CORRECCIÓ PROVA 01-2BTX B

1. HISTÒRIA 2BTX B
CORRECCIÓ PROVA 01B
Primera proclama de l’Exèrcit de Cadis, 1820
Pregunta 1
1a) 0,75 punts
Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets)
consistent en document públic de caràcter polític, una proclama de l’exèrcit de Cadis
(0’25 punts). Un pronunciament favorable a la Constitució de 1812, el respecte on es
plantegen les per la Monarquia i la persona de Ferran VII, el manteniment de la religió i
de la propietat privada. (0’50 punts).
1b) 0,75 punts
L’alumnat ha de situar el document en el context de la Monarquia absolutista de Ferran
VII i l’inici del Trienni Liberal [0,50 punts]. El corrector valorarà molt positivament el fet
que l’alumnat faci alguna al cap insurreccional Riego i a la independència de les
colònies sud-americanes ja que les forces que es van aixecar/pronunciar estaven
esperant per ser portades per lluitar allà (0,25 punts).
1c) 1 punt
L’alumnat ha de resumir les característiques bàsiques de la Constitució de 1812:
sobirania nacional, divisió de poders, monarquia constitucional, principals drets
reconeguts, oficialitat de la religió catòlica...
Pregunta 2
a) 1,25 punts

2. HISTÒRIA 2BTX B
CORRECCIÓ PROVA 01B
b) 1,25 punts
L’alumnat hauria de reconèixer que les dues desamortitzacions progressistes
s’insereixen dins del que va ser la reforma agrària liberal, que es va basar en els
principis de la propietat privada i de la lliure disponibilitat de la terra. Aquesta reforma
agrària liberal es va dur a terme l’any 1837 a partir de tres grans mesures: la dissolució
del règim senyorial, que va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels
senyors; la desvinculació, que va significar el final dels patrimonis units obligatòriament
i a perpetuïtat a una família o institució; i la desamortització de Mendizábal.
La primera desamortització cal que s’emmarqui dins de la Primera Guerra Carlina i per
tant també cal que l’alumnat parli a més dels objectius ja esmentats d’afeblir l’Església
i aconseguir persones favorables a la causa liberal.
Els objectius de les dues grans desamortitzacions del segle XIX eren aconseguir
recursos per a l'Estat amb la venda de les propietats de l'Església i dels ajuntaments.
S'establia la confiscació dels béns de l'Església, que eren posats a la venda per
subhasta pública. Aquestes mesures van fomentar el desenvolupament de
l'agricultura, en passar les terres a uns propietaris disposats a introduir millores en les
formes de cultiu.

3. HISTÒRIA 2BTX B
CORRECCIÓ PROVA 01B
Text de la Constitució de 1869
Pregunta 1
1a) 0,75 punts: Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari
(contemporània dels fets), un document de caire legal, en concret uns articles de la
Constitució.
L’alumnat ha d’identificar les idees principals del text: assemblea constituent elegida
per sufragi universal masculí, sobirania nacional, separació de poders, Monarquia
constitucional, ampli reconeixement de drets individuals, estat confessional catòlic,
però amb el reconeixement de l’exercici públic i privat de qualsevol religió.
1b) 0,75 punts: A la segona part, l’alumnat ha de situar el text als anys del Sexenni
democràtic, durant el Govern Provisional de Serrano i Prim, després de la
Convocatòria de les Corts Constituents, un cop aprovada la Constitució.
1c) 1 punt: L’alumnat haurà d’explicar que l’article 21 de la Constitució es referia a la
qüestió religiosa: l’Estat mantenia el seu caràcter confessional i la religió catòlica
gaudia de l’aixopluc econòmic del poder polític. Això no obstant, la Constitució de 1869
establia per primera vegada a Espanya una completa llibertat religiosa. Aquest fet va
motivar les queixes de molts sectors catòlics, que no volien la llibertat de cultes, i de
molts lliurepensadors que defensaven el caràcter aconfessional de l’Estat.
Quant a l’article 32, l’alumnat haurà d’identificar clarament el concepte de sobirania
nacional com una reivindicació pròpia dels progressistes i demòcrates, enfrontada al
concepte de sobirania compartida Rei-Nació que defensaven els conservadors. El
corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat faci referències a altres
constitucions espanyoles, anteriors a la de 1869, en relació als dos articles esmentats,
com ara que en la Constitució de 1812 la pràctica del catolicisme era una obligació per
als espanyols i com, a poc a poc, es va anar obrint pas en el constitucionalisme
espanyol la idea de la tolerància religiosa.
Pregunta 2
2a) 1,25 punts
L’objectiu polític principal (caldria esmentar el Pacte d’Ostende) era posar fi al govern
moderat en el poder i suprimir la monarquia isabelina, i deixar la decisió sobre la nova
forma de govern (monarquia o república) en mans d'unes Corts constituents elegides
per sufragi universal masculí. En el terreny econòmic, la “Gloriosa” va provar de
reorientar la política econòmica establint una legislació que protegís els interessos
econòmics de la burgesia nacional i dels inversors estrangers. Per això van defensar el
lliurecanvisme i van obrir el mercat espanyol a l'entrada de capital estranger.
2b) 1,25 punts
El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat situï correctament, en ordre
cronològic, les principals etapes del període del Sexenni Democràtic:
 Pronunciament militar (La Gloriosa), juntes i Govern Provisional, Corts Constituents
i Constitució de 1869;
 Regència de Serrano, Monarquia d’Amadeu I;
 Primera República (federal, centralista); Cop d’estat del general Pavía i dictadura de
Serrano; Cop d’Estat del general Martínez Campos.
L’alumnat ha d’explicar els fets polítics i socials més destacats produïts a Espanya
entre 1868 i 1874:
revolució de setembre de 1868, les Juntes i les demandes populars, Constitució de
1869 (només esmentada atès que s’ha explicat en les dues qüestions precedents),
monarquia parlamentària, aixecaments federals, organització del moviment obrer,
tercera guerra carlista, revolta cantonalista, primera guerra d’independència cubana,

4. HISTÒRIA 2BTX B
CORRECCIÓ PROVA 01B
Cop d’estat de Pavia, Dictadura de Serrano i, finalment, cop d’estat del general
Martínez Campos, així com el fet que identifiqui alguns dels protagonistes del període
(Serrano, Prim, Topete, Sagasta, Pi i Margall, Castelar, etc). De tota manera, el
corrector haurà de tenir molt en compte que totes aquestes qüestions estan recollides
en un únic objectiu terminal en el primer nivell de concreció, per la qual cosa
l’exposició de l’alumnat tindrà, segurament, un caràcter molt generalista.