1. Robert Frank
"Yo estoy siempre mirando
afuera, tratando de ver hacia
dentro"

2. Índex
● Vida de Robert Frank
● La obra
○ The Americans
○ Cinema
○ Lines of My Hand
● Anàlisi fotogràfic

3. Biografia
● 09/11/1924 - Neix a Zurich.
● Descendent Jueu.
● 1946: Primer llibre de fotografia (40 fotografies)
● 1947: Emigra a EEUU.
● 1950: Participa a 51 American Photographers. Es casa amb
Mary Lockspeiser.
● 1952: Viu a València.
● 1953: Periodista fotogràfic a McCall's, Vogue i Fortune.
● 1961: Primera exposició individual: Robert Frank.
● 1962: Exposa al MOMA a Nova York.
● 1970: Fa el segon llibre: Lines of My Hand.
(autobiogràfic)
● 1974: Mor la seva filla Andrea en un accident aeri. el
seu altre fill Pablo pateix esquisofrènia. Trascendent
en vida.
● 2007: Va rebre el premi PhotoEspaña.

4. 1952: Viu 5 mesos a València.

5. 1955 - va viatjar per EEUU i va fotografiar la societat en tots
els aspectes durant 2 anys.
Aquestes fotografies van ser publicades a The Americans.

6. The Americans
- Va documentar el optimisme regnant en
els anys 1950, les diferències racials
i de classes socials.
- Ironia de la cultura d'Estats Units.
- Les característiques de les seves
fotos es desvien de les acceptades.
- Estil inusual d'enfocament i poca
llum.
Funeral. St. Helena, South Carolina, 1955 Los Angeles, 1955

7. - Diferències amb els estàndards contemporanis li dificulten la
The publicació a EEUU. Va ser publicat l'any 1959.
Ameri - Males crítiques. Amb el temps, The Americans esdevé un treball
cans representatiu dins la fotografia i història de l'art.

8. The Americans

9. The Americans
Rodeo NYC, 1954. Robert Frank
Political Rally, Chicago, 1958, Robert Frank

10. Després de The Americans es
centra en la realització de
CINE pel·lícules.
1959 - Pull My Daisy
1960 - Sin of Jesus
1972 - Documental sobre els Rolling Stones:
Cocksuker Blues. Es considera el seu millor
treball cinematogràfic. Es veu als Stones
envoltats de drogues i sexe en grup. Els Rolling
Stones van denunciar a Frank.

11. Lines of My Hand
1970 - Va
reprendre la
fotografia amb
el seu segon
llibre: Lines
of My Hand.
Treball
AUTOBIOGRÀFIC i
amb moltes
fotos
personals.
"Molt influit per la mort dels seus
dos fills, en Pablo i la Andrea. "

12. Andrea i Pablo, 1956. Robert Frank
Lines of My Hand
Sick of Goodby's, 1978. Robert Frank

13. Lines of My Hand

14. 34th Street, New York City
Robert Frank
Suís
1955-56
Comentari de Pablo
Sánchez Hidalgo

15. 34th Street, New York City
Paràmetres tècnics
Fotografia en blanc i negre
en format vertical. Es
desconeix el model de càmera
i objectiu. Objectiu
angular.
Nivell Morfològic
Presència de gra i domini de
línees verticals. Clara
escala i textura aspra. Gran
profunditat de camp. Imatge
a contrallum. Clar contrast
entre blanc i negre (línea
carretera).

16. 34th Street, New York City
Nivell compositiu
La perspectiva crea un
efecte estrany amb la
verticalitat de la línea =
tensió.
Distribució de pesos
harmònica.La línea principal
es troba sobre una de les
línees de la llei de terços.
Fotografia dinàmica.
Recorregut lectura
ascendent.
Un espai exterior obert on
tot entra dins de camp i on
la sensació d'imatge és de
profunditat.

17. 34th Street, New York City
Nivell Enunciatiu
Els personatges són un
element més del paisatge,
omplen les voresres i no
prenen cap protagonisme.
Denoten monotonia i aporten
fluidesa en la lectura.
Tant sols destaca la
presència d'una donaque
creua el carrer.
Dirigeixen la mirada cap a
la llum, caminen de la
foscor del carrer cap a la
claredat del final.

18. 34th Street, New York City
Conclusió
Dos factors paral·lels:
1- Tensió i neguit gemerat
amb el contrast entre la
perspectiva i la línea
vertical que no la segueix.
2.1- La línia recta condueix
des de la foscor de
l'assfalt fins a la llum.
2.2 - La circulació de la
gent condueix la visió a
través del túnel que formen
les parets dels edificis,
cap a la llum.

19. London, 1951-52 - Mar Tubau
1. NIVELL CONTEXTUAL
Dades Generals
● Autor:Robert Frank
● Nacionalitat:Suís
● Any:1951-52
● Procedència:Londres,
Anglaterra
● Gènere:Fotografia
periodística. Fotografia de
carrer.
● Moviment/Estil:Aquesta imatge
va ser realitzada en el temps
de postguerra i exili.
Paràmetres tècnics
● B/N-Color:És una fotografia
elaborada amb blanc i negre,
sense color.
● Format:Presenta un format
vertical.

20. London, 1951-52
La posició dels elements formen
2. NIVELL MORFOLÒGIC un triangle dibuixat en la
superfície on s’estableixen els
El centra d’interès que presenta la imatge és el tres personatges, un a cada
personatge que es troba amb la màxima grandària punta.
respecte els altres personatges. S’utilitza una poca i breu
Està presa amb un ISO 400 o 800, ja que es profunditat de camp, els elements
tracta d’un espai obert en el que sembla ser que del segon pla estan desenfocats,
s’hi estableix poca llum, i per tant necessita fins fer desaparèixer la figura
un ISO més alt. Degut a l’ús elevat de l’ISO, la explícita de l’horitzó, deixant
imatge sembla estar granulada. així un fons blanc i buit, on no
es pot diferenciar la presència
Es pot diferenciar dos plans: al primer hi d’un altre pla perquè no resulta
trobem la figura del nen, quasi al centre; i el res a la imatge.
segon es troba amb la formació de dues persones,
una a cada costat del nen del centre d’interès. La llum és natural, suau i fosca.
Els elements que formen part del segon pla són, Presenta variacions d’intensitat
al cantó dret, una nena; i al cantó esquerre, en els diversos plans: al primer
un home. S’intueix que es posicionen darrera del pla hi predomina una llum fosca i
noi destacat del primer pla, amb la qual cosa, obscura, en canvi en el segon pla
la dimensió de cada element segons el pla en el la llum és molt intensa i la
que correspon cada un d’ells és diferent: el nen imatge s’inclina a cremar-se.
del primer pla adquireix una dimensió més gran Està basada en una gamma de
que els dos elements que formen el segon pla. grisos amb harmonia, amb algun
L’escala que adquireix cada personatge és contrast en el primer pla i la
diferent corresponent al pla on aquests es força del blanc en el segon pla.
situen.

21. London, 1951-52
3. NIVELL COMPOSITIU
Existeix una perspectiva diferenciada respecte
l'element que observem en el primer pla, on es mostra
més gran, i la resta d'elements més llunyans, que es
mostren petits i allunyats.
El protagonista de la fotografia està quasi situat
dintre de la llei de terços, però més aviat es
posiciona al centre de la imatge.
Els personatge principal no presenta cap intenció de
dinamisme, no obstant, la posició del seu cos ens
mostra una sensació informal i relaxada, en la que hi
predomina la despreocupació. Els elements del segon
pla expressen moviment i dinamisme, tot al contrari a
l’element principal. Caminen cap a endavant en
direcció frontal.
El centre d'atenció de la imatge és el nen que apareix
en primer pla frontalment, mirant a la càmera. I tot
seguit identifiquem els dos personatges, un a cada
banda del noi del pla primer.
La posició general dels elements és informal, quasi
desprevinguts i presenten una postura vertical, drets.

22. London, 1951-52
3. NIVELL COMPOSITIU
3.1. Espai de la representació
Tots els elements estan dins del camp, la imatge està
correctament enquadrada, on cap personatge surt fora de
la representació de la imatge. Es tracta d'un paisatge
obert, a l'exterior, que sembla ser una carretera o una
superfície d’asfalt. Al segon pla s’hi pot apreciar una
acera que surt fora de l’enquadrament de la fotografia.
Es tracta d’un paisatge real.
En la imatge s'hi estableix poca profunditat de camp,
els elements més petits els podem distingir però es
troben una mica desenfocats, tot i que no massa.
Únicament són elements més llunyans i ens costa
identificar-los, tal i com passa a la realitat.
3.2. Temps de la representació
És una imatge que no necessita molt temps d’exposició i
per tant, resulta una imatge instantània i ràpida de
captar, provocant la inexistència de moviment (difuminat
mogut) en els elements que es mouen. Tot i que per
aconseguir la suficient llum per visualitzar la
fotografia s’ha utilitzat un diafragma mitjà-elevat, per
captar la llum necessària.

23. London, 1951-52
4. NIVELL INTERPRETATIU
Les persones de la fotografia assoleixen
un físic variat i de diverses edats
cadascun. Hi ha dos personatges
masculins, el nen destacat i l’home de la
banda esquerra; i un altre femení, la
nena de la banda dreta. En general no
porten una indumentària molt ostentosa,
però tampoc és pobre o deixada, sinó més
aviat vesteixen amb una roba corrent per
a l’època. També es dedueix que fa fred
pels abrics que els dos elements del
segon pla porten posats.
També presenten un tarannà alegre
moderat, es mostren apàtics i poc
expressius, sobretot els dos personatges
més llunyans, ja que és difícil
identificar la seva cara.
Tot i que el seu comportament és poc
explícit, les mirades estan clarament
destinades a l’òcul de la càmera.

24. Los Angeles, 1955. The Americans
Anàlisi 3 - Irene Font
Aquesta fotografia pertany a Robert Frank, un
fotògraf nascut a Zurich l’any 1924. No
presenta cap títol i va ser feta a Los
Angeles a l’any 1955. Va ser publicada en el
seu llibre titulat The Americans, on
reflecteix la societat americana des d’un
punt de vista molt crític. A causa de les
diferencies amb els estàndards contemporanis,
no va poder publicar el seu llibre als Estats
Units fins l’any 1959. Totes les seves
fotografies estan una mica subexposades i
tenen un estil inusual d’enfocament, això va
provocar males crítiques inicialment, tot i
que poc a poc es va anar acceptant la seva
tècnica fins a convertir-se en representativa
de l’època.
Centrant-nos amb aquesta imatge i els seus
paràmetres tècnics podem observar que és una
fotografia en blanc i negre, amb un format
vertical per enquadrar la fletxa sense massa
espai als costats i així aconseguir donar-li
màxima importància.

25. Los Angeles, 1955. The Americans
Anàlisi 3 - Irene Font
A nivell morfològic cal destacar que la
fotografia consta d’un edifici en el qual hi
ha una fletxa gegant penjada de la façana que
indica una direcció, a la qual es dirigeix un
subjecte que està caminant pel carrer. La
teulada del edifici també ocupa un espai
important. Hi apareix un joc amb les línies
horitzontals, ja que la vorera cau cap a la
esquerra i ens dona la sensació que la foto
pot estar torçada, però es compensa amb la
línia de la aresta de l’edifici, ja que
aquesta cau cap a la dreta.
La fotografia no presenta un gra marcat. L’
objecte dominant és, sens dubte, la forma de
la fletxa i, alhora, és on dirigim primer la
mirada. Podríem separar la foto en tres plans
de profunditat, el primer seria el de la
fletxa, a continuació la façana, després l’
individu i finalment el fons de la teulada.
Com més allunyat està el pla, més petits es
fan els elements.

26. Los Angeles, 1955. The Americans
Anàlisi 3 - Irene Font
És important remarcar la textura de la
teulada de l’edifici que està emfatitzada per
la subexposició de la foto. Aquesta textura
és el que crea interès en la part superior de
la imatge i compensa amb el fort pes visual
que té l’individu a la part inferior.
La profunditat de camp és molt gran, això es
degut a la utilització de la mínima obertura
del diafragma.
La il·luminació ha de ser natural ja que els
flaixos no disposen de tanta potencia com per
il·luminar aquesta escena. Les ombres no són
massa marcades, per tant estaríem parlant d’
un dia poc assolellat o cap a la
tarda/vespre. El contrast, per tant, no és
massa marcat.
Arribant al nivell compositiu, cal remarcar
que el pes principal de la fotografia cau a
la part inferior dreta, ja que és on la
fotografia adopta un màxim significat.

27. Los Angeles, 1955. The Americans
Anàlisi 3 - Irene Font
També té un fort pes visual la fletxa ja que
és un element cèntric on el fotògraf fa
especial èmfasi. La fotografia està prou
compensada, gràcies a la textura de la que ja
hem parlat i la xemeneia, que pel contrast
també és força important.
Podem distingir la llei dels terços, ja que
l’individu queda just per sobre de la línia
vertical dreta. Curiosament, la imatge no
respon a la llei de la mirada, ja que si fos
així, l’individu estaria situat a la part
esquerra. Es un fet que encara posa més
èmfasi al significat simbòlic.
És una fotografia força dinàmica, gràcies al
joc que he explicat anteriorment amb les
línies horitzontals torçades i amb el joc de
la fletxa. L’ordre icònic és màxim, ja que
tot el que apareix a la imatge és real. La
foto ha estat feta des d’un angle picat molt
marcat.

28. Los Angeles, 1955. The Americans
L’espai és exterior, real i obert ja que
entenem a la perfecció la escala de tots els
subjectes. La fletxa senyala a una direcció,
podria semblar que senyala a un objecte, el
qual quedaria fora de camp, però s’entén que
no hi ha cap objecte, simplement senyala una
direcció a la qual va el personatge, així que
podríem dir que no necessitem més informació
extra per entendre-la.
La fotografia ha estat feta amb una velocitat
d’obturació prou ràpida com per captar el
moviment d’un home caminant.
Com a simbolisme, Robert Frank vol fer una
denuncia social de la conducta dels
Americans, al caminar només en una direcció,
obeint regles i dictats sense qüestionar-se
la seva verdadera identitat o desig. És una
interpretació que coneixent la obra de Frank
és fàcil d’interpretar gràcies a la bona
col·locació de tots els objectes que hi
apareixen i al seu enquadrament. És una
fotografia que està molt ben aconseguida.