Contenu connexe
Similaire à Resumt11 (20)
Resumt11
- 1. 1
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
1. La formació de blocs antagònics (1945-1947)
n El final de la Segona Guerra Mundial va evidenciar l’antagonisme pel lideratge mundial
entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que representaven dos models polítics, socials i
econòmics oposats.
– Els EUA com a líder del capitalisme liberal.
– La URSS com a dirigent del socialisme comunista.
n A partir de 1947 es va consolidar el Teló d'Acer:
– Els EUA van impulsar: la Doctrina Truman, una intervenció americana contra l’amenaça
comunista; el Pla Marshall, una ajuda econòmica per impulsar la reconstrucció europea;
i l’OTAN, una aliança militar entre els països de l’Atlàntic Nord.
– La URSS va proposar: l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA en el domini
europeu; la Kominform, una organització que unia els països comunistes; i el Pacte de
Varsòvia, una aliança militar entre els aliats socialistes.
n Alemanya va ser dividida en dos Estats i també es va dividir Berlín. La URSS va bloquejar la
part occidental de la ciutat, però els EUA la van abastir per via aèria. Finalment, el 1961 es
va aixecar el mur de Berlín.
.............................................................................................................................................................
2. Guerra Freda i coexistència pacífica (1945-1975)
n La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals basat en un permanent
antagonisme entre els blocs. La rivalitat es va manifestar en diversos conflictes perifèrics:
– La Guerra de Corea. El Nord va ser ocupat per la URSS, i el Sud pels EUA. Es van crear dos
Estats oposats, que encara existeixen, finalitzada la guerra el 1953.
– La Guerra de Vietnam. El 1954 la guerrilla comunista va proclamar la independència de
Vietnam, que fins llavors era colònia francesa, i es van crear dos Estats antagònics. Els
EUA van intervenir per evitar la formació d’un únic Estat comunista, però es van retirar el
1973. Quan es va acabar la guerra el país es va unificar i es va instaurar el comunisme.
– La crisi dels míssils. El 1961, la URSS va intentar instal·lar míssils nuclears a Cuba, on
havia triomfat un règim revolucionari. La reacció dels EUA va estar a punt de produir
un enfrontament militar directe, però els soviètics es van retirar amb el compromís de
desmuntar les bases militars.
n A finals de la dècada de 1950, Jruschov i Kennedy es van mostrar més tolerants i van dur a
terme una política de coexistència pacífica, per establir acords i frenar la carrera d'armaments.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
- 2. 2
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
3. La descolonització
n Entre les causes del procés descolonitzador es poden destacar: el desig d’independència,
la puixança dels nacionalismes, la disminució del prestigi de les potències, l’expansió de
l’opinió internacional contrària a la descolonització i el suport de la URSS i els EUA.
n El procés va passar per diverses etapes segons les zones:
– Al Pròxim Orient i Àsia, entre 1945 i 1955. Va destacar l’Índia.
– Al nord d’Àfrica, a la dècada de 1950.
– A l’Àfrica subsahariana, entre 1955 i 1965.
– Al sud d’Àfrica, a partir de 1975.
n Els nous països independents van manifestar la seva voluntat de quedar al marge del control
de les dues superpotències i de decidir el seu propi destí i afrontar el problema de la pobresa.
Amb aquest objectiu, el 1955 es va reunir la Conferència de Bandung:
– Es va condemnar el colonialisme sofert.
– Es va plantejar la necessitat de crear ajudes econòmiques i culturals per a Àsia i Àfrica.
– Es va elaborar una tesi neutralista, de no alineació internacional, que el 1961 va dur a la
creació del Moviment de Països No Alineats.
n Malgrat això, a la majoria dels nous Estats es van mantenir els interessos econòmics de les
antigues metròpolis. El neocolonialisme posterior es va derivar d'un intercanvi desigual en
el comerç i de la dependència financera i tecnològica de l'exterior.
.............................................................................................................................................................
4. Els Estats Units, líder del món capitalista
n Després de la guerra, Els EUA es van consolidar com la potència hegemònica en el món
capitalista i es van centrar en frenar l’expansió comunista. Per a fer-ho, van desenvolupar
el Pla Marshall a Europa.
n En la dècada de 1950, demòcrates i republicans es van rellevar al poder, i durant la presidència
de Truman es va dur a terme una forta política anticomunista (caça de bruixes).
n Cap al 1960, quan la superioritat dels EUA patia una forta erosió, va sorgir la figura de John
F. Kennedy, que pretenia rellançar l’economia i la tecnologia i fer front a les desigualtats
socials i racials. Durant aquest període es va consolidar el model de vida americà, basat en el
consum.
n A la dècada de 1960, les protestes de negres i joves, les massacres a Vietnam, etc., van potenciar
el sorgiment d’un cert sentiment antiamericà.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
- 3. 3
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
5. La Unió Soviètica i el bloc socialista
n Després de la guerra, la Unió Soviètica va dur a terme una reconstrucció econòmica basada,
sobretot, en la mobilització social i en el progrés tècnic. Es va prioritzar la indústria pesada,
i es va desenvolupar un model profundament desequilibrat que va debilitar la indústria del
consum.
n Amb tot, el conjunt de la població (assalariats, pagesos, intel·lectuals, professionals) va
millorar el nivell de vida, sobretot a partir de 1956. A banda, existia una reduïda classe
dominant, vinculada al PCUS, amb forts privilegis.
n La victòria bèl·lica va reforçar Stalin, es va fomentar el culte a la seva persona i es van perseguir
el dissidents polítics.
n En morir Stalin, Jruschov va obrir un procés de desestalinització, certes reformes internes
per millorar el nivell de vida de la població i avançar en llibertats, i un compromís exterior
per la coexistència pacífica.
n A partir de 1964, l’aparell del règim, encapçalat per Breznev, va imposar un altre cop un
immobilisme de ferro que no va aconseguir solucionar els desequilibris econòmics.
.............................................................................................................................................................
6. El retorn a la tensió entre els blocs (1975-1985)
n El model soviètic va resultar atractiu en nombrosos països descolonitzats, que volien solucionar
els seus problemes econòmics i socials:
– A Amèrica Llatina, la Revolució cubana va impulsar les guerrilles per tot el continent, i
també una fugaç revolució a Nicaragua.
– A Àsia, la influència va destacar a la Xina, Corea, Indoxina, Afganistan i el Pròxim Orient.
– A Àfrica, Algèria i Líbia van ser socialitzants, i altres països van rebre suport de la URSS i Cuba.
n Els Estats Units també havien establert la seva influència en molts països del món: Amèrica
Llatina, el nord d’Àfrica, Iran, Pakistan, Israel, etc.
n A partir de la dècada de 1970 semblava que perillava la posició internacional americana, per
la crisi del petroli, la derrota a Vietnam, la invasió soviètica d’Afganistan, etc. Per fer front a
aquesta situació, a la dècada de 1980 Reagan va impulsar una política exterior intervencionista.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
- 4. 4
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
7. Crisi i enfonsament del comunisme
n El sistema soviètic presentava una economia estancada, amb una tecnologia endarrerida i
un baix nivell de vida de la població.
n El 1985 Mijaíl Gorbachov va iniciar un procés reformista:
– Va intentar revitalitzar la productivitat econòmica (perestroika).
– Va proposar una obertura política i eleccions lliures (glasnost) per introduir una certa
democratització.
– Va establir una política exterior favorable al desarmament i va propiciar el diàleg amb els
Estats Units.
n El moviment reformista acabaria amb els règims polítics de l’Europa de l’Est, i poc després
Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania es van transformar en societats demo-
cràtiques i capitalistes i Alemanya es va reunificar.
n Així mateix, les reformes van conduir, després d’un intent de cop d’Estat, a la supressió del
règim comunista i a la divisió de la URSS en 15 repúbliques independents.
n Posteriorment, en la majoria dels països del Tercer Món van desaparèixer els règims
socialitzants i es van acceptar economies de lliure mercat. Cuba, Vietnam i la Xina en
serien l’excepció.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)