SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  69
Immunologia Jordi Carmona Isabel Ruiz 2004-05
Continguts -  Immunologia, sistema immune i immunitat. -  Defenses de l’organisme: barreres externes i  barreres   internes. -  Concepte d’antígen. -  Les cèl·lules del sistema immune.  -  Mecanismes de defensa:  inespecífics i específics.   -  Els anticossos: estructura, tipus i funció. -  Disfuncions i deficiències del sistema immunitari:  autoimmunitat, immunodeficiències i hipersensibilitat. -  Sèrums i vacunes. Importància industrial.
1. Immunologia, sistema immune i immunitat ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
2. Defenses de l’organisme ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
3. Barreres externes ,[object Object],[object Object],[object Object]
4. Barreres internes ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],Es troba a l’interior dels ossos curts i plans i a la zona esponjosa dels ossos llargs. Te capacitat  hemopoyètica  i en el seu interior apareixen les  cel·lules mare , indiferenciades i pluripotents, capaces d’originar un cop madurades les cèl·lules que circulen per la sang. En la mèdul·la  ò ssia es formen les  cèl·lules del sistema immune , com els limfòcits, els macròfags o els monocits.
[object Object],Es troba en la part superior del tòrax. És un òrgan que redueix molt  la seva grandària  després dels primers 7 anys de vida. Està format per  dos lòbuls  que es subdivideixen en lòbuls més petits separats per un teixit conjuntiu (travècules). En cada lòbul petit es diferencia un córtex i una medul·la. En el córtex, les cèl·lules que venen de la medul·la òssia proliferen, convertint-se en  timòcits , que un cop han madurat s’emmagatzemen en la mèdul·la dels lòbuls petits del  t imus. Són els  limfòcits T  o cèl·lules T, que migren cap a la sang a través dels vasos limfàtics.
[object Object],Es troba a la zona abdominal, darrera de l'estómac. En ell apareixen dos tipus de teixits, la  pulpa vermella  i la  pulpa blanca . La pulpa vermella filtra la sang i captura i destrueix els eritròcits vells. La pulpa blanca conté el  teixit linfoide , en forma de beina, al voltant d’una arteriola. Aquest teixit rep el nom de  PALS  (beina arteriolar linfoide- periarteriolar   lymphoid shealth ). En el PALS es troben els  limfòcits T  i els  l imfòcits B , que s’activen en presència d’ antígens .
[object Object],Es troben repartits per tot el sistema circulatori limfàtic. En un gangli es distingeix  l’escorça , on es troben els linfòcits B, una  paraescorça  per sota amb els limfòcits T i una med u l·la en posició central. Els ganglis limfàtics  filtren la limfa , presentant els antígens als limfòcits B i T, amb la consequent activació d’aquestes cel·lules.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
5. Concepte d’antígen ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Antígen Anticòs Epítop Paràtop
6. Les cèl·lules del sistema immune ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Estirp mieloide Eritrocits Granulocits Neutròfils Eosinòfils Basòfils, Mastocits Monocits, Macròfags Megacariocits
Estirp Limfoide Limfocits B Limfòcits  T TCD4 TCD8 Cèl·lules assassines
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Eritrocits , transport oxigen, sense nucli en mamífers, contenen hemogloibina Granulocits , tenen gran quantitat de grànuls en el seu interior Neutròfils , leucòcits que es tenyeixen amb colorants neutres. Nucli  en forma de ronyó .  Cèl·lules fagocítiques , les més nombroses  i  importants en la resposta immune innata. Eosinòfils , es tenyeixen amb colorants àcids. Poca quantitat  a la  sang (2-3%). Essencials defensa infeccions agudes . Basòfils i Mastocits . Produeixen les mateixes substàncies. Origen comú a la medul·la òssia, però el seu precursor és diferent.  Basòfils , leucòcits, molt poca quantitat a la  sang . Contenen  histamina  (vasodilatador) i  heparina  (anticoagulant). Mastocits , es troben en el  teixit conjuntiu , alliberen  histamina  quan són exposats a antígens. També alliberen  heparina .
Monocits , són leucocits,  agranulocítics , sense grànuls citoplasmàtics, circulen per la  sang . Es diferencien en els  teixits , formant  macròfags . Aquestes són les principals  cèl·lules fagocítiques  del sistema immunitari. Els  megacariocits  originen les  plaquetes  o trombocits al trencar - se el seu gran citoplasma. La funció de les plaquetes és la de formar  trombos  per evitar pèrdues de sang en ruptures de vasos sanguinis de petita grandària.
Els  l imfòcits B  es formen en la  mèdul·la òssia . Allí s’activen en presència  d’antígens , es transformen en  cèl·lules plasmàtiques  i circulen pel  torrent circulatori  alliberant  anticossos . Els linfocits B madurs situats en la medul·la òssia presenten receptors específics de cèl·lules B. Aquests receptors s’anomenen  BCR  ( B Cell Receptor ). Aquests receptors són  immunoglobulines , que seran  a lliberades en activar-se el limfòcit. També apareixen proteïnes reconeixedores d’antígens, conegudes amb el nom de Complex Principal de Histocompatibilitat, o  MH C  ( Major Histocompatibility Complex ). Quan el MHC reconeix l’antígen específic pels BCR del limfòcit B madur activat, aquest limfòc i t B es transforma en cèl·lula plasmàtica, alliberadora de immunoglobulines.
Els  limfòcitsT  comencen la seva formació en la  medul·la òssia . Després migren cap al  timus  i allí maduren. Entre les seves proteïnes de membrana tenen el receptor  TCR  ( T Cell Receptor ) que és molt similar al fragment de l’anticòs que reconeix l’antígen. També hi ha un altre receptor anomenat  CD  ( Cluster Diferenciation ). Aquest receptor CD s’utilitza per distingir les dues sèries de limfòcits T, els  TCD4 i els TCD8 . Els receptors T CR  i els receptors CD reconeixen els antígens presentats pel complex principal d’histocompatibilitat (MHC) dels limfòcits B. TCD4
Les  cèl·lules assassines  naturals ( Natural Killers ) són cèl·lules limfocítiques, però no pertanyen a estirps de limfòcits T o B. Es caracterítzen per ser cèl·lules grans i no presenten grànuls en el seu citoplasma. Es formen a la  medul·la òssia , realitzant la seva funció en qualsevol teixit. Actuen en la  resposta immunitaria innata , sent molt important la seva funció en infeccions víriques. Aquestes cèl·lules detecten canvis en la membrana de les cèl·lules infectades, unint-se aleshores la cèl·lula assassina a la cèl·lula infectada , alliberent-se  substàncies citotòxiques  que provoquen la mort cèl·lular. També estan implicades en el reconeixement i lisis de  cèl·lules tumorals . Aquest grup cèl·lular és responsable de la  immunitat contra el càncer , al presentar la cèl·lula cancerosa en la seva membrana molècules específiques que no presenten les cèl·lules sanes. Aquestes molècules són les que reconeixen aquestes cèl·lules assassines.
7. Mecanismes de defensa : inespecífics i específics ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Animació procés fagocitosi
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Via alternativa : més antiga filogenèticament que la clàssica.  Present en animals filogenèticament antics. Entra en funcionament quan es detecten estructures estranyes.  Descoberta després de la via clàssica. Via clàssica : la primera en descobrir-se. Mecanisme filogenèticament més modern. Per posar-se en marxa necessita la presència del  complex Antígen-Anticòs , típic de vertebrats superiors. Encara que la formació del complex Antíge n -Anticòs és un procés específic, aquesta via és  inespecífica , ja que s’activa de la mateixa manera independentment de l’Antígen.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El mecanisme d’actuació  per cada  limfòcit T  és diferent. No obstant tots es disparen en presència d’antígens. L’agent patògen és capturat per les anomenades  cèl·lules presentadores d’antígens  ( CPA ), generalment  macròfags  que degraden aquests antígens. Al degradar-los, petits pèptids d’uns 10 AA de les proteïnes externes de l’agent patògen s’uneixen de forma específica en una esquerda existent en el MHC  ( Complex Principal d’Histocompatibilitat* )  del macròfag. El tàndem MHC i el pèptid de la cèl·lula presentadora de l’antígen és exposat en la membrana. Aquest  macròfag activat  es movilitza pel torrent sanguini fins trobar limfòcits als que activarà. * Es un grup de prote ïnes  codificad e s p e r uns gens que  es troben  en el cromosoma 6  humà . Form e n glucoprote ï nas de membran e s  anomenades  moléculas de CPH ó MHC. La funció d ’aquestes  prote ï nas  consiste ix  en presentar antígens als lin m f ò cits.
Els  limfòcits TH1 o inflamatoris  són activats per les CPA que presenten MCH de classe II (pèptids de membrana). Només són activats els  limfòcits TH1 naïve o verges . Que tenen el receptor T complementari a l’antígen presentat per les CPA. Aquests limfòcits activats es divideixen i  originen cèl·lules de memòria i cèl·lules efectores armades , que produeixen citocines, provocant la proliferació dels limfòcits TH1, l’activitat fagocítica dels macròfags i, sobre tot, l’activitat citotòxica dels limfòcits TCD8.  Els  limfòcits TH2 o cooperatius  són activats per les CPA, però en aquest cas són  limfòcits B . El limfòcit B capta un antígen, el fagocita i el degrada. Després es presenta un pèptid de 13 AA que pertany a l’antígen degradat, unit al MHC de classe II en la membrana del limfòcit B. El CHM classe II unit al pèptid  interacciona amb un limfòcit TH2 naïve, activant-lo . El limfòcit TH2 activat produeix  limfocines , que actuen sobre els limfòcits B, estimulant la seva transformació en  cèl·lules de memòria o cèl·lules plasmàtiques .
Els  limfòcitsTCD8 o citotòxics (LTC)  són activats per cèl·lules que han estat  infectades per virus . Com a conseqüència de la infecció, la  cèl·lula  activadora presenta en la seva membrana el MHC de classeI unit a un pèptid de 10AA que pertany a l’antígen. L’activació d’aquest limfòcit provoca la  formació i proliferació de cèl·lules de memòria i cèl·lules actives . Les cèl·lules T citotòxiques actives segreguen  perforina , que és un tipus de proteïna que forada la membrana de la cèl·lula infectada. Les perforines provoquen  canvis en l’equilibri osmòtic , amb el que es produeix la lisi cel·lular. També les cèl·lules T citotòxiques alliberen enzims hidrolítics que provoquen la mort cel·lular programada ( apoptosi ) de la cèl·lula infectada.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Una altra visió...
8. Els anticossos: estructura, tipus i funció. ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],2 pesades (H)   2 lleugeres (L)   Regions variables Regions constants
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Immunoglobulina G : la més abundant (80%) del total. S’uneix ràpidament amb macrògags i neutròfils provocant la destrucció del microorganisme. Pot travessar la barrera placentària i es segrega en la llet materna. Responsable de la immunitat fetal i la del nadó. Immunoglobulina A : correspon al 13 % del total d’immunoglobulines. Es troba específicament en secrecions seroses i mucoses, com la llet i les llàgrimes. Protegeix la superfície corporal i els conductes secretors. Es troba a la llet i participa en la immunitat del nadó. Immunoglobulina M :   representa el 6 %del total de la immunoglobulina. Es troba en els limfòcits B naïve unida a la seva membrana pl a smàtica. Es manifesta en la resposta primària activant el sistema del complement.
Immunoglobulina D : es presenta en molt baixa concentració (1%). Són les primeres immunoglobulines sintetitzades pels limfòcits B naïve. La seva funció és l’activació d’aquestes cèl·lules. La seva estructura és similar a l’estructura de la immunoglobulina G, encara que varia en la posició de les restes glucosídiques de les cadenes proteiques. Immunoglobulina E : es troba en concentracions molt baixes en el sèrum i secrecions a l’exterior (0,002%). La seva concentració augmenta en processos al·lèrgics.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
9. Disfuncions i deficiències del Sistema Immunitari.  ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
10. Sèrums i vacunes. Importància industrial. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],La  vacuna  té antígens contra els que reacciona el sistema immune. Aquests antígens indueixen a la formació dels seus  anticossos corresponents , que  activaran els limfòcits B i T , creant cèl·lules de memòria. Si l’antígen torna a presentar-se, l’organisme està preparat per actuar sobre el patògen de manera ràpida i selectiva .
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
Defenses organisme Inespecífiques Específiques Internes Vasos limfàtics Òrgans limfàtics Teixits limfàtics Cèl·lules i molècules  torrent sanguni Epitelis Mucoses Flora bacteriana Resposta imflamatòria Activació complement Acció interferó Segons acció Resposta cel·lular Resposta humoral Innates Adquirides Segons aparició Externes
Agent infectant Interferó Inhibició replicació viral TCD8  Cèl·lules assassines Degradació cèl·lula infectada Resposta imflamatòria Augment flux sanguini Inflamació  Febre Fagocitosi macròfags  i neutròfils Activació  complement Lisi cel·lular  bactèria Resposta cel·lular Limfòcits T Destrucció cèl·lules pròpies, tumorals o infectades Resposta humoral Liberació anticossos per cèl·lules plasmàtiques Limfòcits B Activats TH2 Opsonització
Immunization Resources http://www.who.int/vaccines/en/otherwebsites.shtml http://iris.cnice.mecd.es/biosfera/

Contenu connexe

Tendances

T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)montsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaBfalco
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesOriol Baradad
 
La immunitat
La  immunitatLa  immunitat
La immunitatAnna Giro
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funcióCC NN
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Anna Giro
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofJordi Bas
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esotcasalisintes
 
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERAT
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERATPREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERAT
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERATadaura
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Diferents aparells digestius invertebrats
Diferents aparells digestius invertebratsDiferents aparells digestius invertebrats
Diferents aparells digestius invertebratsadaura
 

Tendances (20)

T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranosesBiologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
Biologia 2n Batxillerat. U08.Citosol i estructures no membranoses
 
La immunitat
La  immunitatLa  immunitat
La immunitat
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
 
Preguntes PAU
Preguntes PAUPreguntes PAU
Preguntes PAU
 
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERAT
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERATPREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERAT
PREGUNTES DE TOTS ELS BLOCS DE BIOLOGIA 2n BATXILLERAT
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Diferents aparells digestius invertebrats
Diferents aparells digestius invertebratsDiferents aparells digestius invertebrats
Diferents aparells digestius invertebrats
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 

Similaire à Immunologia

Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10tiotavio
 
La sang i el medi intern
La sang i el medi internLa sang i el medi intern
La sang i el medi internmplans
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltiaRafa
 
Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.belsalas
 
Ebola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimirEbola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimirAndrés Gil
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoAdrianaMiclea2
 
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfCitologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfGenesisAbigailMaradi
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàjdorca3
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmuneconchi
 
Sistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i MicroorganismesSistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i MicroorganismesAnna Giro
 

Similaire à Immunologia (20)

2. sistema immunitari
2. sistema immunitari2. sistema immunitari
2. sistema immunitari
 
immunologia
immunologiaimmunologia
immunologia
 
Medi intern
Medi internMedi intern
Medi intern
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10
 
La sang i el medi intern
La sang i el medi internLa sang i el medi intern
La sang i el medi intern
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltia
 
Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.Sistema immunològic i vacunes.
Sistema immunològic i vacunes.
 
Sistema immunitari
Sistema immunitariSistema immunitari
Sistema immunitari
 
La immunitat
La immunitatLa immunitat
La immunitat
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 
C8 ud2 na2 professor
C8 ud2 na2 professorC8 ud2 na2 professor
C8 ud2 na2 professor
 
1 St. Epitelis
1 St. Epitelis1 St. Epitelis
1 St. Epitelis
 
Ebola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimirEbola cinque2015-imprimir
Ebola cinque2015-imprimir
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfCitologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Sistema Inmune
Sistema InmuneSistema Inmune
Sistema Inmune
 
Bloc a1. immuno
Bloc a1. immunoBloc a1. immuno
Bloc a1. immuno
 
Sistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i MicroorganismesSistema immunitari i Microorganismes
Sistema immunitari i Microorganismes
 

Plus de jcarmonaespinosa (20)

Dogma de la genètica
Dogma de la genèticaDogma de la genètica
Dogma de la genètica
 
Els nucleòtids
Els nucleòtidsEls nucleòtids
Els nucleòtids
 
Tot es mou i canvia
Tot es mou i canviaTot es mou i canvia
Tot es mou i canvia
 
La Terra I L’Univers
La Terra I L’UniversLa Terra I L’Univers
La Terra I L’Univers
 
Alimentació i Nutrició
Alimentació i NutricióAlimentació i Nutrició
Alimentació i Nutrició
 
Apunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vidaApunts Orígen de la vida
Apunts Orígen de la vida
 
La salut
La salutLa salut
La salut
 
La Contracció Muscular
La Contracció MuscularLa Contracció Muscular
La Contracció Muscular
 
CèL·Lules Mare Sunion
CèL·Lules Mare SunionCèL·Lules Mare Sunion
CèL·Lules Mare Sunion
 
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTicConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
ConferèNcia Intermón Escoles Canvi ClimàTic
 
Dietas milagro en baja
Dietas milagro en bajaDietas milagro en baja
Dietas milagro en baja
 
Els aliments
Els alimentsEls aliments
Els aliments
 
Pictogrames laboratori
Pictogrames laboratoriPictogrames laboratori
Pictogrames laboratori
 
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Meteorologia 1er Eso
Meteorologia 1er EsoMeteorologia 1er Eso
Meteorologia 1er Eso
 
Organografia vegetal
Organografia vegetalOrganografia vegetal
Organografia vegetal
 
Zoom unitats de mesura
Zoom unitats de mesuraZoom unitats de mesura
Zoom unitats de mesura
 
La Vida Al Mar
La Vida Al MarLa Vida Al Mar
La Vida Al Mar
 
Prestige Galicia
Prestige GaliciaPrestige Galicia
Prestige Galicia
 

Immunologia

  • 1. Immunologia Jordi Carmona Isabel Ruiz 2004-05
  • 2. Continguts - Immunologia, sistema immune i immunitat. - Defenses de l’organisme: barreres externes i barreres internes. - Concepte d’antígen. - Les cèl·lules del sistema immune. - Mecanismes de defensa: inespecífics i específics. - Els anticossos: estructura, tipus i funció. - Disfuncions i deficiències del sistema immunitari: autoimmunitat, immunodeficiències i hipersensibilitat. - Sèrums i vacunes. Importància industrial.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 20.
  • 21. Estirp mieloide Eritrocits Granulocits Neutròfils Eosinòfils Basòfils, Mastocits Monocits, Macròfags Megacariocits
  • 22. Estirp Limfoide Limfocits B Limfòcits T TCD4 TCD8 Cèl·lules assassines
  • 23.
  • 24. Eritrocits , transport oxigen, sense nucli en mamífers, contenen hemogloibina Granulocits , tenen gran quantitat de grànuls en el seu interior Neutròfils , leucòcits que es tenyeixen amb colorants neutres. Nucli en forma de ronyó . Cèl·lules fagocítiques , les més nombroses i importants en la resposta immune innata. Eosinòfils , es tenyeixen amb colorants àcids. Poca quantitat a la sang (2-3%). Essencials defensa infeccions agudes . Basòfils i Mastocits . Produeixen les mateixes substàncies. Origen comú a la medul·la òssia, però el seu precursor és diferent. Basòfils , leucòcits, molt poca quantitat a la sang . Contenen histamina (vasodilatador) i heparina (anticoagulant). Mastocits , es troben en el teixit conjuntiu , alliberen histamina quan són exposats a antígens. També alliberen heparina .
  • 25. Monocits , són leucocits, agranulocítics , sense grànuls citoplasmàtics, circulen per la sang . Es diferencien en els teixits , formant macròfags . Aquestes són les principals cèl·lules fagocítiques del sistema immunitari. Els megacariocits originen les plaquetes o trombocits al trencar - se el seu gran citoplasma. La funció de les plaquetes és la de formar trombos per evitar pèrdues de sang en ruptures de vasos sanguinis de petita grandària.
  • 26. Els l imfòcits B es formen en la mèdul·la òssia . Allí s’activen en presència d’antígens , es transformen en cèl·lules plasmàtiques i circulen pel torrent circulatori alliberant anticossos . Els linfocits B madurs situats en la medul·la òssia presenten receptors específics de cèl·lules B. Aquests receptors s’anomenen BCR ( B Cell Receptor ). Aquests receptors són immunoglobulines , que seran a lliberades en activar-se el limfòcit. També apareixen proteïnes reconeixedores d’antígens, conegudes amb el nom de Complex Principal de Histocompatibilitat, o MH C ( Major Histocompatibility Complex ). Quan el MHC reconeix l’antígen específic pels BCR del limfòcit B madur activat, aquest limfòc i t B es transforma en cèl·lula plasmàtica, alliberadora de immunoglobulines.
  • 27. Els limfòcitsT comencen la seva formació en la medul·la òssia . Després migren cap al timus i allí maduren. Entre les seves proteïnes de membrana tenen el receptor TCR ( T Cell Receptor ) que és molt similar al fragment de l’anticòs que reconeix l’antígen. També hi ha un altre receptor anomenat CD ( Cluster Diferenciation ). Aquest receptor CD s’utilitza per distingir les dues sèries de limfòcits T, els TCD4 i els TCD8 . Els receptors T CR i els receptors CD reconeixen els antígens presentats pel complex principal d’histocompatibilitat (MHC) dels limfòcits B. TCD4
  • 28. Les cèl·lules assassines naturals ( Natural Killers ) són cèl·lules limfocítiques, però no pertanyen a estirps de limfòcits T o B. Es caracterítzen per ser cèl·lules grans i no presenten grànuls en el seu citoplasma. Es formen a la medul·la òssia , realitzant la seva funció en qualsevol teixit. Actuen en la resposta immunitaria innata , sent molt important la seva funció en infeccions víriques. Aquestes cèl·lules detecten canvis en la membrana de les cèl·lules infectades, unint-se aleshores la cèl·lula assassina a la cèl·lula infectada , alliberent-se substàncies citotòxiques que provoquen la mort cèl·lular. També estan implicades en el reconeixement i lisis de cèl·lules tumorals . Aquest grup cèl·lular és responsable de la immunitat contra el càncer , al presentar la cèl·lula cancerosa en la seva membrana molècules específiques que no presenten les cèl·lules sanes. Aquestes molècules són les que reconeixen aquestes cèl·lules assassines.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 34.
  • 35. Via alternativa : més antiga filogenèticament que la clàssica. Present en animals filogenèticament antics. Entra en funcionament quan es detecten estructures estranyes. Descoberta després de la via clàssica. Via clàssica : la primera en descobrir-se. Mecanisme filogenèticament més modern. Per posar-se en marxa necessita la presència del complex Antígen-Anticòs , típic de vertebrats superiors. Encara que la formació del complex Antíge n -Anticòs és un procés específic, aquesta via és inespecífica , ja que s’activa de la mateixa manera independentment de l’Antígen.
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40. El mecanisme d’actuació per cada limfòcit T és diferent. No obstant tots es disparen en presència d’antígens. L’agent patògen és capturat per les anomenades cèl·lules presentadores d’antígens ( CPA ), generalment macròfags que degraden aquests antígens. Al degradar-los, petits pèptids d’uns 10 AA de les proteïnes externes de l’agent patògen s’uneixen de forma específica en una esquerda existent en el MHC ( Complex Principal d’Histocompatibilitat* ) del macròfag. El tàndem MHC i el pèptid de la cèl·lula presentadora de l’antígen és exposat en la membrana. Aquest macròfag activat es movilitza pel torrent sanguini fins trobar limfòcits als que activarà. * Es un grup de prote ïnes codificad e s p e r uns gens que es troben en el cromosoma 6 humà . Form e n glucoprote ï nas de membran e s anomenades moléculas de CPH ó MHC. La funció d ’aquestes prote ï nas  consiste ix en presentar antígens als lin m f ò cits.
  • 41. Els limfòcits TH1 o inflamatoris són activats per les CPA que presenten MCH de classe II (pèptids de membrana). Només són activats els limfòcits TH1 naïve o verges . Que tenen el receptor T complementari a l’antígen presentat per les CPA. Aquests limfòcits activats es divideixen i originen cèl·lules de memòria i cèl·lules efectores armades , que produeixen citocines, provocant la proliferació dels limfòcits TH1, l’activitat fagocítica dels macròfags i, sobre tot, l’activitat citotòxica dels limfòcits TCD8. Els limfòcits TH2 o cooperatius són activats per les CPA, però en aquest cas són limfòcits B . El limfòcit B capta un antígen, el fagocita i el degrada. Després es presenta un pèptid de 13 AA que pertany a l’antígen degradat, unit al MHC de classe II en la membrana del limfòcit B. El CHM classe II unit al pèptid interacciona amb un limfòcit TH2 naïve, activant-lo . El limfòcit TH2 activat produeix limfocines , que actuen sobre els limfòcits B, estimulant la seva transformació en cèl·lules de memòria o cèl·lules plasmàtiques .
  • 42. Els limfòcitsTCD8 o citotòxics (LTC) són activats per cèl·lules que han estat infectades per virus . Com a conseqüència de la infecció, la cèl·lula activadora presenta en la seva membrana el MHC de classeI unit a un pèptid de 10AA que pertany a l’antígen. L’activació d’aquest limfòcit provoca la formació i proliferació de cèl·lules de memòria i cèl·lules actives . Les cèl·lules T citotòxiques actives segreguen perforina , que és un tipus de proteïna que forada la membrana de la cèl·lula infectada. Les perforines provoquen canvis en l’equilibri osmòtic , amb el que es produeix la lisi cel·lular. També les cèl·lules T citotòxiques alliberen enzims hidrolítics que provoquen la mort cel·lular programada ( apoptosi ) de la cèl·lula infectada.
  • 43.
  • 44.
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49. Immunoglobulina G : la més abundant (80%) del total. S’uneix ràpidament amb macrògags i neutròfils provocant la destrucció del microorganisme. Pot travessar la barrera placentària i es segrega en la llet materna. Responsable de la immunitat fetal i la del nadó. Immunoglobulina A : correspon al 13 % del total d’immunoglobulines. Es troba específicament en secrecions seroses i mucoses, com la llet i les llàgrimes. Protegeix la superfície corporal i els conductes secretors. Es troba a la llet i participa en la immunitat del nadó. Immunoglobulina M : representa el 6 %del total de la immunoglobulina. Es troba en els limfòcits B naïve unida a la seva membrana pl a smàtica. Es manifesta en la resposta primària activant el sistema del complement.
  • 50. Immunoglobulina D : es presenta en molt baixa concentració (1%). Són les primeres immunoglobulines sintetitzades pels limfòcits B naïve. La seva funció és l’activació d’aquestes cèl·lules. La seva estructura és similar a l’estructura de la immunoglobulina G, encara que varia en la posició de les restes glucosídiques de les cadenes proteiques. Immunoglobulina E : es troba en concentracions molt baixes en el sèrum i secrecions a l’exterior (0,002%). La seva concentració augmenta en processos al·lèrgics.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58.
  • 59.
  • 60.
  • 61.
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67. Defenses organisme Inespecífiques Específiques Internes Vasos limfàtics Òrgans limfàtics Teixits limfàtics Cèl·lules i molècules torrent sanguni Epitelis Mucoses Flora bacteriana Resposta imflamatòria Activació complement Acció interferó Segons acció Resposta cel·lular Resposta humoral Innates Adquirides Segons aparició Externes
  • 68. Agent infectant Interferó Inhibició replicació viral TCD8 Cèl·lules assassines Degradació cèl·lula infectada Resposta imflamatòria Augment flux sanguini Inflamació Febre Fagocitosi macròfags i neutròfils Activació complement Lisi cel·lular bactèria Resposta cel·lular Limfòcits T Destrucció cèl·lules pròpies, tumorals o infectades Resposta humoral Liberació anticossos per cèl·lules plasmàtiques Limfòcits B Activats TH2 Opsonització