Fi de l'antiguitat

1. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

2. Introducció
• Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà es va
fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.
A la zona occidental, l’Imperi Romà va
desaparèixer com a conseqüència de les
invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos
regnes germànics. L’Imperi Romà d’Orient
(Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil
anys més. El cristianisme i l’Església van ser
l’únic element de continuïtat i de cohesió
cultural entre el món antic i el nou món
medieval.

3. Els regnes germànics
Els regnes germànics
• Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos pobles
bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes
independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi Romà, els
pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les
poblacions conquistades. El llatí va continuar essent la llengua
oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més
complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a
religió oficial.

4. Els regnes germànics
La ruralització d’Occident
• La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a
Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la
desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les
ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest
empobriment general va paralitzar les obres públiques. La producció
de cultura, la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de
clergues i monjos.
Vivenda rural
germànica
Noble got agenollat davant Sant Benet (Manuscrit, segle VI)

5. L’Imperi Bizantí (476-1453)
L’època de Justinià
• Quan l’Imperi Romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència
romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí. Al segle VI,
l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi
Romà. Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar
fins al sud d'Hispania; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi
de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia). El
regne bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica,
gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.
Mosaic que representa l’emperador Justinià i la seva cort (segle VI)

6. Reconstrucció de la ciutat de
Constantinoble

7. L’Imperi Bizantí (476-1453)
Un Imperi cristià i oriental
• Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les
conquistes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on
el grec es va mantenir com a llengua oficial. Després de segles de
tensions religioses, la situació va desembocar en la separació de
l’església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, 1054). A
partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a
resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs. La capital,
Constantinoble, va caure l’any 1453 (Istanbul) i l’Imperi Bizantí va
desaparèixer.
Europa després del
Cisma d’Orient

9. La Hispania visigòtica
L’arribada dels visigots
• L’any 409, una sèrie de pobles bàrbars va penetrar a Hispania i
únicament la Tarraconense i una part de la Cartaginense van restar
sota control romà. Paral·lelament, els visigots saquejaren Roma
(410) i van instal·lar el sud de la Gàl·lia. El cap visigot, Ataülf va
instal·lar-se a Barcelona.
• Progressivament, els visigots van anar ampliant els seus dominis i a
mitjan segle V van consolidar un regne visigòtic, amb capital a
Tolosa.
Gal·la Placídia, filla de Teodosi, ostatge
dels visigots i esposa d’ Ataülf que va
residir a Barcelona

10. La Hispania visigòtica
Barcelona, capital dels visigots
• L’any 507 els francs van derrotar
els visigots i els van expulsar del
regne de Tolosa. Aleshores els
visigots van expandir-se per
Hispania i el rei Gesaleic es va
establir a Barcelona, que va ser la
cort dels reis visigòtics fins que,
mitjan segle VII, el rei Teodoric va
traslladar la capitalitat a Toledo.

11. La Hispania visigòtica
la consolidació d’un regne hispànic
• Els reis visigots de Toledo van aconseguir controlar tot el territori
peninsular. Consolidat el domini territorial, van establir una
monarquia forta que va esdevenir hereditària i van unificar
legalment la població visigòtica i la hispanoromana.
• El rei Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos.
Recared va fer la unificació religiosa convertint-se al catolicisme el
589 i l’any 654 el rei Recesvint va establir la unificació jurídica →
Liber iudiciorum.
• A finals del segle VII s’inicia la invasió musulmana de la Península.
L’any 711 el rei Roderic és derrotat pels musulmans a la batalla de
Gauadalete que serà la fi de la monarquia visigòtica de Toledo.

12. La Hispania visigòtica
La societat visigòtica
• L’economia del regne dels visigots va continuar sent bàsicament
agrícola i de subsistència, amb molt pocs intercanvis comercials. La
noblesa visigòtica es va repartir les dues terceres parts de les terres
peninsulars, aconseguint ser el grup social més privilegiat.
• A causa de la inseguretat, molts pagesos van encomenar-se a un
senyor que es comprometia a defensar-los amb els seus exèrcits
privats, i van esdevenir colons lligats a la terra. Aquest va ser l’origen
de la servitud.
Vas litúrgic i ponderal d'època visigòtica

13. Carlemany
Carlemany, rei dels francs
• L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir
l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident. Al començament del
segle VIII un noble franc, Carles Martell, va adreçar l’exèrcit contra
els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers
(732). El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va
fundar una nova dinastia, la carolíngia. El fill i successor de Pipí el
Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a ser el
reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident i durant el domini
musulmà de la península els comtes catalans foren els seus vassalls.
Batalla de Poitiers (732) Carlemany

14. Carlemany
Carlemany, emperador
• Carlemany va conquistar una gran part de les terres de l’Europa
occidental, va frenar l’avanç de l’Islam i va establir unes fronteres
més segures en tot aquest territori tan gran. L’emperador va
convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va
reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el
papa). L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans
pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les
terres d’Occident. Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura
va renàixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta,
del llatí.