1. Joan Rauet, 3r-C

2. Què és?
• La fibra òptica és un filament
flexible de secció circular fet
d’algun tipus de vidre o plàstic
capaç de transportar feixos de
llum en el seu interior.
• Fonts de llum:
LEDS LÀSERS

3. Origen i evolució
• La idea va sortir a mitjans del segle XIX
• 1870 – John Tyndall demostra que una prima corrent d’aigua podia
contenir i guiar la llum.
• 1880 – Graham Bell construeix el fotòfon.
• 1962 – Invenció del làser i es reprèn la idea amb l’ús de fibres de
vidre.
• 1966 – Es comença a veure la implantació i utilització de la fibra òptica
com alternativa als cables de coure.
• 1977 – Un experiment demostra la capacitat de la fibra òptica en
comunicacions amb LEDs com a fonts de llum.
• 1988 – Es posa en funcionament el TAT-8, el primer enllaç
transoceànic fet de fibra òptica.
FOTÒFON
de Graham Bell

4. Parts i característiques
Nucli: filament de vidre molt pur
que transmet la llum.
Revestiment: tub de vidre que
reté la llum i en provoca la reflexió.
Coberta: de material plàstic,
protegeix la fibra.

5. Funcionament
• Es basa en el principi òptic de la reflexió total.
• Al utilitzar llum com a senyal de transmissió, no és
compatible amb els estàndards digitals i necessita
altres dispositius per possibilitar les comunicacions:
transmissors, receptors i
amplificadors de senyal
SISTEMA DE FIBRA ÒPTICA
La llum es reflecteix a les parets del nucli

6. Fabricació
• Consta de tres passos:
- Creació de la preforma
- Fase d’estirat
- Probes i mides

7. Avantatges
• Molt flexible
• Poc pes
• Poc volum
• Gran ample de banda
• No és afectada per les
interferències
electromagnètiques
• No produeix
interferències
• És resistent a la calor, al
fred i a la corrosió
• Seguretat i aïllament
elèctric
• Seguretat enfront de
possibles intervencions en
la línia
• Més resistent a condicions
ambientals desfavorables
• Molt fiable
• Facilitat per localitzar talls
• Té un cost menor respecte
al coure

8. Inconvenients
• Cost d’instal·lació elevat
• Problemes de
compatibilitat
• Instal·lació complexa,
requereix personal amb
formació adequada
• No pot transmetre
electricitat
• Les fibres són fràgils i la
reparació d’un cable trencat o
malmès és dificultosa
SOLDADURA D’UN CABLE
DE FIBRA ÒPTICA

9. Aplicacions
• En telecomunicacions
• En xarxes locals
• En enllaços de televisió
• En medicina o electromedicina
• Aplicacions industrials
o mecàniques
• Il·luminació, decoració i senyalització
• Aplicacions militars
• En avions i vaixells
• Com a sensors

10. Tipus de fibra òptica
• Fibra monomode. Diàmetre nucli  dimensions de la longitud d’ona.
S’utilitza en aplicacions de llarga distància, és més cara, i la font de llum és
làser.
• Fibra multimode. Diàmetre nucli més gran, pot transmetre varies
senyals de diferents freqüències, i la font de llum és el LED. Poden ser
d’índex discret o d’índex gradual:
Multimode d’índex discret
Multimode d’índex gradual

11. Joan Rauet Munté
3r-C
Institut Joan Puig i Ferreter
Àrea de tecnologia
La Selva del Camp
Curs 2012-2013