1. Psicologia desenvolupament
ÍNDEX
Introducció pàg. 2
Freud pàg. 3
Erikson pàg. 4
Piaget pàg. 5
Wallon pàg. 7
Graella pàg. 8
Conclusió pàg. 9
Bibliografia pàg. 10
1

2. Psicologia desenvolupament
INTRODUCCIÓ
A l’hora de dur a terme aquest treball, podíem escollir diferents opcions i vam
decidir tractar el tema proposat a partir dels nens de 0 a 3 anys.
En un principi pensàvem que seria fàcil trobar la informació però al ser un tema tan
concret no va ser-ho, fins que vam aconseguir “ Psicología de desarrollo Infancia y
Adolescencia” , un llibre on es veuen molt ben reflexades les idees dels autors, ja sigui
la teoria cognitiva de Piaget, o Freud amb l’idea que a cada etapa la satisfacció sexual es
relaciona amb les diferents necessitats per al desenvolupament. Però, en aquest treball
també hem parlat sobre Wallon i Erickson.
L’estructura que hem utilitzat ha estat diferent, ja que hem decidit explicar autor per
autor perquè vam pensar que així s’entendria millor. A més, al final hem introduït la
graella per emfatitzar els punts claus proposats ( els aspectes cognitius, socials i
motors). En un principi no volíem fer-la així sinó que el que preteníem era fer una
graella amb els punts en acord i en desacord dels diferents autors, però a mida que
anàvem redactant el treball vam creure més oportú anar-ho fent.
2

3. Psicologia desenvolupament
FREUD
Freud parla de tres etapes pel que fa els sis primers anys de vida, cada una
caracteritzada per l’ interès i el plaer sexual prenent com a referència una part del cos
determinada.
En la primera etapa, la lactant, la zona eròtica més rellevant és la boca. Aquesta, també
és anomenada etapa oral.(0-2 anys) La segona etapa, es veu marcada per la primera
infància prenent com a zona eròtica l’ anus, és per això que Freud es refereix a ella com
a etapa anal. (2-3 anys).
Per últim, ens trobem amb l’etapa fàl·lica que es desenvolupa durant la
preescolarització (3-5 anys). En aquest cas el penis és la part més important del cos. Per
aquest motiu, pensa que les nenes tenen enveja de l’anatomia genital del nen. En
aquesta etapa sorgeix l’ anomenat complex d’ Èdip la qual es caracteritza per fet que el
nen o la nena manifesta una sèrie de sentiments de tipus eròtic envers el seu progenitor
del sexe oposat.
Freud dóna molta importància al període comprès dels 0 a 6 anys, ja que tots els fets
ocorreguts durant aquest espai de temps, repercutiran en al vida adulta i determinaran
els patrons de la seva personalitat. Sobretot es centra amb el tema de la sexualitat, ja que
el nen es mou per l’instin i respon als estímuls segons el grau de plaer que li
proporcionin.
D’altra banda troben la teoria de la personalitat que consta de tres parts: l’allò, conjunt
de pulsacions primàries dels instints. És l’energia que ens mou i obeeix al principi de
plaer. Es totalment inconscient, el jo, referit al conjunt de motivacions i d’actes d’una
persona que permeten l’adaptació a la realitat, satisfacin les seves necessitats i resolen
els conflictes fruit dels desitjos impossibles. Funciona a nivell conscient per mitjà del
raonament i a nivell inconscient a nivell dels mecanismes de defensa, i finalment el
superjò, conjunt de normes morals inconscients que regulen la conducta. Té una funció
autoritària tant en relació a l’allò com al jo.
3

4. Psicologia desenvolupament
ERIKSON
Les primeres cinc etapes d’Erikson estan directament relacionades amb les de
Freud abans esmentades. És per això que els dos coincideixen amb l’emfatització de
l’idea que els conflictes no resolts durant l’ infància esdevindran problemes en un futur.
La primera etapa correspon al primer any, anomenada també, etapa del bebè. En
aquesta s’estableixen les relacions psicològiques amb la mare, i d’aquestes relacions
sorgeixen les actitud bàsiques de confiança i desconfiança.
La segona etapa parla del segon any de vida, quan les relacions del nen s’amplien al
conjunt pare-mare donant lloc a la formació de les estructures d’autonomia i el domini
de si mateix, o d’inseguretat i conformisme, segons sigui la relació amb els pares.
A diferència de Freud, Erikson, no dóna importància als impulsos sexuals sinó que creu
que les relacions de les persones amb la seva família i cultura juguen un paper clau en
el seu desenvolupament. Per aquest motiu, la resolució de cada crisi depèn de la
interacció entre l’individu i l’entorn social.
Erikson arriba a la conclusió que l’ infant ( 1-6 anys) comença a prendre consciència de
la seva realitat com a individu independent. Primerament, es reconeixen davant d’un
mirall i a partir d’aquí continuen cercant fins arribar a saber el seu nom, el que és seu,
el que necessiten, el que volen de la seva família i amics i com obtenir-ho.
Tot i això els permet interaccionar i comencen a introduir el concepte de jo, aquest
però, és molt limitat ja que no sap fins a quin punt arriba la seva independència. Una
vegada el nen entra en contacte amb nens de la seva edat, a l’escola, s’adona que aquest
jo, tot i ser independent, pertany a un col·lectiu.
La majoria de nens preescolars pensen que són capaços de dur a terme habilitats tan
físiques com intel·lectuals.
Els nens d’un any sembla que gaudeixin aconseguint els seus objectius sense buscar
l’aprovació o desaprovació dels altres. Als dos anys, comencen a anticipar les seves
accions per tal d’aconseguir una reacció positiva. El fet que el nen es relacioni amb
altres entorns que no sigui el familiar, com ara, els seus companys, fa que aprengui uns
valors fonamentals (compartir...) que li serviran per a una bona socialització.
4

5. Psicologia desenvolupament
PIAGET
Piaget va dedicar tota la seva vida a l’estudi de com pensen els nens. Per això es
diu a ell mateix “ epistemòleg genètic”.
Va arribar a la conclusió que comprendre com pensen els nens revela molt més la
capacitat mental.
Parla sobre una teoria cognitiva on s’hi reflecteix la idea que el pensament dels nens
canvi amb el temps i l’experiència. També, descriu els períodes del desenvolupament
cognitiu, que són quatre: el sensoriomotor, que va des del naixement fins als dos
anys,els nens utilitzen els sentits i les habilitats motores per entendre el món. En aquest,
l’aprenentatge és actiu i el nen aprèn que un objecta encara existeix quan no està a la
vista ( permanència de l’objecte); el preoperacional, que sorgeix entre els 2 fins als 6
anys i el nen comença a utilitzar el pensament simbòlic, que inclou el llenguatge. Tenen
un pensament egocèntric. A més, el llenguatge esdevé important. Per últim descriu el
desenvolupament d’operacional concret i operacional formal.
Aquest autor també descriu el terme d’intel·ligència sensoriomotriu, que és aquella
intel·ligència dels bebès durant la primera etapa del desenvolupament cognitiu. Aquesta,
es pot dividir en sis etapes:
Etapa 1: (des de el naixement fins al primer mes). El nen únicament fa ús dels reflexes (
succionar, mirar, escoltar...)
Etapa 2: ( del primer mes fins al quart). Comença a coordinar els reflexos ( beure un
biberó per prendre el seu contingut).
Aquestes dos, involucren el propi cos del nadó. Només poden utilitzar les accions
innates simples o circulars primàries per respondre a les seves experiències.
En les dos etapes següents intervé el nadó i una altre persona o objecte. Per tan, trobem
accions circulars secundàries.
Etapa 3: ( dels 4 als 8 mesos). Comencen a respondre a les persones i als objectes. El
nen comença a interactuar amb les persones i els objectes per produir experiències
emocionants i fer que els fets interessants perdurin.
5

6. Psicologia desenvolupament
Etapa 4: ( dels 8 als 12 mesos). El nadó comença a respondre a les persones i als
objectes més intensament i amb un propòsit. El pensament que tenen és molt més
innovador .
Etapa 5: ( dels 12 als 18 mesos). S’incrementa l’experimentació i la creativitat en les
accions del nadó.
Etapa 6: ( dels 18 als 24 mesos). El nadó comença a pensar abans de fer i això fa que
pugui aconseguir o dur a terme els seus objectiu sense haver de recorre al mètode
d’assaig i error.
Aquestes dos últimes, es caracteritzen per les reaccions circulars terciàries . a més
també és en aquest període que el nen copia les conductes que ha observat unes hores
abans.
6

7. Psicologia desenvolupament
WALLON
Segons Wallon el desenvolupament del nen no consisteix en una simple suma de
progressos que s’han de realitzar sempre en el mateix sentit sinó que presenta certes
oscil·lacions, manifestacions anticipades d’una funció degudes a una feliç ocurrència de
circumstàncies i regressions, que explica l’elaboració encara insuficient dels seus
factors subjectius.
Wallon presenta diferents etapes del desenvolupament de la personalitat:
Estadi impulsiu (0-3 mesos) i emocional (3 mesos - 1 any): Primacia per les sensibilitats
internes i el factor afectiu. Primer hi ha un desordre gestual (fins als 3 mesos) que es va
organitzant en diferents emocions, essent l’origen de la consciència, del caràcter i del
llenguatge.
Estadi sensoriomotor (1 any – 2 anys i mig) i projectiu (2 anys i mig - 3anys):
Predomini de les sensibilitats externes i de la funció intel·lectual desenvolupant la
“intel·ligència pràctica” o “de les situacions” (manipulació d’objectes) i la
“intel·ligència representativa” o “discursiva” (imitació i llenguatge). El pensament en el
període projectiu s’exterioritza, és projecte en el gest imitatiu. A més a més, dins
d’aquest període el nen comença a caminar incrementant així la seva capacitat
d’investigació i de recerca. Tot i que el nen pot conèixer i explorar, no pot dependre
encara de si mateix i es sent incapaç de valdre’s per si mateix, cosa que es resoldrà a
partir dels 3 anys en el següent estadi.
Estadi del personalisme (dels 3 als 6 anys): Primacia de la funció afectiva sobre la
intel·ligència, tal i com passava en l’estadi emocional. S’inicia amb la crisis de
personalitat (3 anys), durant la qual la criatura s’oposa a tot (“edat del no, del jo, del
meu”). Als 3 anys apareix “l’edat de la gràcia” on el nen i nena sedueixen a partir del
gest pel gest (una espècie de “narcisisme motor”). Finalment, cap als 5 anys, s’aficiona
a imitar a l’adult en els rols i actituds socials d’una manera ambivalent (entre
l’admiració i la rivalitat).
7

8. Psicologia desenvolupament
Motricitat Socialització Cognició
Etapa oral ( 0-2 anys) Teoria de la personalitat:
FREUD allò, jo i superjò.
Etapa anal ( 2-3 anys)
Etapa fàl·lica ( 3-5 anys )
Confiança vs. Desconfiança
ERICKSON (0-1 any)
Autonomia vs. Vergonya i
dubte (1-3 anys)
Iniciativa vs. Culpa ( ~ 3-7
anys)
WALLON Estadi sensoriomotor Estadi emocional Estadi impulsiu (0-3 mesos)
(1 any – 2 anys i mig) (3 mesos - 1 any)
Estadi del personalisme
Estadi projectiu (2 anys i (dels 3 als 6 anys)
mig - 3anys)
Període sensomotriu (0-2) Període sensoriomotriu(0-2)
PIAGET
Període preoperacional (2-7)
Intel·ligència sensoriomotriu
(1-14 mesos)
CONCLUSIÓ
8

9. Psicologia desenvolupament
Aquest treball ens ha permès conèixer les teories de diferents autors i descobrir
que moltes d’aquestes coincideixen com es el cas d’ Erickson amb Freud i Wallon amb
Piaget. Això es degut a que els primers prenen com a model els segons encara que
només utilitzen els seus coneixements com a base per una futura teoria.
Freud i Erickson treballen l’aspecte social com a punt clau del desenvolupament de la
persona durant la primera etapa, tot i que Wallon a diferència de Freud no es centra en
la sexualitat.
Per altra banda Piaget tracta un aspecte més cognitiu i Wallon al prendre’l com a
referent dona més importància a la cognició encara que dins del seu estudi tracta també
la socialització i la motricitat.
Aquest estudi ens ha enriquit ja que ens ha aportat diferents visions envers a un tema
que serà clau per al nostre futur professional i ens ha donat joc per a fer un debat intern
amb els coneixements previs i els que a poc a poc hem anat descobrint durant la
realització d’aquest treball.
Hem d’esmentar però, que hem trobat dificultats a l’hora de classificar tota la
informació perquè considerem que cada autor és un món i no podem englobar els seus
coneixements ja que els tres aspectes en que es vol classificar estan estretament
relacionats entre sí per aquest motiu hem optat a estructurar el treball d’aquesta manera
pensant que seria més fàcil la seva comprensió.
BIBLIOGRAFIA:
9

10. Psicologia desenvolupament
- Berger, K. ( 2006). Psicologia del desarrollo Infancia y adolescencia. Madrid,
España: Editorial medica Panamericana.
- Wallon, H. ( 1984). La evolucion psicologica del niño. Barcelona: Crítica
- Arán, J.M; Güell, M. (2005) Psicologia. Barcelona: Teide
- www.wikipedia.com
10