forats que trobem
a les muntanyes on
neva durant l’hivern.
Han estat realitzats
amb el propòsit
d’omplir-los de neu o
gel després de les
nevades per tal de
disposar-ne durant la
resta de l’any.

3. Entre els segles XVI i XIX es generalitzà la construcció de pous de neu per al comerç del
gel, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern.

4. Podemos distinguir dos tipos de construcciones: con pozo excavado y cubierta de obra,
ó carentes de pozo y cubiertos formadas por ramas, tejas…

5. D’arquitectura senzilla, estan formades per un pou circular de pedra de profunditat
variable i un sostre format per una extructura de pedra i recobert de fusta.

6. Després de les
nevades, els homes
acumulaven la neu
al seu interior, la
premsaven amb
taules fins a formar
gel (així disminuïen
el volum ocupat i
conservaven la neu
més temps), el
separaven amb
capes de palla i
durant la nit es
trossejava per a
transportar-lo als
pobles i ciutats.

7. L’activitat de les geleres artificials és coneguda des del temps dels
romans ( 2000 a.C.). En l’antiguitat clàssica els metges ja prescribien la
utilització del fred amb finalitats medicinals . Aquest ús es va recuperar amb
força en el Renaixement

8. Fins a l’aparició
dels frigorífics tal
com els coneixem,
la conservació
d’aliments es
realitzava gràcies a
la salmorra, els
adobs, les
conserves o
l’aprofitament de la
neu. Aquest últim
sistema va ser base
per a un treball i una
professió que va
perviure fins a
aproximadament
1930.

9. La progressiva
implantació de fàbriques
de gel a partir de 1890
en diverses ciutats va
deixar de costat la xarxa
de geleres artificials i la
producció de gel
aprofitant el clima. Fins
llavors s’aprofitava un
recurs natural (renovat
anualment) de manera
sostenible, encara que
depenent del clima, la
qual cosa donava
èpoques d’escassetat de
gel en front d’altres de
grans nevades que
omplien les montanyes
de neu i jornalers.

10. EL regne de Valencia
va ser un dels principals
consumidors de gel
d’Espanya. A la fi del
segle XVIII el llibre:
Llibre de conte i raó de
l’arrendament de la neu
permet d’avaluar la
quantitat de neu que
arribava a la ciutat de
València en uns 2
milions de kg., encara
que durant el transport
es perdia una quantitat
no declarada.

11. Des del port d’Alacant s’exportava una gran quantitat de
neu a Eivissa i el nord de Àfrica.

12. La primera obra
monogràfica europea
sobre l’ús terapeutic del
gel és del metge
valencià Francisco
Franco, originari de
Xàtiva i es titula Tractat
de la neu i de l’ús della
(Sevilla, 1569).
Tractat de Juan carvajal,
utilitats de la neu,
deduïdes de la bona
medecina (Sevilla,1611).
Methodo curativo i ús de
la neu del doctor Alonso
de Burgos
(Còrdova,1640).

13. TRABAJO REALIZADO POR LOS
ALUMNOS DE 2º ESO
INSTITUTO JAIME II
ALICANTE