3. EDITORIAL 3
Els pares dels alumnes que matriculin els seus fills a 1r d’ESO el curs vinent hauran de signar la
Carta de Compromís Educatiu. Aquesta signatura pretén garantir un compromís compartit entre
pares i institut. Els pares es comprometen a assistir a les entrevistes amb el tutor o tutora, a pro-
porcionar el material adient al fill per seguir els estudis, a vetllar per la puntualitat i l’assistència
a classe... Una obvietat. Però si el Departament ha impulsat aquesta iniciativa segur que respon
a una demanda social.
Sabem que l’educació és responsabilitat, en primer lloc, de les famílies, que no es pot delegar
tot a l’escola. I a la família s’hi aprenen les actituds i responsabilitats més bàsiques, com les que
es diuen a la Carta de Compromís.
D’aquestes responsabilitats bàsiques en volem destacar la que fa referència al seguiment dels
estudis del fill o filla: deures, preparar exàmens... El noi o la noia que té aquest suport, malgrat
que pugui tenir dificultats d’aprenentatge, té moltes possibilitats de reeixir en els estudis. Ho
constatem amb la nostra experiència del dia a dia i també ho corroboren els informes PISA i
altres estudis de la Fundació Jaume Bofill. L’educació és cosa de tots, però el suport de la família
fet amb estimació i exigència i la col·laboració amb l’escola són els dos pilars fonamentals en la
formació de les persones.
L’ACUDIT
1976
Què són aquestes notes?
2011
Què són aquestes notes?
4. NOTÍCIES 4
TREBALLS DE RECERCA 2010-2011 XERRADES D’ORIENTACIÓ
UNIVERSITÀRIA
El passat 21 de desembre de 2010, els alumnes de
2n de batxillerat van lliurar els treballs de recerca El passat dijous 17 de febrer, els alumnes de 1r i 2n
i els van exposar el passat 13 de gener de 2011. de Batxillerat van assisitir a una xerrada informativa
L’exposició constava d’uns 45 minuts aproximada- de la Universitat de Vic (UVIC) i de la Universitat de
ment, del quals entre 20 i 25 havien de ser per a Girona (UdG). La xerrada es va fer a la biblioteca
l’exposició de l’alumne, 10 minuts per als profes- de l’institut per part d’en Francesc Ten amb l’ajuda
sors per poder fer preguntes i els 10 minuts res- d’un power point explicatiu. Gràcies a aquesta xer-
tants per a la deliberació del tribunal. rada, els alumnes van poder informar-se sobre els
avantatges i les diferents carreres de cada universi-
A l’hora de puntuar el treball es va tenir en compte tat. Als alumnes de 1r de Batxillerat no els ha servit
el treball escrit (60%), l’exposició oral (20%) i les de gaire ajuda perquè molts encara no saben què
actituds i normes (20%). fer després del Batxillerat, però als alumnes de 2n
de Batxillerat, que ja que tenen les idees més cla-
Aquest any hi ha hagut, en general, notes força res, els ha servit per conèixer l’oferta de les dues
bones. Les millors qualificacions han estat les se- universitats. En acabar la xerrada els van donar un
güents: la Queralt Aymerich amb el treball titulat fulletó informatiu i un bolígraf.
L’hospital de Vic: gestió i funcionament de l’àrea
de magatzem de material sanitari i la Sandra Mar- Chantal Lorca
tin amb el treball titulat Germinació, totes dues van Aida Reig
obtenir un 10. 4t ESO C
VIATGE DE 4T D’ESO I DE 2N DE
BATXILLERAT
Aquest any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge
de final de curs a Menorca i els alumnes de 2n de
Batxillerat, a Suïssa.
Els estudiants de 4t s’allotjaran a l’Hotel Almirante
Ferragut de Ciutadella amb règim de pensió com-
pleta. Marxaran el dilluns 13 de juny i tornaran el
divendres 17. El viatge serà amb vaixell –el ràpid a
l’anada i el lent a la tornada- i per Menorca es des-
plaçaran de diferents maneres.
Els altres alumnes que han obtingut un excel·lent
Gaudiran de visites guiades i culturals a Maó, a la
(9) són l’Ester Cantos amb el treball Recursos psi-
zona Monte Toro, a Ciutadella i a diferents cales de
quiàtrics a Girona: La Fageda, la Júlia Fabregó amb
Menorca.
el treball Inici i expansió de l’empresa TOUS, la Car-
Els estudiants de 2n de Batxillerat s’allotjaran en un
la Mayans amb Els productes de neteja naturals,
alberg a Ginebra.Viatjaran amb avió tant per anar
L’Ot Nogué amb Llegendes de l’Esquirol i la Raquel
com per tornar i es desplaçaran pels llocs indicats
Parareda amb Hort ecològic o hort químic.
de la regió amb autobús. Per fer aquests desplaça-
La nota del treball de recerca suposa un 10% de la
ments tindran unes targetes metropolitanes per
nota final del batxillerat.
accedir als serveis de transports de la comunitat.
Marxaran el dia 11 d’abril i tornaran el dia 15.
Ivet Parera Allà visitaran la zona més coneguda en elaboració i
Marta Tarruella fabricació de formatges, a Gruyère i també una de
4t ESO C les principals fàbriques de xocolata. També aniran
5. NOTÍCIES 5
a veure el Palau de les Nacions Unides i a Inter- LA LLEI ANTITABAC A L’INS
laken, una de les zones més boniques i turístiques
dels Alps. El divendres 11 de febrer del 2011 a l’institut es
El plat fort del viatge és la visita al CERN (Orga- van pintar uns avisos al terra perquè els alumnes
nització Europea per a la Recerca Nuclear) . És el de l’IES sàpiguen a partir de quins llocs no es pot
centre més gran de Física i Partícules del Món. Dis- fumar. Això s’ha fet perquè aquest mateix mes de
posa d’un accelerador de partícules impressionant febrer ha entrat en vigor la llei que prohibeix fu-
i també és un gran centre d’investigacions. mar en espais públics, encara que siguin a l’aire
És un lloc de visites molt limitades; per això només lliure. Tampoc no es pot fumar a prop d’escoles,
s’hi pot anar si s’hi va en grup. d’hospitals, de parcs infantils...
En el cas de l’institut els senyals estan col·locats a
Nina Espuña prop de l’entrada. Per tant si algú vol fumar ha de
Nil Gurt passar a la vorera de l’altre costat.
Alba Sadurní
4t ESO C Nina Espuña
Nil Gurt
NOUS LLIBRES A LA BIBLIOTECA Alba Sadurní
4t ESO C
Aquest curs la biblioteca de l’IES ha adquirit un
total de 60 llibres; els més recents que ha adqui- LA JORNADA DE PORTES OBERTES
rit són les col·leccions de Carlitos i Snoppy, de 26
exemplars, i una altra col·leccio de Garfield, de 20 Al passat dia 29 de gener va tenir lloc la “Jorna-
exemplars. També han entrat llibres de lectura, la da de Portes Obertes” a l’INS i en molts altres
instituts i escoles de la comarca. Els alumnes de
1r i 2n d’ESO es van encarregar d’ensenyar les
insatal·lacions de l’INS a alumnes de 6è de Roda,
de Rupit, de Cantoni i de l’Esquirol.
majoria novel·les per a adolescents, entre ells, Jocs
de la fam, El cel és blanc blau, Tempus fugi i A tres
metres sobre el cel (que per alguna raó una mà mis-
teriosa se l’ha emportat i no l’ha tornat). La resta de
llibres són a la vostra disposició a la biblioteca de
l’IES. L’institut va estar obert de les 10 del matí fins la
una del migdia i es va desenvolupar de la següent
Ramon Freixa manera: de les 10 a les 11 els pares i alumnes de
Paolo Mearelli 6è es van reunir a la biblioteca i la directora Judit
Víctor De Riba Juvanteny els va explicar com funcionava el centre
4t ESO C i la gran novetat dels ordinadors a les classes de 1r
6. NOTÍCIES 6
i 2n. Després, els pares i alumnes van tenir estona sobretot estan molt cansats.
lliure per conèixer tot el centre i van tenir una mena És de destacar que la immesa majoria dels enques-
de curs tècnic per veure com funcionaven els ordi- tats no saben que la data de celebració del Carna-
nadors. val es relaciona amb la lluna i no n’hi ha cap que
sàpiga la data del Carnaval de l’any que ve.
Eduarda Lírio
Jessica McDaid LA FESTA DE NADAL
4t ESO C
El dia 22 de desembre vam celebrar la festa de Na-
COM CELEBREM EL CARNAVAL dal. Després de fer l’amic invisible, la xocolatada i
de passejar pels passadissos per veure les nada-
A l’institut celebrem el Carnaval tot disfressant-nos les, es van fer els gags de cada classe al gimnàs.
i aquest any ho hem fet amb el lema “Anem a dor- Finalment van actuar totes les classes, tot i que
mir”. Els joves de Roda, però, com els de la gran semblava que algunes no ho farien. Els guanyadors
majoria de la comarca van al Carnaval de Torelló, van ser: 1r de Batxillerat B amb el primer premi, que
el més concorregut de la comarca. Per saber més equival a 60 euros; 1r ESO B van guanyar el segon
detalls hem parlat amb 121 nois i noies de l’institut, premi, un total de 40 euros ; i finalment , 2n de Ba-
des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat i hem sabut txillerat es va emportar el tercer premi, 30 euros. A
que un 84% han participat al Carnaval de Roda, un l’hora de puntuar els gags, es va tenir en compte
69% al de Torelló i en menor proporció també han l’escenografia i l’actuació, l’originalitat i la interpre-
participat en el de Taradell i en el de Centelles. tació.
Més de la meitat dels joves s’han disfressat, tot i
que les noies ho fan més que no pas els nois, i les Per la part de decoració de les aules, també es van
disfresses han estat d’allò més variades. La majoria donar premis: el premi a la més ecològica va ser
anaven “per lliure” i només nou han anat en com-
parsa.
La gran majoria van a la festa amb els amics. Dels
que hem parlat, només sis hi van amb la família.
I en acabar la festa, un 63% van a les carpes, un
18% a casa i la resta es queden al carrer o van al
bar.
Allò que els agrada més del Carnaval és veure la
rua, ballar, estar amb els amics i anar a les carpes.
Després de la festa diuen que se senten molt bé,
tot i que alguns reconeixen que tenen mal de cap i,
per a l’aula oberta, el premi a la més original va ser
per a 4t A. Totes les classes premiades per la deco-
ració van rebre un diploma.
Aquest any, des de la reunió de delegats, s’estan
buscant noves idees per a la celebració de l’any
que ve.
Ester Pagès
4t ESO B
7. REPORTATGES 7
PA NEGRE El film “Pa negre” ambienta la postguerra de
la Catalunya rural, uns temps molt difícils. An-
dreu, el protagonista, és un nen innocent que
pertany el bàndol republicà, és a dir, el bàndol
dels perdedors i, un dia, passejant pel bosc es
troba dos cadàvers, un home i el fill d’aquest.
Els soldats volen fer culpable dels assassinats
el pare de l’Andreu, el nen per evitar-ho, de-
cideix investigar pel seu compte qui ha matat
realment l’home i el nen. A continuació passen
un munt d’aventures i fets inquietants que aca-
ben amb la pèrdua de la innocència del prota-
gonista i amb el seu desencant personal.
La pel·lícula ha estat rodada a diferents llocs
de Catalunya, la majoria pobles rurals, com ara
Tavertet, Mataró, al Parc Natural de Sant Llo-
renç del Munt i l’Obac, Olot i Manlleu, on van
haver de tornar a obrir la fàbrica tèxtil de Can
Llanes.
Els actors i actrius que han intervingut en la
pel·lícula són catalans. El protagonista és un
nen de Manlleu, en Francesc Colomer (Andreu)
i la Marina Comes (Núria) és de Torelló.
L’èxit de “Pa negre” s’ha vist reflectit en l’allau
de premis que l’han reconegut. Primer va
ser al Festival de Cinema de Sant Sebastià,
Amb un títol tan suggerent com “Pa negre” després amb els 15 premis Gaudi de l’edició
tots pensem en la mala alimentació que hi va d’enguany i per acabar amb el reconeixement
haver a la postguerra i en el pa sec de la misè- de l’Acadèmia Espanyola de Cinema, on la
ria d’aquells temps. pel·lícula catalana va ser la gran triomfadora
de la nit tot l’emportant-se 13 estatuetes Goya.
La pel·lícula catalana “Pa negre”, la gran
triomfadora dels premis Gaudí i Goya d’aquest Olga Araque
any, dirigida per Agustí Villaronga es basa, Núria Lozano
en bona part, en la novel·la homònima de Ingrid Vázquez
l’escriptor rodenc Emili Teixidor, i també bar- 4t ESO A
reja elements del llibre del mateix autor titulat
“Retrat d’un assassí d’ocells”. En aquest llibre
s’explica la llegenda d’un home bàrbarament
mutilat durant la postguerra, i el fet que justifi-
ca la història és el descobriment de dos cos-
sos al bosc.
8. REPORTATGES 8
8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA les van fer les socialistes nord-americanes,
TREBALLADORA l’últim diumenge de febrer de 1908. A Euro-
pa l’any 1910 en la II Conferència Internacional
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona de Dones Socialistes, Clara Zetkin va propo-
Treballadora, reconegut per l’ONU. És una sar el Dia Internacional de la Dona per poder
diada per reivindicar el feminisme. Aquest dia promoure el sufragi femení, a més de la pau i
commemora la lluita de la dona per la seva par- la llibertat.
ticipació, juntament amb l’home, en el camp La celebració de la data es justifica encara
del treball i de la societat. Se celebra des del per les reivindicacions feministes dels anys
dia 19 de març de 1911. El perquè de la diada seixanta i setanta quan va ser implantada per
respon a la lluita de les treballadores per obte- les Nacions Unides el 1977.
nir millores laborals i socials. Al llarg del segle La data queda fixada a partir de la sortida al
XX el Dia de la Dona s’ha utilitzat per reivindi- carrer de les dones russes el 8 de març del
car principalment el dret al vot femení. 1917.
Una mica d’història
La celebració de la data es va fixar a partir de Com és el present
l’incendi que va succeir el 1908 en una fàbrica Però la lluita no ha acabat i de nou aquest any
tèxtil de Nova York. En l’incendi van morir un tenim motius per celebrar de forma reivindica-
centenar de treballadores que estaven en vaga tiva el dia de la dona treballadora. Dones de
i s’havien tancat dins la fàbrica. tot el món continuen en múltiples situacions
A part d’aquest fet també n’hi va haver dos de desigualtat.
més: l’incendi de la fàbrica “Cotton” i el de Algunes dades per recordar són les següents:
la “Triangle Shirtwaist Company” el dia 25 de Mentre el 56% de treballadors són homes,
març de 1911, en el qual van morir 142 obreres només el 44% són dones.
(la majoria immigrants joves). Respecte de les tasques de cura, encara
Les primeres celebracions del Dia de la Dona avui es concentren en les dones, no no-
9. REPORTATGES 9
més dels fills i filles, sinó també de malalts
i persones grans de la família, d’aquí que el
85% de les excedències són sol·licitades
per dones.
La pensió mitjana de les dones és de 599 €,
un 39% més baixa que la dels homes, que
estan en 977 € al mes.
Moltes dones segueixen patint violència,
assetjament i maltractament psicològic i
sexual a la llar o al treball. L’any 2010 han
mort 71 dones per violència de gènere,
73% de les quals eren immigrants.
Al nostre centre els alumnes de 2n i 4t d’ESO
han fet la seva aportació a la diada tot fent dos
murals al·lusius al tema.
Pau Banús Carandell
Ana Dierksheide Molina
Angel Muñoz Bueno
4t A
4t ESO
ELS LOCALS D’OCI NOCTURN A
OSONA
depenent de les consumicions. Els hora-
Sovint quan parlem d’oci nocturn ens estem ris de funcionament són els dissabtes de
referint a tots aquells bars musicals i discote- 00:00h a 06:00h. Alguns caps de setmana
ques que els joves o no tan joves freqüenten hi ha convidats especials, ja siguin famo-
els caps de setmana. sos per fer-se fotos o DJ reconeguts.
Fent una ullada a la comarca d’Osona, hem
trobat que els establiments estan dividits en Nit i dia: Està situada a la Carretera de
tres franges d’edats: els locals destinats als Gurb, 14 de Vic. L’entrada és a partir de 16
joves a partir dels 16 anys i els locals amb anys. Consta de tres sales i de servei de
entrada restringida als menors de 18 anys i 21 guardaroba. Els dijous hi fan festes alter-
anys. natives, els divendres música estil hardtek i
Els més destacats són: els dissabtes un estil house-dance.
La Suit: Està situada a l’Avinguda de la Ri- La disco: Està situada a l’Avinguda de la
bera, 12 de Gurb. L’entrada és a partir de Ribera, 12 de Gurb (just al costat de La
16 anys. Consta de quatre sales: Sala Pa- Suit). L’entrada és a partir de 18 anys. Els
txanga, Sala House, Sala de jocs i karaoke. espais consten de pista de ball, escenaris/
Les quatre sales tenen entre 2 i 3 barres. A pòdiums, la sala “privée” (un espai privat),
l’entrada hi ha dos serveis de guardaroba. i un vestíbul amb servei de guardaroba.
El preu estimat de l’entrada és de 10 a 14€ A l’estiu hi ha l’espai de carpes, situat a
l’exterior.
10. REPORTATGES 10
resultats de la mostra apunten les següents
Sala Pasternak: És una sala alternativa si- conclusions:
tuada al carrer Manuel del Pedrolo, 5 de Vic.
Està oberta dijous, divendres i dissabtes Alguns dels aspectes resultants del nostre es-
de 00:00h a 06:00h (quan hi ha concert, és tudi ja els esperàvem, com per exemple el fet
des de l’horari del concert fins les 06:00h.). que el grup que freqüenta més els bars i els lo-
L’entrada queda prohibida a menors de 16 cals, o bé no surt, és el grup de 3r d’ESO. Molts
anys, a no ser que vagin acompanyats del d’ells encara no tenen els 16 anys necessaris
seu tutor legal. I el preu és variable segons per accedir a les discoteques i, en general, un
els concerts o DJ que hi hagi. L’establiment 27% de l’alumnat d’aquest curs no surt.
consta d’una sola sala. El públic del Pas- El grup de 1r de batxillerat és el que més fre-
ternak busca un estil musical alternatiu, el qüenta les discoteques (amb un 100% de
que des de fa temps s’ha etiquetat com a l’alumnat que sol sortir), seguit per 4t d’ESO,
“indie” o “underground”. 2n de batxillerat i finalment 3r d’ESO.
Pub Xauxa: Es troba situada al C/ Enric Respecte a la mitjana de dies dedicats a sortir
Delaris, 16 de Manlleu. És un pub musi- de festa, és bastant regular: en tots els cursos
cal creat l’any 1977; en aquella època l’oci sortim uns 5 caps de setmana de cada 8 (2’5
nocturn se situava a Manlleu i no a Vic. Els al mes). El grup que menys surt és el de 2n de
joves (sobretot manlleuencs) hi comencen batxillerat, suposadament pels estudis.
a anar des dels 16 anys.
Les discoteques més freqüentades són: amb
La Femme: Està situada al camí de la To- un 95% La Suit, amb un 4% Ladisco i amb un
losa, 22. L’entrada és a partir de 18 anys. 1% altres locals d’ambient.
Consta d’una zona chill out, una terrassa i
altres sales amb diferents estils de barres. Els locals particulars on sol quedar la gent són:
L’horari és de divendres i dissabtes a partir El “local de l’Alecs” (Roda de Ter), el local de
de les 23:30 fins les 06:00h. Cantoni, el local de l’Esquirol i el local de Rupit.
Moscou: És una sala alternativa i de con- Els bars més habituals de trobades juve-
certs situada a la Carretera del Ter, 136 de nils són: Ca la Susi (Cantoni), Can Llemosí
Torelló. Els dies de funcionament són els di- (l’Esquirol), Desdelafinestra (Roda de Ter) i el
vendres i els dissabtes, les hores d’obertura Toni (Roda de Ter).
i tancament i els preus de l’entrada van en
funció dels esdeveniments que s’hi organit- Ja ho veieu, l’oferta és variada. Només calen
zen. Consta d’una única sala amb un esce- ganes, temps i l’edat reglamentària.
nari i dues barres.
Joana Castella
Aurum: És un pub musical situat al carrer Adriana Palau
de la Ramada, núm. 27 de Vic. Júlia Tolosa
4t ESO A
Després d’aquesta pinzellada nocturna per la
nostra comarca hem fet un petit estudi entre
els alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat
respecte dels seus hàbits d’oci nocturn i els
11. ENTREVISTES 11
EL CAVALL GAUDEIX QUAN PINTA vam ensenyar que havia de pintar allà i moure el
pinzell sobre la tela. Avui en dia agafa ell sol els
SANTÍ SERRA CAMPS, juntament amb el seu pinzells i es posa a pintar davant de la tela.
germà John i altres col·laboradors, va crear una
empresa anomenada SercamShows. Santí era afi- El cavall pinta només quan vol o sempre que
cionat als cavalls des de molt petit, i gràcies a la vosaltres dieu?
seva família es va habituar amb domadors i altres No, no, a ell ja li agrada i gaudeix quan pinta i sem-
especialistes relacionats amb els cavalls. Ara està pre que li posem una tela al davant es posa a pin-
dedicant molt temps a entrenar un cavall que pin- tar tranquil·lament.
ta, i nosaltres vam voler informar-nos sobre aquest
cavall tan especial. Sempre pinta el mateix?
Bé, sempre pinta coses senzilles com ratlles, cor-
bes... però mai les mateixes.
A part de pintar, fa altres proeses?
El cavall està treballant també per a un espectacle
on tots els cavalls, fins i tot ell, treballen en lliber-
tat. En aquests moments se l’està domant perquè
balli, es tiri a terra i faci una sèrie d’exercicis.
A part de totes les despeses que suposa tenir
un cavall, també us aporta beneficis?
Sí, perquè això que fem amb el cavall és una em-
Quines són les característiques del cavall? presa, i si no obtinguéssim beneficis ja no ho seria.
El cavall es diu Napoleon, té tres anys i mig i és
de raça frisona. Aquests cavalls són de sang fre- Entreneu algun altre cavall?
da, generalment de color negre i bastant alts. Són Sí, estem entrenant nou cavalls més, que són tots
cavalls barrocs provinents d’Holanda i tenen una específicament per a espectacles o per llargme-
intel·ligència superior a altres cavalls. tratges, pel·lícules, circs, escenes perilloses,...
On vau obtenir el cavall? Per què li vau posar Napoleon al cavall?
El cavall el vam comprar a Holanda en un lloc es- Perquè volíem posar-li un nom que fos artístic, en-
pecialitzat en aquests tipus de cavalls. cara que realment té un altre nom.
Què us va motivar per ensenyar el cavall a pin- Quan fa que pinta?
tar? Fa més o menys uns sis mesos.
Bé, nosaltres treballem en el món de l’espectacle
i al nou show que s’estrenarà sortirà un cavall pin- És veritat que feu subhastes benèfiques?
tant, i volíem que fos Napoleon. De subhastes no en fem normalment, només en
vam fer una en benefici de l’escola Estel de la Fun-
Quina tècnica heu fet servir per ensenyar el ca- dació Sant Tomàs, i vam recollir 460€.
vall a pintar?
Primer vam fer que es familiaritzés amb els pin- Irene Gonzalo, Gemma Parareda
zells, que jugués amb ells, els hi posàvem la boca Irina Pujol i Laura Solans
fins que un dia li vam posar una tela al davant i li 4t B
12. ENTREVISTES 12
SER DE LA COMISSIÓ DE FESTES notes quan passes a formar part d’una entitat,
PER A MI ÉS UNA FORMA DE TRE- encara que sigui petita, és que et sents una
BALLAR PEL POBLE mica més estimat per tothom però també ets
el centre de més crítiques i de justificacions.
L’ARNAU JORDÀ és un jove de 20 anys que ha
viscut tota la vida a Cantonigròs. Actualment Quanta gent hi ha dins de la comissió? La
estudia Ciències Polítiques i de l’Administració comissió la formem quatre nois. Dos que hi
a la Universitat Autònoma de Barcelona. És vivim normalment i els altres dos que pugen
una persona molt activa al poble de Cantoni i quasi tots els caps de setmana, de Sant Cugat
és membre de la comissió de festes. i d’Olot.
Aquest treball és voluntari o cobreu per fer-
lo? No, no, és totalment voluntari. No cobrem
pas per fer-lo. Al contrari, hi deixem més del
que en podem arribar a rebre. Tant els viatges
amb cotxe, com les hores que hi passem, com
les nits sense dormir i moltes d’altres coses
que podríem fer, les fem perquè volem i no
perquè ningú ens ho pagui.
Quin és el teu paper dins de la comissió de
Com relacionaries els teus estudis amb la festes? Jo en sóc el secretari, i com a tal el
comissió de festes de Cantonigròs? La co- que faig són presentar actes, portar una mica
missió com ens local d’un poble forma part de l’agenda de les activitats que hem de fer, mi-
l’ajuntament del qual en rebem les subvencions rar correus i el facebook de la comissió entre
i el permisos adients. La comissió de festes és d’altres. Però el fet que siguem tan pocs, tots
una petita part de tota la xarxa d’administració ho fem tot (tot i que el president porta el pes
local de tots els municipis de Catalunya. No més fort) ja que és mes fàcil treballar així. No hi
és que hi hagi gaire relació entre el que estic ha diferències entre nosaltres. El tresorer, però,
estudiant i la meva feina a la comissió ja que és qui porta més el tema dels diners .
les ciències polítiques engloben més els ni-
vells estatals i internacionals de les diferents En general, quina és la funció d’aquesta
delegacions de govern i d’entitats que hi van comissió? La funció d’aquesta comissió és
vinculades. Dient-ho clar el que estudio no ho fer activitats pel poble. Normalment en festes
aplico a la comissió, sinó que em serveix per puntuals com sant Isidre i sant Joan organit-
tenir una visió més subjectiva de totes les de- zem piscolabis per a tothom. No obstant, a
cisions que prenem nosaltres i també saber l’estiu i a l’hivern és quan tenim més feina. A
entendre les decisions que prenen les altres l’estiu hi ha les grans festes com la del festival
entitats del poble envers la comissió i els actes i la festa major que cal organitzar-les bé durant
que es fan al poble. l’any perquè durant aquella setmana tot vagi
el més bé possible. La nostra festa estrella és
Què és per a tu ser de la comissió de fes- la festa major, és la festa per la qual fa molts
tes? Ser de la comissió per a mi és una forma anys es va crear aquesta comissió. Muntar una
de treballar pel poble. Em sento més integrat, festa major de 7 dies porta feina. La festa ma-
tot i que ja fa anys que hi visc, però el que jor no només són unes activitats a fer, sinó que
13. ENTREVISTES 13
cal coordinar, tenir el material per fer-les, saber A part d’aquesta comissió, quins altres
qui, quan i on ha de ser la gent i què ha de grups hi ha per a l’organització del po-
fer, i mirar que tothom estigui content. Tenim ble? Les altres organitzacions del poble són
sort que la gent de Cantoni és la millor que la regidoria, l’Associació de veïns i també
podem tenir ja que ens ajuda i ens dóna suport l’ajuntament. Cada una té les seves funcions
sempre. Crec que la festa major de Cantoni i per exemple la regidoria ha iniciat un procés
és una de les mes completes del Collsacabra, administratiu pel qual Cantoni pugui ser una
tant per activitats per a totes les edats com per Entitat Municipal Instrumentalitzada. Procés
les dates. Molta gent de Rupit, de Tavertet, de que està pendent de l’acceptació a la Genera-
l’Esquirol i més avall vénen aquests dies. Tot litat. I que amb la seva renovació ha afegit més
i que aquest any hem tingut algun problema activitats a l’agenda del poble per als nens i
per culpa d’algun “gamberro”, espero que la nenes i per a la gent més gran.
d’aquest any sigui millor que l’anterior i que la
gent vingui per passar-s’ho bé. A l’hivern orga- Us reuniu amb els altres grups per debatre
nitzem, juntament amb altres entitats del po- i organitzar-vos? De tant en tant sí, per les
ble, la cavalcada de reis. festes més puntuals sí que ho fem.
Quant temps fa que col·labores pel poble de Com arribaries a la gent perquè formés
Cantonigròs des de la comissió de festes? part de la comissió o d’altres activitats
Havies col·laborat d’altres maneres? Doncs col·lectives? Doncs cal tenir una bona vo-
ja fa dos anys més o menys que hi estic ficat luntat i ganes de fer coses i innovar. És molt
i abans, com quasi sempre ha anat passant, gratificant quan en acabar les activitats veus
també ajudàvem als de la comissió a donar- la feina feta i un se sent orgullós d’haver-ho fet
los un cop de mà a les activitats, a servir a amb tota la il·lusió.
l’envelat, fer d’avituallament en la caminada i
altres coses. Abans de formar part de la co- Matthew Mcdaid
missió al jovent ens agradava ajudar perquè Aina Palacios
així de mica en mica entraves dins la dinàmica 4t ESO B
de la festa. Veig que durant aquests anys que
en formo part és que això no ha canviat i que
els nois de Cantoni ens segueixen ajudant en
tot el que ens fa falta i els ho demanem i tenim
un gran suport i una gran il·lusió. Ells seran qui
agafaran el relleu de la comissió quan ho dei-
xem.
Què és el que et va motivar a col·laborar
amb la comissió de festes? Doncs em va
motivar el fet que primer eren pocs i que ca-
lia que la comissió tirés endavant. No obstant,
part de la culpa que jo en formi part és del meu
germà que m’hi va engrescar i em va empèn-
yer a formar-ne part.
14. ENTREVISTES 14
EL RODA NO ÉS UN CLUB, ÉS UN dificultats, crec que esportivament estem bas-
SENTIMENT tant bé. Penso que l’equip base està prou bé
tot i que Vic, Manlleu i aquesta combinació de
Vic-Riuprimer agafen jugadors. Tot i així, és un
dels quatre millors equips de la comarca. En el
primer equip estem a segona regional. Tenim
un tercera regional que des que sóc president
és una de les coses de què em sento més or-
gullós, que a un jovent que ha jugat al Roda
des de petit els hàgim pogut donar aquesta
sortida. Crec que això pot esperonar jugadors
a quedar-se. L’objectiu del Roda és que el
En PERE SERRA és l’actual president del cen- màxim nombre de jugadors que s’han format
tre Esportiu Roda. Té 49 anys. Quan en tenia al Roda juguin al primer equip.
18 va entrar a la directiva d’aquest club i més
tard en va ser president. A més de la presidèn- Has pensat mai deixar el Centre Esportiu
cia del club, és impressor d’ofici. Roda?
A sang calenta tots en diem de coses, perquè
Quant fa que formes part de l’entitat del hi ha problemes amb pares, amb jugadors, en-
Roda i que n’ets president? tre la junta... Però plegar, he pogut pensar-ho
Com a soci des que tenia 18 anys, en tinc 49, però si ho hagués fet me n’hagués penedit.
doncs en farà 31. Vaig estar 8 anys a la junta
directiva, vaig plegar i hi vaig tornar a entrar Quants socis té el Roda?
quan el meu fill era benjamí, juntament amb Molt pocs, cada dia menys. Cada cop és més
una colla de pares, vaig estar-hi 4 anys com a difícil agafar gent, que la gent s’hi impliqui. Ser
vicepresident i en fa quatre que vaig agafar la soci del Roda vol dir pagar una quota, col.la-
presidència del club. Al mes de juny s’acaba borar amb l’entitat. Actualment estem al vol-
el meu mandat i hauran estat 8 anys de forma tant d’uns cent cinquanta socis. L’any passat
consecutiva. n´érem dos-cents cinquanta, però aquest any
hi ha eleccions i he actualitzat el cens i gent
Per a tu què és el Centre Esportiu Roda? que paga n’hi ha 150.
Com diu un jugador del tercera regional i del
primer equip, el Roda no és club, és un sen- Com creus que aniran les pròximes elec-
timent. El Roda, primer de tot és un club de cions?
futbol. Per a mi ser president del Roda és més El meu desig seria que es presentés algú, i que
important que ser alcalde perquè és un club per primera vegada al club hi haguessin elec-
on es formen jugadors i on es practica un es- cions. Seria molt bo que hi hagués més d’un
port. Això se sent interiorment. També s’ha grup de persones que es volguessin presentar,
d’intentar que a la llarga sigui una formació de així hi hauria noves idees. Si es fan dues can-
jugadors i donar valors a la persona. didatures, el soci que valori cada candidatura
i que voti i que guanyi el millor. O també per-
Com creus que està el Centre Esportiu Roda què les dues candidatures pactin entre elles i
a l’actualitat? es formi una nova candidatura. Al final el que
Sempre es pot millorar, però després d’un mo- volem tots és el millor per al Roda i per al club.
ment que hi ha hagut una mica de moguda, de Jo penso que al Roda el que li falta ara és una
15. ENTREVISTES 15
mica més de gent implicada, i si s’aconsegueix ni tampoc d’infantils. Es va dir a l’ajuntament
això es poden fer grans coses. i va dir que faria una campanya de promo-
ció a les escoles i a l’àrea social de la igualtat
Amb quins nous objectius presentes la nova d’oportunitats home-dona. L’ajuntament amb
candidatura? això no va complir la seva paraula, no ho va
Jo no t´he pas dit que em presenti, de moment fer, i és clar, ha estat molt complicat. Les ju-
no em presento perquè no ho tinc clar. En un gadores que teníem les hem anat repartint. No
principi no ho he decidit, encara que hi ha coses descarto que si hi hagués prou jugadores... I
avançades, però estem parlant amb la gent de tant si m’agradaria! Penso que va ser una ex-
la junta i alguns m’han dit que no continuaran periència molt positiva.
i alguns m’han dit que si jo continuava, conti-
nuaven ells. Ara n’estem parlant. Per la meva A part del futbol, quines altres aficions tens?
part, si continuen unes quantes persones de Perdo moltes hores ara amb el futbol, no em
les que hi ha al meu costat i en pogués agafar recordo de res més. Treballo i només vaig a
algunes de les que m’agradaria, no renuncio futbol. Ara per mi el 99% de la meva vida és
presentar-me. Però si no puc aconseguir això, el futbol.
no sé què fer. Això d’aquí un parell de mesos
ho decidiré. Et pots combinar el teu treball amb presidir
un club?
Què creus que ha millorat des que tu ets Sí, ho has d’anar fent com pots. El meu avan-
president? tatge és que també treballo per mi i amb ganes
No ho sé. Això ho hauria de dir la gent que està i il·lusió es pot fer tot.
al meu costat o els jugadors o els socis . Jo
estic content. He fet molts errors, he fet moltes Ajdir Abdelaziz
coses, però el que no es pot negar és que la Marc Guix
meva implicació ha estat total. He perdut mol- Guillem Jiménez
tes hores, he intentat tenir la màxima relació Iván López
amb els jugadors, tant en el futbol base com 4t ESO B
en el primer equip. Em sembla que el 99% dels
jugadors saben qui sóc i em coneixen. He in-
tentat tenir una bona relació amb els jugadors,
amb els pares, que de vegades és molt més
complicat . Voldria que la gent s’impliqués més
i que la família del Roda pogués ser molt més
gran, molt més extensa. Si aconseguim això a
Roda amb el que hi ha ara fet i les bases que hi
ha posades, podem arribar molt lluny.
No t’has plantejat mai tornar a fer un equip
femení?
Sí. Ho vàrem fer un any i en fa dos el vàrem
treure per falta de jugadores. Si aquell any es
va poder fer va ser perquè es barrejaven l’edat
d’infantil i la cadet. Va passar que l’any següent
no hi havia prou noies per fer un equip de cadet
16. OPINIÓ 16
NO ENS AGRADA LA SETMANA mença a crear un adult. És també una època
BLANCA en la qual s’adquireix molta experiència en tots
els àmbits, sobretot a l’hora de fer raonaments
No estem d’acord amb la setmana blanca! Pri- i de prendre decisions cada vegada més im-
mer de tot, aquesta setmana aquí al mig no portants, la majoria sobre el futur.
hi pinta res (sí, es posa molt bé, però també Per altra banda, a l’hora d’estudiar ja es crea
es posarien bé dos mesos de festa!). Després, una especialització en funció de la branca
ens talla l’època d’exàmens per la meitat; si d’estudis que l’alumne elegeix de forma prè-
almenys ens servís per delimitar un trimestre... via al primer curs de batxillerat. Aquesta es-
També creiem que és millor posar-la d’afegit pecialització en un cert àmbit, decanta molt
a final d’estiu, com estava abans, perquè l’estudiant cap a un costat o l’altre, de forma
s’aprofita més i, ara, a mig curs, serveix per que comença a posar les coses al seu lloc i a
donar-nos encara més feina. aclarir progressivament les idees.
Cal dir que la matèria que es dóna a batxille-
A part, dins del mateix Govern ha portat massa rat penso que és molt necessària per poder
polèmica, i, total, per a què ha servit? accedir després a uns estudis superiors (ja
Però bé, ja que aquest any hem anat atabalats siguin universitaris o formatius de grau supe-
sobre aquest tema (d’ara sí, ara no, ara la dei- rior). Aquesta matèria fa notar a l’estudiant
xem, ara la traurem ), i que ara que la tenim i és el seu creixement i la seva evolució a nivell
tota nostra, l’aprofitem. intel·lectual. L’alumne deixa d’elaborar els
seus projectes de forma simple per passar a
Júlia Bas fer-ho cada vegada de forma més completa i
Eva Mateo concreta.
Angi Mayorga A més, a part de preparar molt correctament
Bàrbara Pallarès l’estudiant per poder portar a terme aquests
4t ESO B estudis superiors, el capacita per poder rea-
litzar i superar les proves que donen accés a
BATXILLERAT? aquests estudis: les Proves d’Accés a la Uni-
És realment útil el batxillerat, és interessant? versitat (PAU).
O és només un pas obligatori per accedir als Finalment, només esmentar que a part
estudis universitaris? d’aquesta funció que considero que tenen els
La veritat és que no és gaire fàcil de respondre estudis de batxillerat, opino que realitzant-los
i menys encara per una estudiant que n’està s’adquireix cultura general sobre molts àm-
realitzant l’últim curs. bits i en alguna situació concreta pot servir-
Per una banda, penso que quan s’acaba nos d’ajut. Així mateix, donen molta pràctica
l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) molt tant en la lectura com en la redacció i sobre-
pocs estudiants tenen clar primer de tot si vo- tot obliga els alumnes a crear hàbits d’estudi
len accedir a la universitat o volen fer altres i d’organització del temps. També els mostra
estudis i, segon, si és el cas que desitgen rea- que hi ha d’haver constància i regularitat en tot
litzar estudis universitaris, què estudiar. Per allò que fan.
poder-ho descobrir penso que és necessari El saber no ocupa lloc.
passar per batxillerat, ja que en aquests dos
cursos l’estudiant recorre un període en què Queralt Aymerich Tarrés
madura molt, tant en el seu pensament com en 2n Batx
les seves idees sobre el que l’envolta; es co-
17. OPINIÓ 17
CRÍTICA TEATRAL: PEDRA DE TARTERA
El passat dimecres dia 23 de febrer els alum- El títol de la novel·la i l’obra fa referència en
nes de 4t d’ESO vam assistir a la representació aquest caràcter propi de les dones, com diu
de l’obra de teatre Pedra de tartera. L’obra és la Conxa en un moment de l’obra: “em sento
una adaptació de Marc Rosich de la novel.la com una pedra amuntegada en una tartera, si
escrita per Maria Barbal vint-i-cinc anys des- algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré
prés de la publicació de la considerada millor amb les altres pedres rodolant cap avall. Si res
novel·la rural catalana dels últims temps. no s’atansa, m’estaré quieta dies i dies...”
Aquesta obra de teatre adaptada en un català La representació va ser més comprensible
propi de Pallars és la representació de la vida gràcies a un projector que ens permetia veu-
de Conxa, que des de ben petita es va veu- re escenes que no es podien representar en
re obligada a abandonar la família pobra en la aquell ambient les quals es projectaven a la
qual vivia per anar a casa de tia, a un poble paret blanca de l’escenari. El decorat es ba-
proper. Molts anys més tard va marxar nova- sava en la cuina (casa) de la tia, que constava
ment del poble on s’havia criat amb els oncles d’una taula, unes escales i una tartera. L’obra,
per anar a viure a Barcelona, on s’apartarà per d’una hora i cinquanta minuts (sense entreac-
sempre del seu món rural per viure només de te) va ser representada per vuit actors, dels
records. quals Àurea Márquez (Conxa) era qui tenia el
paper més rellevant, ja que apareixia a quasi
La vida de la protagonista transcorre durant la totes les escenes.
Guerra Civil Espanyola. Conxa té una vida de
submissió i no té la possibilitat ni la capacitat Ivet Parera
d’intervenir ni d’opinar en res. Però no només Marta Tarruella
és ella que se sent així, sinó que totes les do- 4t ESO C
nes d’aquella època tenien una vida semblant.
18. SORTIDES 18
SORTIDA A GIRONA
El 16 de febrer els alumnes de 3r d’ESO van tocar, també, cançons dels anys 50. Els instru-
anar a Girona, a l’Auditori. Van assistir a una ments que sonaven eren dues guitarres elèctri-
audició sobre la història del rock. Els músics ques i un teclat. Els cantants eren Cris Juanico
van tocar unes vuit cançons com ara: Smoke i dos musics més. Cap al voltant de les tres
on the water, de Niruana, Jailhouse rock, tornaven cap a Roda.
d’Elvis Presley i Hey Jude dels Beatles. Van
Ariadna Espelt
Mireia Muntadas
Jordi Murga
4t C
VISITA A LA COLÒNIA BORGONYÀ
El dia 8 de març els alumnes de 4t d’ESO van Després van visitar el casino-teatre, la llar
visitar la colònia Borgonyà. Van seguir un itine- d’avis que era la “casa cuna” i que actualment,
rari amb les explicacions d’un guia del Museu a més de la llar d’avis, hi ha una petita exposi-
Industrial del Ter. Primer van veure la fàbrica, ció permanent sobre la colònia, les cases més
després el canal, les cases dels encarregats, noves construïdes als anys seixanta i després
un dels primers carrers que hi va haver a la van baixar cap al riu per veure la resclosa, el
colònia, el carrer Escòcia, i van poder veure’n camp de futbol i les cases dels directius.
una caseta tal com era originariàment.
19. SORTIDES 19
SORTIDA AL PARLAMENT DE CATALUNYA
El dia 9 de març els alumnes de 2n de batxille- coses els van demanar com estava el tema de
rat van visitar el Parlament de Catalunya amb la llei d’immersió lingüística, com se situen els
l’objectiu de veure’n el funcionament en un dia diferents grups polítics a l’hemicicle, en què
de sessió parlamentària. Aquesta activitat està consisteix la feina de parlamentari, les despe-
adreçada a alumnes d’ensenyament secundari ses que tenia el Parlament i quines mesures
postobligatori. La visita va consistir en una pri- d’estalvi farien, com està la llei de vegueries…
mera part explicativa de com funciona el Par- Els parlamentaris van respondre satisfactòria-
lament i van facilitar un ordre del dia de la ses- ment totes les preguntes i els alumnes es van
sió del mateix dia 9. Van assistir al ple durant trobar atesos. Aquesta sortida s’ha organitzat
deu minuts. Seguidament, dos diputats, un de des de l’assignatura d’història i se’n fa una va-
CiU i una altra d’ICV es van sotmetre a les pre- loració molt positiva.
guntes que els van fer els alumnes. Entre altres
20. AULA D’ACOLLIDA 20
LES TAC A L’AULA D’ACOLLIDA completa, la immersió lingüística ha d’anar
acompanyada d’una immersió tecnològica.
En pocs anys hem passat de les TIC a les TAC,
de l’aprenentatge de les tecnologies de la in- A l’aula d’acollida disposem de quatre ordina-
formació i de la comunicació a les tecnologies dors, auriculars, connexió a Internet, escàner,
per a l’aprenentatge i el coneixement. El pas ja impressora i reproductor d’àudio i vídeo. A tot
ha estat donat, si bé a hores d’ara tothom és això hi hem d’afegir els ordinadors portàtils de
conscient que l’actual situació econòmica no què disposa l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, aco-
ajuda a la implantació d’aquest model en els llits ja a l’1x1. Si tenim en compte que en el
terminis prèviament previstos. present curs han passat per l’aula d’acollida
un total de nou alumnes, i que el nombre
màxim d’alumnes que hi
han coincidit en una ma-
teixa hora ha estat de sis,
podem constatar que el
material de què dispo-
sem és suficient. Actual-
ment, l’oferta digital és
variada, hi ha nombrosos
webs i programes desti-
nats a l’aprenentatge de
la llengua catalana per
a l’alumnat nouvingut
(Galí, Vincles...).
Fa poc vam passar un
qüestionari a l’alumnat
Les Aules d’acollida, en aquest sentit, hi treba- de l’aula d’acollida per copsar les seves in-
llen des de fa una colla d’anys, més que res per quietuds i interessos. A la pregunta de què
necessitat. Una Aula d’acollida aplega alumnat t’agrada més de l’aula d’acollida?, més de
de diversa procedència, de diversa edat, amb la meitat dels alumnes va respondre que
nivells d’escolarització previs diversos i amb l’activitat que els agradava més era el treball
interessos diversos. Per poder donar-hi res- individual amb el programa Galí; en relació a
posta, el professorat ha de disposar de mitjans la pregunta de quin avantatge suposa treballar
que permetin un treball autònom de l’alumnat amb ordinador a l’aula d’acollida?, vam obtenir
i que cadascun i cadascuna pugui progressar respostes com “podem treballar sols i cadas-
al ritme que determinin les pròpies circums- cú pot fer diferents coses”, “quan tinc un dub-
tàncies, sense que això vulgui dir deixar de te el consulto al google” o “busco al diccionari
banda el treball col·laboratiu i en equip. A més, (digital) i no faig faltes”; i quan els preguntem
l’estímul audiovisual que s’aconsegueix amb quina diferència noten entre el llibre imprès i
l’ús de les tecnologies en l’aprenentatge de les l’ordinador?, contesten que “l’ordinador parla
llengües o de qualsevol altra matèria genera i això t’ajuda a parlar”.
una resposta molt positiva de l’alumnat. I en
aquesta societat del coneixement, si volem Santi Llorà,
que la integració de l’alumnat nouvingut sigui professor de l’Aula d’acollida.
21. RACÓ LITERARI 21
Els alumnes de l’Aula Oberta de 4t hem llegit el llibre: Un haiku per a l’Alícia. No us volem parlar
del llibre en si -que ens ha agradat molt- sinó de l’interès que ens ha provocat vers els haikus.
Què és un haiku?
Un haiku és un poema antic d’origen japonès, molt breu però que ho diu tot. Des de principis
del segle XX es comencen a treballar a Europa. L’estructura dels haikus no és complicada, els
constitueix una sola estrofa de tres versos que no cal que rimin, amb un total de disset síl·labes
tot tenint en compte les síl·labes àtones finals. Distribuïdes en 5 + 7 + 5.
En els seus orígens la temàtica era referida a la natura, però actualment trobem haikus de te-
màtiques diverses. Vol ser la impressió de la natura, de la vida en un instant o d’una emoció
concreta.
Us animem a fer haikus! Si ens els feu arribar, a la classe hi ha una capsa on els podeu deixar.
Els que més ens agradin els penjarem al suro que hi ha al costat de direcció. No us oblideu de
posar el vostre nom i no hi heu de posar títol.
Haikus d’escriptors coneguts:
22. AMPA 22
NI CARN, NI PEIX,CARNAVAL! setmana blanca podríem dir que no és ni carn
ni peix, per carnaval hi ha carn i peix a dojo. El
La setmana blanca ha tingut de tot; partidaris i de Roda és dels de la cua, engega quan molts
detractors, alegries i desencisos, gent eufòrica ja tanquen, passat el Dimecres de Cendra, en-
i de molt emprenyada. El fet és que no pas- trada la Quaresma, traspuant un punt modera-
sarà a la història, precisament, com una deci- dament transgressor que li afegeix sal i pebre i
sió del grat de tothom, ans al contrari transmet el fa especialment cobejat.
Degut tant a l’educació que hem re-
but, com a una certa versió oficialit-
zada de la història, tenim la impressió
que moltes de les festes que cele-
brem al llarg de l’any són d’origen reli-
giós. De vegades és així, però moltes
d’elles ho són per assimilació. Eren, en
un principi, d’origen pagà i en el de-
curs del temps han estat recuperades
i catalogades, a Occident, pel cristia-
nisme. És el cas del Carnaval o el Car-
nestoltes -com més us plagui, que tot
s’hi val-, el nom d’un rei de broma, la
personificació de la llibertat i la gresca;
la festa dels “darrers dies”, precedint
la Quaresma. Dies de transgressió, de
disbauxa i vida alegre just abans de
l’inici de l’abstinència i la privació.
Per Carnaval no us estigueu de res, ve
a dir la llegenda. Mengeu porc a cor
què vols, de la darrera matança. I de
carn la que us demani el cos. Coques
de llardons, ous i crema i pastissos els
que vulgueu. Que aviat tocarà baca-
llà i sardines i peixos. I bo i disfressats
canteu, salteu i balleu, foteu-vos del
aires de desencert i ha generat més discòrdia mort i de qui el vetlla, rieu, rieu molt que és
que bona maror. Si un ensenyament en podem senyal de salut i allarga la vida. Oblideu per un
treure és que mentre algú no harmonitzi d’una dia les hores d’estudi feixuc, els llibres espes-
vegada per totes els períodes de vacances es- sos (virtuals inclosos), els exàmens, el profes-
colars i els laborals, aquest país seguirà sent sor sorrut o l’alumne rebel, tant se val. Que la
can seixanta. vida són dies i no s’hi val a badar!
Però, per sort, eixint de la Setmana Blanca, Pep Palau
setmana amunt, setmana avall, comença el www.peppalau.blogspot.com
Carnaval. I aquí sí que hi ha unanimitat. Si la
23. PUNT JOVE 23
A PLE RENDIMENT! el grup i ens han contestat: (...) que a les activi-
tats que fem o organitzem hi hagi més partici-
Per a la gran majoria dels lectors d’aquesta re- pació; que sigui un grup de llarga durada; tenir
vista es pot dir que ja teniu la meitat de camí 25 anys i ser encara membres actius de JAR!
fet, ja que us trobeu a meitat del curs esco- Ser membre de JAR és molt divertit!
lar. Per L’Espai, tot just fa quatre dies que
hem començat el nostre curs, ha estat aquest No cal dir que si algú de vosaltres està interes-
any 2011, i val a dir que ens fa molta il·lusió: sat a formar part del grup només ha de dir-ho,
serà el primer any sencer d’activitat; encara hi ja sabeu on trobar-nos. Per altra banda, si te-
haurà coses que ens seran noves. A un mes niu ganes de fer altres coses, a banda del grup
vista de complir l’any d’obertura, tenim la sa- JAR i formar part d’alguna comissió per treba-
tisfacció de comptar amb el grup JAR (Joves llar altres activitats (Carnaval, Setmana Jove,
Actius de Roda), una vintena de nois i noies activitats estiu, Festa Major), o bé simplement
que col·laboren amb nosaltres organitzant ac- donar la vostra opinió de qualsevol cosa que
tivitats pels joves del municipi. A ells els hem afecti l’entorn juvenil, us esperem també a
preguntat com els agradaria que evolucionés l’espai amb els braços oberts.
24. PUNT JOVE 24
PLAT COMBINAT la secció “T’odio Amor Meu” a la qual espe-
rem que ens ajudeu a treure’n un bon partit.
El passat divendres 25 de febrer L’Espai va Si voleu més informació, uniu-vos al grup Plat
estrenar el programa de ràdio Plat Combinat Combinat del facebook i seguiu-ne els comen-
que s’emetrà tots els últims divendres de mes, taris.
de 14.00h a 15.00h a Ràdio Roda (107.6 FM).
Les conductores del programa, que com ja us PROPERES ACTIVITATS
podeu imaginar, som l’Alba, la Sabina i la Lau-
ra. Estem molt il·lusionades amb aquest nou Per finalitzar us volem parlar de les activitats
projecte i esperem comptar amb una audièn- que tenim per endavant:
cia fidel, que a més d’escoltar-nos hi participi Dissabte 26 de març: Videoforum “Billy Elliot”,
de forma directa o indirecta: a través de co- a les 6 de la tarda a l’Espai
mentaris al facebook (Plat Combinat), correus De l’11 al 16 d’abril: 2a setmana jove amb con-
electrònics (platcombinat@gmail.com), o bé cert.
trucant en directe al programa a Ràdio Roda Del 6 al 20 de maig: El Raid dels Ausetans
(93 850 04 75). I ja sabeu que a l’estiu us esperem a les activi-
tats de L’estiu Jove, que a més aquest any hi
Perquè us feu una idea de què és Plat Com- haurà novetat, però això ja us ho concretarem
binat, us direm que coneixerem cada mes un a la propera revista.
jove del poble que serà entrevistat, ens po-
sarem al dia de notícies curioses i comenta- Salut per a totes i tots!
ris dels joves de Roda, proposarem activitats
d’oci a l’apartat de l’agenda i comptarem amb
25. RECOMANEM 25
TÍTOL: El efecto mariposa TÍTOL: El diario de Noah
DIRECCIÓ: Eric Bess J.Mackey Gruber DIRECCIÓ: Nick Cassavetes
ESTRENA: 30 d’abril 2004 ACTORS: Ryan Gosling, James Garner, Rachel McA-
DURACIÓ: 113 minuts dams, Gena Rowlands.
LLOC: EUA
ARGUMENT: Evan Treborn (Aston Kutcher) ha perdut la ANY: 2004
noció del temps. Des de la seva infància no recorda els
moments més crucials de la seva vida ni els seus re- Basada en la novel·la The Notebook, Nicholas Sparks.
cords més espantosos. Durant la seva infància anava a La història comença en una residència. Un avi (James
un psicòleg que li feia escriure un diari amb els fets de Garner) està explicant una història a una àvia (Gena
la seva vida quotidiana. A la universitat, decideix llegir un Rowlands). Li explica l’enamorament de dos joves, en
dels diaris i així torna al passat i ho recorda tot. Gràcies Noah (Ryan Gosling) i l’Allie (Rachel McAdams) i la seva
als diaris ha pogut tornar a la seva infància. Més tard separació, primer pels pares de l’Allie i després per la
s’adona que aquest record només el fan sentir respon- Segona Guerra Mundial. Al cap de 14 anys es retroben i
sable de les males vides dels seus amics. Especialment d’alguna manera recuperen el temps perdut. En Noah és
la de la Kayleigh, el seu primer amor i que encara estima. un noi espontani, enamorat de la poesia i molt romàntic.
Intenta escriure el seu passat amb la mentalitat actual L’Allie és la típica nena de papà, però amb un gran cor.
en el cos d’un nen per tal de canviar el present. Cada Són molt diferents en tots els aspectes, però s’enamoren.
vegada s’adona que les seves accions són inesperades La història transcorre a Carolina del Nord, prop de l’any
i desastroses. 1940, als inicis de la Segona Guerra Mundial.
És un pel·lícula que fa pensar molt, així que la recoma- És una història molt bonica, romàntica-dramàtica i molt
nem a tothom a qui li agradi rumiar una mica. ben valorada per la gent que l’ha vist.
Nina Espuña Aida Reig
Nil Gurt 4t. ESO C
4rt ESO C
26. RECOMANEM 26
TÍTOL: El oráculo de la luna TÍTOL: Fem equip!
IDIOMA: Castellà AUTORA: Laura Gallego
AUTOR: Frédéric Lenoir EDITORIAL: Destino, col·lecció “La Sara i les Golejadores”
EDITORIAL: Debolsillo ANY EDICIÓ: març del 2009
PÀGINES: 557 PÀGINES: 252
ARGUMENT: Tracta del fascinant relat de la curta i inten- ARGUMENT: La direcció d’una escola decideix fer un
sa vida de Giovanni Tratore, un humil calabrès del Renai- equip de futbol per participar a la lliga local. La Sara, una
xement. Aquest noi va decidir viatjar a Venècia quan era fanàtica del futbol i la millor jugadora de la classe, està
un adolescent per tal de trobar la noia de la qual s’havia molt emocionada perquè hi vol participar. Però no tot és
enamorat un dia que un vaixell de la noblesa veneciana tan fàcil com li semblava. El professor d’educació física
havia desembarcat, per casualitat, al seu poble. Durant ha decidit que l’equip només serà masculí. La Sara, in-
el camí cap a Venècia, passa dos anys a casa d’un vell dignada, decideix demostrar-li que les noies també sa-
savi del qual aprendrà infinitat de coses sobre filosofia ben jugar a futbol i per això li diu que formarà un equip
i astrologia. Aquest aprenentatge creu que el farà ser de futbol femení. Ell la repta i li diu que jugaran un par-
digne mereixedor de la seva estimada. Però un cop re- tit nois contra noies, i que si guanyen les noies podran
prèn el viatge, ha de complir la promesa que va fer al apuntar-se a la lliga. També ens explica l’amor de la Sara
seu professor: portar una misteriosa carta al Papa, per la cap al millor jugador dels nois, l’Héctor. Quin serà el re-
qual serà perseguit sense parar. sultat del partit?
RECOMANO aquest llibre a totes aquelles persones a RECOMANEM el llibre a totes aquelles persones que els
qui agradi el misteri, perquè aquesta novel·la està plena agradi el futbol, els contes juvenils i infantils i que esti-
d’aventures, d’assassinats... on tot el que passa és com- guin en contra de les injustícies cap al futbol femení. Si
pletament inesperat. el llegiu i us agrada podeu trobar més llibres d’aquesta
col·lecció.
Marta Tarruella
4t ESO C Ariadna Espelt
Mireia Muntadas
4t ESO C
27. ENTRETENIMENTS 27
4 EN 1
Abdelaziz Ajdir
Pau Banús
Omar Ajdir
Nabil El Quaissi
28. ENTRETENIMENTS 28
4 EN 1
Aina Palacios
Alícia Cantero
Flor Guimaraez
Aida Canal
FES TREBALLAR LA MENT
1. Pensa un número de l’1 al 9.
2. Multiplica’l per 9.
3. Suma les xifres del resultat (Per exemple: 77 -> 7 + 7)
4. Resta-li 5.
5. Assigna-li una lletra al número resultant (A – 1, B – 2, C – 3,…)
6. Pensa un país que comenci per aquesta lletra.
7. Pensa un animal que comenci amb la segona lletra del país escollit.
8. I pensa un esport que comenci amb la tercera lletra del país.
JOC DE PARAULES
QUÈ FA UNA IGUANA NEDANT A DINAMARCA?
Eloi Canal
4t ESO A
