1. LA FOSSALA FOSSA
SÈPTICASÈPTICA
IES JOSEP VALLVERDÚ
CURS: 2010-11

2. 
Què és un fossa sèptica?

Principis de funcionament. Parts i estapes.

Exemple de fitxa tècnica d'una fossa sèptica.

Instal·lació d'una fossa.

Manteniment.

Normativa per a la instal·lació d'una fossa.

Crèdits.

Què és un fossa sèptica?

Principis de funcionament. Parts i estapes.

Exemple de fitxa tècnica d'una fossa sèptica.

Instal·lació d'una fossa.

Manteniment.

Normativa per a la instal·lació d'una fossa.
ÍNDEX

3. QUÈ ÉS UNA FOSSA SÈPTICA?
Una fossa sèptica és un contenidor hermètic tancat normalment
de formigó o fibra de vidre, on s'acumulen les aigües negres i on
se'ls dóna un tractament primari, separant la matèria sòlida de
les aigües negres. Elimina els sòlids en acumular les aigües negres
en el tanc i en permet que part dels sòlids, s'assentin en el fons
del tanc
mentre que els sòlids que suren
(olis i greixos) pugin a la part
superior. Per donar-los temps als
sòlids a assentar-se, el tanc ha
de retenir les aigües negres
com a mínim 24 hores.

4. PRINCIPIS DE FUNCIONAMENT
La fossa sèptica bàsicament utilitza un sistema de decantació (a part
d’altres) quan les aigües residuals es retenen en el tanc i permet que
s'enfonsin els sediments(sedimentació) (per la gravetat) i que floti la
capa d'impureses amb escuma.
Per tal de que es cumpleixi aixó correctament a de passar com a mínim
de temps de 24 hores. Les etapes de la fossa sèptica són les
següents:

Per un extrem del dipòsit hi arriba les canonades d'aigues residuals(per mitjà del
1er tub T), les aigües entren a la primera cambra, i es on produiex la decantació
(separació parts sólides). Els sediments (matèria dura) queden reduits de volum
al fons del dipòsit(presipitats)on són descomposats(disgregats) anaeròbicament
i suren impureses dissoltes en líquid i es forma escuma(fermentació). Que com
a resultat done lloc a gasos tòxics com: CO2, CH4, H2S, SO2, etc. A la 1ª
cambra és on es produeix el tractament primari(decantació-digestió
anaeròbica-fermentació)

5. 
Aquest líquid amb impureses passa
a través del tub T que es troba en
la paret divisoria, la mescla es
filtra , de manera que en la segona
cambra, residus més petits també
es presipiten.

Després per l'excès de líquid en la
segona cambra, la mescla surt del
dipòsit pel tub T final o biològic
malgrat a vegades amb l'ajut d'una
bomba o sifons que xuclen o
fàciliten la sortida del líquid, i es
dirigeix cap a el camp de
drenatge.

Les impureses restants són
eliminades i filtrades pel
terra(en alguns disenys primer
s'aireen abans de la filtració); en
el camp de lixiviació amb el
temps les aigües formaran part
de les aigües subterrànies.

Amb el camp de drenatge o de
filtració, forma el que s'anomena
sitema sèptic complet, un
mecanisme que pot funcionar sol
amb la gravetat.

6. 
Els sòlids que no s'han descompós anaeròbicament, òbviament, s'han de retirar del
dipòsit ja que reduiexen el rendiment del tanc. A vegades el mecanisme ve
acompanyat per un sistema d'alarma per avisar-nos que s'ha de buidar el dipòsit,
també d’una cambra desgreixadora, que s’encarrega de retenir les grases i sabons que
es dirigeixin a la fossa; també una cambra d’inspecció, permetent inspeccionar o
revisar que les aigües circulen correctament fins a la fossa; també una màquina
cloradora, que desinfecta les aigües provinents de la fossa abans de ser infiltrades al
terra; I també una cambra decloradora, que neutralitza el clor residual que porte
l’aigua una vegada desinfectada, i després la cambra de distribució la distribueix
uniformicament per tot el terra.

7. ESQUEMA

8. FUNCIONAMENT
PRESIPITEN
SÒLID DIGERITS
ANAERÒBICAME
NT
SUREN LES
IMPURESES O
MATERIALS SÒLID
PETITS
FERMENTACIÓ DONE LLOC A
GASOS TÒXICS: CO2, CH4,
H2S, SO2, etc
LA MESCLA
ES XUCLADA
A TRAVÉS DEL
TUB ES TORNA
A FILTRAR
L’AIGUA POT
PASSAR A
ALTRES
COMPLEMEN
TS COM LES
CAMBRES
DECINFECTA-
DORES, I
D’AQUÍ A
LES AIGÜES
SUBTERRÀNI
ES.
Aigües residuals
Mescla
Aigua filtrada
Decantació
Filtració
Digestió anaeròbica
1
2
3
4
5
6
7

9. L’AIGUA ES FILTRA I PASSA
A FORMAR PART DE LES
AIGÜES SUBTERRÀNIES
Les aigües van a
parar a les aigües
subterrànies.
L’aigua quan surt de la
fossa no va directament al
terra sinó que es filtra i és
desinfectada per diverses
cambres. El filtrador només
la filtra però després ve la
cambra decloradora…

10. EXEMPLE D'UNA FITXA TÈCNICA
D'UNA FOSSA SÈPTICA
FOSSA SÈPTICA F-LINE
HORITZONTAL
Certificació del fabricant per F-Line
• Resistent a l'aigua residual
• Estàtica provada
• Monolítica (d'una sola peça)
Com a empresa especialitzada en la investigació i la
fabricació de motlles per a PE, garanteix que tots els
dipòsits estan fabricats amb 100% de PE nou
resistent a l'aigua residual i amb estàtica i
hermeticitat provada.
F-Line 5000L té una profunditat
de muntatge de 120 cm. Segons DIN
4124, no són necessaris ni espai de
treball ni ángulos de pujada.
Pel que fa a l'excavació, els avantatges
també són evidents. Mentre que
amb un F-Line 5000L haurem de
moure només 9,6 m3, amb un dipòsit de
formigó 5000L, el moviment de
terra és de 58m3.
Certificat: Certificat del fabricant
Mesures: 1500/3000/5000/7500L
Boca: Boca de home DN600
Prolongació: VS20 / VS60
Trànsit: Per cotxe fins a 2,2 t / eix

11. Comparació amb una altre dipòsit:
FOSSA: F-LINE FORMIGÓ
5000L 5000L
PROFUNDITAT
DE LA FOSSA: Aprx: Aprx:
120cm 250cm
MESURES DE
LA FOSSA: Aprx: Aprx.
9,6m3 58m3
Imatge

12. CRITERIS DE DISSENY DE LA FOSSA SÈPTICA
Núm. de pers. per mantindre en una cas= 6
% d'unitats de descàrrega al mateix temps= 60
Temps mínim de detenció= 24h
Digestió període= 90 dies
Intervals de neteja= 2 a 4 anys
ASPECTES DE CONSTRUCCIÓ
-Un tub T sanitari a l'entrada del tanc disminueix la punta d'entrada de
les aigües residuals, de manera que el fang no s'agita.
-Un tub T sanitari ubicat a la sortida del tanc evita escòria flotant que
surt del tanc.
-Un filtre desmuntable a la sortida per evitar que els sòlids més fins
entrin en el camp de l'eliminació.
-Es proporciona la inspecció de les canonades d'entrada i sortida,
pantalles i els tubs de sortida.

13. -El primer compartiment és generalment el doble del volum de la
segona cambra.
-La distància entre l'entrada i sortida del tanc és almenys igual a la
profunditat del líquid del dipòsit.
-Impedir el pas de partícules sòlides més grans d‘una esfera de 3
mm de diàmetre nominal.
-Una obertura a la partició pot servir per al flux entre els
compartiments i la dimensió mínima de l'obertura és de 100 mm, i
el punt mitjà està per sota de la superfície del líquid a una
profunditat aproximadament igual a 40% de la profunditat del
líquid del tanc.
-Les entrades i sortides estan ubicades en els extrems oposats del
tanc.

14. INSTAL·LACIÓ

18. MANTENIMENT

Tant el tanc sèptic i drenatge
han d'estar ben cuidats. Amb
el manteniment a consciència,
el sistema hauria de funcionar
correctament durant molts
anys.

Per aixó entre altres coses és
molt important buidar el
dipòsit cada vegada que
s'ompli d'aquest sòlids
indigeribles anaeròbicament.

Depèn del volum del tanc en
relació amb l'entrada de
sòlids, la quantitat de sòlids
indigeribles i la temperatura
ambient (com la digestió
anaeròbica es produeix de
manera més eficient a altes
temperatures) la freqüència
necessària varia
considerablement depenent
de la jurisdicció, l'ús i les
característiques del sistema.

19. MANTENIMENT

Un disseny és adeqüat, si el sistema sèptic funciona normalment
sense olor, i, a més d'inspeccions periòdiques i de bombament del
tanc sèptic, ha de durar per dècades sense manteniment.

Un bo disseny, mantingut correctament, és recomanable la fibra
de vidre o dipòsit de plàstic que pot durar uns 50 anys.
CONSELLS PER CONSERVAR UNA FOSSA SÈPTICA

No poseu massa quantitat d'aigua en el sistema sèptic, l'ús de
l'aigua típica és d'aproximadament 50 galons per dia per a cada
persona en la família.

No afegiu materials (productes químics, tovalloles sanitàries,
aplicadors, etc) que no siguin aigües residuals domèstiques.

Restringir l'ús del triturador d'escombraries.

20. CONSELLS PER CONSERVAR UNA FOSSA SÈPTICA

No aboqui greixos o olis de cuina en el desguàs de la pica.

Fer un diagrama que mostri la ubicació de la seva àrea de drenatge
del tanc i àrea de reparació.

Instal·lar un elevador de concret impermeable sobre el tanc sèptic
ja que simplifica l'accés.

Mantenir la coberta vegetal adeqüada en el camp de drenatge.

Mantingui les aigües superficials de distància del tanc i drenatge.

Mantingui els automòbils i equip pesat fora del sistema.

No planegi la construcció de les addicions, piscines, entrades de
vehicles, o altres treballs de construcció a prop del sistema sèptic o
l'àrea de reparació.

21. NORMATIVA I CRITERIS PER A LA
INSTAl·LACIÓ DE LA FOSSA


Planificació: Evaluació del lloc on es col·locarà el dipòsit per
veure si compleix el requisits de la seva adequació(d'acord
amb les lleis de zonificació). Aquesta avaluació la pot
realitzar el Departament de Salud Local, abans de construir
l'habitatge o abans de la instal·lació de la fossa.

Costos: cobriment de l'impost inicial, duració esperada i cost
d'operació(mà d'obra...) l'has de calcular prèviament. Costos
tals com el contracte de manteniment, les reparacions
rudimentàries i peces de recanvi, s'han de tenir el compte
en el cost total i desglosat en quantitats anuals.

22. 
Zonificació: els plans han de ser sotmesos a una autoritat local de
zonificació per l'aplicació dels permisos. Ja que es requereix un permís
per instal·lar una fossa sèptica. Els contratistes han de ser
aprovats(pel Departament de salud abans de subministrar
permanentment el serveis elèctrics a casa i posa el sistema sèptic en
ús) i tenen una llicència dins la comunitat.

Excavació: La majoria de les comunitats tenen un farciment de màxima
coberta de 30 polzades, amb un mínim de 6 polzades de farciment. Les
parets laterals i les dietes de final del rang de 12 a 24 polzades. Roba
de llit ha de tenir un mínim de 6 polzades en el terreny del sòl i un mínim
de 12 polzades de sòl rocós.

23. c

Instal·lació:

També s'han de separar les aigües pluvials per tal de
que no accedin al sistema de depuració.

Instal·lació d'una arqueta sifònica per evitar el retorn
de mals olors. També hem de instal·lar un separador de
grases per separar els sabons i detergents de cuina.
La fossa ha de tenir una bona ventilació, per prevenir
l'acumulació de gasos de fermentació. I per posar en
marxa la fossa, és recomanable l'ús d'un
activador(bacteries) que optimisen el seu rendiment.

24. c

No s'han d'aportar altres residus que els propis d'ús domèstic (aigües
fecals, aigües de cuina,

rentavaixelles, rentadora, banyera i dutxa, paper higiènic, petites
quantitats d'aigua amb lleixiu, petites

quantitats de netejador sanitari, netejadors sanitaris biològics, etc.) tot
evitant restes de menjar,
aigua de pluja, pintures, vernissos, diluents, dissolvents, oli de motor,
altes concentracions de greixos o lleixius, tovalloles húmides,
tampons, compreses, bolquers, embalatges, plàstics, preservatius,
àcids, substàncies que puguin provocar taps, insecticides, etc.
Revisar el dipòsit una vegada al any, deixan 1/5 del seu volum per a la
regeneració dels bacteris i amplir-lo de nou d'aigua.

25. ESQUEMA

26. 
AQUEST TREBALL HA ESTA REALITZAT PER
JESSE JEFREY RODRÍGUEZ CASTIBLANCO.

DE L'OPTATIVA 4B ESO, DEL PRIMER
TRIMESTRE

PER AL DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA, de L’IES
JOSEP VALLVERDÚ DE LES BORGES BLANQUES.

I EVALUAT PEL PROFESSOR ROMON MÒNICO
ARRUFAT,

DURANT EL CURS 2010-11
CRÈDITSCRÈDITS