04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1

2/3 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS EN EL SEGLE XIX

TREBALLAREM ELS TEMES 5 I 6 DEL LLIBRE
D’HISTÒRIA DE L’EDITORIAL VICENS VIVES:
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I
EXPANSIÓ INDUSTRIAL
6. SOCIETAT I MOVIMENT SOCIALS AL S. XIX
2 i 3 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
I SOCIALS EN EL SEGLE XIX

3- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS3- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS
2- AGRICULTURA2- AGRICULTURA
1- DEMOGRAFIA1- DEMOGRAFIA
4- LES CLASSES SOCIALS4- LES CLASSES SOCIALS
3- LA CONDICIÓ DE LA DONA3- LA CONDICIÓ DE LA DONA
5- EL MOVIMENT OBRER5- EL MOVIMENT OBRER
B) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANT
LA RESTAURACIÓ (1875-1898)
B) TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DURANT
LA RESTAURACIÓ (1875-1898)
1- ECONOMIA I SOCIETAT DURANT LA RESTAURACIÓ (1875 - 1898)1- ECONOMIA I SOCIETAT DURANT LA RESTAURACIÓ (1875 - 1898)
2- CONSOLIDACIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1898)2- CONSOLIDACIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1898)
A) ECONOMIA i SOCIETATA) ECONOMIA i SOCIETAT
Creació mercat espanyol
Economia catalana
Creació mercat espanyol
Economia catalana
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS EN EL SEGLE XIX
1. GUIÓ A TREBALLAR

QUÈ APRENDREM?
1.LES REFORMES AGRÀRIES LIBERALS
2.LA INDUSTRIALITZACIÓ ESPANYOLA: SECTORS I
DIFICULTATS
3.L’EXPANSIÓ DEL FERROCARRIL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
4. TRANSFORMACIONS SOCIALS

CRONOLOGIA DELS PRINCIPALS CANVIS ECONÒMICS

CRONOLOGIA DELS PRINCIPALS CANVIS SOCIOPOLÍTICS

A PARTIR DE 1844A PARTIR DE 1844
ESTANCAMENT
Liberalització econòmica
Desamortitzacions
Liberalització econòmica
Desamortitzacions
Anys 30Anys 30
Creixement
època
moderada
Creixement
època
moderada
Crisi
econòmica i
financera de
1866
Crisi
econòmica i
financera de
1866
Creixement i estabilitat
durant la Restauració
Creixement i estabilitat
durant la Restauració
Catalunya: “Febre d’or”
1867-1887
Catalunya: “Febre d’or”
1867-1887
Crisi fil·loxera,
pèrdua de Cuba, crisi cerealista
Crisi fil·loxera,
pèrdua de Cuba, crisi cerealista
Malgrat que als
Es realitza
ETAPESETAPES
FINS 1840FINS 1840
DESENVOLUPAMENT I CRISI

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALSTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
Barcelona i Madrid, 500.000 habitants
al 1900
70% de població rural
Barcelona i Madrid, 500.000 habitants
al 1900
70% de població rural
1800 11’5 milions hab.
1877 16 milions hab.
1900 18,5 milions hab.
1800 11’5 milions hab.
1877 16 milions hab.
1900 18,5 milions hab.
L’evolució demogràficaL’evolució demogràfica
1.- DEMOGRAFIA1.- DEMOGRAFIA
Creixement lentCreixement lent
Concentració poblacional a la perifèricaConcentració poblacional a la perifèrica
Estancament interiorEstancament interior
les ciutatsles ciutats
A causa de Epidèmies (males
collites = alimentació
deficient; manca
d’higiene),
Crisis de subsistència
Epidèmies (males
collites = alimentació
deficient; manca
d’higiene),
Crisis de subsistència
GuerresGuerres
A CatalunyaA Catalunya
Mortalitat
alta
Mortalitat
alta
Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)
Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a AmèricaÈxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica
Augmenta el sector secundari (població activa)Augmenta el sector secundari (població activa)
Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)
Es
caracteritza
per
I per
Sobre tot a

•Natalitat elevada
•Mortalitat i mortalitat infantil elevades
•Esperança de vida baixa
•Creixement vegetatiu lent
•Natalitat elevada
•Mortalitat i mortalitat infantil elevades
•Esperança de vida baixa
•Creixement vegetatiu lent

Variació de la població respecte a la mitjana espanyola
(1797-1900)

Projecte Eixample Madrid (1860)
Eixample de Barcelona, Ildefons Cerdà (1859)

2.- AGRICULTURA2.- AGRICULTURA
Fins el 1866
el ritme de
l’economia
d’Espanya
el marca l’agricultura
Agricultura estancadaAgricultura estancada
Endarrerida tecnològicament, Poc competitivaEndarrerida tecnològicament, Poc competitiva
Exigeix proteccionismeExigeix proteccionisme
Poc emprenedora, rendista, terres comunalsPoc emprenedora, rendista, terres comunals
Al litoral mediterrani
(Catalunya, València i
Andalusia) es
desenvolupa una
Al litoral mediterrani
(Catalunya, València i
Andalusia) es
desenvolupa una
Agricultura especialitzada
(vinya, olivera, fruiters,
cítrics), Canals de regadiu
Agricultura especialitzada
(vinya, olivera, fruiters,
cítrics), Canals de regadiu
L’agricultura a CatalunyaL’agricultura a Catalunya
Però...
Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions Mendizábal i Madoz) es
tracta d’una
Dos tipus d’agricultura
Nord i interiorNord i interior Tradicional (secà): llegums i blatTradicional (secà): llegums i blat
Zones litorals
i prelitorals
Zones litorals
i prelitorals
Intensiva i especialitzada (exportació)
(vinya, fruiters, regadiu)
Intensiva i especialitzada (exportació)
(vinya, fruiters, regadiu)
Conflictes de propietat
Rabassa mortaRabassa morta
Crisi de la fil·loxeraCrisi de la fil·loxera
Unió de Rabassaires (1893)Unió de Rabassaires (1893)
Provocarà
la creació de la
Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França

Mala qualitat de la terra
Clima
Reforma agrària liberal
Mala qualitat de la terra
Clima
Reforma agrària liberal
La terra =
propietat privada
(mercaderia)
La terra =
propietat privada
(mercaderia)
Industrialització
tardana (fracàs)
•Especuladors
•Propietaris
•Adinerats
«Oportunitat perduda»
Persisteixen las desigualtats
o s’incrementen
significa
Subdesenvolupament
agrari = pobresa
Subdesenvolupament
agrari = pobresa
beneficia a
Concentració de la
propietat: pocs propietaris
Concentració de la
propietat: pocs propietaris
No es modifica
l’estructura de la
propietat
No es modifica
l’estructura de la
propietat
LatifundismeLatifundisme
MinifundismeMinifundisme
Miseria
Conflictivitat
social
•Increment de la producció
•Comercialització
•Increment de la producció
•Comercialització
afavoreix
però
Endarreriment tècnic i
de sistemes de conreu
Endarreriment tècnic i
de sistemes de conreu
Mà d’obra abundant
i barata (jornalers)
LENT Creixement
demográfic
LENT Creixement
demográfic
Emigració
•Predomini dels cereals
•Proteccionisme
•Predomini dels cereals
•Proteccionisme
•Baixa productivitat
•Majoria població activa: AGRICULTURA
•Baixa productivitat
•Majoria població activa: AGRICULTURA
REFORMA AGRÀRIA
LIBERAL
REFORMA AGRÀRIA
LIBERAL

Rendiments agrícoles en diversos
estats europeos (en quintals per ha)

Gonzalo Bilbao, La siega en Andalucía

3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS3.- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS
-Expansió fins el 1860
-Crisi dels 60 (guerra de secessió
americana)
-Recuperació i expansió durant
la Restauració (fins pèrdua de Cuba)
-Expansió fins el 1860
-Crisi dels 60 (guerra de secessió
americana)
-Recuperació i expansió durant
la Restauració (fins pèrdua de Cuba)
Berguedana, selfactinaBerguedana, selfactina
1833, Bonaplata
1840, “Vapor Vell” a Sants
1849, “Espanya Industrial”
1833, Bonaplata
1840, “Vapor Vell” a Sants
1849, “Espanya Industrial”
Tenia uns problemesTenia uns problemes Manquen matèries primeres (cotó)
Manquen fonts d’energia (carbó)
Dèbil mercat interior (poca demanda)
Manquen matèries primeres (cotó)
Manquen fonts d’energia (carbó)
Dèbil mercat interior (poca demanda)
Endarreriment del
procés industrial
espanyol
Endarreriment del
procés industrial
espanyol
Indústria tèxtil catalanaIndústria tèxtil catalana
LliurecanvismeLliurecanvisme
Transports deficientsTransports deficients
ProteccionismeProteccionisme
Obertura comerç americà (Carles III)Obertura comerç americà (Carles III)
Dues excepcions...
L’aparició de les colònies industrialsL’aparició de les colònies industrials
antecedentsantecedents
Això exigia
Mercat espanyol pobreMercat espanyol pobre
Males comunicacionsMales comunicacions
A causa de
Escassetat de capitals
(poca innovació)
Escassetat de capitals
(poca innovació)
Indústria siderúrgica bascaIndústria siderúrgica basca
Xarxa manufacturera: indianes, fargues..Xarxa manufacturera: indianes, fargues..
Modernització agricultura aporta capital inicialModernització agricultura aporta capital inicial
Creixement demogràfic (mà d’obra)Creixement demogràfic (mà d’obra)
La creació dels vapors. Importació de carbó.La creació dels vapors. Importació de carbó.
Innovació tecnològicaInnovació tecnològica

3.1. La indústria tèxtil catalana
Indiana de cotó
• Liberalització de la
producció i del mercat
• Escassetat de mà d’obra
• Abundància de capitals
• Liberalització de la
producció i del mercat
• Escassetat de mà d’obra
• Abundància de capitals
part de
amb
Ràpida recuperació després
de Guerra d’Independència
Ràpida mecanització
(màquines de vapor des de 1830)
Ràpida mecanització
(màquines de vapor des de 1830)
Augment de
salarisReducció
de costos
Disminució
de preus
Augment de la
demanda
Proteccionisme
Amb
limitacions
•Escassetat de carbó
•Feblesa mercat interior espanyol
•Posició geogràfica
•Absorció de recursos per pagar el
Deute
•És insuficient per generalitzar la
industrialització
•Escassetat de carbó
•Feblesa mercat interior espanyol
•Posició geogràfica
•Absorció de recursos per pagar el
Deute
•És insuficient per generalitzar la
industrialització
Colònies industrials
(costat de rius)
Fàbriques d’indianes
(s. XVIII)
Indústria cotonera
catalana
Indústria cotonera
catalana
Ludisme
Problemes de
finançament de la
indústria
demanen

Fàbrica de L’ Espanya Industrial

La mecanització en diverses branques de la indústria tèxtil
La mecanització del sector cotoner (1835-1861)

0
5
10
15
20
25
30
35
40
45 GranBretanya
Suïssa
Bèlgica
Alemanya
França
Espanya
PaïsosBaixos
Àustria
Noruega
Grècia
Itàlia
Rússia
Portugal
Producció per càpita de filats de cotó
1882

Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina
cal
Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal
Ter i Llobregat
A causa de Manca de carbó català
Abundant mà d’obra
Obres d’infraestructura barates
Legislació sobre aigües adequada
Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)
Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, teatre,
cinema, escoles, horts, galliners...)
Espai de domini (Casa propietari, església...)
Ús de l’aigua com a font d’energiaÚs de l’aigua com a font d’energia
Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans
A partir de 1860, expansió de les colòniesA partir de 1860, expansió de les colònies
Els espais d’una colòniaEls espais d’una colònia

Uniformització de pesos, mesures i monedesUniformització de pesos, mesures i monedes
Altres sectorsAltres sectors
El ferrocarril
i la indústria
mecànica
El ferrocarril
i la indústria
mecànica
La mineriaLa mineria
Llei de ferrocarrils (1855)
“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855
La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866
Llei de ferrocarrils (1855)
“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855
La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866
Desamortitzacions del subsòl
(permet l’entrada de capital estranger)
Coure, mercuri, plom... (exportació)
Desamortitzacions del subsòl
(permet l’entrada de capital estranger)
Coure, mercuri, plom... (exportació)
1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)
La siderúrgia
basca
La siderúrgia
basca
-Es beneficia de la política proteccionista*
-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó
anglès
-Altos Hornos de Bilbao (1882*) Altos Hornos de Vizcaya
(1902*)
-Es beneficia de la política proteccionista*
-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó
anglès
-Altos Hornos de Bilbao (1882*) Altos Hornos de Vizcaya
(1902*)
Creació d’un mercat comú espanyolCreació d’un mercat comú espanyol Entre 1837 i 1892
Xarxa comercial i de transportXarxa comercial i de transport Comunicacions Correus, 1850
Telègraf, 1852
Correus, 1850
Telègraf, 1852

Siderúrgia, mineria i expansió industrial
en
Convertidor
Bessemer
Indústria siderúrgicaIndústria siderúrgica • Màlaga
• Astúries
• Biscaia
• Màlaga
• Astúries
• Biscaia
Elevats costos (carbó vegetal)
però
Jaciments d’hulla
però
Costos i baixa qualitat del carbó
Concentració
de capital
•Ferreries
•Carbó de Gal·les
•Capital disponible
•Grans empreses siderúrgiques basques:
•Sociedad Altos Hornos y Fábrica de Hierros y
Acero de Bilbao
•Ús del convertidor Bessemer.
•Forn Martin-Siemens.
Expansió mineraExpansió minera
• Increment de la demanda internacional
• Avenços en las tècniques d’explotació
• Llei de Mines (1868)
• Demanda de carbó per la màquina de vapor
• Increment de la demanda internacional
• Avenços en las tècniques d’explotació
• Llei de Mines (1868)
• Demanda de carbó per la màquina de vapor
por
per
demanda
de carbó
•Carbó (Astúries)
•Ferro
•Plom, coure, zenc, mercuri
Exportación Carbó de Gal·les
Proteccionisme
Competeix
amb
No impulsen la industrialització
Desamortització
del subsòl
Concessions a
companyies
estrangeres
Millorar la situació
d’Hisenda

Producció siderúrgica a Espanya, 1861-
1913 (mitjana anual en milers de Tm)

amb
fases
Construcció del
ferrocarril
Construcció del
ferrocarril
Ferrocarril i mercat interior
• Primera gran expansió: 1855-1866
• Paralització: 1866-1873
• Nova etapa constructiva: des de 1873
• Primera gran expansió: 1855-1866
• Paralització: 1866-1873
• Nova etapa constructiva: des de 1873
Crisis financera + Guerra Carlina
Llei General de Ferrocarrils (1855)
•Empreses de capital estranger
•Estructura radial de la xarxa
•Major ample entre rails
•Franquícia aranzelària per la importació
de material ferroviari
«Oportunitat perduda»
Desenvolupament
del mercat interior
Desenvolupament
del mercat interior
afavoreix
Mesures liberalitzadores
•Abolició dels gremis
•Supressió d’impostos de pas (portazgos...)
•Eliminació de taxes
però
•Escàs desenvolupament industrial
•Predomini agrícola
•Endarreriment tècnic
•Pobresa del campesrolat
Escasa demanda
Construcció especulativa, no al
servei de la producció

comporta
Bases de la seva
construcció
Bases de la seva
construcció
• Estructura radial
• Amplada de via
• Importació de material
ferroviari sense aranzels
• Estructura radial
• Amplada de via
• Importació de material
ferroviari sense aranzels
ESPECULACIÓ:
Caiguda de les accions
•Endarreriment dels transports
•Cost de la construcció dels FFCC
•Depèn del capital estranger
•Llei General de Ferrocarrils (1855)
•Garanties aportades per l’ Estat
•Impacte de la crisi financera de 1866
•Tercera Guerra Carlina
Centralisme
Traçat inadequat per a les
necessitats econòmiques
Ferrocarrils i
industrialització
Ferrocarrils i
industrialització
•Oportunitat perduda
•La xarxa no es podria haver abastit pel
mercat interior
•El ferrocarril va facilitar intercanvis interiors
•Va permetre exportacions(?)
però
Desenvolupament
industrial
impedeix
INCIPIENT
Articulació del
mercat interior
però Escasos beneficis
Efectes positius
Dificultat
intercanvis
internacionals

El mercat interior:
xarxa de carreteres
i camins
peninsulars

4. EL COMERÇ EXTERIOR4. EL COMERÇ EXTERIOR
Evolució del comerç
exterior
Evolució del comerç
exterior
•Predomini de productes agraris
•Finals s. XIX: productes agraris,
minerals ì teixits de cotó.•Creixement exportacions i
importacions
•Impacte pèrdues colonials
Desenvolupament industrial
Intercanvis amb França
i Gran Bretanya
De teixits, matèries primeres:
cotó, carbó...
Debat
proteccionisme / lliurecanvisme
Debat
proteccionisme / lliurecanvisme
pretén
Desenvolupament
industrial intern
amb
afavoreix
•Aranzels
•Subsidis
Cerealistes castellans
Indústria tèxtil
catalana
Mineria asturiana
Siderúrgia basca
pretén
•Especialització industrial
•Reducció de preus
Predomina fins
però
•Va desincentivar la inversió
•Va dificultar la transferència
tecnològica
•Va mantenir alts els preus
Sexenni Democràtic
y aranzel Figuerola
Concentració
industrial
Pràctiques monopolistes
però
•Inestabilidad política
•Subdesarrollo agrario
•Fiscalidad
•Parasitismo y
especulación
Feble desenvolupament industrial
•Escassa competitivitat a l’exterior
•Escassa demanda interior

Bodega de Xerez al s. XIX
Exportació vinícola (milions de litres)

Producció i exportació de ferro
Importació de cotó (1830-1899)

5. HISENDA, BANCA I DINERS5. HISENDA, BANCA I DINERS
Reforma fiscal de
1845 (Llei Mon-
Santillán)
Reforma fiscal de
1845 (Llei Mon-
Santillán) No contemplava les rendes
del treball ni del capital
Llei de Bancs i Societats de
Crèdit (1856)
Llei de Bancs i Societats de
Crèdit (1856)
Recaptació insuficient
• Racionalització i centralització
d’impostos
• Contribució directa sobre la
propietat (agraria)
• Impostos indirectes (consums)
• Racionalització i centralització
d’impostos
• Contribució directa sobre la
propietat (agraria)
• Impostos indirectes (consums)
Dèficit de la Hisenda
• Crèdit exterior
• Concessions d’explotació
• Emissió de deute públic
• Crèdit exterior
• Concessions d’explotació
• Emissió de deute públic
Endeutament i
problemes de crèdit
Bienni Progressista
Creació del
BANC D’ESPANYA
Creació del
BANC D’ESPANYA
• Banco Real de San Fernando
(1829)
• Banco de Isabel II (1844)
• Banco de Barcelona (1844)
• Bolsa de Madrid (1831)
• Banco Real de San Fernando
(1829)
• Banco de Isabel II (1844)
• Banco de Barcelona (1844)
• Bolsa de Madrid (1831)
Banco
Español de
San Fernando
Banco
Español de
San Fernando
Monopoli de emisión de billetes (1874)
•Societats de Crèdit
•Banc Hipotecari
•Societats de Crèdit
•Banc Hipotecari
Industrialització basca •Banco de Bilbao (1856)
•Banco de Vizcaya (1902)
•Banco de Bilbao (1856)
•Banco de Vizcaya (1902)
Pressupostos Generals de l‘Estat

5. HISENDA, BANCA I DINERS5. HISENDA, BANCA I DINERS

ESQUEMA TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUESESQUEMA TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

Aquesta presentació s’ha basat en les presentacions dels
professors ARMAND FIGUERA i SERGI SANCHIZ.
D’aquestes presentacions he agafat de tot (imatges, esquemes,
dibuixos...), però també he agafat cosetes del material del llibre
d’HISTÒRIA de l’Editorial Vicens.
Si alguna persona creu que el seu material no ha d’estar inclós en
aquesta presentació, que ho digui, o que manifesti el que sigui... Ja
sabem com funciona la llei de la “de la propietat intel·lectual”... no?

04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à 04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1

Similaire à 04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1 (20)

Plus de jcorbala

Plus de jcorbala (20)

Dernier

Dernier (9)

04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1