5. PLANTEM FONOLL
És una planta que serveix
d’aliment i de medicina.
S’utilitza: la planta seca, les
llavors o les flors per fer
preparats medicinals
Les llavors i la planta seca com
a especia aromàtica.
El bulb com a aliment.
6.
7. PLANTEM COL DE SET SETMANES
La col és una verdura formada
per moltes fulles.
Es fa servir com a aliment i
com a planta medicinal.
Té moltes vitamines que ens
ajuden a estar sans.
8. VAM TROBAR UNA ARANYA !
ARANYA ABISPA
Estudiem…
• Vam cercar imatges semblants al
google i la vam trobar
• Vam buscar informació sobre la
seva espècie
• A trabes del whatsapp un
agricultor ens va enviar una
imatge d’una aranya igual i
informació de la espècie. Li vam
fer preguntes i ens les va
contestar.
• Sabem que: és molt comú a la
zona, no es verinosa, poden
arribar a fer-se molt grans, en
aquesta època de l’any es quan
es veuen pel camp.
10. Grup 2: VERDURES QUE SÓN
BONES COMPANYES
Fem un joc i descobrim quines verdures podem plantar
juntes i quines no perquè n’hi ha què s’alimenten del
mateix i es prenen els aliments de la terra.
• Col + pataca + remolatxa
• All + tomata + carlota
• Tomata + julivert
• Carabassa + enciam
11. VERDURES QUE NO SÓN BONES
COMPANYES
•
•
•
•
•
Pataca + carabassa
All + ceba + fava
Col + madiuxa + tomata
Enciam + julivert
Fava + pèsol +all
12. TROBEM UNA FORMIGA ALADA I
BUSQUEM INFORMACIÓ A INTERNET
•
•
•
Al formiguer la formiga reina és la
única que pot pondre ous. Pon ous
de formigues normals(obreres) però
a la primavera pon uns ous diferents
(ous de formigues alades).Les
formigues voladores es convertiran
en reines i pondran ous.
A la tardor i quan plou les formigues
alades abandonen el niu per a buscar
parella i fer un altre niu i així
convertir-se en reines. Moltes es
moren perquè no troben parella.
Però les que troben parella es
converteixen en reines, perden les
ales, ponen ous iniciant un altre
formiguer.
13. PLANTEM ENCIAMS
ENCIAM
MARAVILLA
Té les fulles altes i
molt llises
ENCIAM ICEBERG
Té les fulles amb
algunes dents i no
molt altes
Té les fulles amb
ENCIAM ESCAROLA moltes dents fines i
altes
14.
15. PER A QUE NO ES MENGEN ELS ENCIAMS….
Espantem los moixons en CD’s
17. Grup 3: PLANTEM LLENTIES
A partir d'una llentia vam
cercar quin tipus de llegum
era i les seves propietats.
• Vam plantar les llavors i van
crèixer. Les que no van
regar no va sortir.
• Les vam observar, vam
tocar el cotó, vam olorar
una que tenia molta aigua i
feia mala olor. Aquelles
llenties es van morir per
massa aigua.
18. QUÈ FEM AMB LES LLAVORS?
Busquem per internet
quan és el temps de
plantar les llenties.
Trobem altres llegums,
però llenties no.
Experimentem plantant
les llenties a l’hort per
veure si creixen. A més
a més plantem fesols.
19. Pugó!!!!
• Hi ha una planta de
fonoll plena de
“bitxets negres”.
• Observem amb el
microscopi i veiem
com caminen.
Sembla que siguin
enormes.
20. QUÈ ÉS EL PUGÓ?
Tenim la brillant idea
de cercar per internet
informació i amb el
que trobem fer un
power point!
Per parelles fem
powers i això és el que
hem redactat al nostre
Power:
21. AIXÒ ÉS EL QUE HEM DESCOBERT…
Són uns insectes molt petits que es
reprodueixen molt ràpidament.
Xuclen la saba de les plantes,
especialment de les fulles més joves,
i provoquen l'enrotllament de la
fulla. Hi ha molts tipus de pugons, de
diferents colors (negres, verds,
grisos,...).
Quasi totes les plantes del nostre
hort són sensibles de tenir pugons.
La primera manera de combatre'ls és
raspallant les fulles. En casos
extrems existeixen en el mercat
insecticides naturals .
24. Grup 4:TENIM CURIOSITAT PER
SABER COM VIUEN LES
FORMIGUES
Invitem a l’escola a la
mare de Teresa Castillo.
A l’ultima sessió de
Racons ens vindrà a
visitar Maite Martínez
que és entomòloga.
25. QUAN HEM ANAT A REGAR I A FER SOLCS
HEM TROBAT UN INSECTE ENORME
26. LA LLAGOSATA
•
CERQUEM INFORMACIÓ I AIXÒ ÉS EL QUE HEM APRÈS:
•
Fa uns 7 cm de llarg. És de color marró amb taquetes fosques.
•
Té el cap gros amb dues antenes que quasi doblen la llargada del cap. Els ulls
tenen ratlles verticals que faciliten la seva identificació. Té fortes mandíbules.
Les potes del davant i del mig són curtes, mentre que les del darrera són llargues i
saltadores, amb espines als marges.
•
Les ales són grans i són més llargues que l'abdomen.
•
S'alimenten de vegetals.
•
Es reprodueix per ous durant la primavera. De petites són de color verd brillant;
quan es fan grans es van tornant marronoses.
•
Viu en les zones càlides d'Europa i del nord d'Àfrica, amagant-se entre els arbustos
i els arbres.
•
Hiverna en estat adult i se la pot veure durant tot l'any.
•
Al món hi ha més de 10.000 espècies diferents de llagostes, de les quals a
Catalunya en podem trobar unes 90 espècies.