TERMINACIONS1a declinació - temes en -a 2a declinació - temes en o/e 2a declinació - els neutres       singl plur         ...
Les formes verbals llatinesPRESENT DINDICATIU (cant, ...)VERB SER         1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CON...
· Perfet polirís, és aquell que canvia totes les arrels, com per exemple: fero = tuli = latu.PLUSQUAMPERFET DINDICATIU ( h...
PRESENT DE SUBJUNTIU (canti, cantis, ...)VERB SER     1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓsim          ...
EL COMPLEMENT PREDICATIUEl complement predicatiu és un nom o un adjectiu que complementa aun altre nom o a un altre adject...
Les preposicions més freqüents.  1. Preposicions d’acusatiu.         •   ad :          cap a, fins a         •   ante:    ...
Els graus de l’adjectiuEls adjectius en grau positiuEls adjectius en grau positiu concorden, com tots, en cas, gènere i no...
Els adjectius en grau superlatiu· Com es formen?1. Els que en nominatiu singular acaben en –er afegeixen el sufix –rimus, ...
La flexió dels pronomsPronoms personals                                 primera persona                      segona person...
Pronoms anafòricsis, ea, id                              singular                         plural                    mascul...
El pronom relatiu i les oracions subordinades de relatiu.Amplien el significat i la descripció d’un substantiu determinat ...
L’infinitu i les oracions d’infinitiuACTIUInfinitiu de present                  Infinitiu de perfet            Infinitiu d...
L’ablatiu absolut    -   Participi que connecta amb un nom en ablatiu (tots dos en aquest        cas).    -   No pertany a...
LA VEU PASSIVA1. CONSTRUCCIÓ.     a. Temes de present            i. desinència pròpia +           ii. desinència de la veu...
b. A vegades s’el.lideix el verb ser o “sum” auxiliar dels temps de perfet          passius, tot i això, el verb conserva ...
LES FORMES NOMINALS DEL VERB. EL PARTICIPISón les formes nominals i adjectives del verb i es declinen com els adjectius de...
-   duco --> ducturus, -a, -um                    -   audio --> auditurus, -a, -um                                 a. Expr...
LES PROPOSICIONS COORDINADES. TIPUS I VALORS         DE LES SEVES CONJUNCIONS 1. Copulatives:        a. sumen el significa...
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Gramàtica llatina

1 575 vues

Publié le

Petit dossier de gramàtica llatina elemental per a treballar especialment a 1r de Baxtillerat, però també serveix per 2n de Batx i, si fos el cas, per 4t d'ESO. Hi manquen les oracions subordinades i altres aspectes més avançats. Són els meus apunts de batxillerat amb el Professor Antoni Sagarra, a l'IES Can Peu Blanc (Sa Pobla)

Publié dans : Formation
0 commentaire
0 j’aime
Statistiques
Remarques
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aucun téléchargement
Vues
Nombre de vues
1 575
Sur SlideShare
0
Issues des intégrations
0
Intégrations
15
Actions
Partages
0
Téléchargements
22
Commentaires
0
J’aime
0
Intégrations 0
Aucune incorporation

Aucune remarque pour cette diapositive

Gramàtica llatina

  1. 1. TERMINACIONS1a declinació - temes en -a 2a declinació - temes en o/e 2a declinació - els neutres singl plur singl plur singl plurnom -a -ae nom -us -i nom -um -avoc -a -ae voc -e -i voc -um -aacu -am -as acu -um -os acu -um -agen -ae -arum gen -i -orum gen -i -orumdat -ae -is dat -o -is dat -o -isabl -a -is abl -o -is abl -o -is3a declinació - consonant 3a declinació - els neutres 3a declinació - temes en -i singl plur singl plur singl plurnom -s -es nom -en -a nom -is -esvoc -s -es voc -en -a voc -is -esacu -em -es acu -en -a acu -em -esgen -is -um gen -is -um gen -is -iumdat -i -ibus dat -i -ibus dat -i -ibusabl -e -ibus abl -e -ibus abl -e -ibus4a declinació- temes en -u 4a declinació - els neutres 5a declinació - temes en -e singl plur singl plur singl plurnom -us -us nom -u -a nom -es -esvoc -us -us voc -u -a voc -es -esacu -um -us acu -u -a acu -em -esgen -us -um gen -us -um gen -ei -erumdat -ui -ibus dat -i -ibus dat -ei -ebusabl -u -ibus abl -u -ibus abl -e -ebus
  2. 2. Les formes verbals llatinesPRESENT DINDICATIU (cant, ...)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓ v. e.: a v. e.: e v. e.: i v. e.: isum paro habeo duco audioes paras habes ducis audisest parat habet ducit auditsumus paramus habemus ducimus audimusestis paratis habetis ducitis auditissunt parant habent ducunt audiuntIMPERFET DINDICATIU (cantava, ...)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓeram parabam habebam ducebam audiebameras parabas habebas ducebas audiebaserat parabat habebat ducebat audiebateramus parabamus habebamus ducebamus audiebamuseratis parabatis habebatis ducebatis audiebatiserant parabant habebant ducebant audiebantPERFET DINDICATIU (cantí o vaig cantar..., o com l’indefinit, he + participi)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓ (irregular)fui paravi habevi duxi audivifuisti paravisti habevisti duxisti audivistifuit paravit habevit duxit audivitfuimus paravimus habevimus duximus audivimusfuistis paravistis habevistis duxistis audivistisfuerunt paravuerunt habeverunt duxerunt audiveruntTotes les conjugacions en perfet dindicatiu tenen vocal denllaç U, menys la tercera, en la qualel perfet es pot realitzar de diverses formes:· Amb vocal denllaç U.· Perfet sigmàtic, en el qual safegeix una S al present més la corresponent terminació:scribo=scripsi, duco=duxi, rego=rexi (g / c + s = x).· Perfet reduplicat, consisteix en la repetició de la consonant del tema de present, amb una vocalentre ambdues que sol ser la -E-: cado = cecidi, do = dedi.· Perfet de reducció o de variació vocàlica, és el canvi de la vocal del tema de present, com perexemple: facio = feci.· Perfet apocopat, que consisteix en el.lidir una part de larrel del present, com és el cas dedecerno = decreui.
  3. 3. · Perfet polirís, és aquell que canvia totes les arrels, com per exemple: fero = tuli = latu.PLUSQUAMPERFET DINDICATIU ( havia + participi)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓfueram paraveram habueram duxeram audiveramfueras paraveras habueras duxeras audiverasfuerat paraverat habuerat duxerat audiveratfueramus paraveramus habueramus duxeramus audiveramusfueratis paraveratis habueratis duxeratis audiveratisfuerant paraverant habuerant duxerant audiverantFUTUR DINDICATIU (cantaré, ...)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓero parabo habebo ducam audiameris parabis habebis duces audieserit parabit habebit ducet audieterimus parabimus habebimus ducemus audiemuseritis parabitis habebitis ducetis audietiserunt parabunt habebunt ducent audientCom hem vist, hi ha dos tipus de futur, dividits de la seguent manera:1. La primera i la segona conjugació. 1.1. Desinències -bo, -bi, -bu. 1.2. Terminacions de present.2. La tercera i la quarta conjugació. 2.1. Desinències -a, -e. 2.2. Terminacions de present.FUTUR PERFET (hauré + participi)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓfuero paravero habuero duxero audiverofueris paraveris habueris duxeris audiverisfuerit paraverit habuerit duxerit audiveritfuerimus paraverimus habuerimus duxerimus audiverimusfueritis paraveritis habueritis duxeritis audiveritisfuerunt paraverint habuerint duxerint audiverint
  4. 4. PRESENT DE SUBJUNTIU (canti, cantis, ...)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓsim parem habeam ducam audiamsis pares habeas ducas audiassit paret habeat ducat audiatsimus paremus habeamus ducamus audiamussitis paretis habeatis ducatis audiatissint parent habeant ducant audiantIMPERFET DE SUBJUNTIU (cantés, cantessis, ...)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓessem pararem haberem ducerem audiremesses parares haberes duceres audiresesset pararet haberet duceret audiretessemus pararemus haberemus duceremus audiremusessetis pararetis haberetis duceretis audiretisessent pararent haberent ducerent audirentPERFET DE SUBJUNTIU (hagi + participi)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓfuerim paraverim habuerim duxerim audiverimfueris paraveris habueris duxeris audiverisfuerit paraverit habuerit duxerit audiveritfuerimus paraverimus habuerimus duxerimus audiverimusfueritis paraveritis habueritis duxeritis audiveritisfuerunt paraverint habuerint duxerint audiverintPLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU ( hagués, haguessis... + participi)VERB SER 1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ 4a CONJUGACIÓfuissem paravissem habuissem duxissem audivissemfuisses paravisses habuisses duxisses audivissemfuisset paravisset habuisset duxisset audivissetfuissemus paravissemus habuissemus duxissemus audivissemusfuissetis paravissetis habuissetis duxissetis audivissetisfuissent paravissent habuissent duxissent audivissent
  5. 5. EL COMPLEMENT PREDICATIUEl complement predicatiu és un nom o un adjectiu que complementa aun altre nom o a un altre adjectiu, però, al mateix temps, tambémodifica el significat del verb; és a dir, el predicatiu fa a la vegadadues funcions, la de Complement del Nom i la de ComplementCircumstancial del verb (normalment de mode).El predicatiu sol tenir tendència a apareixer només amb aquells verbsque el necessiten, com solen ser els verbs dopinió, de tria, delecció...Tampoc no sha de confondre el predicatiu amb un complement agent,malgrat que el verb sigui passiu; per ser un complement agent, hauriade realitzar lacció dins loració passiva.En llatí, el predicatiu ha d’estar en el mateix cas que la paraula a laqual complementa.El consideren un fora de sèrie _________ CN__ _____________ ___________________CD V PREDICATIU____________________________________ PREDICAT____________________________________ O.Maria fou elegida la delegada en mig de la confusió _________________ CN _____________ ______________ __________________________ V PRED. CCL________ ______________________________________________________ SUBJ. PREDICAT______________________________________________________________ O.
  6. 6. Les preposicions més freqüents. 1. Preposicions d’acusatiu. • ad : cap a, fins a • ante: davant de, abans de • circum: al voltant de • inter: en mig de, entre • per: a través de, per • trans: a l’altra banda de 2. Preposicions d’ablatiu. • ab / a: des de, de • cum: amb • de: des de d’alt fins a baix • ex / e: des de l’interior fins a l’exterior • sine: sense 3. Preposicions d’acusatiu i d’ablatiu. • in: anar o estar a un lloc • sub: per sota o sota • super: passar o estar al damunt de 3.1. Generalment, amb moviment s’utilitza l’acusatiu i en una posició immòbil l’ablatiu.
  7. 7. Els graus de l’adjectiuEls adjectius en grau positiuEls adjectius en grau positiu concorden, com tots, en cas, gènere i nombre amb el nomal qual acompanyen, per tant, es declinen de la mateixa dorma; això no vol dir que hagnde pertànyer tots dos a la mateixa declinació; és a dir, l’adjectiu es declina segons elgènere de la paraula a la qual acompanya, segons si és masculina, femenina o neutra,independentment de la declinació a la qual pertanyi aquesta, per exemple:alta quercus: alta, es declina com la primera declinació, perquè quercus és femenina, iquercus per la quarta, perquè és un tema en U, “l’alzina alta”:alta quercus altae quercusalta quercus altae quercusaltam quercum altas quercusaltae quercus altarum quercuumaltae quercui altis quercibusalta quercu altis quercibusEls adjectius en grau comparatiuDE SUPERIORITAT: 1. Masculins i femenins amb la terminació –ior, -ioris. 2. Neutres amb la terminació –ius, -ioris. 3. Malgrat i dur les terminacions, els adjectius comparatius també es declinen de la mateixa forma que els adjectius positius, indepenentment de la declinació a la qual pertanyin, però això sí, han de concordar amb el nom en gènere i nombre.D’INFERIORITAT I D’IGUALTAT: 1. Es formen com hem vist en l’esquema anterior. 2. Poden dur o no règim: a. En nominatiu, quan el segon terme va precedit de la partícula “quam”. b. En ablatiu, quan no hi ha la partícula anterior.EL COMPARATIU D’INTENSITAT:1. Es forma amb el sufix del comparatiu de superioritat més la desinència –es.
  8. 8. Els adjectius en grau superlatiu· Com es formen?1. Els que en nominatiu singular acaben en –er afegeixen el sufix –rimus, -a, -um al superlatiu.2. Si en nominatiu singular acaben en –lis, afegeixen –limus, -a, -um, per formar el superlatiu.3. Normalment es sol afegir –imus, -a, -um.4. Quan l’ús dels sufixos no és possible, utilitzam els adverbis de quantitat “maxime” o “minime”.5. Es declinen igual que un adjectiu de primera classe, per exemple: altus, -a, -um.6. El superlatiu normalment no sol dur règim, ja que és absolut, però, quan li volguem donar, ho podem fer de les següents formes: a. ex + ablatiu. b. inter + acusatiu.7. Per intensificar el superlatiu s’afegeix alguna de les següents partícules: longe, facile...
  9. 9. La flexió dels pronomsPronoms personals primera persona segona persona singular plural singular plural nominatiu ego nos tu vos acusatiu me nos te vos genitiu mei nostrum / -i tui vestrum / -i datiu mihi nobis tibi vobis ablatiu me nobis te vobisPronom reflexiu * És el mateix en singular que en plural. nominatiu ---- acusatiu se genitiu sui datiu sibi ablatiu sePronoms demostratiushic, haec, hoc singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu hic haec hoc hi hae haec vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu hunc hanc hoc hos has haec genitiu huius huius huius horum harum horum datiu huic huic huic his his his ablatiu hoc hac hoc his his hisille, illa, illud singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu ille illa illud illi illae illa vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu illum illam illud illos illas illa genitiu illius illius illius illorum illarum illorum datiu illi illi illi illis illis illis ablatiu illo illa illo illis illis illis
  10. 10. Pronoms anafòricsis, ea, id singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu is ea id ei eae ea vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu eum eam id eos eas ea genitiu eius eius eius eorum earum eorum datiu ei ei ei eis eis eis ablatiu eo ea eo eis eis eisidem, eadem, idem singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu idem eadem idem eidem eaedem eadem vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu eundem eandem idem eosdem easdem eadem genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem datiu eidem eidem eidem eisdem eisdem eisdem ablatiu eodem eadem eodem eisdem eisdem eisdemipse, ipsa, ipsum singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsisiste, ista, istud singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu iste ista istud isti istae ista vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu istum istam istud istos istas ista genitiu istius istius istius istorum istarum istorum datiu isti isti isti istis istis istis ablatiu isto ista isto istis istis istis
  11. 11. El pronom relatiu i les oracions subordinades de relatiu.Amplien el significat i la descripció d’un substantiu determinat (objecte, persona...) iforma una oracio. El pronom és el que relaciona un objecte amb la seva ampliació iintrodueix una oració subordinada adjectiva o de relatiu amb la seva corresponentfunció. singular plural masculí femení neutre masculí femení neutrenominatiu qui quae quod qui quae quae vocatiu --- --- --- --- --- --- acusatiu quem quam quod quos quas quae genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum datiu cui cui cui quibus quibus quibus ablatiu quo qua quo quibus quibus quibusL’antecedent1 i el pronom relatiu no tenen perquè anar el el mateix cas, ja que esnecessiten l’un a l’altre independentment de la funció que realitzin dins les respectivesoracions. Però, han de coincidir obligatòriament en gènere i nombre.La proposició subordinada pot sirectament substituir un nom, sense que aquest apareguicom a antecedent.VARIANTS: pronom relatiu + cumque = qualsevol que • En aquest cas es declina només la primera part, el pronom relatiu.Virgilius quem nuper memoravi egregius poeta fuit.Qui haec carmina scribit magnus poeta estIn hac urbe, in qua nunc sumus, multi homines habitant.1 Antecedent: paraula la qual complementa la oració i a la qual normalment substitueix el pronom dins laproposició subordinada.
  12. 12. L’infinitu i les oracions d’infinitiuACTIUInfinitiu de present Infinitiu de perfet Infinitiu de futurAmb la terminació –ere Amb la terminació –isse Amb el tema de supí sufixat (-um, -am, -um, -os, -as, -a). 1. amare 1. amavisse 1. amaturum 2. habere 2. habuisse 2. habiturum 3. ducere 3. duxisse 3. ducturum 4. audiere 4. audivisse 4. auditurumLes oracions d’infinitiu llatines són oracions subordinades sustantives amb funció desubjecte, complement directe..., que també pot tenir els seus propis complements.Els subjectes de les proposicions subordinades d’infinitiu són sempre sustantiusmasculins; per això quan aquest és de futur, ha de concordar en gènere nombre i personaamb els seu subjecte, d’aquí les desinències.Hi ha dos tipus d’oracions subordinades d’infinitiu segons el subjecte, concertades i noconcertades; si el subjecet de l’oració principal és el mateix que el de la prop. sub.d’infinitiu, parlam de proposicions concertades; si aquest varia, seran prop. sub.d’infinitiu no concertades.Alhora, les oracions sub. d’infinitiu poden dur a terme diferents funcions dins del’oració principal: CD, SUBJ... segons la seva possible substitució.La traducció en català: 1. Infinitiu de present: acció simultània 2. Infinitiu de perfet: acció prèvia o anterior 3. Infinitiu de futur: acció posteriorPASSIU • PRESENT.Es canvia la –e de la desinència del present actiu en infinitiu per una –i a la seva formapassiva, excepte a la tercera conjugació, que canvia tota la desinència –ere per una –i, ésa dir, s’afegeix la –i directament al tema. amo --> amare --> amari , rego --> regere ---> regi, etc. • PERFETS’agafa el tema de supí del verb corresponent i se li afegeix l’infinitiu del verb “sum”,ser o estar, “esse”, és a dir, es canvia només la forma del verb auxiliar del perfet passiu: amavisse --> amatum esse, etc.
  13. 13. L’ablatiu absolut - Participi que connecta amb un nom en ablatiu (tots dos en aquest cas). - No pertany a l’oració principal, només n’expressa una circumstància. - Aquesta estructura pot incloure elements propis (CD, CI, CC...) depenents del participi, que no tenen res a veure amb el verb de l’oració principal. - Sol anar separat de l’oració principaln per signes de puntuació, normalment comes. - Estructura: SUBST. EN ABL. + PART. EN ABL + COMPL. DEL VERB. (i complements propis del nom) .• Exemples: 1. Conflicto proelio, Caesar ponte refici iubet. Havent acabat el combat, Cèsar va manar refer el pont. Un cop acabat el combat, Després d’acabar el combat, 2. Caesar, albente caelo, legiones instruxit Quan el cel es feia clar, Cèsar va formar les legions. En fer-se clar el cel, Fent-se el cel clar,
  14. 14. LA VEU PASSIVA1. CONSTRUCCIÓ. a. Temes de present i. desinència pròpia + ii. desinència de la veu passiva: - r - ris / -re - tur - mur - mini - ntur b. Temes de perfet i. participi: arrel de supí + desinències adjectivals –us, -a, -um, -i, -ae, -a. ii. verb “ser”, “sum”, en concordància: 1. perfet d’indicatiu a. present d’indicatiu actiu del verb “sum”. 2. Plusquamperfet d’indicatiu a. imperfet d’indicatiu actiu del verb “sum”. 3. Futur compost d’indicatiu a. Futur simple d’indicatiu actiu del verb “sum”. 4. Perfet de subjuntiu a. present de subjuntiu actiu del verb “sum”. 5. Plusquamperfet de subjuntiu a. imperfet de subjuntiu actiu del verb “sum”.2. EL COMPLEMENT AGENT. CONSTRUCCIÓ. a. Éssers animats, el més freqüent. i. preposició a / ab + un substantiu en ablatiu. b. Éssers inanimats. i. un substantiu en ablatiu directament, sense necessitat d’anar precedit d’una preposició.3. TRADUCCIÓ. a. Com una passiva normal en català, concordant el verb i els complements. b. Com una passiva reflexa, (amb la partícula “se”). i. Com una impersonal o imp. gramaticalitzada en mínims casos. ii. Usant el verb com a refexiu. c. Com una proposició subordinada substantiva de relatiu (adjectiva substantivada), amb funció normalment de C. Agent, o amb tot el sintagma verbal inserit (com a les prop. sub. d’infinitiu).4. COM ES FORMA EL PARTICIPI AUXILIAR DE LA PASSIVA?? a. Amb el tema de supí, (com el que s’usa en els temes de perfet passiu de les prop. sub. d’infinitiu). amo --> amatus, -a, -um, -i, -ae, -a. Així funcionen tots els verbs. Altres verbs (de la 3a.) fero --> latus, -a, -um, -i, -ae, -a lego --> lectus, -a, -um, -i, -ae, -a mitto --> missus, -a, -um, -i, -ae, -a, etc.
  15. 15. b. A vegades s’el.lideix el verb ser o “sum” auxiliar dels temps de perfet passius, tot i això, el verb conserva la seva forma i la seva funció, només que el “sum” és una partícula prescindible en no aportar significat al verb. Això només passa quan l’auxiliar sum està en present, és a dir, només amb el perfet d’indicatiu passiu.5. EL PAS D’ACTIVA A PASSIVA. a. Es canvia el verb de l’oració segons les normes anteriors. b. El subjecte passa a ser C. Agent. c. El C. Directe passa a ser el subjecte pacient de l’oració. d. Els altres complements resten iguals. e. exemple: i. Romani longam viam in Hispaniam construxerant. ii. Longa via in Hispania a Romanis constructa erat. • S’ha de comprovar que tots els elements concorden amb els altres de l’oració amb els quals és necessari que ho faci, com per exemple el verb amb el subjecte.
  16. 16. LES FORMES NOMINALS DEL VERB. EL PARTICIPISón les formes nominals i adjectives del verb i es declinen com els adjectius dentals dela tercera declinació. Solen complementar un nom amb el qual concorden en gènere,nombre i cas. • Participis de present. Només pot ser actiu i es forma afegint una desinència de consonant sonora dental : -nt i una –s, per tant, la –t- s’assibila en el nominatiu, però es manté en els altres cassos. - parans --> parantis - habens --> habentis - ducens --> ducentis - audiens --> audientis a. Expressen una acció simultània activa. b. Es tradueixen per gerundis catalans o per props. de relatiu. c. En elles el subjecte sempre realitza una acció. i. homo ambulans ____ ________ nom. part. concertat · L’home caminant. · L’home que camina. • Participis de perfet. Es construeixen com els adjectius de la segona declinació, és a dir, de tres terminacions, tot i que entre l’arrel i la terminació hi afegeix una –t- - paro --> paratus, -a, -um - habeo --> habitus, -a, -um - duco --> ductus, -a, -um - audio --> auditus, -a, -um a. Es tradueixen per un participi adjectivat o per una prop. subordinada de relatiu. b. Expressa una ecció anterior passiva. c. Es creen a partir del supí d. La te a vegades es pot assibilar o transformar en una –s.- e. exemple: i. homo paratus ____ ______ nom. Part. concertat · L’home preparat. · L’home que s’ha preparat. • Participis de futur. Es formen amb el sufix –tur- i la terminació dels adjectius de la segona (de tres terminacions). - paro --> paraturus, -a, -um - habeo --> habiturus, -a, -um
  17. 17. - duco --> ducturus, -a, -um - audio --> auditurus, -a, -um a. Expressa una acció posterior activa. b. Es tradueix com una perífrasi d’obligació o una prop. subordinada causal. c. exemple: i. homo ambulaturus ____ __________ nom. part. concertat · L’home que caminarà. · L’home que ha de caminar.*El participi, com a verb, pot portar complements propis, CD, CC...
  18. 18. LES PROPOSICIONS COORDINADES. TIPUS I VALORS DE LES SEVES CONJUNCIONS 1. Copulatives: a. sumen el significat de les proposicions. b. conjuncions: et, ac, atque, -que --> i, etiam, quoque --> també, nec, neque --> ni, i no, ne... quidem ---> ni tan sols. c. correlacions: et...et --> no només... sinó també..., nec... nec... --> ni... ni..., etc. 2. Disjuntives: a. exclouen el significat d’una de les proposicions o el limiten. b. conjuncions: aut, vel, sive, seu, –ve --> o, o bé 3. Adversatives: a. es produeix una incompatibilitat de contingut semàntic o bé es limita fortament el significat d’una de les proposicions. b. conjuncions: at, at vero --> però, per contra, sed --> però, autem, vero, verum --> però, de tota manera, tame, attamen --> malgrat tot. 4. Causals o explicatives: a. augmenten el significat d’una de les proposicions. b. conjuncions: nam, namque, enim, etenim --> perquè, en efecte, ja que. 5. Il.latives o conclusives: a. tanquen el significat d’una proposició, explicant-ne la conseqüència, etc. b. conjuncions: ergo, igitur, itaque --> així doncs, aleshores, quare, quamobrem, ideo --> per això, per la qual cosa, proinde --> per tant, doncs, en conseqüència.

×