És una entrevista molt interessant que us convide a escoltar. M’interessà molt la comparativa amb la resta d’animals, amb afirmacions que no existeix cap espècie que, en condicions naturals, no regule la seua reproducció, i aportacions de la de la persona que cridà i digué: els animals són molt lògics, actuen pel be de la seua naturalesa i pel seu desenvolupament. És una forma més, de les moltes que es poden veure i sentir, d’analitzar la nostra realitat com a animals. Som individus que, dintre de la biodiversitat, formem part d’una espècie anomenada Homo sapiens i que és una més entre tota la resta. Aquesta perspectiva serveix per a detectar la desnaturalització sostinguda en la idea de l’humà com a ésser elegit, dotat de raó i superior a tota la resta, o de l’home com a elegit i dotat de capacitat superiors sobre les dones, o de l’home dotat de diners i armes i poder per a imposar-se sobre races i classes populars. Així és com ens trobem amb fets naturals que han estats convertits en tabú, l’instrument desnaturalitzador i de control. Passa amb les sexualitats alienes al patró heteropatriarcal o amb la llibertat de les dones per a decidir sobre elles mateixes, sobre el seu propi cos....

1. Dimensió de progrés.
L’espai Dones llibertàries del 16.10.20121, dintre del
Lliure directe2 de Radio Klara3, programà una
entrevista amb la Dra. Manuela Martínez Ortiz,
catedràtica i directora del departament de
psicobiologia de la Universitat de València4. Tractà
l’avortament des d’una perspectiva científica, que el
situa com una part de la conducta reproductora.
La reproducció és una responsabilitat que imposa
“fer matemàtiques”, el càlcul de les disponibilitats,
capacitats, deures i obligacions que imposa el
naixement i cura de les cries. L’espècie humana,
com tota la resta, sempre ha controlat i controla la
seua reproducció, però s’han imposat les regles de
l’heteropatriarcat, pel control i sotmetiment de les
dones, i les dels diferents sistemes socioeconòmics
que han regulat la producció i les formes com se
l’apropien les classes dominants.
Front a aquests mecanismes de control està la
llibertat de decidir, sense oblidar que la interrupció
voluntària de l’embaràs és la solució a un fracàs.
Per sentit comú, la decisió de no procrear s’ha de
fonamentar en els mecanismes que inhibeixen la
fecundació i sobre tot en els preservatius, claus per a
la prevenció de malalties de transmissió sexual.
Després, venen els anticonceptius i les esterilitzacions voluntàries (principalment, la vasectomia).
És una entrevista molt interessant que us convide a escoltar. M’interessà molt la comparativa amb
la resta d’animals, amb afirmacions que no existeix cap espècie que, en condicions naturals, no
regule la seua reproducció, i aportacions de la de la persona que cridà i digué: els animals són
molt lògics, actuen pel be de la seua naturalesa i pel seu desenvolupament.
És una forma més, de les moltes que es poden veure i sentir, d’analitzar la nostra realitat com a
animals. Som individus que, dintre de la biodiversitat, formem part d’una espècie anomenada
Homo sapiens5 i que és una més entre tota la resta. Aquesta perspectiva serveix per a detectar la
desnaturalització sostinguda en la idea de l’humà com a ésser elegit, dotat de raó i superior a tota
la resta, o de l’home com a elegit i dotat de capacitat superiors sobre les dones, o de l’home dotat de
diners i armes i poder per a imposar-se sobre races i classes populars. Així és com ens trobem amb
fets naturals que han estats convertits en tabú, l’instrument desnaturalitzador i de control. Passa
amb les sexualitats alienes al patró heteropatriarcal o amb la llibertat de les dones per a decidir
sobre elles mateixes, sobre el seu propi cos.
L’anàlisi no especista també pateix intents de desnaturalització. Succeeix, per exemple, quan
s’assenyala caps als lleons de la sabana per a justificar la caça i la pesca; les granges que
empresonen i maltracten milions i milions d’individus; els escorxadors que els maten a ritme
industrial; l’exposició dels seus cadàvers a carnisseries i peixateries; les presentacions més
asèptiques amb formes geomètriques, triturats i envasats al buit; les multinacionals del menjar
ràpid… L’acció quotidiana de pagar i sostindre tot això, que està tan lluny de la naturalesa d’un
grup de lleones de la sabana que cacen.
Mujeres Libertarias, amb Josefina Juste i Emilia Moreno. Aborto.
http://enredant-radioklara.blogspot.com.es/2012/10/aborto-mujeres-libertarias-161012.html
2 Lliure directe, bloc del programa. http://enredant-radioklara.blogspot.com.es/
3 Radio Klara lliure i llibertària. València. http://www.radioklara.org/radioklara/
4 Universitat de València. Departament de Psicobiologia. http://www.uv.es/psicobiologia
5 Única espècie del gènere Homo que no ha desaparegut. De la família dels homínids, que inclou els altres grans simis
(orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos). De l’ordre dels primats. De la classe dels mamífers. De la branca dels
cordats (amb una corda dorsal i un notocordi, que s’estenen paral·lelament al cos com a extensió fonamental del sistema
nerviós). Del regne animal (organismes que es poden moure, encara que no siga més que durant una part de la vida,
amb una cambra interna que digereix l’aliment i amb una estructura cel·lular diferent a la de les plantes o els fongs).
1

2. A la entrevista, Manuela Martínez ofereix un recurs per a pensar en això que, des d’un punt de vista
animalista, és molt suggeridor. En referència al control de la reproducció, diu que hem de tindre
en compte que s’ha arribat a un nivell de progrés el separa de la llibertat sexual, que és pel plaer i
només pel plaer. La decisió lliure que comporta la reproducció i el desig de plaer sexual ocupen,
per tant, dimensions distintes.
Utilitza com a exemple, precisament, el menjar: també hem diferenciat entre la nutrició i la cultura
de la cuina, entre la necessitat d’aliment i el plaer a través del menjar. Ens hem de garantir una
alimentació sana i equilibrada, suficient per a cobrir les nostres necessitats nutricionals, i al mateix
temps tenim l’opció de gaudir del menjar a través d’una enorme variant d’aliments i elaboracions,
d’olors, sabors, colors, textures i presentacions. També ho podem lligar a una conversa al voltant
d’una taula, a una pel·lícula, a un espectacle, a la lectura d’un llibre, al sofà front al televisor…
Millor que les dues dimensions vagen lligades, però no ha de ser sempre així; només hem de ser
racionals i no caure en transtorns i malalties derivades d’una alimentació inadequada.
És a dir, que podem fer del
progrés un instrument per a
ser més naturals, fer que siga
una forma de disposar de més
recursos per a compatibilitzar
la necessitat amb el plaer, com
a individus conscients de
formar part d’una enorme
biodiversitat que s’ha de
respectar. Sobre tot, pel que fa
als altres individus que poden
sentir plaer com nosaltres i
que no han de patir dolor per
culpa nostra.
Assaborir un tros de pernil de
Jabugo és una forma de
desenvolupar la dimensió del
plaer amb el menjar que no té en compte el dret a la vida, a la llibertat i a la integritat de l’individu
que fou esclau, segurament pres dins d’un cau que està molt lluny de les idíl·liques deveses que
mostra la publicitat, i que mataren a un infern cobert de sang i cossos mutilats penjat de ganxos.
No té res a veure amb les lleones de la sabana, que maten i mengen per necessitat, per garantir-ne
el demà i la vida. Si qui s’està menjant una hamburguesa et parla del carnivorisme, de la caça
prehistòrica o de les lleones, fa la trampa de barrejar dos dimensions diferents.
Pel que fa a la nutrició, els animals humans no som carnívors obligats: tenim capacitat de menjar
vegetals i fongs i fer-ne una digestió eficient, amb la qual obtindre tots els nutrients que ens són
necessaris. Pel que fa al plaer de la cuina, l’enorme varietat de menjars, begudes i ingredients
lliures d’ús animal ens permet gaudir plenament.
Per tant, ens podem naturalitzar, tot assumint el progrés cap al respecte dels drets de la resta
d’animals, sense haver d’assumir cap mancança. Sense haver d’acceptar les argumentacions
desnaturalitzadores de la industria d’explotació animal.